Genocidi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hom anomena genocidi el fet delictiu d'exterminar un col·lectiu humà, amb la intenció de fer desaparèixer el grup del què forma part, independentment que el lligam que uneix els seus membres sigui ètnic, nacional, religiós, polític o de qualsevol altre tipus. Segons el sociòleg i historiador Michael Mann és el grau més extrem de violència intergrupal i dels processos de neteja ètnica.[1]

Evolució històrica[modifica | modifica el codi]

La paraula genocidi va ser creada per Raphael Lemkin, jueu de Polònia, el 1944, de les arrels genos (terme grec que significa família, tribu o raça) i -cidi (del llatí -cidere, forma combinatòria de caedere, matar). Lemkin volia referir-se amb aquest terme a les matances per motius racials, nacionals o religiosos. Va lluitar que les normes internacionals definissin i prohibissin el genocidi. L'Acord o Carta de Londres de 8 d'agost de 1945, que va establir l'Estatut del Tribunal de Nuremberg, va definir com crims contra la humanitat els assassinats i altres agressions contra qualsevol població civil o les persecucions per motius polítics, racials o religiosos. El 1946, l'Assemblea General de les Nacions Unides va confirmar els principis de Dret internacional reconeguts per l'Estatut del Tribunal i va proclamar la resolució 96 (I) sobre el crim de genocidi, que defineix com una negació del dret d'existència a grups humans sencers entre ells els racials, religiosos o polítics, instant a prendre les mesures necessàries per a la prevenció i sanció d'aquest crim. Aquesta resolució va cristal·litzar en la Convenció per a la Prevenció i Sanció del Delicte de Genocidi, adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 260 A (III), de 9 de desembre de 1948, i que va entrar en vigor el 1951. La definició de genocidi plasmada en la Convenció de 1948 ha estat acollida a l'article 4 de l'Estatut del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, de 1993, l'article 2 de l'Estatut del Tribunal Penal Internacional per a Rwanda, de 1994, i l'article 6 de l'Estatut de Roma de 1998, pel qual es va crear la Cort Penal Internacional.

Regulació jurídica[modifica | modifica el codi]

Segons el que es disposa per la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, s'entén per genocidi qualsevol dels següents actes amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, a un grup nacional, ètnic, racial o religiós:

  • Matança de membres d'un grup
  • Lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup
  • Submissió intencional del grup a condicions d'existència que hagin d'implicar la seva destrucció física, total o parcial
  • Mesures destinades a impedir els naixements en el si del grup
  • Trasllat per força de nens del grup a altre grup.

A part del genocidi es castiguen altres delictes connexos, que són l'associació per a cometre genocidi, la instigació directa i pública, la temptativa i la complicitat.

Les persones acusades de genocidi seran jutjades, d'acord amb l'article 6 de la Convenció, en un tribunal competent del territori on es va cometre el delicte. No obstant això, ha sorgit paral·lelament un dret consuetudinari pel qual els tribunals de qualsevol Estat podrien jutjar casos de genocidi, encara que fossin comesos per no nacionals i fora del seu territori. També la Cort Penal Internacional pot conèixer d'aquest delicte, sempre que sigui competent per haver-se reconegut la seva jurisdicció.

La Convenció afirma que és irrellevant que l'acusat sigui governant, funcionari o particular i declara que, a l'efecte d'extradició, no es considerarà al genocidi com delicte polític.

Genocidis al llarg de la història[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "La barbarie analizada (Michael Mann, El lado oscuro de la democracia. Un estudio sobre la limpieza étnica)" de G. Mayos.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Genocidi
  • "La barbarie analizada" ressenya de G. Mayos sobre el llibre de Michael Mann, El lado oscuro de la democracia. Un estudio sobre la limpieza étnica, Universitat de València, 2006.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]