Henri de Toulouse-Lautrec

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Henri de Toulouse-Lautrec

Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec (Hôtel du Bosc a Albi, França, 24 de novembre de 1864 - Malromé, França, 9 de setembre de 1901) fou un pintor francès que destacà per la seva representació de la vida nocturna parisenca de finals del segle XIX.

Biografia[modifica | modifica el codi]

En el segle XIX els matrimonis de la noblesa es realitzaven normalment entre parents per tal d'evitar les divisions territorials i la minva de les seves possessions. Aquest fou el cas dels pares d'Henri Toulouse-Lautrec, Alphonse de Toulouse-Lautrec-Monfa i la Comtessa Adèle Tapié de Celeyran, que eren cosins en primer grau. Henri fou el primogènit de la família. Quan tenia quatre anys, nasqué el seu germà Richard-Constantine, que morí un any després.

La incompatibilitat de caràcters d'ambdós cònjuges motivà la seva separació el 1868 i Henri quedà sota la cura de la seva mare.

La seva infància fou feliç fins que, com a conseqüència de la consanguinitat dels seus pares, Toulouse-Lautrec patí una malaltia que afectava el desenvolupament dels ossos anomenada picnodisostosis i que se li manifestà el 1874. La seva constitució òssia era dèbil i entre el maig de 1878 i l'agost de 1879 patí dues fractures als fèmurs d'ambdues cames que li impediren créixer més, assolint una altura de 1'52 m. Van provar de curar-lo mitjançant descàrregues elèctriques i posant-li una gran quantitat de plom als peus. Va pintar el primer quadre als 13 anys, anomenat Artillers a cavall. Tres anys després realitza el seu primer autoretrat on es pinta assegut darrere una taula, amb la cara coberta d'ombres i on no reflecteix les seves cames.

El 1881 Toulouse-Lautrec es trasllada a París. Decideix ser pintor, amb el suport del seu oncle Charles i uns pintors amics de la família, com en Princetau, John Lewis Brown i Jean-Louis Forain. És admès a l'estudi de Léon Bonnat, que era un retratista de moda. Allí perfeccionà el seu dibuix, però el mestre li digué que dibuixava de forma horrible i que mai arribaria a res, si no fos pintant caricatures. S'equivocà.

En tancar-se el taller de Bonnat, el setembre de 1882, Lautrec va haver de cercar un nou mestre, Fernand Cormon. A l'estudi de Cormon trobà i va fer amistat amb en Vincent van Gogh.

El 1884 Henri anà a viure a Montmartre, on tingué veïns com en Degas. La fascinació que sentia pels locals de diversió nocturns el portà a freqüentar-los amb assiduïtat i a fer-se client predilecte d'alguns d'ells, tals com el Saló de la Rue des Moulins, el Moulin de la Galette, el Moulin Rouge, Le Chat Noir, etc. Tot allò relacionat amb aquest món de cabarets, inclosa la prostitució, constituí un dels temes principals de la seva obra. En les seves obres dels baixos fons de París hi pintava els actors, ballarins, burgesos i prostitutes (la seva gran obsessió). A voltes les pintava mentre es canviaven, quan acabaven cada servei o quan esperaven una inspecció mèdica. Li preocupava reflectir els seus sentiments, presentar-les com les altres dones.

Els propietaris dels locals li demanaven que dibuixés cartells per a promocionar els seus espectacles, fet que entusiasmà molt Lautrec, ja que en les seves llargues nits als cabarets dibuixava tot allò que veia i ho deixava per les taules. Arribà a vendre pintures i fou reconegut. Tingué grans amigues com la ballarina Jane Avril, a la qual dedicà diversos quadres i cartells. Conegué ballarins reconeguts com en Valentí el sense óssos, que era notari de dia i ballarí de nit, pallassos i d'altres personatges de les festes i espectacles dels suburbis.

Tenia grans problemes amb l'alcohol, i va arribar a barrejar champagne, conyac i absenta en una mateixa copa i repetides vegades, fet que derivava sovint en follia. També va contraure la sífilis.

Criticava tot aquell que reflectia paisatges en els seus quadres, ja que ell opinava que allò que veritablement pagava la pena era la gent, el poble. Es considerava un cronista social i es mesclà amb el poble, el pintà i fou com ell.

El 1886 abandonà l'estudi de Cormon i n'arrendà un de propi. A la dècada dels 90 viatjà fins a Londres, on conegué i retratà de forma sublim Oscar Wilde.

La vida noctàmbula i desordenada que portà durant anys així com l'alcoholisme, deterioraren la seva salut. A partir de 1897 patí manies, depressions i neurosis, a més d'atacs de paràlisis a les cames i a un costat. El 1897 va haver de ser recollit dels carrers a causa d'una borratxera i poc després, en un delirium tremens, va arribar a disparar a les parets de casa seva creient que estaven plenes d'aranyes. Malgrat això, seguia pintant de forma ferma i ràpida, però torna a ser recollit alcoholitzat el 1899 i proven d'internar-lo en un sanatori mental. Allà, per tal de demostrar que no estava boig, realitzà una col·lecció de pintures sobre el circ.

El deixaren marxar a casa de la seva mare, en les possessions de la mateixa a prop de Bordeus. Tenia la salut molt malmesa, la pell de color cendra i la cara barbuda. La seva addicció per l'alcohol deu que arribés al punt de comprar un bastó amb la punta en forma de copa per a poder beure d'amagat de la seva mare. El 9 de setembre de 1901 morí postrat al llit, i reposa al cementiri de Verdelais.

El 1922 la seva mare i el seu marxant obriren un museu dedicat a la seva obra, el Museu de Toulouse-Lautrec, el qual tingué nombroses visites i fou molt reconegut.

Obra[modifica | modifica el codi]

Lautrec pintant el Moulin rouge, 1890
La loge au Mascaron Doré, cromolitografia del fons d'art del MAE

L'obra de Toulouse-Lautrec es caracteritza pel seu estil fotogràfic, al que corresponen l'espontaneïtat i la capacitat de captar el moviment en les seves escenes i personatges, essent el seu un estil propi. Cal afegir-hi l'originalitat de les seves composicions influenciades de l'art japonès (les estampes japoneses estaven molt de moda en aquella època), que es manifesta en les línies compositives diagonals i el tall sobtat de les figures per les vores. Lautrec posseïa una memòria fotogràfica i pintava de forma molt ràpida. No obstant això, la seva primera influència fou la pintura impressionista i, sobretot, la figura de Degas, de qui seguí la temàtica urbana allunyant-se dels paisatges que interpretaven Monet o Renoir. Fou l'Avantguarda del modernisme i de l'Art Nouveau.

A més de la pintura a l'oli, Lautrec emprà altres tècniques i suports en la seva obra, destacant-ne la seva producció de cartells. La seva obra en forma de cartells publicitaris es caracteritza per la presència de personatges del món bohemi i pel fet que com que treballava com a il·lustrador publicitari, principalment per cabarets, restaurants i bars de la zona de Montmartre a París, en els seus cartells es pot veure reflectida la societat i els artistes que freqüentaven aquests ambients parisencs.

Entre les seves obres podem esmentar les següents:(jano)

  • Autoretrat davant el mirall (Oli sobre cartró, 1880)
  • Servent de cavalleries amb dos cavalls (Oli sobre cartró, 1880)
  • El Comte Alphonse de Toulouse-Lautrec condueix el seu cotxe de quatre cavalls (Oli sobre tela, 1881)
  • La mare de l'artista, Comtessa Adèle de Toulouse-Lautrec, esmorzant al Castell Malromé (Oli sobre tela, 1881-1883)
  • El jove Routy a Céleyran (Oli sobre tela, 1882)
  • La grassa Marie (Oli sobre tela, 1884)
  • La bugadera (Oli sobre tela, 1884)
  • Retrat de Vincent van Gogh (Pastel sobre cartró, 1887)
  • Amazona al circ Fernando (Oli sobre tela, 1888)
  • "A la mie" (Oli i guaix sobre cartró, 1891)
  • Mademoiselle Marie Dihau al piano (Oli sobre cartró, 1890)
  • L'actor Henry Samary (Oli sobre cartró, 1889)
  • Al "Moulin de la galette" (Oli sobre tela, 1889)
  • Ball al "Moulin rouge" (Oli sobre tela, 1890)
  • "Moulin rouge: la Goulue" (Litografia a color, 1891)
  • "Reine de joie" (Litografia a color, 1892)
  • "Ambassadeurs: Aristide Bruant" (Litografia a color, 1892)
  • "L'anglès al Moulin rouge" (Oli i guaix sobre cartró, 1892)
  • "Divan japonais" (Litografia a color, 1892-1893)
  • Yvette Guilbert (Guaix sobre cartró, 1894)
  • "Jardí de París: Jane Avril" (Litografia a color, 1893)
  • "Confetti" (Litografia a color, 1894)
  • La passatgera de la cabina (Litografia a color, 1896)
  • La banyera (Litografia a color, 1896)
  • Passeig pel camp (Litografia a color, 1897)

Galeria[modifica | modifica el codi]

Pintures
Pòsters

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]