Etnocentrisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Etnocentrisme és l'acte d'entendre, jutjar o avaluar un altre grup ètnic i/o cultura i/o grup social d'acord amb els estàndards i valors de la cultura o grup propis. També sol tenir el significat "a priori" de considerar llur grup superior als altres grups.[1] Hi ha qui utilitza altres complements pel terme etnocentrisme i que l'allunyen de la definició que n'és pròpia:

  • "Etnocentrisme religiós": per referir-se al pensament que la pròpia creença religiosa se superior a les altres i, sovint, que les altres són faltes o dolentes.
  • "Etnocentrisme invertit": considerar la pròpia cultura o grup ètnic com a inferior a altres i que resulta un obstacle per a la prosperitat o el desenvolupament personal.
  • Altres: lingüístic, educacional, etnocentrisme temporal o històric.

L'etnocentrisme pot ser un mecanisme que creï afecte, lleialtat o emocions cap a aquest grup, i se'n destaquen tota mena d'atributs per tal de sentir-se'n orgullós. Però també pot provocar exclusió, sobretot en temps de crisi econòmica es busca la figura del cap de turc,[2] tenir un enemic comú uneix el grup; llavors l'etnocentrisme acostuma a crear estereotips negatius dels altres grups i pot anar acompanyat de racisme i/o xenofòbia, discriminació, prejudicis, segregació.

L'etnocentrisme afecta a les creences però també pot influir la percepció, com prova el biaix interracial. Un posicionament filosòfic a la consideració de "superioritat" en l'etnocentrisme és el relativisme cultural.

Formes d'etnocentrisme són:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Definició d'etnocentrisme
  2. Costa, Roger. «D'on prové l'expressió popular 'ser un cap de turc'?». Sàpiens [Barcelona], núm. 87 data = gener 2010, p. 5. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]