Amoníac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Amoníac
L'amoníac captura protons per a formar l'ió amoni (NH4+)

L'amoníac és un compost químic la molècula del qual consisteix en un àtom de nitrogen (N) i tres àtoms d'hidrogen (H) d'acord amb la fórmula NH3.[1]

La molècula no és plana, sinó que té la forma d'un tetràedre amb un vèrtex vacant. Això es deu a la formació d'orbitals híbrids sp3. En dissolució aquosa es pot comportar com una base i formar-se l'ió amoni, NH4+, amb un àtom d'hidrogen en cada vèrtex del tetràedre:

NH3 + H2O ⇔ NH4+ + OH-

L'amoníac és un gas incolor d'olor molt penetrant. Es genera de forma natural pel medi ambient i també és manufacturat. Es dissol fàcilment en l'aigua i s'evapora ràpidament. Generalment es ven en forma líquida.[1]

La quantitat d'amoníac produït industrialment cada any és gairebé igual a la produïda per la naturalesa. L'amoníac és produït naturalment a terra per bacteris, per plantes i animals en descomposició i per rebuigs animals. L'amoníac és essencial per a molts processos biològics.[1]

La major part de l'amoníac produït en plantes químiques és usat per a fabricar adobs. La resta és usada en tèxtils, plàstics, explosius, a la producció de polpa i paper, aliments i begudes, productes de neteja domèstics, refrigerants i altres productes. També s'usa en sals aromàtiques.

Síntesi[modifica | modifica el codi]

L'amoníac s'obté exclusivament pel procés Haber-Bosch, que consisteix en la reacció directa i catalitzada de nitrogen i hidrogen. Estat d'oxidació del nitrogen en amoníac-3

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

És molt usat en la refrigeració, en cicles de la compressió a causa de la seva alta calor de vaporització i temperatura crítica entre d'altres. També s'utilitza en processos d'absorció en combinació amb aigua.

L'amoníac i els seus derivats urea, nitrat amònic, etc. són usats en agricultura com a fertilitzant nitrogenat.

L'amoníac ocorre naturalment i és manufacturat també. És una font important de nitrogen que necessiten les plantes i els animals. Els bacteris que es troben als intestins poden produir amoníac.

L'amoníac gasós pot dissoldre's en aigua. Aquest tipus d'amoníac s'anomena amoníac líquid o solució d'amoníac. Una vegada que s'exposa a l'aire, l'amoníac líquid es transforma ràpidament en un gas.

L'amoníac s'aplica directament a terra en terrenys agrícoles, i s'usa per fabricar adobs per a collites agrícoles, prats i plantes.

Molts productes de neteja domèstics i industrials contenen amoníac.

Medi ambient[modifica | modifica el codi]

L'amoníac és fàcilment biodegradable, les plantes l'absorbeixen amb molta facilitat eliminant-lo del medi, de fet és un nutrient molt important per al seu desenvolupament. Encara que concentracions molt altes en l'aigua, com tot nutrient, pot causar greus danys en un riu o estany, ja que l'amoníac interfereix en el transport d'oxigen per l'hemoglobina.

Efectes nocius[modifica | modifica el codi]

L'exposició a altes concentracions d'amoníac en l'aire pot produir cremades greus a la seva pell, ulls, gola i pulmons.[1] En casos extrems pot ocórrer ceguesa, danys pulmonars i la mort. Respirar concentracions més baixes pot causar tos i irritació del nas i el coll.

Si una persona s'empassa amoníac pot patir cremades a la boca, la gola i l'estómac. Vessar amoníac concentrat sobre la pell causarà cremades. Els estudis en animals demostren efectes similars als observats en éssers humans. No se sap si l'amoníac afecta la reproducció en éssers humans.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Amoníac». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amoníac Modifica l'enllaç a Wikidata