Socialització

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Socialització (desambiguació)».

La socialització és aquell procés pel qual una persona s'adapta al seu entorn i incorpora els elements socioculturals que se li posen a l'abast, se'ls fa seus i estableix, en relació a la seva manera de ser, la importància que exerciran en la seva vida quotidiana i que finalment col·laboraran a construir la seva identitat (fruit d'una llibertat condicionada pel mateix entorn social). En aquest procés de socialització podem establir-hi tres fases:

1- l'adquisició de la “cultura” (entesa com les normes socials que regeixen la societat on vivim)

2.- la integració d'aquesta cultura en la personalitat i identitat de l'individu

3.- la seva adaptació a l'entorn social

En el món de la sociologia, s'ha establert una diferenciació entre la socialització primària, la que té lloc durant la infantesa en l'entorn familiar i que és la que queda més arrelada en la persona; i la socialització secundària, futures socialitzacions que, a priori, no haurien d'arribar a tenir la solidesa inqüestionable de la primera. Aquesta socialització secundària és immediatament posterior a la primària, permet la interiorització de normes concretes de l'entorn social i s’allarga durant tota la vida de l’individu. En alguns casos, la socialització secundària pot arribar a tenir un grau d'influència molt gran, si bé, a diferència de la socialització primària l’individu pot triar la seva interiorització o no.

La socialització es produeix amb l'ajuda dels anomenats agents socialitzadors, institucions o persones capaces de transmetre els valors conductuals de la societat en qüestió. Tradicionalment, els agents de socialització més importants han estat la família i l'escola, tot i que altres institucions o organitzacions -com la religió, l'exèrcit o els gremis professionals- també han tingut un pes força important al llarg de la història.

Actualment, podríem afegir-hi els mitjans de comunicació en general, l'empresa (entesa com l'entorn laboral o la "cultura empresarial" que es transmet als treballadors) i, entre les generacions més joves, destacar especialment les xarxes socials per l'enorme influència que tenen en el nostre procés de socialització i de percepció de la realitat. El tret més destacable d'aquests agents és que van evolucionant permanentment en el nostre entorn durant tot el procés de socialització secundària, a diferència d’altres que pot ser es manifestin només a una etapa concreta de la vida.

És rellevant el paper de les xarxes socials en la seva consideració d’ agents socialitzadors relativament recents, però el seu impacte i la seva evolució com a tal és, potser, incomparable amb el que han tingut altres agents. El seu impacte sense precedents des de les edats més joves es manté de forma constant i continuada al llarg de tot el procés socialitzador.