Cànon estètic

Detall d' El naixement de Venus

El cànon estètic o simplement cànon designa una regla de representació en pintura, escultura, arquitectura, música. El cànon permet obtenir l'harmonia tant en el conjunt com en les parts de l'obra d'art gràcies a l'ordre, la mesura i la proporció.

El cànon sobre les proporcions humanes més antic que es coneix es va trobar a les piràmides de Memfis cap al 3000 aC. Des d'aleshores hi ha hagut diversos cànons coneguts: el dels faraons, el de Policlet, el de Ptolemeu (90 – 160 dC), el de Vitruvi (segle I aC), el de Dürer (1471 – 1528), el de Leonardo da Vinci (1452 – 1519), i, més recentment el de Zeising i el de Le Corbusier (1887 – 1965).

Evolució

Per extensió, es considera com a cànon de bellesa o cànon estètic a aquelles normes d'una determinada època sobre el que és o no es considera bell. Aquestes normes evolucionen i el que es considera bell en una època que no necessàriament ho ha de ser en una altra. Els cànons de la bellesa segueixen l'evolució de la moda i depenen de l'evolució de les tècniques de decoració del físic, com la perruqueria o el maquillatge.

Durant la França de l'Antic Règim, els cànons de la bellesa femenina consistien en tenir la pell tan blanca com fos possible. Això es va aconseguir (de vegades posant en perill la salut) mitjançant maquillatge i pols de la cara, així com afegint lunars falsos, de mussolina negre enganxat a la cara o el pit. En el present, per contra, els cànons actuals prefereixen un color de la pell sana, amb una figura atlètica.

Proporcions en l'art

Per la seva pintura mural El naixement de Venus, Sandro Botticelli va declarar que la distància entre el mugró i el melic, entre les dues cames i entre el melic i l'engonal, han de ser totes iguals per a obtenir una figura completament proporcionada. Altres sistemes de proporcions ideals a la pintura i l'Escultura són els Canon de Policlet i l'Home de Vitruvi.

Personatges que han marcat o representat un cànon

Sempre hi ha hagut persones que han sigut considerades com a model i com a molt belles d'acord al cànon de l'època. Aquí es descriuen algunes:

Dones

• Antiga Grècia: Friné, hetaira, Model de l'escultor Praxíteles, per les escultures d'Afrodita.
• Renaixement: Simonetta Vespucci, model del pintor Sandro Botticelli per a la imatge de Venus, deessa de l'amor i la bellesa en la Mitologia romana.
• Modernisme: Cléo de Mérode, ballarina, mim i pin-up, va ser model per l'escultor Alexandre Falguière, el fotògraf Félix Nadar, i els pintors Manuel Benedito, Giovanni Boldini, Edgar Degas i Henri de Toulouse-Lautrec, entre d'altres.
• Anys 50: Brigitte Bardot, d'acord al cànon de bellesa francès, principalment, va ser model per a moltes imatges de Marianne, símbol de la República Francesa.

Homes

• Antiga Roma: Antínous, efeb
• Antic Règim: Felip el Bell, monarca
• Segle XX: Paul Newman, actor.

Vegeu també

• Secció àuria.
• Escultura.
• Clàssic.