Home
De Viquipèdia
Un home o homo (del llatí homo: ésser humà) és una persona adulta de sexe masculí en contraposició a dona, que designa exclusivament la persona adulta de sexe femení. El terme home és la manera com s'identifica a les persones que pertanyen al sexe masculí sense importar la seva edat o aparença.
Home, biològicament, fa referència al «mascle» humà, però aquesta darrera expressió pot ser pejorativa i es reserva a les espècies animals i vegetals, mentre que en el cas del mascle humà s'usa habitualment el terme home, i també com a espècie. La paraula home té un gran ventall de conceptes, ja que dir home per designar el mascle no és del tot correcte, i per això mateix la paraula «home» es fa servir quan es vol fer una distinció sexual amb «dona». Moltes vegades la paraula «home» es fa servir per a persones del sexe masculí que han arribat a la seva edat adulta, mentre la paraula «mascle» no té en compte l'edat.
Taula de continguts |
[edita] Aspectes lingüístics
El masculí genèric és l'accepció del mot home com a denomitatiu de l'espècie humana; de tota persona. Per això es pot emprar home (i la conseqüent concordança de gènere) com a terme que inclou homes i dones de totes les edats. El masculí genèric requereix l'ús de l'article (el, l'), mai del determinant (un): (genèric) L'home pertany a la classe dels homínids; (masculí/no-genèric) Un home ha de ser valent.
En les llengües indoeuropees el terme home designa l'espècie humana; és a dir, és el terme "dona" el que s'especialitza:
- Anglès: Man, Woman (wo+man)
- Francès: On fait ça (On prové d'home)
- Català: Hom fa això. (Hom prové d'home, com en tothom)
- Alemany: Man macht das (Man prové de Mann)
La visió general de grups feministes i punts de vista propers[1] no vol acceptar el masculí genèric i prefereix puntualitzar tots els casos gramaticals possibles en femení.
[edita] Biologia i gènere
La masculinitat té el seu origen en la genètica de l'individu.[2][3]
Els humans presenten dimorfisme sexual en moltes característiques, algunes de les quals no tenen cap lligam directe a la capacitat reproductiva, encara que la majoria d'aquestes característiques tenen un paper en l'atracció sexual. Algunes de les expressions del dimorfisme sexual en humans són l'alçada, pes i estructura de cos, encara que sempre hi ha exemples que no segueixen el patró global. Per exemple, els homes tendeixen a ser més alts que les dones, però hi ha molta gent dels dos sexes que és en la gamma mig alçada|mig alçària per a l'espècie.
Alguns exemples de característiques sexuals secundàries dels mascles en l'espècie humana, els adquirits durant l'adolescència:
- Més pèl púbic al voltant del penis i sota els braços.
- Més pèl facial.
- Mans i peus més grans que els de les dones.
- Espatlles i pit més amples.
- Estructura de crani i ossos més pesada.
- Major massa muscular més gran.
- Nou del coll prominent i veu més greu.
- Un penis més gran i testicles.
- Textura de la pell més tosca.
[edita] Sistema reproductiu
Els òrgans sexuals d'un home són part del sistema reproductiu, constant del penis, testicles, vasos deferents i la glàndula prostàtica. La funció del sistema reproductiu masculí produeix el semen que porta esperma i així informació genètica que es pot unir amb un oòcit dins de l'úter femení. Des d'esperma que entra a l'úter d'una dona i llavors fallopian entuba passa a fertilitzar un ou que es converteix en un embrió i posteriorment el fetus, el sistema reproductiu masculí no juga cap paper necessari durant la gestació. El concepte de paternitat i família existeix a la majoria de societats humanes. L'estudi de reproducció mascle i òrgans associats s'anomena andrologia.
[edita] Cariotip
Cariograma de tinció Giemsa que és típic dels mascles humans. Els homes tenen una combinació cromosòmica anomenada XY.
Els cariotips humans normals contenen 21 parells de cromosomes d'autosòmics i un parell de cromosomes sexuals. Normalment els cariotips per a homes tenen tant un X com un cromosoma Y denotat.
[edita] Malalties
En general, els homes pateixen de les mateixes malalties com les dones. En comparació a dones, els homes pateixen de més malalties - per exemple, el càncer de pròstates és un tipus de càncer que només els homes poden patir - i tenir una esperança de vida significativament més baixa. [cal citació]
 El paradigma disenyat per Carl Sagan |
 Home de Vitruvi, obra de Leonardo Da Vinci estudiant les proporcions de l'home |
 Obra de Michelangelo, el David |
 Fotografia d'un home nu de Wilhelm von Gloeden, 1895. |
[edita] Caràcters sexuals
En els humans, el sexe d'un individu està determinat generalment a l'època de fertilització prop del material genètic portat en l'esperma cèl·lula. Si una cèl·lula d'esperma d'un cromosoma X fertilitza el oòcit, els descendents seran femelles (XX); si és una cèl·lula espermàtica amb un cromosoma Y, els descendents seran mascles (XY). Això es coneix com el sistema de determinació de sexe XY i és típic de la majoria dels mamífers, però bastantes altres espècies tenen sistemes de determinació sexual diferents, incloent-hi alguns que són merament ambientals com per exemple molts rèptils. El terme característiques sexuals primàries denota la classe de gàmeta i la gònada que el produeix: L'ovari produeix òvuls en la dona, i els testicles produeixen cèl·lules espermàtiques en el mascle. El terme característiques sexuals secundàries denota totes les altres distincions sexuals que juguen papers indirectes unint esperma i ous. Les característiques sexuals secundàries ho inclouen tot, dels trets de mascles i femelles especialitzats del tracte genital, al plomatge brillant en els ocells mascles i pèls facials en els homes, passant per trets de la conducta com el festeig.
[edita] Hormones sexuals
En els mamífers, les hormones que influencien les diferenciacions i desenvolupament sexual son andrògens (principalment la testosterona), que estimula el posterior desenvoulpament de l'ovari. En un embrió sexualment no diferenciat, la testosterona estimulates el desenvolupament del the penis, entre altres. .
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
- ↑ «Llenguatge sexista». infoReflex. [Consulta: 16-08-2009].. Reproducció de dues cartes a favor i en contra de l'ús del masculí genèric.
- ↑ John Money, 'The concept of gender identity disorder in childhood and adolescence after 39 years', Journal of Sex and Marital Therapy 20 (1994): 163-77.
- ↑ Laura Stanton i Brenna Maloney, 'The Perception of Pain', Washington Post, 19 de desembre del 2006.
[edita] Bibliografia
- Perchuk, Andrew; Watney, Simon. The Masculine Masquerade: Masculinity and Representation (en anglès). Bell Hooks, 1995 (MIT Press).
- Bourdieu, Pierre. Masculine Domination (en anglès). Stanford University Press, 2001 (Paperback Edition).
- Connell, Robert W.. Masculinities (en anglès), 1995 (Polity Press).
- Farrell, Warren. Myth of Male Power (en anglès), 1993 (Berkley Trade). ISBN 0425181448.
- Michael, Kimmel; Connell, Robert W.; Hearn, Jeff. Handbook of Studies on Men and Masculinities (en anglès). Sage Publications, 2004.
- Badinter, Élisabeth. XY. Die Identität des Mannes (en alemany). Munic: Piper, 1993. ISBN 3-492-03634-1.
- Vilar, Esther. Der dressierte Mann. Das polygame Geschlecht. Das Ende der Dressur (en alemany). Munic: DTV, 2000. ISBN 3-423-36134-4.
- Hollstein, Walter. Was vom Manne übrig blieb. Krise und Zukunft des starken Geschlechts (en alemany). Berlín: Aufbau-Verlag, 2008. ISBN 978-3-351-02659-2.
- Nathanson, Paul; Young, Katherine. Legalizing Misandry: From Public Shame to Systemic Discrimination Against Men (en anglès). Berlín: McGill-Queen's University Press, 2006. ISBN 0-7735-2862-8.
 |
Aquest article tracta sobre un tema bàsic que és d'interès general però és tanmateix molt curt. És important que temes bàsics com aquests tinguin la informació que cal a la Viquipèdia, i seria convenient que aquest article fos expandit substancialment. Quan aquest tema tingui la informació necessària, elimineu-ne aquest avís. |
