Tabac

De Viquipèdia

Per a la planta de l'espècie Nicotiana tabacum vegeu tabaquera.

Una cigarreta encesa recolçada en un cendrer.

El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre d'altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment. Hi ha proves que apunten que és fortament addictiva. El tabac es pot consumir de diverses formes: en cigarreta, pipa, habà, aspirat, mastegat, etc. Al món hi ha 1'1 bilions de consumidors de tabac^[1] i, segons la OMS, és la major causa de mortalitat mundial a l'actualitat,^[2] amb 5'4 milions de morts anuals a causa d'aquesta pràctica,^[3][2] prop del 10% del total de morts anuals al món.^[4]

El fum del tabac, aspirat també per les persones que es troben a prop dels fumadors, conté cinc grups principals de components perjudicials per a la salut: els quitrans, el monòxid de carboni, els elements radiactius, les substàncies irritants i la nicotina. Està demostrat que el consum de tabac afavoreix diversos tipus de càncers, com el de boca, laringe, pulmó i aparell excretor; que provoca la mort o malformacions importants als fetus de mares fumadores i que afavoreix i multiplica les malalties cardiovasculars.

L'addició de diversos factors; com el consum d'altres drogues o les estades perllongades en coves, mines i altres llocs tancats; no sumen la probabilitat de patir càncer sinó que la multipliquen.

[edita] Origen

Treballadora als cultius de tabaquera als anys vint.

Venda de tabac a Berlin, el 1947

Fumar era una de les moltes varietats de consum a Amèrica del Sud^{[cal citació]}. A més de fumar-se, el tabac s'aspirava pel nas, es mastegava, es menjava, es bevia, s'untava sobre el cos, s'usava en gotes en els ulls i s'usava en ènemes. S'usava en ritus com bufar-lo sobre el rostre de guerrers abans de la lluita, s'espargia en camps abans de sembrar, s'oferia als déus, es vessava sobre les dones abans d'una relació sexual, i tant homes com dones ho utilitzava com a narcòtic.

Utilitzat pels maies per a celebracions rituals i religioses, va ser descobert pels europeus en 1492. Segons va observar Marina i Maria^{[cal citació]}, els indígenes del Carib fumaven el tabac valent-se d'una canya en forma de pipa anomenada tobago, d'on deriva el nom de la planta.

En 1510, Francisco Hernández de Toledo va dur la llavor a Espanya, cinquanta anys després ho va introduir a França el diplomàtic Jean Nicot, al que la planta deu el nom genèric (Nicotiana). En 1585 ho va dur a Anglaterra el navegant sir Francis Drake; l'explorador anglès Walter Raleigh va iniciar en la cort isabelina el costum de fumar el tabac en pipes com a símbol d'elegància, aristocràcia i distinció.

El cultiu massiu de la tabaquera i la producció industrial de tabac van començar al sud dels Estats Units, on aviat van substituir els cultius, menys rentables, de cotó. Es desenvolupament de la indústria tabacalera estatunidenca es va fer sobretot a partir de la guerra civil d'aquest país, que va fer créixer ràpidament la seva economia i va crear grans empreses especialitzades. A partir de la primera dècada del segle XX es coneix que es tracta d'un producte perjudicial per a la salut. Al llarg del segle XX però, la publicitat directa o a través de la fotografia i després el cinema van contribuir a popularitzar i posar de moda aquesta droga.

Al llarg del segle XX creix progressivament, d'una banda, la consciència de que es tracta d'un producte nociu, mentre que d'altra banda, sembla que també creix, o almenys s'acaba fent pública, l'addicció artificial de productes nocius. Així, se sap que als anys 70 Brown i Williamson aconsegueixen una tabaquera que permetrà obtenir tabac amb el doble de nicotina que els anteriors, passant d'un contingut del 3'4% al 6'5%. Als 90 se sap públicament que les empreses fabricants de tabac augmenten artificialment el contingut de nicotina, i deu anys després ocorre el mateix amb el Poloni 210 (una substància radiactiva molt tòxica).

Els grans productors de tabac, molt poderosos econòmicament, paguen als polítics per a que votin a favor de la desregularització del tabac. Als Estats Units, país al qual les campanyes polítiques estan subvencionades per empreses privades, s'estima que el lobby del tabac empra una mitjana de 106.415 dólars diaris en pleits.^[5] En canvi, el consum del tabac és major i més creixent als països i classes socials més pobres, als quals afecta negativament d'una manera més desproporcionada.^[6]

[edita] Composició

La major part del tabac és compost per quitrà

La tabaquera és una nicotinàcia caracteritzada per una alta concentració de nicotina, un alcaloide que contribueix a la dependència al tabac (tabaquisme) en el seu consum oral o inspirat i que es tracta a més d'un producte altament tòxic, en especial en decocció, que s'usa sobretot com a insecticida.

Es tracta d'una planta de composició ja complexa, a la que se li apliquen nombrosos tractaments i se li afegeixen un alt nombre de substàncies diverses, no totes conegudes públicament, el que fa encara més complexa la composició del producte resultant. Les plantes tabaqueres són de fet una família de plantes similars però diferentes, cada una amb unes característiques que difereixen en general de les demés. Per exemple, la Nicotiana tabacum conté una barreja d'alcaloïdes dels quals la majoria, un 93'0%, és (S)-Nicotina i la resta són un 3'9% de (S)-Anatabina, un 2'4% de (S)-Nornicotina i un 0'5% de (S)-anabasina.

Però el major component del tabac no és aquesta planta sinó quitrà, que forma entre el 88% i el 99% de la cigarreta. El quitrà és un subproducte del petroli que conté un gran nombre de substàncies que depen en nombre i qualitat de la provinença d'aquest. La major part d'elles són nocives per a la salut, com també ho són la majoria de les creades per combustió en encendre la cigarreta i que passen al fum. Algunes d'aquestes substàncies són el cianur d'hidrògen, el monòxid de carboni (CO), diòxid de carboni (CO₂), amoníac, òxid de nitrògen, etc.

L'estatunidenca American Journal of Public Health va destapar l'any 2.008 que les indústries tabaqueres estatunidenques més importants, entre les que es troben, per exemple, Philip Morris, RJ Reynolds o la British American Tobacco, han estat amagant voluntàriament al públic la presència de substàncies radiactives altament cancerígenes, com és el cas del Poloni-210 (l'utilitzat, per exemple, per a assassinar l'espia Alexander Litvinenko el 2006), a les cigarretes que vénen des dels anys 60.^[7][8][9] El Poloni-210, d'elevadíssima activitat, és un dels elements radiactius més tòxics^[8] i el responsable d'un 1% de tots els càncers de pulmó als Estats Units.^[8] El Poloni-210 és a la cigarreta però passa al fum a causa de la presència dels abons rics en fosfats usats al cultiu de la tabaquera, que són extrets a mines d'apatites, una mena de roca molt rica en radi i poloni. Aquestes substàncies el que fan concretament a la planta és reduir-ne el contingut en nitrat, el que dóna el gust i olor característics de les cigarretes^[8] i s'usen doncs, com a additius aromatitzants.^[7][8][10] De fet, és possible reduir la quantitat de radiactivitat i de Poloni-210, simplement canviant d'abons o afegint, per exemple, un dissolvent addient, però això es desestima perquè també trauria els aromes "desitjats" del tabac.^[7][8]

[edita] Producció

Tabac assecat.

El tabac es fa a partir de les fulles de les tabaqueres un cop seques i preparades convenientment. Es trinxen i se'ls afegeixen diversos productes, per a omplir i per a lligar i unir la barreja, modificar el color, el gust i l'olor, conservar i donar plasticitat, entre d'altres funcions. Fins a l'actualitat cap empresa tabaquera ha descrit detalladament quins elements afegeix ni en quines quantitats. Des de fa uns anys però, l'Unió Europea obliga a indicar la quantitat de nicotina i de quitrà del producte acabat, que es pot comprobar fàcilment a partir d'anàlisis de laboratori.

El primer productor de tabac del món és la Xina, seguida dels Estats Units, Índia i Brasil. A l’Estat espanyol, bàsicament importador, les principals regions de cultiu són Extremadura, les Canàries i Andalusia oriental. Als Països Catalans, la producció no ha estat mai important per manca de condicions naturals i de protecció fiscal; només Andorra ha tingut un cultiu d'una certa importància.

[edita] Legislació

L'Estat Espanyol (Tabacalera) ha monopolitzat la venda de tabac a Espanya fins l'any 1999. Avui Tabacalera s'ha unit amb la francesa SEITA per a formar Altadis.

A la Unió Europea és obligatori que els paquets de tabac tinguin una advertència sobre algun efecte nociu per a la salut.

L'espai dedicat a l'advertiment és major ara que al 2003

A l'Unió Europea ni el consum, ni la fabricació ni la venda de tabac estan prohibits. En canvi, a Espanya i altres països el seu consum està prohibit en el lloc de treball i en alguns llocs, com hospitals, transport públic, etc. A les gasolineres i avions la prohibició es fa per motius de seguretat. Sí està prohibida la venda de tabac a menors d'edat però, al contrari del que es fa amb altres drogues, com per exemple, la marihuana, no es persegueix ni castiga als menors consumidors o que porten amb ells aquesta droga.

En alguns països d'Europa, com Irlanda, França o Itàlia, el consum és prohibit a tots els locals on es vengui menjar o es mengi, a més dels bars i sales de concerts. A Suècia el snus, tabac en bossetes que es posa entre la geniva i la galta, és popular, entre d'altres coses, perquè no perjudica els no fumadors (fumadors passius). A Espanya en canvi només ho és als que admetin clients menors d'edat.

A l'Unió Europea hi ha una llegislació molt precisa que fa referència als advertiments contra el consum de tabac, fent referència a alguna de les seves conseqüències nocives per a la salut, que cal que tinguin tots els paquets de cigarretes. Hi ha d'haver un misatge en lletra negra sobre fons blanc, remarcada en negre i que ocupi la meitat de la cara major de la capsa.

Tabacalera Española va ser una empresa pertanyent a l'Estat Espanyol que monopolitzava per llei la venda de tabac. En 1999 es va privatitzar. El tabac té un IVA diferent (superior) al dels productes d'ús comú. Alguns polítics expliquen que és una decisió que preten desencoratjar el seu consum mentre que d'altres observen que seria més eficaç prohibir-lo o aplicar-hi les mateixes lleis que pels productes alimentaris i que a més els impostos indirectes, com l'aplicat al tabac, són regressius, és a dir que són, en percentatge respecte al salari o ingressos, més alts per a les classes més pobres i inferiors als més rics, doncs una font de desigualtat.

[edita] Tabaquisme

Article principal: tabaquisme

Pulmó d'un fumador afectat de càncer de pulmó. Les àrees negres són cobertes per components del tabac i han quedat endurides. Al mig, la taca blanca és el càncer produit per a aquests.

El tabaquisme és l'addicció al tabac a causa de la nicotina pressent de manera natural i sobretot artificial, precisament per a potenciar l'efecte addictiu i així poder vendre'n més. El tabac en forma de cigarretes és molt perjudicial peer a la salut a causa dels nombrosos components tòxics (quitrà, CO, sulfats, etc.), radiactius (0,01 becquerel per gram de tabac)^[8] i cancerígens que conté, afegits de manera artificial a la planta. La nicotina, a més d'addictiva, també és altament tòxica i pot produir la mort a partir d'uns 50mg. Si el tabac es considerés un producte alimentari hi hauria centenars d'additius il·legals.

[edita] Bibliografia

Utilitzada en l'article

• «WHO REPORT on the global TOBACCO epidemic». Organització Mundial de la Salut, 2008. [Consulta: 01-01-2008].
• «The Global Burden of Disease 2004 Update». Organització Mundial de la Salut, 2008. [Consulta: 01-01-2008].
• G. Emmanuel Guindon, David Boisclair. «Past, current and future trends in tobacco use». Washington DC: Banc Internacional de Reconstrucció i Foment / Banc Mundial, 2003. [Consulta: 02-01-2008].
• Organització Mundial de la Salut i l'Institute for Global Tobacco Control, Johns Hopkins School of Public Health. «Women and the Tobacco Epidemic: Challenges for the 21st Century». Organització Mundial de la Salut, 2001. [Consulta: 02-01-2009].
• «Surgeon General's Report — Women and Smoking». Centers for Disease Control and Prevention, 2001. [Consulta: 03-01-2009].
• Richard Peto, Alan D Lopez, Jillian Boreham, and Michael Thun. «Mortality from Smoking in Developed Countries 1950-2000: indirect estimates from national vital statistics». Nova York, NY: Oxford University Press, 2006. [Consulta: 03-01-2009].
• Smoke: A Global History of Smoking. Reaktion Books, 2004. ISBN 9781861892003 [Consulta: 01-01-2009]. 
• «Cancer Facts and Figures 2004: Basic Cancer Facts». American Cancer Society. [Consulta: 21-01-2009].
• Environmental and Heritable Factors in the Causation of Cancer — Analyses of Cohorts of Twins from Sweden, Denmark, and Finland. New England Journal of Medicine, 2000 [Consulta: 21-01-2009]. 
• Montesano, R. i Hall, J.. «Environmental causes of human cancers». European Journal of Cancer, 2001. [Consulta: 2009-01-21].

Bibliografia complementària

• Breen, T. H. (1985). Tobacco Culture. Princeton University Press. ISBN 0-691-00596-6. Source on tobacco culture in eighteenth-century Virginia pp. 46–55
• Burns, Eric. The Smoke of the Gods: A Social History of Tobacco. Philadelphia: Temple University Press, 2007.
• W. K. Collins i S. N. Hawks. "Principles of Flue-Cured Tobacco Production" 1a edició, 1993
• Fuller, R. Reese (primavera del 2003). Perique, the Native Crop. Louisiana Life.
• Gately, Iain. Tobacco: A Cultural History of How an Exotic Plant Seduced Civilization. Grove Press, 2003. ISBN 0-8021-3960-4.
• Graves, John. "Tobacco that is not Smoked" a From a Limestone Ledge. ISBN 0-394-51238-3
• Grehan, James. “Smoking and “Early Modern” Sociability: The Great Tobacco Debate in the Ottoman Middle East (Seventeenth to Eighteenth Centuries)”. The American Historical Review, Vol. III, Issue 5. 2006.
• Killebrew, J. B. i Myrick, Herbert (1909). Tobacco Leaf: Its Culture and Cure, Marketing and Manufacture. Orange Judd Company. Source for flea beetle typology (p. 243)
• Murphey, Rhoads. Studies on Ottoman Society and Culture: 16th-18th Centuries. Burlington, VT: Ashgate: Variorum, 2007 ISBN 9780754659310 ISBN 0754659313

[edita] Referències

1. ↑ Smoke, pàg. 26, de Saner L. Gilman i Zhou Xun, (anglès)
2. ↑ ^{2,0 2,1} Report on the global tobacco epidemic, 2008 Estudi realitzat el 2008 per l'Organització Mundial de la Salut, pàg. 8 (anglès)
3. ↑ The global burden of disease, update 2004 Estudi realitzat el 2004 per l'Organització Mundial de la Salut, pàg. 23(anglès)</
4. ↑ The global burden of disease, update 2004 Estudi realitzat el 2004 per l'Organització Mundial de la Salut, pàg. 8 (anglès)</
5. ↑ Tobacco Spends Over $100,000 Daily for Lobbying in DC publicat per Action on Smoking and Health (anglès)
6. ↑ Tabac Article publicat per la secció del Pacífic Oest de la Organització Mundial de la Salut, elaborat el 2005 (anglès)
7. ↑ ^{7,0 7,1 7,2} Article Waking a Sleeping Giant: The Tobacco Industry’s Response to the Polonium-210 Issue escrit per Monique E. Muggli, Jon O. Ebbert, Channing Robertson i Richard D. Hurt; i publicat a l'American Journal of Public Health, número de setembre de 2008 (anglès)
8. ↑ ^{8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6} Article Le secret du polonium 210 dans la fumée de cigarette de Jean-Michel Bader, aparegut al diari francès Le Figaro, el 27 d'agost de 2008 (francès)
9. ↑ Poloni-210 a les cigarretes: els industrials ho savien, article a Le Nouvel Observateur, 28 août 2008 (francès)
10. ↑ Lung cancer: is the increasing incidence due to radioactive polonium in cigarettes? article de J. Marmonstein, 1986.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tabac

Aquest article és un esborrany. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo.