Heretgia

Una heretgia és una doctrina considerada contradictòria als dogmes establerts per l'Església Catòlica.

Per als catòlics, si una doctrina era herètica, cal condemnar-la i perseguir els seus adeptes. La Inquisició era carregada amb aquesta feina, tot i que deixava l'excució de les penes a la justícia secular, per tal de no infringir l'interdicció bíblica de matar. La mala reputació de la institució, i la persecució violenta (amb tortures i penes de mort) va fer que el Concili del Vaticà II transformés la institució el 1965 en Congregació per la Doctrina de la Fe.

Avui dia, fora de l'estat de la Ciutat del Vaticà, l'església catòlica només pot castigar els herètics dins de l'institut amb penes morals, en imposar prohibicions d'exercir un ofici o en excomunicar portadors d'opinions considerades com herètiques. Els historiadors conserven l'ús de la paraula heretgia per referir-se a corrents religiosos dissidents respecte de l'Església establerta. Fora de l'església catòlica, als estats que accepten el principi de la llibertat d'expressió, les opinions cohabiten i el delicte d'opinió esta abolit per les Constitucions.^[1]

Tipus d'heretgies[modifica]

Un botxí executa els anabaptistes David van der Leyen i Levina Ghyselins el 1554, durant la repressió catòlica sota el regne de Carles V

En la història del catolicisme hi ha hagut molts tipus d'heretgies: des de l'Edat Antiga, a les medievals i a l'actualitat. Les de l'Edat Antiga s'originaven quan un jerarca de l'Església elaborava una doctrina que d'altres jerarques consideraven herètica; mentre que les heretgies del món medieval es donen quan un grup de fidels, descontent amb el funcionament de l'Església catòlica, es torna receptiu a la prèdica d'una doctrina herètica. El descontent dels fidels amb l'Església es produïa sempre com a reacció al fet que, per la seva acumulació de riquesa i poder, la jerarquia eclesiàstica no vivia segons els principis de l'Evangeli i, doncs, no satisfeia les necessitats espirituals dels fidels que exigien als clergues que donessin un exemple de vida cristiana.

De fet, els moviments religiosos que donaren origen a la Reforma Protestant eren, en els seus orígens, uns moviments herètics de tipus medieval; la cosa que els diferencia dels seus predecessors és que aconseguiren triomfar sobre la repressió i bastir esglésies pròpies.