París

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
París
Ville de Paris
Bandera de París Escut de París
(En detall) (En detall)
Localització
París situat respecte França
París
Localització de París a la República Francesa

Torre Eiffel
Torre Eiffel
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
França
Illa de França (capital)
París (capital)
París (capital)
Gentilici parisenc/parisenca
Data de fundació 250-200 aC
Superfície 105,40 km²
Altitud 33 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
2.249.975 hab.
21.347,01 hab/km²
Coordenades 48° 51′ 24″ N, 2° 21′ 07″ E / 48.856578°N,2.351828°E / 48.856578; 2.351828Coord.: 48° 51′ 24″ N, 2° 21′ 07″ E / 48.856578°N,2.351828°E / 48.856578; 2.351828
Dirigents:
• Alcalde:

Bertrand Delanoë (PS)
Codi postal 75001 a 75020 i 75116
Codi INSEE 75056
Subdivisions 20 districtes (arrondissements)
Web

París (en francès Paris), és la capital de França i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, 2.211.297 dels quals resideixen al municipi de París. Per la seva renda per capita és la ciutat més rica d'Europa. Els habitants es diuen parisencs.

Alguns edificis importants són el Museu del Louvre, la Torre Eiffel, la Catedral de Notre-Dame, la capella dels Invàlids, la plaça de la Concòrdia, el pont Alexandre III, el Centre Pompidou, la basílica de Montmartre, el Moulin Rouge, etc. És una de les ciutats de la qual es diu que té més encant del món. Són famosos els seus bulevards o la gran avinguda que enllaça el Louvre amb l'Arc de triomf de l'Étoile, que passant per la plaça de la Concòrdia i els anomenats Camps Elisis i continua més enllà (encara que amb un altre nom), fins a l'Arc de la Défense, amb un total de prop de deu quilòmetres.

Història[modifica | modifica el codi]

El nom de la ciutat prové del nom de la tribu gàl·lica, parissis que va habitar a la regió durant el temps de la conquesta romana. El cor històric de la ciutat és l'illa de la ciutat (Île de la Cité), una petita illa on es troba el Palau de la Justícia, i la famosa Catedral de Notre Dame. Aquesta illa està connectada amb una altra illa (Île Saint-Louis), on es troben cases elegants dels segles XVII i XVIII.

París va ser ocupada per la tribu gàl·lica fins a l'arribada dels romans el 52 aC. Els invasors es referien als habitants gàl·lics com els "parisii", però van anomenar la ciutat "Lutècia" que vol dir "lloc pantanós". Cinquanta anys després, la ciutat es va estendre a la vora del Sena, i va canviar el seu nom a París.

El govern romà va acabar el 508 quan Clovis el Franc va convertir-la en la capital de la dinastia merovíngia dels francs. El 511 va comissionar la construcció de la catedral de St. Etienne, a l'illa de la ciutat. Les invasions dels víkings van forçar als habitants a construir una fortalesa en l'illa. El 28 de març, 845 Paris va ser saquejada pels víkings, encapçalats per Ragnar Lodbrok. La debilitat dels altres reis i comtes de França va provocar l'ascens en importància dels comtes de París que finalment es convertirien en reis de França.

Durant l'edat mitjana la ciutat va prosperar com a centre comercial i intel·lectual de l'època. Durant el regnat de Lluís XIV, de 1643 a 1715, la residència reial es va moure de París a Versalles. La Revolució Francesa va començar el 14 de juliol, 1789, i la ciutat va ser centre del conflicte. El 1814 els aliats de la sisena Coalició van ocupar la ciutat[2] i Napoleó Bonaparte és exiliat a l'illa d'Elba. El 1870 la guerra amb Prússia va acabar amb el setge de París, que es va rendir el 1871, després d'un hivern de fam i sang.

La Torre Eiffel, la construcció més coneguda de París, va ser construïda el 1889 en un període de prosperitat conegut com la Belle Epoque, l'època bella. El 1900 París va ser seu dels Jocs Olímpics. Va caure en mans dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial i va ser alliberada l'agost de 1944.

Coneguda com la ciutat de les llums o de l'art, París està present en moltes obres, tant literàries com musicals, com a terra de bohemis. Així, per exemple, l'acció de La Bohème de Giacomo Puccini se situa a la ciutat, i Violeta, de La Traviata, hi viu.

Govern i política[modifica | modifica el codi]

Edifici de l'Ajuntament de París

En la seva qualitat de principal urbs del país, París és la seu del govern central francès i acull les principals representacions diplomàtiques estrangeres, sent alhora una de les ciutats més destacades en l'àmbit polític de la Unió Europea (UE).

El poder executiu, representat pel president de la República, té la seva seu al Palais de l'Élysée. Per la seva banda, el Primer Ministre té el seu despatx a l'Hôtel Matignon. Els poders legislatiu i judicial de França també tenen la seva seu a París.

Quant al govern local, en les eleccions municipals de març de 2001, Bertrand Delanoë va ser triat alcalde (maire) de París. La seva arribada a l'ajuntament (Hôtel de Ville) va ser propiciada per la divisió interna de la dreta, que va presentar dos candidats antagonistes, Jean Tiberi i Philippe Séguin, per a aquests comicis. La revelació pública dos anys abans de la seva homosexualitat va ser vista pels electors parisencs com una mostra de sinceritat, cosa que li va atreure el vot no militant. Gràcies a una aliança amb Els Verds i amb el Partit Comunista Francès (PCF), Delanoë va ser el candidat més votat, aconseguint una mica més del 48%. Per la seva banda, els aspirants de la dreta van obtenir entre els dos poc més del 50% dels vots. Delanoë va ser investit alcalde de París el 18 de març de 2001.

Economia[modifica | modifica el codi]

París és un dels motors de l'economia mundial. L'any 2006, el PIB de la Regió de París va ser estimat per l'INSEE en uns 500 mil milions d'euros.[3] Si es tractés d'un país, aquesta regió seria la dissetena economia més gran del món (fins al 2006), amb un PIB gairebé tan gran com el dels Països Baixos.

Encara que en termes de població, la zona urbana de París representa menys del 20% de l'àrea urbana de França, el PIB arriba fins al 28'4% del total. En referència a les zones urbanes, i segons les Nacions Unides, el seu PIB és el cinquè més gran del món després de Tòquio, Nova York, Los Angeles i Chicago, i el primer d'Europa.[4] París és un dels quatre motors neurològics de l'economia global. El seu PIB és comparable al de petits països del primer món.

L'economia de París és extremadament diversa i encara no ha adoptat una especialització dins l'economia global (com Los Angeles ha fet amb la indústria de l'entreteniment, o Londres i Nova York amb els serveis financers). París és essencialment una economia de serveis: el 45% del PIB de la regió de París està formada per serveis financers, immobiliaris i solucions de negocis.

Avinguda dels Camps El·lísis

Gairebé la meitat del PIB de la Regió de París està generat pel sector empresarial i els serveis financers. El sector financer del país es concentra, gairebé en la seva totalitat, en aquesta ciutat. La regió de París segueix sent una de les potències manufactureres d'Europa, a causa de la gran economia, amb un canvi de la indústria tradicional cap a l'alta tecnologia. La seva economia se sosté fonamentalment en la fabricació de maquinàries de tot tipus. S'hi troben també les seus d'algunes empreses franceses d'articles de roba, marroquineria i perfums, tot i que la producció es fa fora de la ciutat. En el seu port sobre l'Atlàntic en la ciutat de Le Havre, mobilitza la cambra major volum de tonatge a Europa. El sector agrícola es mou majoritàriament en aquesta ciutat, que posseeix el celler més gran de mercaderies agrícoles del món.

Dins la mateixa regió, l'activitat econòmica és més intensa a la porció central del departament Hauts-de-Seine i al triangle entre l'Òpera, La Défense i Val de Seine. Hauts-de-Seine s'ha convertit en una espècie d'extensió del centre de París, amb 873.775 treballadors a finals de 2005, més de la meitat de la ciutat de París pròpiament dita (1.653.551 treballadors a finals de 2005).

Comerç i finances[modifica | modifica el codi]

L'avinguda dels Camps El·lísis que popularment se l'ha anomenat com "l'avinguda més bella del món",[5] és un dels principals carrers comercials de la ciutat de París. Originalment va ser un jardí i s'ha convertit en una gran avinguda-passeig que connecta l'Arc de Triomf amb la plaça de la Concòrdia. En aquesta plaça, a ambdós costats de la Rue Royale, existeixen dos edificis de pedra: l'oriental allotja l'Hotel de la Maria, i l'oest, el luxós Hotel de Crillon.

Turisme[modifica | modifica el codi]

França és el principal destí turístic del món, i la seva capital concentra gran part de l'atenció de la gran majoria de turistes que visiten el país.[3]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població de París[6]
Any Any
1150 50.000   1881 2.269.023
1250 100.000 1886 2.344.550
1365 275.000 1891 2.447.957
1422 100.000 1896 2.536.834
1500 150 000 1901 2.714.068
1600 300.000 1906 2.763.393
1680 515.000 1911 2.888.110
1789 650.000 1921 2.906.472
1801 546.000 1926 2.871.429
1811 622.636 1931 2.891.020
1817 713.966 1936 2.829.753
1831 785.862 1946 2.725.374
1841 936.261 1954 2.850.189
1846 1.053.897 1962 2.790.091
1851 1.053.262 1968 2.590.771
1856 1.174.346 1975 2.299.830
1861 1.696.141 1982 2.176.243
1866 1.825.274 1990 2.152.423
1872 1.851.792 1999 2.125.246
1876 1.988.806 2004 2.142.800

París és el centre d'una àrea metropolitana amb 11.836.970 habitants (2007),.[7] la primera de la Unió Europea. El municipi central suma un total de 2.193.031 habitants (2007),[8] una població menor a la del seu màxim demogràfic que va ser en 1921. Això no obstant, en els darrers anys ha tornat a créixer com ha succeït en altres grans metròpolis. La meitat dels habitants menors de 15 anys és d'ascendència estrangera, en particular d'origen magribí i d'altres antigues colònies franceses de l'Àfrica subsahariana.

La població de París era de 25.000 habitants l'any 59 aC, nombre que va augmentar fins als 80.000 l'any 150. Després de les invasions franques la ciutat va perdre població comptant amb 50.000 habitants el 510 i arribant al mínim l'any 1000, després de les invasions dels víkings; va arribar a comptar amb un total aproximat d'uns 20.000 habitants.

A partir dels anys 1950, la població de París va patir un important descens, tot i un augment en l'habitatge, però des de 1999 el descens s'aturà.[9] L'últim cens mostra un creixement de + 2,5% entre 1999 i 2006. La grandària mitjana de les llars ha baixat a París: el declivi de la convivència de les generacions d'adults i un menor nombre de fills per parella ha estat durant molt temps la principal explicació. No obstant això, la disminució de grandària de la llar es deu principalment a l'atracció que els adults joves sense fills tenen, ja que poden gaudir de l'oci i l'ocupació a la capital i sufragar les despeses d'immobles de petites superfícies. En contrast, les parelles amb nens tendeixen a migrar als suburbis, les cases són més adequades i més barates.[10][11] Aquesta dinàmica de rodalia de París i la resta de la seva regió explica per què el 58% de les llars tenen una o dues habitacions.[12]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Imatge de satèl·lit de París.
Vista del Sena

París està situat al centre-nord de França, al nord de la corba que fa el riu Sena. Al centre de la ciutat en destaquen les dues illes que constitueixen la part més antiga de la ciutat, l'Île Saint-Louis i l'Île de la Cité. En general, la ciutat és relativament plana, i l'altitud més baixa és de 35 metres per sobre el nivell del mar. A la capital de França, en destaquen diversos turons, dels quals el més alt de tot és Montmartre amb 130 metre.

L'última gran modificació de l'àrea de París es va donar l'any 1860. A més de l'annexió de terrenys perifèrics i de donar-li la seva forma moderna, en aquesta modificació es van crear 20 arrondissements (districtes municipals), en forma d'espiral i seguint el sentit de les agulles del rellotge. Dels 78 km² que ocupava París el 1860, la ciutat es va ampliar fins als 86,9 km² durant la dècada del 1920. El 1929 els parcs forestals Bosc de Boulogne i Bosc de Vincennes s'annexaren oficialment a la ciutat, i per tant la seva àrea va arribar als 105,4 km² actuals.

L'àrea demogràfica s'expandeix molt més enllà dels límits de la ciutat, formant un oval irregular amb extensions de creixement urbà al llarg dels rius Sena i Marne cap al sud-est i est, així com al llarg del Sena i del riu Oise al nord-oest i nord. Més enllà dels principals suburbis, la densitat de població descendeix bruscament: una zona mixta de boscos i zones agrícoles amb una sèrie de ciutats satèl·lit distribuïdes de manera dispersa i relativament uniforme. Aquesta corona urbana, quan es combina amb l'aglomeració de París, completa l'àrea urbana de París, que arriba fins a una àrea oval de 14.518 km², una àrea que és prop de 138 vegades major que la de la mateixa capital.

Geologia i relleu[modifica | modifica el codi]

La conca parisenca s'ha format al llarg de 41 milions d'anys, formant un gran conjunt de capes successives de sediments. Es tracta d'una conca marina epicontinental sedimentada sobre massissos del Paleozoic, la serralada dels Vosges, el massís Central i el massís armoricà. Amb la formació dels Alps, la depressió restava tancada, però oberta cap al canal de la Mànega i l'Oceà Atlàntic, anticipant el futur de les conques dels rius Loira i Sena. Al final de l'Oligocè, la conca de París esdevé continental.[13]

En 1911, Pau Lemoine demostra que la conca es compon de capes concèntriques,[14][15] i uns estudis complets sobre les dades sísmiques, pous i sondejos, confirmen la sedimentació en capes concèntriques, però amb objectes complexos com ara falles. Les formacions del perfil de París, correspon a les capes del Mesozoic i Paleogen (Terciari) i es van desenvolupar per l'erosió. Els primers estrats datats al terciari consisteixen en dipòsits al·luvials del riu Sena als temps moderns. Els dipòsits més antics són sorres i argiles, que daten de l'estrat Sparnacià present a l'actual barri d'Auteuil a Trocadéro. Però a dalt, el més conegut és el Lutecià, ric en guix i calcària.[16]

El subsòl de París es caracteritza per la presència de moltes pedreres de calcària de guix i gres. Algunes van ser utilitzades com catacumbes i formaren l'ossera de la ciutat, part del qual està oberta al públic. La pedra calcària es va extreure fins al segle XIV al marge esquerre de la Place d'Italie a Vaugirard, si bé ara l'extracció s'ha traslladat a Saint-Maximin al departament s'Oise, per exemple.[17] L'explotació de guix ha estat molt activa a Montmartre i Bagneux.

La hidrogeologia està fortament influenciada per la urbanització. El riu Bièvre, un petit afluent del Sena que ha modelat el marge esquerre, va ser cobert el segle XIX per raons d'higiene. Moltes aigües subterrànies presents al soterrani de París, abasten d'aigua a la ciutat, com les d'Auteuil. Els aqüífers de l'Albià són els més famosos de la regió de París i s'operen a París des del 1841 pels pous artesians de Grenelle.[18]

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de París és oceànic semi-continentalitzat (també denominat "clima de transició") en trobar-se allunyat de la costa. Les precipitacions són una mica abundants encara que no excessives, amb una mitjana d'uns 636 mm i estan repartides al llarg de tot l'any de forma regular sense tenir un destacat mínim pluviomètric o el que és el mateix: una estació seca. Les temperatures són relativament suaus tot l'any. A l'estiu es poden superar els 30 °C ocasionalment al llarg de tota l'estació, encara que rares vegades se superen els 35 °C; les temperatures màximes solen rondar els 25 °C-30 °C i són freqüents les tempestes. La primavera i la tardor són suaus amb abundants dies de pluja. L'hivern no és molt rigorós, la temperatura mitjana és d'uns 4 °C, i s'alternen dies de pluja i neu encara que és més freqüent que plogui, que nevi.

Mes gen feb març abr maig juny juli agos sete oct nov des Anual
Temperatures mínimes mitjanes (°C) 2,0 2,6 4,5 6,7 10,1 13,2 15,2 14,8 12,6 9,4 5,2 2,9 8,3
Temperatures mitjanes (°C) 4,2 5,3 7,8 10,6 14,3 17,4 19,6 19,2 16,7 12,7 7,7 5,0 11,7
Temperatures màximes mitjanes (°C) 6,3 7,9 11,0 14,5 18,4 21,6 23,9 23,6 20,8 16,0 10,1 7,0 15,1
Mitjanes mensuals de precipitació (mm) 55.0 45.4 52.2 49.5 62.0 53.2 58.3 46.0 52.9 54.9 57.0 55.1 641.6

Transport[modifica | modifica el codi]

Diagrama de la interconnexió entre l'antiga xarxa de carrers (negre) i la moderna (vermell)

El sistema de transport de París és d'una eficàcia destacada, per a una megalòpolis d'aquesta magnitud. Les seves vies es mantenen en excel·lent estat i l'únic problema per als vehicles és l'excés dels mateixos. Un eficaç sistema connecta els trens de rodalia amb el sistema de metro, que al seu torn està lligat a un dens tramat de rutes d'autobusos, el que fa que sigui molt fàcil moure's per la ciutat.

París es connecta amb la resta d'Europa gràcies a una moderna xarxa d'autovies i al complet sistema ferroviari que compta amb el TGV per a connectar amb els diferents punts del país amb Londres i a partir de 2007 amb Estrasburg i Frankfurt del Main.

A més, a París es troben dos dels més importants aeroports d'Europa per nombre de passatgers i vols anuals. L'Aeroport Charles de Gaulle al nord-est és el segon aeroport en importància d'Europa després del de Londres. Al sud de la capital se situa l'Aeroport de París-Orly. Ambdós aeroports es reparteixen el tràfic nacional i internacional de la ciutat i els seus voltants.

Art i cultura[modifica | modifica el codi]

París té un lloc privilegiat en l'àmbit artístic i cultural a escala mundial en els últims segles. Aquí han nascut moviments artístics com l'expressionisme, el surrealisme i el fauvisme i importants figures de l'art i el pensament com René Descartes, Voltaire, Victor Hugo, Émile Zola, Alexandre Dumas (fill), Edgar Degas, Claude Monet, Jean-Paul Sartre, Jean Renoir, Louis Malle o Henri Cartier Bresson i el gran coreògraf i ballarí de principis del barroc Louis Pécour, també d'aquesta època fou el bressol de grans músics i cantants, com per exemple Jean Ferry Rebel, Alexis Dupont i molt d'altres.

També ha acollit a nombrosos artistes estrangers com Luis Buñuel, Leonardo da Vinci, Vincent van Gogh, Pablo Picasso i a escriptors com Ernest Hemingway, Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Samuel Beckett, Julio Cortázar, Francis Scott Fitzgerald, James Joyce, Oscar Wilde i moltes altres celebritats com Lenin, Iàssir Arafat i Alexander von Humboldt.

A més, la ciutat compta amb l'aglomeració més gran d'obres d'art, repartides en els seus múltiples museus i col·leccions privades. Dintre d'aquests tresors el més destacat és la famosa Monna Lisa, una pintura de valor incalculable. Per altra banda, el patrimoni arquitectònic de París no té parangó en el món, cap altra ciutat ha aixecat tants i tan valuosos edificis dels més destacats arquitectes universals.

Alguns dels museus de París són:

Parcs i jardins[modifica | modifica el codi]

París, pel que fa a altres capitals europees com Londres, Roma o Madrid, es destaca per l'absència de grans parcs (com Hyde Park o el Retiro) i la multiplicació de més petits jardins.

Tres dels més populars i antics parcs de Paris són:

La majoria dels altres parcs de París són creacions del Segon Imperi: Els parcs de Montsouris, Buttes-Chaumont i del Parc Monceau van ser creats per Jean-Charles Alphand, enginyer de Napoleó III.

Altre projecte executat sota l'ordre del Baró Haussmann, va ser el Bois de Boulogne, a l'oest de París. El Bois de Vincennes, al seu costat oriental, va rebre un tractament similar durant els anys següents.

Les darreres creacions al paisatge dels parcs de París són:

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

París està agermanada només amb una ciutat: Roma (des de 1956). Es diu (en francès que: «Seule Paris est digne de Rome; seule Rome est digne de Paris.» (Només París és digna de Roma; només Roma és digna de París.)

La capital francesa també ha signat diversos pactes d'amistat amb altres grans ciutats en el món:

Educació[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. Alison, Archibald. History of Europe from the commencement of the French revolution in 1789, to the restoration of the Bourbons in 1815 (en francès). Harper & brothers, 1842, p. Vol.1, p.155. 
  3. 3,0 3,1 «Produit intérieur brut (PIB) à prix courants» (en francès). Insee. [Consulta: 31 de gener de 2008].
  4. «Which are the largest city economies in the world and how might this change by 2020?» (PDF) (en anglès). PricewaterhouseCoopers UK p. 4, 2005. [Consulta: 24 de març de 2009]. «Ver Table 3.3»
  5. «París: el repte dels Camps El·lísis» (en castellà). BBC. [Consulta: 2 de març de 2009].
  6. Estimacions abans de 1801; Censos a partir de 1801
  7. INSEE. «Aire urbaine (1999): Paris (001)» (en francès). [Consulta: 4 de juliol de 2010].
  8. INSEE. «Commune: Paris (75056)» (en francès). [Consulta: 4 de juliol de 2010].
  9. Insee
  10. Alfred Dittgen, « Logements et taille des ménages dans la dynamique des populations locales. L'exemple de Paris », Population, édition française, année, #3, mai-juin 2005, p:307-347
  11. Exemple de migration
  12. INSEE - Logements à Paris selon le nombre de pièces
  13. «Le bassin de Paris, le berceau de la géologie», maig 2002. [Consulta: 31 de juliol de 2010].
  14. «Le bassin de Paris, près de 200 ans de progrès stratigraphiques», mars 2002. [Consulta: 31 de juliol de 2010].
  15. «Paul LEMOINE (1878-1940)». [Consulta: 31 de juliol de 2010].
  16. «Le Lutétien du bassin de Paris». [Consulta: 31 de juliol de 2010].
  17. R. Soyer et A. Cailleux, Géologie de la région parisienne, édition Presses universitaires de France, coll. Que-sais-je ?, 1959, page 94
  18. R. Soyer et A. Cailleux, op. cit., pàg. 108-109.
  19. Michel Van Praët i Geneviève Meurgues: Le Cabinet d'Histoire du jardin des plantes, MNHN. (París, 2006). (en francès).

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Precedit per:
AlemanyaBerlín
Capital Europea de la Cultura
1989
Succeït per:
EscòciaGlasgow