Home

Un home o homo (del llatí homo: ésser humà) és una persona adulta de sexe masculí en contraposició a la dona, que designa exclusivament la persona adulta de sexe femení. El terme home és la manera com s'identifica a les persones que pertanyen al sexe masculí sense importar la seva edat o aparença.

Home, biològicament, fa referència al «mascle» humà, però aquesta darrera expressió pot ser pejorativa i es reserva a les espècies animals i vegetals, mentre que en el cas del mascle humà s'usa habitualment el terme home, i també com a espècie. La paraula home té un gran ventall de conceptes, ja que dir home per designar el mascle no és del tot correcte, i per això mateix la paraula «home» es fa servir quan es vol fer una distinció sexual amb «dona». Moltes vegades la paraula «home» es fa servir per a persones del sexe masculí que han arribat a la seva edat adulta, mentre la paraula «mascle» no té en compte l'edat.

Símbol del sexe masculí.

Aspectes lingüístics

El masculí genèric és l'accepció del mot home com a denomitatiu de l'espècie humana; de tota persona. Per això es pot emprar home (i la conseqüent concordança de gènere) com a terme que inclou homes i dones de totes les edats. El masculí genèric requereix l'ús de l'article (el, l'), mai del determinant (un): (genèric) L'home pertany a la classe dels homínids; (masculí/no-genèric) Un home ha de ser valent.

En les llengües indoeuropees el terme home designa l'espècie humana; és a dir, és el terme "dona" el que s'especialitza:

• Anglès: Man, Woman (wo+man)
• Francès: On fait ça (On prové d'home)
• Català: Hom fa això. (Hom prové d'home, com en tothom)
• Alemany: Man macht das (Man prové de Mann)

La visió general de grups feministes i punts de vista propers no vol acceptar el masculí genèric i prefereix puntualitzar tots els casos gramaticals possibles en femení.

Biologia i gènere

La masculinitat té el seu origen en la genètica de l'individu.

Els humans presenten dimorfisme sexual en moltes característiques, algunes de les quals no tenen cap relació directa amb la capacitat reproductiva, encara que la majoria d'aquestes característiques tenen un paper en l'atracció sexual. Algunes de les expressions del dimorfisme sexual en humans són l'alçada, pes i estructura de cos, encara que sempre hi ha exemples que no segueixen el patró global. Per exemple, els homes tendeixen a ser més alts que les dones, però hi ha molta gent dels dos sexes que és en la gamma mig alçada/mig alçària per a l'espècie.

Alguns exemples de característiques sexuals secundàries dels mascles en l'espècie humana, els adquirits durant l'adolescència:

• Més pèl púbic al voltant del penis i sota els braços.
• Més pèl facial.
• Mans i peus més grans que els de les dones.
• Espatlles i pit més amples.
• Estructura de crani i ossos més pesant.
• Major massa muscular més gran.
• Nou del coll prominent i veu més greu.
• Un penis més gran i testicles.
• Textura de la pell més tosca.

Sistema reproductiu

Els òrgans sexuals d'un home són part del sistema reproductiu, constant del penis, testicles, vasos deferents i la glàndula prostàtica. La funció del sistema reproductiu masculí produeix el semen que porta esperma i per consegüent informació genètica que es pot unir amb un oòcit dins de l'úter femení. Des d'esperma que entra a l'úter d'una dona i llavors fallopian entuba passa a fertilitzar un ou que es converteix en un embrió i posteriorment el fetus, el sistema reproductiu masculí no juga cap paper necessari durant la gestació. El concepte de paternitat i família existeix a la majoria de societats humanes. L'estudi de la reproducció masculina i dels òrgans associats a l'home es denomina andrologia.

Cariotip

Cariograma de tinció Giemsa que és típic dels mascles humans. Els homes tenen una combinació cromosòmica anomenada XY.

Els cariotips humans normals contenen 21 parells de cromosomes autosòmics i un parell de cromosomes sexuals. Normalment els cariotips per a homes tenen tant un X com un cromosoma Y denotat.

Malalties

En general, els homes pateixen de les mateixes malalties com les dones. En comparació a dones, els homes pateixen de més malalties - per exemple, el càncer de pròstata és un tipus de càncer que només els homes poden patir - i tenir una esperança de vida significativament més baixa. En són una excepció les malalties autoimmunitàries, la majoria de les quals tenen una predilecció pel sexe femení.

• 

  El paradigma dissenyat per Carl Sagan

• 

  Home de Vitruvi, obra de Leonardo Da Vinci estudiant les proporcions de l'home

• 

  Obra de Michelangelo, el David

• 

  Fotografia d'un home nu de Wilhelm von Gloeden, 1895.

Caràcters sexuals

En els humans, el sexe d'un individu està determinat generalment a l'època de fertilització prop del material genètic portat en l'esperma cèl·lula. Si una cèl·lula d'esperma d'un cromosoma X fertilitza el oòcit, els descendents seran femelles (XX); si és una cèl·lula espermàtica amb un cromosoma Y, els descendents seran mascles (XY). Això es coneix com el sistema de determinació de sexe XY i és típic de la majoria dels mamífers, però bastantes altres espècies tenen sistemes de determinació sexual diferents, incloent-hi alguns que són merament ambientals com per exemple molts rèptils. El terme característiques sexuals primàries denota la classe de gàmeta i la gònada que el produeix: L'ovari produeix òvuls en la dona, i els testicles produeixen cèl·lules espermàtiques en el mascle. El terme característiques sexuals secundàries denota totes les altres distincions sexuals que juguen papers indirectes unint esperma i ous. Les característiques sexuals secundàries ho inclouen tot, dels trets de mascles i femelles especialitzats del tracte genital, al plomatge brillant en els ocells mascles i pèls facials en els homes, passant per trets de la conducta com el festeig.

Hormones sexuals

En els mamífers, les hormones que influencien les diferenciacions i el desenvolupament sexual son els andrògens (principalment la testosterona, que estimula el posterior desenvoulpament de l'ovari). En un embrió que encara no està diferenciat sexualment, la testosterona estimula el desenvolupament del penis, entre altres.

Vegeu també

• Masclisme
• Feminisme

Bibliografia

• Perchuk, Andrew; Watney, Simon. The Masculine Masquerade: Masculinity and Representation (en anglès). Bell Hooks, 1995 (MIT Press). 
• Bourdieu, Pierre. Masculine Domination (en anglès). Stanford University Press, 2001 (Paperback Edition). 
• Connell, Robert W. Masculinities (en anglès), 1995 (Polity Press). 
• Farrell, Warren. Myth of Male Power (en anglès), 1993 (Berkley Trade). ISBN 0425181448. 
• Michael, Kimmel; Connell, Robert W.; Hearn, Jeff. Handbook of Studies on Men and Masculinities (en anglès). Sage Publications, 2004. 
• Badinter, Élisabeth. XY. Die Identität des Mannes (en alemany). Munic: Piper, 1993. ISBN 3-492-03634-1. 
• Vilar, Esther. Der dressierte Mann. Das polygame Geschlecht. Das Ende der Dressur (en alemany). Munic: DTV, 2000. ISBN 3-423-36134-4. 
• Hollstein, Walter. Was vom Manne übrig blieb. Krise und Zukunft des starken Geschlechts (en alemany). Berlín: Aufbau-Verlag, 2008. ISBN 978-3-351-02659-2. 
• Nathanson, Paul; Young, Katherine. Legalizing Misandry: From Public Shame to Systemic Discrimination Against Men (en anglès). Berlín: McGill-Queen's University Press, 2006. ISBN 0-7735-2862-8. 

Enllaços externs

• «Les diferències entre homes i dones, a "Sexes en guerra"» (vídeo) (en català). 324.cat, 04-09-2009. [Consulta: 26-10-2010].