Pell
De Viquipèdia
 |
Aquest article s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista (o més) hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
La pell és l'òrgan dels animals que actua com a barrera protectora i aïlla l'organisme del medi que l'envolta. Actua protegint-lo i contribueix a mantenir íntegres les seves estructures, alhora que té un paper com a sistema de comunicació amb l'entorn. Consta de tres estrats principals, que de superfície a profunditat, són: l'epidermis, la derma i la hipoderma. De la pell depenen certes estructures anomenades annexos que són els pèls, les ungles i les glàndules sebàcies i sudorípares.
En medicina, per al perfil histològic, anatòmic i dermològic, s'estudien fonamentalment dues capes per aconseguir finalitats pràctics que són l'epiderma i la derma. De la pell depenen certes estructures anomenats annexos cutanis que són els pèls, les ungles, les glàndules sebàcies i les sudorípares.
Està composta dels:
- corpuscles de Meissner (Georg Meissner) presents en el tacte de pell sense pèls, palmells, plantes, puntes dels dits, llavis, punta de la llengua, mugrons, gland i clítoris (tacte fi);
- corpuscles de Krause, que generen la sensació de fred;
- corpuscles de Paccini que donen la sensació de pressió;
- corpuscles de Ruffini, que registren la calor;
- corpuscles de Merckel, que permeten el tacte superficial.
La pell, pot patir diverses malalties, denominades dermatitis, com la seborrea. Aquestes són estudiades principalment per la dermatologia i la patologia.
A la pell de l'ésser humà, sobretot la de l'home es produeix més secreció sebàcia que la que té la dona. Això és degut a la major quantitat de andrògens (hormona sexual masculina) que produeix l'home. Com a conseqüència, la pell masculina és més gruixuda, i greix que la femenina.
Taula de continguts |
[edita] Components de la pell
La pell presenta pigmentació, o melanina, generada pels melanòcits, que absorveix part de la radiació ultravioleta (UV) del sol, potencialment perillosa. També conté enzims reparadors del DNA que ajuden a revertir el mal generat pels UV, i la gent que no presenta els gens per a aquests enzims pateixen taxes elevades de càncer de pell. Una forma predominantment produïda per la llum UV, el melanoma maligne, és particularment invasiu, causant ràpidament la metàstasi, i sovint pot ser mortal. La pigmentació de la pell humana varia entre poblacions de manera sorprenent. Això ha portat a la classificació de les persones basant-se en el color de la pell.[1]
La pell dels mamífers sovint conté pèls, que en suficient densitat s'anomena pelatge. El pèl serveix principalment per a incrementar l'aïllament que la pròpia pell proveeix, però també pot servir com a característica sexual secundària o com a camuflatge. En alguns animals, la pell és molt dura i gruixuda, i pot ser processada per a obtenir cuir. Els rèptils i peixos tenen fortes escates protectores sobre la seva pell per a protegir-se, i els ocell tenen plomes fortes, totes formades per β-queratina. La pell dels amfibis no resulta ser una barrera forta al pas de molècules químiques i sovint està subjecte a l'osmosi. Si es col·loca una granota en una solució d'anestèsic podria adormir-se ràpidament.
Sovint es reconeix la pell com l'òrgan més gran del cos humà. Pel que fa a la mitjana adulta, la pell té una superfície d'entre 1,5 i 2 metres quadrats, la majoria d'ella té un gruix d'entre 2 i 3 mm. Cada 6.5 cm² de pell conté 650 glàndules sudorípades, 20 vasos sanguínis, 60.000 melanòcits, i més d'un centenar de terminacions nervioses.
[edita] Epiderma
L'epidermis es compon en la seva majoria per queratinòcits, que es troben segmentats en l'estrat corni, a més d'un factor important que són els melanòcits o també anomenats com els pigmentòcits, que donen la pigmentació a la pell i que es troben justament sobre l'estrat germinatiu. A la pell es poden apreciar sota talls histològics cèl·lules de Langerhans i limfòcits, que s'encarreguen de donar protecció immunològica, a més de trobar als mecanorreceptocits o cèl·lules de Merckel.
- Estrat germinatiu es compon d'una capa de cèl·lules cilíndriques baixes o ovals, el seu citosol demostra la presència de tonofibres, a més que les cèl·lules d'aquest estrat es relaciona per la unió desmosòmica, a més de anclar-se a la membrana basal per unions hemidesmosòmiques.
- Estrat espinós es conforma per cèl·lules amb forma poligonal, els nuclis són rodons i el citosol és de característiques basòfils. Té un major contingut de tonofibres que les de l'estrat germinatiu. Les prolongacions del citosol semblen espines, per la qual cosa també reben el nom de cèl·lules espinoses, justament perquè les tonofibres són més nombroses en aquestes prolongacions donant la forma d'espines.
- Estrat granulosa es compon de 3 a 5 capes de cèl lules aplanades, el citosol conté grànuls basòfils anomenats grànuls de queratohialina. La queratohialina és una substància precursora de la queratina. Quan els queratinòcits arriben a l'última capa d'aquest estrat les cèl lules epidèrmiques moren i en morir aboquen el seu contingut a l'espai intercel·lular.
- Estrat lúcid es distingeix per tenir una zona molt prima de característiques eosinòfils. Els nuclis comencen a degenerar en les cèl·lules externes de l'estrat granulosa i desapareixen en l'estrat lúcid.
- Estrat corni de cèl·lules planes queratinitzades sense nucli, també anomenades cèl·lules còrnies. Aquesta capa es distingeix com la més gruixuda i eosinòfils. L'estrat corni està format per fileres aplanades i mortes que són els cornòocits. Els corneòcits estan compostos principalment per queratina. Cada dia s'eliminen capes de corneòcits.
- Estrat disjuntiu és la contínua descamació de les cèl·lules còrnies.
Les cèl·lules que migren des de l'estrat germinatiu triguen a descamar-se voltant de 4 setmanes. Això depèn de la raça i gènere, així com també de l'espècie quan s'estudia en animals. Val a dir que la majoria de mamífers comparteix aquestes característiques estratals. Si la descamació està per menor de 2 setmanes i major de 4 es considera patològic, i pot ser deguda a alteracions congènites.
Una de les funcions vitals de la pell és el de cobrir tot el cos, és aquest òrgan l'encarregat de la protecció del cos, respiració, passatge de la llum, reconeixement de patògens, etc.
La tinció especial emprada en les tècniques histològiques, és la d'hematoxilina i eosina. Per a l'estudi de l'epidermis a grans trets es requereixen estudis de microscòpia electrònica. Una altra tinció sota microscòpia òptica no molt usual és la [tinció de Matoltsy i Parakkal).
[edita] Dermis
La dermis és una capa profunda de teixit conjuntiu en la qual es tenen la peculiaritat de l'abundància de les fibres de col·lagen i elàstiques que es disposen de forma paral lela i que li donen a la pell la consistència i elasticitat característica de l'òrgan. Histològicament es divideix en 2 capes:
- Estrat papilar: compost per teixit connectiu lax, fibres de col·lagen tipus III, i nanses capil·lars.
- Estrat reticular: compost per teixit connectiu dens, fibres de col·lagen tipus I, fibres elàstiques, on es troben microscòpicament mastòcits, reticulòcits i macròfags. En la seva porció inferior s'observa una capa de múscul llis que conforma al múscul piloerector. A la pell facial existeix musculatura de tipus estriat a on hi ha fixació dels músculs de la mímica en la dermis.
A la dermis es troben els següents components:
- Fol·licle pilós.
- Múscul piloerector.
- Terminacions nervioses aferents (que porten informació).
- Glàndules sebàcies i Glàndules sudorípares.
- Vasos sanguinis i limfàtics.
La dermis és entre vint i trenta vegades més gruixuda que la epidermis. En ella es troben els annexos cutanis, que són de dos tipus: corni (pèls i ungles) glandulars (glàndules sebàcies i sudorípares).
[edita] Teixit subcutani
És un estrat de la pell que està composat de teixit conjuntiu lax i adipós, la qual cosa li dóna funcions a la pell de regulació tèrmica i de moviment a través del cos com el que es veu quan estirem la pell del nostre avantbraç cap amunt, si no tingués aquests tipus de teixits seria impossible moure-la.
Els components propis que integren al teixit subcutani són:
- Lligaments cutanis.
- Nervis cutanis.
- Greix.
- Vasos sanguinis i limfàtics.
[edita] Fàscia profunda
La fàscia profunda és una capa de teixit conjuntiu molt densa i organitzada que revesteix a les estructures internes com els músculs, en els quals crea compartiments per a que la seva expansió intrínseca no es propagui més del que ella permet i així comprimeixi a les venes.
Els tres estrats més interrelacionats de la pell són l'epidermis, la dermis i el teixit subcutani, que es relacionen a través de les estructures que contenen. Les estructures amb què es relacionen són:
- Fol·licle pilós
- Músculs erectors del pèl
- Vasos limfàtics i sanguinis
- Nervis cutanis
- Lligaments cutanis
Glàndules sebàcies, músculs erectors del cabell i fol·licles pilosos:
Les glàndules sebàcies relacionen els estrats epidermis i dermis a través de la funció que realitzen quan el fol·licle pilós, és mogut pel múscul erectors del pèl que comprimeix a la vegada la glàndula sebàcia que solta seva secreció oliosa a l'exterior de la o epidermis.
Glàndules sudorípares: les glàndules sudorípares relacionen els tres estrats ja que aquestes estan al llarg dels tres, tenen la capacitat d'evaporar l'aigua i de controlar amb això la temperatura del cos, neixen en el teixit subcutani, s'estenen a la dermis i treuen la seva secreció l'exterior de la pell.
Vasos limfàtics i sanguinis: els vasos limfàtics i sanguinis s'estenen pel teixit subcutani i manen petits plexes per la derma per irrigar.
Nervis cutanis: es localitzen en el teixit subcutani i manen rams per la dermis i terminacions nervioses aferents a l'epidermis.
Lligaments cutanis: se'ls anomena també en conjunt retinacle cutis, relacionen la dermis amb la fàscia profunda, tenen la funció de proporcionar a la pell el moviment a través de la superfície dels òrgans, neixen en la fàcies profunda i s'uneixen a la dermis , estan particularment desenvolupats en les mames.
[edita] Morfologia externa
Morfologia de la pell o macro estructura és el que veiem a simple vista. A simple vista sembla llisa i plena, però en realitat presenta plecs, solcs, esquerdes i petites sortints.
a) Plecs i solcs: Més menys accentuats, estan sempre presents en tots els individus sobre la cara dorsal de certes articulacions, fins i tot quan aquests estan en extensió completa o estan en articulacions completes. Per exemple, colzes, dits, i canells.
b) Arrugues: poden ser provocades ja es per contracció muscular, degut a un moviment o per disposicions estructurals de la pell. Exemple: plecs de les articulacions.
c) Poros cutanis: Són l'orifici extern del canal de sortida de la glàndules sudorípares i sebàcia, però aquest últim ha de ser diferenciat pel nom de ostium fol·licular.
[edita] Referències
- ↑ Maton, Anthea; Jean Hopkins, Charles William McLaughlin, Susan Johnson, Maryanna Quon Warner, David LaHart, Jill D. Wright. Human Biology and Health. Englewood Cliffs, New Jersey, USA: Prentice Hall, 1993. ISBN 0-13-981176-1.
[edita] Enllaços
- Skin information (anglès)
|
|||||||||||||||||||
