Prejudici

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Prospecte anglès sobre quatre prejudicis (segle XVIII).

Un prejudici és una creença o valoració que hom fa de forma precipitada i sense base de certesa i que li influeix i li condiciona el punt de vista. La discriminació sorgeix quan un determinat individu o conducta és jutjat negativament per causa dels prejudicis i llavors rep un tracte diferent.

Els prejudicis poden ser cognitius (i llavors distorsionen la realitat per percebre-la d'una determinada manera), afectius (lligats a allò que agrada, poden manifestar-se en el rebuig de determinats grups socials o conceptes sense un autèntic coneixement) i conatius, que porten a l'individu a actuar d'acord amb els seus valors o ideals. Sovint estan basats en estereotips.[1]

Els prejudicis són una conducta adaptativa, proporcionen una guia per al judici ràpida perquè no sempre es poden verificar tots els aspectes d'un assumpte abans de reaccionar-hi.

Origen del terme[modifica | modifica el codi]

Praejudicium, segons l'etimologia, sostenia Asconi és alguna cosa que, un cop establerta serveix d'exemple (exemplum) a judicis posteriors. Entre els romans el terme resultava polisèmic i també feia referència als treballs preparatoris dels judicis, o la recollida de proves necessàries per a resoldre'ls (p.ex.: en casos en que el pare refusava la potestat sobre el fill nascut el prejudici consistia a provar la seva paternitat biològica [Praejudium cum patre de partum agnoscendo]).[2]

Prejudicis aplicats a individus[modifica | modifica el codi]

El prejudici sorgeix per conveniència, per discriminar, descartar o dominar a altres persones o acceptar preferentment, sense tenir remordiments i sense reflexionar si això és bo o dolent, o si és una opinió objectiva o subjectiva. Per tant, les pomes verdes, es consideren més perilloses que les vermelles. Comunament és una actitud hostil o, menys freqüentment, favorable cap a una persona que pertany a determinat grup simplement pel fet de pertànyer a aquest grup, en la presumpció que posseeix les qualitats negatives o positives atribuïdes a aquest. L'opinió d'aquesta mena es produeix sense tenir prou dades per poder jutjar els fets o l'individu concrets.

El prejudici és una avaluació preconcebuda de les persones, una idea preconcebuda que es té sobre els altres.

El prejudici consisteix a tenir una opinió o idea sobre una persona o un membre d'un grup sense realment conèixer l'individu. L'antipatia sol basar-se en una informació passada sobre un individu en particular o un poc coneixement detallat dels fets.

L'extensió de les pròpies experiències negatives al cas general es pot considerar com un biaix cognitiu. Per exemple, una persona que ha tingut una sèrie de relacions negatives amb membres del sexe oposat pot desenvolupar un prejudici contra aquest sexe, i assumir així que els factors que danyen les relacions sempre estan presents en aquest sexe, i adoptar el conjunt de prejudicis que es coneix com sexisme. O, si una persona ha crescut amb el concepte que els membres del grup «G» tenen certes característiques, a causa de una trobada amarga en el passat amb un membre "X", pot assumir que tots els membres del grup són com "X" i tractar a tots els membres d'aquest grup en funció d'aquesta experiència: racisme, prejudicis relacionats amb la llengua (tractar certes variants dialectals d'una llengua com si no fossin idiomes, per exemple), intolerància religiosa, homofòbia o el rebuig d'algú perquè la seva estirp política és diferent de la pròpia.

En altres casos, està relacionat amb el tribalisme. Als joves d'un grup, en una educació primerenca, se'ls ensenya que certes valors i actituds són els «correctes». Es formen opinions sense sospesar les proves d'ambdós costats de l'assumpte considerat. Molts comportaments prejudicis es formen en la infància per voler emular la forma de pensar i parlar dels grans, sense intenció maliciosa per part del nen. L'adult que acostuma a verbalitzar prejudicis davant dels fills, pot fins i tot sorprendre's en sentir un seguit d'improperis amb les seves pròpies opinions a "mig cuinar" sobre certs grups o fets, de boca dels seus fills i filles (especialment en llocs i moments inoportuns).

Escales de prejudicis[modifica | modifica el codi]

Gordon Allport va crear una escala per mesurar la presència de prejudicis a la societat i els seus efectes.[3] Va analitzar com els prejudicis envers una minoria evolucionen dins el grup social majoritari. El primer grau, anomenat antilocució, es caracteritza per burlar-se d'un col·lectiu o bé criticar-lo en un ambient de creixent tolerància cap a aquestes conductes (discurs de l'odi). El segon grau suposa l'exclusió indirecta del col·lectiu, evitant que s'integri en la majoria o rebutjant el contacte si no és obligatori. No es produeix una agressió, però l'aïllament té conseqüències psicològiques en els afectats.

El tercer estadi ja suposa una acció directa de discriminació, en qualsevol àmbit (laboral, social, de mobilitat...) A partir del quart grau comencen els atacs contra els membres del col·lectiu, que en un grau 5 esdevenen una guerra oberta, usualment de genocidi.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prejudici
  1. «a priori». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Smith, William (editor); VVAA. «Prejudi'cium» (en anglès). A Dictionary of Greek and Roman Antiquities. 2a Ed pàg.954. Boston: Little Brown and Company, 1859. [Consulta: 3 de març de 2009].
  3. Allport,Gordon (1954). The Nature of Prejudice. Addison-Wesley