Educació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan.

L'educació (del llatí educare, "guiar", i educere, "extreure") és el procés d'ensenyament i aprenentatge d'una persona. L'educació, en el sentit més ampli, és qualsevol acte o l'experiència que té un efecte formatiu en la ment, el caràcter o la capacitat física d'un individu. En un sentit tècnic l'educació és el procés pel qual la societat transmet, de manera deliberada organitzada i sistemàtica, els seus coneixements acumulats, aptituds i valors a les noves generacions. L'educació formalitzada en les institucions educatives supleix les funcions de formació que la família extensa no pot proveir als seus infants i és una necessitat gairebé ineludible en aquelles societats en que la "família", entesa com el conjunt d'adults que es relacionen estretament amb l'infant, s'ha anat reduint i inclús generant models de família monoparental.

El dret a l'educació és un dret humà fonamental inclòs el 1952 en l'article 2 del primer Protocol de la Convenció Europea de Drets Humans obliga a tots els països signants a garantir el dret a l'educació. A nivell mundial, el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides de 1966 garanteix aquest dret a l'Article 13.

Els mestres, des de les institucions educatives, dirigeixen l'educació dels estudiants. Existeixen diverses matèries, entre les quals destaquen l'aprenentatge de la llengua (lectura i escriptura), matemàtiques, ciències naturals i socials, plàstica, música, tecnologia i educació física. Existeix també l'educació en els camps per als que es desenvolupen competències professionals específiques. A més, hi ha una àmplia gamma d'educació possible en el pla no formal, com per exemple, en museus i biblioteques.

Definicions[modifica | modifica el codi]

Una de les definicions més interessants ens la proposa un dels més grans pensadors, Aristòtil: "L'educació consisteix a dirigir els sentiments de plaer i dolor cap a l'ordre ètic."

També pot definir-se com:

També es diu educació al resultat d'aquest procés, que es materialitza en la sèrie d'habilitats, coneixements, actituds i valors adquirits, produint canvis de caràcter social, intel·lectual, emocional, etc. en la persona que, depenent del grau de conscienciació, serà per a tota la seva vida o per un període determinat, passant a formar part del record en l'últim dels casos.

En altres sentits, s'assimila la paraula educació a les bones maneres i a la cultura.

Objectius[modifica | modifica el codi]

Al llag de la història de l'educació els objectius han anat variant, sempre amb l'èmfasi de transmetre coneixements, valors o ambdós.

L'objectiu de l'educació inicial és:

  • Incentivar el procés d'estructuració del pensament, de la imaginació creadora, les formes d'expressió personal i de comunicació verbal i gràfica.
  • Afavorir el procés de maduració dels nens en el *sensorio-motor, la manifestació lúdica i estètica, la iniciació esportiva i artística, el creixement soci afectiu, i els valors ètics.
  • Estimular hàbits d'integració social, de convivència *grupal, de solidaritat i cooperació i de conservació del medi ambient.
  • Enfortir la vinculació entre la institució educativa i la família.
  • Prevenir i atendre les desigualtats físiques, psíquiques i socials originades en diferències d'ordre biològic, nutricional, familiar i ambiental mitjançant programes especials i accions articulades amb altres institucions comunitàries.

En l'educació sempre hi ha un/a mestre o mestra que dirigeix o col·labora en el creixement humà i en l'adquisició dels coneixements dels/ de les alumnes. La ciència que estudia l'educació s'anomena pedagogia, del grec "nen" i "guiar".

Univers o àmbits de l'educació[modifica | modifica el codi]

L'educació al llarg de la vida o educació permanent ha permès la concepció d'un univers educatiu, o d'uns àmbits educatius, més enllà de l'escola. Una de les possibles estructuracions és la següent:

  • Educació formal. Orientada a la consecució de titulacions oficials, normalment en el context de l'educació escolar.
  • Educació no formal. Concepte formulat per a les institucions, entitats, associacions i altres agents que ofereixen formació i educació sense un reconeixement formal, normalment fora de l'àmbit escolar.
  • Informal. Amb aquest mot es pretenen aplegar les accions generals i imprecises, sense organitzar, que tenen una repercussió educativa, com ara la del context familiar o la dels mitjans de comunicació.

Amb el concepte d'educació al llarg de la vida o d'educació permanent es vol reforçar la idea que l'educació dura tota la vida, des del naixement, en què l'infant inicia la seva socialització, fins a l'edat adulta. Alguns autors fins i tot defensen l'estimulació durant l'embaràs.

L'educació bàsica[modifica | modifica el codi]

Segons la LOGSE (Llei Orgànica General del Sistema Educatiu, 1990),[1] el sistema educatiu espanyol contempla tres etapes en la formació bàsica, educació infantil (preescolar), educació primària i educació secundària, en què es desenvolupen les habilitats del pensament i les competències bàsiques per afavorir l'aprenentatge sistemàtic i continu, així com les disposicions i actituds que regiran la seva vida.

Educació infantil Educació primària Educació secundària
1r cicle (0-3 anys) Cicle inicial (6-8 anys) 1r (13 anys)
2n cicle (3-6 anys) Cicle mitjà (8-10 anys) 2n (14 anys)
Cicle superior (10-12 anys) 3r (15 anys)
4t (16 anys)

Per sostenir el desenvolupament de la societat són factors fonamentals aconseguir que tots els nens i joves del país tinguin les mateixes oportunitats de cursar i concloure amb èxit l'educació bàsica i que assoleixin els aprenentatges que s'estableixen per a cada grau i nivell.

L'educació obligatòria en el món. Els colors foscos representen més anys escolars i les clarianes, menys anys. Si desitja veure el mapa en una mida còmode premi a la imatge. (Data: 2007).

En una educació bàsica de bona qualitat el desenvolupament de les competències bàsiques i l'assoliment dels aprenentatges dels alumnes són els propòsits centrals, són les fites a les quals els professors, l'escola i el sistema dirigeixen els seus esforços. Permeten valorar els processos personals de construcció individual de coneixement per la qual cosa, en aquesta perspectiva, són poc importants els aprenentatges basats en el processament superficial de la informació i aquells orientats a la recuperació d'informació en el curt termini.

També s'anomena educació al resultat d'aquest procés, que es materialitza en la sèrie d'habilitats, coneixements, actituds i valors adquirits, produint canvis de caràcter social, intel·lectual, emocional, etc. en la persona que, depenent del grau de conscienciació, serà per a tota la seva vida o per un període determinat, passant a formar part del record en l'últim dels casos.

Educació infantil[modifica | modifica el codi]

L'educació infantil constitueix una etapa educativa amb identitat pròpia. Comprèn sis cursos i s'organitza en dos cicles educatius: el primer cicle (0-3 anys) i el segon cicle (3-6 anys). En l'estructura del sistema educatiu es defineix l'educació infantil com una etapa educativa en la qual els infants han d'anar desenvolupant aquelles capacitats que els farà possible viure relacions afectives segures amb si mateixos i amb els altres; conèixer i interpretar l'entorn; anar adquirint uns instruments d'aprenentatge i un grau d'autonomia que els permetran anar formant part d'una societat multiculturalment organitzada i interculturalment viscuda. L'ordenació que s'estableix té en compte l'experiència i l'avaluació de la pràctica educativa d'aquesta etapa.[2]

A l'educació infantil aprendre és, per a l'infant, construir nous significats de la realitat que l'envolta, els quals enriqueixen els propis coneixements prèviament adquirits i permeten la seva aplicació a les noves situacions cada vegada més complexes. L'escola és un espai privilegiat per a l'adquisició de coneixements, de vivències emocionals i de valors ètics i democràtics, i el primer espai social de cohesió, integració i participació. L'educació ha de fomentar la responsabilitat personal i comunitària i ajudar l'infant en la construcció d'una imatge positiva d'ell mateix, promovent l'educació de l'autoestima, la convivència i l'afany de superació. La interacció amb l'entorn és una condició indispensable per al desenvolupament de l'infant. La família, l'escola i els altres infants formen part d'aquest entorn i hi han de tenir un paper acollidor i estimulador.[2]

Els pares, mares o tutors en el si de la família, els docents i el personal de suport en el centre educatiu, esdevenen peces clau en l'educació de l'infant. El mestre o la mestra ha de tenir presents totes les seves necessitats: les emocionals i afectives, les intel·lectuals, les motrius i les de relació. L'escola ha de potenciar el desenvolupament i l'aprenentatge de tots els infants, oferint-los uns models i unes actituds que els serveixin de punt de referència per al respecte i l'acceptació de les diferències individuals, així com de la diversitat sociocultural. El mestre o la mestra adequarà la seva intervenció a les diferències individuals amb una actitud positiva i de confiança en les possibilitats de cadascú.

Es presenten tres àrees de coneixement i experiència:[2]

  1. l'àrea de descoberta d'un mateix i dels altres,
  2. l'àrea de descoberta de l'entorn
  3. l'àrea de comunicació i llenguatges.

Aquesta estructura pot ajudar a sistematitzar i planificar l'activitat docent, però no ha de suposar presentar la realitat parcel·lada, sinó que cal crear uns espais d'aprenentatge globalitzats, establint relacions entre els continguts de les diferents àrees, a i que es contribueixi al desenvolupament de les nenes i els nens, acostant-los a la interpretació del món, donant-hi significat i facilitant-los la participació activa.

  1. Els infants s'inicien i avancen en la descoberta d'un mateix a partir de les relacions que estableixen amb els altres. D'aquesta interconnexió entre el jo i l'altre en sorgeix el sentit de promoure el benestar amb un mateix i amb els altres, en el si d'una societat que cada dia esdevé més complexa. La descoberta d'un mateix, doncs, no es pot entendre sense la descoberta de l'altre: ambdós aspectes es troben en el procés de construir-se integralment. Per això, aquesta àrea ha de promoure les relacions i exploració del jo i dels altres, descobrint i desenvolupant possibilitats emocionals, sensorials, d'acció, d'expressió, d'afectivitat, de relació i de regulació, referides al moviment, a les emocions i als sentiments, i als hàbits. Caldrà donar al cos la importància que es mereix, i promoure el joc com a activitat natural de l'infant d'aquesta etapa, que li permetrà integrar espontàniament l'acció amb les emocions i el pensament, afavorint el seu desenvolupament personal i social.
  2. L'àrea de descoberta de l'entorn ha d'ajudar els infants a elaborar explicacions sobre els objectes i les situacions que els interessen i els preocupen en cada moment i procurar, alhora, que es formin una idea d'ells mateixos com a persones amb capacitat d'aprendre i amb recursos per emprendre reptes. Així mateix, la matemàtica esdevé una eina per conèixer l'entorn: quantificant, mesurant, localitzant; permet que se superi el simple coneixement físic i avanci fins a predir, comprovar, generalitzar, fer models, que és una manera d'abstreure. L'aprenentatge depèn en gran mesura de la quantitat i de la qualitat d'ocasions que hagin tingut per dur-lo a la pràctica.
  3. En l'àrea de comunicació i llenguatges les nenes i els nens experimentaran els diferents usos i funcions dels llenguatges, en un ambient amb condicions favorables que ho faciliti i on es desenvolupi la comunicació tant verbal com no verbal. Per això serà imprescindible establir una relació afectiva positiva entre l'infant i la persona adulta, i entre els mateixos infants, així com una comunicació intensa, fluida i agradable entre tots els membres de la comunitat educativa. Per mitjà de la llengua oral l'infant podrà relatar fets i vivències, explorar coneixements, expressar i comunicar idees i sentiments, verbalitzar el que està imaginant, regular la pròpia conducta i la dels altres, participar en la solució de conflictes, reconèixer i gaudir de les formes literàries i percebre, doncs, que la llengua és un instrument d'aprenentatge, de representació, de comunicació i de gaudi. Els llenguatges plàstic, musical, corporal i matemàtic han de facilitar als infants els mitjans per desenvolupar les seves possibilitats d'expressió. La persona adulta s'ha de mostrar atenta per escoltar l'infant i observar-lo des del respecte, seguint el desenvolupament de les seves capacitats. Ha d'acompanyar el nen i la nena en el procés creatiu, conduint-los del dubte a l'experimentació, a gaudir del gest, del moviment, de la mirada, dels sons, de la veu, tot motivant, estimulant i donant suport; potenciant també la satisfacció de fer els seus propis

descobriments.

Educació primària[modifica | modifica el codi]

Article principal: Educació primària

L'educació primària és una etapa fonamental en la formació dels nens i de les nenes, que s'inicia en finalitzar l'educació infantil i generalment continua en l'educació secundària obligatòria.[3]

Les finalitats bàsiques d'aquesta etapa educativa són proporcionar a l'alumnat un marc d'aprenentatges que li permetin iniciar-se en l'adquisició de les competències bàsiques i en l'aplicació dels instruments necessaris per adquirir nous aprenentatges. Aquesta etapa proporciona als infants una educació que els permet assegurar el seu desenvolupament personal i posar les bases d'una formació basada en l'autonomia personal, la responsabilitat, la solidaritat, la llibertat, la participació i el compromís individual i col·lectiu: conèixer els elements bàsics de la llengua, l'entorn geogràfic, la història i les tradicions que li permetin arrelar-se al país, i poder participar en la construcció d'un món millor i continuar aprenent al llarg de la vida.[3]

Les competències bàsiques són l'eix vertebrador del procés educatiu. El currículum orientat a l'adquisició de competències estableix que la finalitat de l'educació obligatòria és aconseguir que els nens i les nenes adquireixin les eines necessàries per entendre el món i esdevinguin persones capaces d'intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa i en canvi continu que ens ha tocat viure. Un currículum per competències significa ensenyar a aprendre i seguir aprenent al llarg de tota la vida.

En síntesi, les competències bàsiques són les vuit següents:[3]

A l'etapa de l'educació primària hi trobem les àrees de coneixement següents:

Educació secundària obligatòria (ESO)[modifica | modifica el codi]

A Espanya l'etapa de l'educació secundària obligatòria té caràcter obligatori i gratuït. Comprèn quatre cursos acadèmics que es cursaran normalment entre els dotze i els setze anys. L'educació secundària obligatòria s'inicia, generalment, l'any natural en què es compleixen els dotze anys. Amb caràcter general els alumnes tenen dret a romandre en el centre amb règim ordinari fins als divuit anys, complerts en l'any en què finalitza el curs.

S'organitza en diferents matèries, i el quart curs té complementàriament caràcter orientador, tant per als estudis posteriors, com per a la integració a la vida laboral. S'organitza d'acord amb els principis d'educació comuna i s'orienta a disminuir el sexisme i l'androcentrisme, al reconeixement de la diversitat afectivosexual i a la valoració crítica de les desigualtats, així com a l'atenció a la diversitat de l'alumnat, amb la finalitat que pugui assolir els objectius generals de l'etapa. En aquesta etapa, es posa una especial atenció a l'adquisició de les competències bàsiques, a la detecció i tractament de les dificultats d'aprenentatge tan bon punt es produeixin, a la tutoria i orientació educativa de l'alumnat i a la relació amb les famílies per donar suport al procés educatiu dels seus fills i filles.

L'educació secundària obligatòria manté la coherència amb l'educació primària, garantint la coordinació entre les etapes, per tal d'assegurar una transició adequada de l'alumnat entre etapes i facilitar la continuïtat del seu procés educatiu, com a part integrant de l'educació bàsica. Es posa especial atenció a l'orientació educativa i professional del conjunt de l'alumnat. Així mateix, l'acció educativa en aquesta etapa procurarà la integració de les diverses experiències i aprenentatges de l'alumnat i s'adaptarà als seus ritmes de treball.

La finalitat de l'educació secundària obligatòria és proporcionar a tots els nois i les noies una educació que els permeti assegurar un desenvolupament personal sòlid, adquirir les habilitats i les competències culturals i socials relatives a l'expressió i comprensió oral, a l'escriptura, al càlcul, a la resolució de problemes de la vida quotidiana, al rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris per raó de sexe, la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes, l'autonomia personal, la corresponsabilitat i la interdependència personal i a la comprensió dels elements bàsics del món en els aspectes científic, social i cultural, en particular aquells elements que permetin un coneixement i arrelament al país. Així mateix, ha de contribuir a desenvolupar les habilitats socials de treball i d'estudi amb autonomia i esperit crític, la sensibilitat artística, la creativitat i l'afectivitat de tots els nois i les noies. Ha de garantir la igualtat real d'oportunitats per desenvolupar les capacitats individuals, socials, intel·lectuals, artístiques, culturals i emocionals de tots els nois i les noies que cursen aquesta etapa. Per aconseguir-ho cal una educació de qualitat adaptada a les necessitats de l'alumnat i on predomini l'èxit escolar, i l'equitat en la seva aplicació i distribució en el territori.

La generalització de l'educació bàsica i obligatòria fins als setze anys té, com una de les seves finalitats, combinar la qualitat amb l'equitat de l'oferta educativa i potenciar la igualtat d'oportunitats per a tota la infància i jovent que viu al país. A l'àmbit de la cultura catalana es compta amb una tradició important i amb un model propi per a l'escolarització de joves adolescents entre els 12 i els 16 anys; un bon exemple va ser l'institut escola, precedent de referència del que ha de ser una educació secundària de qualitat per a tothom. Tenint en compte aquesta tradició, però amb la voluntat d'actualitzar-la a les necessitats i demandes de la societat d'avui i del futur, es proposa una ordenació curricular que faciliti i potenciï el màxim desenvolupament del talent de tots i cada un dels nois i de les noies per aconseguir l'èxit escolar de tot el jovent.

Aquesta etapa educativa és el marc idoni per consolidar les competències bàsiques, realitzar nous aprenentatges i posar les bases per a una formació personal basada en l'autonomia personal que permeti l'aprenentatge al llarg de tota la vida, en la responsabilitat, en la solidaritat, en la participació i en la capacitat d'adquirir compromisos individuals i col·lectius, per aprendre a participar activament en una societat democràtica.

L'acció educativa respectarà els principis bàsics següents: tenir en compte les diverses maneres d'aprendre de l'alumnat; adequar l'ensenyament a les característiques personals i socials que condicionen els aprenentatges; seleccionar i organitzar de manera adequada els continguts que els nois i les noies han d'assolir; potenciar que l'activitat de classe discorri en les millors condicions possibles perquè cada alumne i el grup en conjunt s'esforci per aprendre, raonar i expressar el que sap; per plantejar els dubtes; per reelaborar el coneixement; i per actuar amb autonomia, responsabilitat i compromís; posar els mitjans necessaris perquè cada noi i noia se senti atès, orientat i valorat, quan ho necessiti i sense cap tipus de discriminació. L'autonomia pedagògica i de gestió que es contempla permet que els centres educatius tinguin una funció determinant en el desenvolupament i en l'aplicació del currículum. L'adequació curricular a les característiques de cada centre comporta la flexibilitat necessària per avançar en una educació inclusiva, a la vegada que afavoreix la coordinació entre els centres d'un mateix territori per intercanviar experiències i punts de vista.

Educació a adults[modifica | modifica el codi]

Educació donada a persones que no han pogut rebre formació elemental a l'edat escolar. Consisteix generalment en l'alfabetització i l'ensenyament de rudiments tècnics. Hom designa també així els estudis i les activitats voluntàries fetes pels adults generalment de les classes populars, a fi de desenvolupar totes llurs capacitats, poder assumir responsabilitats individuals i socials; igualment, el treball de formació permanent, l'extensió cultural, i el reciclatge. Després del treball d'alfabetització massiva fet als països per on s'estengué la Reforma protestant, hi hagué a França, a partir del 1705, els intents de Jean-Baptiste de la Salle i madame de la Chétardie. L'informe que Condorcet presentà a la Convenció l'any 1792 posà per primera vegada el problema com a afer públic. Mentrestant, a Dinamarca, el bisbe Grundtvig fundà la primera organització d'escoles populars destinades als camperols. A Anglaterra començaren a funcionar les Adults Institutions el 1811. La primera Internacional Obrera hi dedicà especial atenció, i en relació amb Jean Macé fundà, el 1866, la Ligue d'Enseignement, que tingué centres a moltes ciutats franceses i fou instrument de formació de la classe obrera. Altres formes que aparegueren en aquest moviment d'educació popular foren les universitats populars, a Holanda, Alemanya, etc.; l'Institut d'Educació de Treballadors a Suècia i a Anglaterra, etc.; xarxes de biblioteques populars als Estats Units i a molts països europeus. En l'aspecte teòric, foren remarcables els estudis sobre la capacitat d'aprenentatge dels adults fets al començament del s XX per Edward Lee Thorndike. A Catalunya, on ja funcionaven, com al País Basc, les escoles d'arts i oficis a partir del s XVIII, foren creades durant la segona meitat del s XIX molts ateneus obrers que contribuïren a la tasca de formació cultural i política de la classe obrera. Poc abans de la Segona Guerra Mundial, foren posades en moviment totes les tècniques existents per tal d'arribar a la gent: teatre, ràdio, stages, sessions d'estudis, etc.; hom edità obres especials i, el 1949, la UNESCO organitzà la Conferència Internacional d'Educació d'Adults a Elsinor (Dinamarca), i el 1960 la Conferència d'Educació d'Adults a Montreal (Quebec, Canadà). Als Països Catalans, l'acció de la Mancomunitat (1914-25) a favor de l'ensenyament professional (Escola del Treball, etc.) fou també un instrument pioner en aquest camp. Després del franquisme, l'educació d'adults passà a ser competència del govern català, adscrit al Departament d'Ensenyament (tot i que durant uns anys depengué de Benestar Social), i fou creada la Subdirecció General de Formació de Persones Adultes.

Concepte d'educació[modifica | modifica el codi]

Nivell d'alfabetisme

L'educació és un procés de socialització i endoculturació de les persones a través del qual es desenvolupen capacitats físiques i intel·lectuals, habilitats, destreses, tècniques d'aprenentatge i formes de comportament ordenades amb una finalitat social (valors, moderació del diàleg - debat, jerarquia, treball en equip, regulació fisiològica, cura de la imatge, etc.).

En molts països l'educació escolar o reglada és gratuïta per a tots els estudiants. Tanmateix hi ha societats que mantenen centres educatius de caràcter privat (laiques o religioses) com a reflex de les desigualtats de classe social presents en qualsevol societat madura.

La funció de l'educació és ajudar i orientar als discents per a conservar i utilitzar els valors de la cultura que se li imparteix (p. ex. l'occidental-democràtica i cristiana-), enfortint la identitat nacional.

L'educació abasta molts àmbits, com l'educació formal, informal i no formal.

Però el terme educació es refereix sobretot a la influència ordenada exercida sobre una persona per formar-la i desenvolupar a diversos nivells complementaris; en la majoria de les cultures és l'acció exercida per la generació adulta sobre la jove per transmetre i conservar la seva existència col·lectiva. És un ingredient fonamental en la vida de l'ésser humà i la societat i es remunta als orígens mateixos de l'ésser humà. L'educació és el que transmet la cultura, permetent la seva evolució.

En blau podem observar, a la imatge, els països desenvolupats (és a dir, els que tenen una bona educació). En aquests països l'educació és gratuïta i als nois i noies es donen moltes oportunitats de tenir un bon futur.

Educació al llarg de la vida[modifica | modifica el codi]

En alguns països com Mèxic l'educació es divideix en dos o més tipus, aquests al seu torn se subdivideixen en nivells tals com Educació Bàsica (nivell Preescolar, Nivell Primària, Nivell Secundària), Educació Mitjana (Preparatòria) i Educació superior (Llicenciatura i postgrau). Les divisions varien segons les polítiques educatives de cada país.

Índex d'educació

Hi ha diversos conceptes que intenten analitzar el fenomen educatiu, en relació al discórrer temporal a les persones. Així, conceptes com educació permanent, educació contínua, Andragogia o educació d'adults tenen aspectes comuns però també matisos importants que els diferencien i els enriqueixen.

Segons estudis, els nens de vuit anys aprenen millor premiant el seu desenvolupament i no atenen els càstigs mentre els de dotze, al contrari, aprenen més al reaccionar de forma negativa davant els seus errors. Els adults també segueixen aquesta norma general i observen més els seus errors encara que de forma més eficient.[4]

Això és perquè els adults aprenen més per convicció i fins i tot per necessitat, ja que poden requerir els coneixements per al seu treball, o per a alguna activitat en específic per això és que aprenen més eficient dels seus errors, i saben perfectament que l'aprenentatge és responsabilitat seva. A diferència del que passa amb els infants i joves, mateixos que en moltes ocasions van a l'escola perquè els seus pares els envien i no tant per convicció pròpia o perquè tinguin la necessitat de certs coneixements. Tot això porta a que existeixin dos corrents educatives segons el tipus d'estudiants, la pedagogia per als nens i joves i la andragogia per als adults.

Atenció a la diversitat[modifica | modifica el codi]

L'escola ha d'ésser inclusiva i ha de tenir com a finalitat proporcionar una formació comuna a tot l'alumnat i respondre a les seves necessitats, tant el que manifesta més dificultats per aprendre com el que està especialment dotat intel·lectualment. Una concepció comprensiva de l'escola suposa definir plantejaments sobre l'atenció a la diversitat i aplicar estratègies adients a fi de donar resposta als diferents interessos, capacitats i ritmes d'aprenentatge de l'alumnat. En definitiva, es tracta de garantir un equilibri entre la diversitat de l'alumnat i la comprensibilitat del currículum, diversificant la intervenció pedagògica i creant les condicions adequades que permetin el progrés de cada infant.

Són mesures d'atenció a la diversitat:

  • verificar l'adequació dels objectius de la programació a les característiques de l'alumnat;
  • preveure diverses activitats amb diferent grau de complexitat per assolir un determinat objectiu, i identificar quines són les més adequades per a cada alumne/a;
  • preparar noves activitats que permetin a l'alumnat aprendre i participar plenament a l'aula, i incloure de manera progressiva les noves opcions de treball en la programació d'aula com a propostes que també poden ser útils per a la resta de l'alumnat;
  • avaluar prenent com a referent les opcions recollides específicament en les programacions.

L'escolarització de l'alumnat d'incorporació tardana al sistema educatiu ha de tenir en compte les seves circumstàncies, l'edat, els coneixements i l'historial acadèmic. Quan aquest alumnat presenti grans mancances en llengua catalana, ha de rebre una atenció específica mitjançant programes d'immersió, simultàniament a la seva escolarització en els grups ordinaris, amb els quals compartirà el major temps possible de l'horari setmanal.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ley Orgánica de Ordenación General del Sistema Educativo de España - Wikipedia, la enciclopedia libre».
  2. 2,0 2,1 2,2 Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya (2008). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DOGC núm. 5216 - 16/09/2008.
  3. 3,0 3,1 3,2 Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya (2009). Currículum d'Educació Primària. Servei de Comunicació, Difusió i Publicacions. B-29.333-2009
  4. Evaluating the Negative or Valuing the Positive? Neural Mechanisms Supporting Feedback-Based Learning across Development tendencias21.net

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]