Òxid de nitrogen
El terme òxids de nitrogen (NxOy) s'aplica a diversos compostos químics binaris gasosos formats per la combinació d’oxigen i nitrogen. El procés de formació més habitual d’aquests compostos inorgànics és la combustió a altes temperatures, procés en el qual habitualment l’aire és el comburent.
En funció de la valència atòmica que utilitzi el nitrogen, els òxids de nitrogen tenen diferents formulacions, i s’hi apliquen diferents nomenclatures:
| Fórmula | Nomenclatura sistemàtica | Nomenclatura d'Stock | Nomenclatura tradicional |
|---|---|---|---|
| N2O | Monòxid de dinitrogen | Òxid de nitrogen (I) | Òxid nitrós
(anhídrid hiponitrós) |
| NO | Monòxid de nitrogen | Òxid de nitrogen (II) | Òxid nítric |
| N2O3 | Triòxid de dinitrogen | Òxid de nitrogen (III) | Anhídrid nitrós |
| N2O4 | Tetraòxid de dinitrogen | Òxid de nitrogen (IV) | Tetròxid de nitrogen |
| NO2 | Diòxid de nitrogen | Òxid de nitrogen (IV) | Diòxid de nitrogen |
| N2O5 | Pentaòxid de dinitrogen | Òxid de nitrogen (V) | Anhídrid nítric |
El monòxid de nitrogen i el diòxid de nitrogen constitueixen dos dels òxids de nitrogen més importants toxicològicament; cap dels dos és inflamable.
El monòxid de nitrogen és un gas a temperatura ambient d’olor dolça penetrant, fàcilment oxidable a diòxid de nitrogen. Mentre que el diòxid de nitrogen té una forta olor desagradable. El diòxid de nitrogen és un líquid a temperatura ambient, però es transforma en un gas bru-vermellós a temperatures per sobre dels 21 °C.
Taula de continguts |
[modifica] Usos industrials i contaminació atmosfèrica per òxids nitrosos
Els òxids de nitrogen són usats en la producció d’àcid nítric, laques, tintures i d'altres productes químics, com combustibles per a coets, en la nitrificació de compostos químics orgànics i en la manufactura d’explosius.
Moltes zones urbanes dels països desenvolupats pateixen contaminació atmosfèrica per òxids nitrosos. A la Regió Metropolitana de Barcelona, el gruix de la contaminació atmosfèrica per òxids de nitrogen procedeix dels tubs d’escapament de vehicles motoritzats (sobre tot dels dièsel i de motors de mescla pobre). També se'n formen per instal·lacions que fan combustió de carbó, petroli o gas natural (com ara les calefaccions urbanes), i en processos industrials com la soldadura per arc, galvanoplàstia, o el gravat de metalls. La detonació de dinamita en genera. També són produïts en fer reaccionar l'àcid nítric amb metalls o amb cel·lulosa.
Els òxids de nitrogen, una vegada alliberats a l’aire per les combustions (NOx) poden formar, a través de reaccions fotoquímiques, contaminants secundaris com el PAN (nitrat de peroxiacetil), formant l'smog fotoquímic o boira tipus Los Ángeles, típica de les zones amb gran concentració de vehicles a motor. Les reaccions produïdes en l’atmosfera per aquests compostos són molt complexes, i hi intervenen radicals OH, O3, NO, i altres.
[modifica] Efectes en la salut
Una exposició a curt termini a l’NO2 pot provocar efectes com irritació del sistema respiratori i ocular. A llarg termini, els principals efectes poden ser un desenvolupament pulmonar més lent als nens i l’aparició de malalties respiratòries cròniques i cerebrovasculars. Encara que tota la població estigui exposada als contaminants atmosfèrics, no afecten pas a tothom de la mateixa manera. Els nens, la gent gran i les persones amb problemes de salut com asma i malalties del cor o pulmó poden ser més sensibles als seus efectes adversos.
Degut a això hi ha una regulació dels nivells màxims admissibles mitjançant una Directiva Europea, nivells que són superats a moltes zones urbanes, i especialment als països del Sud d'Europa, amb ciutats més compactes i menys pluja. A la Regió Metropolitana de Barcelona la Generalitat ha aprovat un Pla per a disminuir-ne la contaminació.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
- ATSDR en Español - ToxFAQs™ para óxidos de nitrógeno, monóxido de nitrógeno, dióxido de nitrógeno, etc. (castellà)
- Els òxids de nitrogen (NOx) a l’aire urbà i la salut. Un document informatiu de l'Agència de Salut Pública de Barcelona
- Formulación y nomenclaura en Química Inorgánica, Universitat de Cadis (castellà)
