Mare de Déu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Theotokos o Maiestas Mariae amb els reis d'Orient, fresc romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123)

Mare de Déu, Theotokos[1] (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part, infantament') o Deípara[2] (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'església ortodoxa, les antigues esglésies orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana. Que Maria sigui considerada com a "mare de Déu" implica l'acceptació d'un dogma bàsic en aquestes creences.

Establiment del dogma[modifica | modifica el codi]

El títol li va ser concedit solemnement al Concili d'Efes del 431, en ser proclamat el dogma cristològic. A nivell teològic es volia emfatitzar que el fill de Maria, Jesús, era alhora completament diví i completament humà, tal i com s'havia afirmat al Concili de Nicea I del 325, i que la Seva doble natura (humana i divina) estaven unides i eren inseparables en una sola persona de la Santíssima Trinitat:

« Deiparam [...], non quod Verbi natura Ipsiusque divinitas ortus Sui principium ex sancta Virgine sumpserit, sed quod sacrum illud corpus anima intelligente perfectum ex ea traxerit, cui et Dei Verbum, secundum hypostasim unitum, secundum carnem natum dicitur. Mare de Déu [...] no perquè la naturalesa del Verb i la seva divinitat s'havia originat a partir de la Santíssima Mare de Déu, sinó que des que va néixer del sant cos amb una ànima racional unida a la Paraula de manera que la Paraula neix després de la carn. »

Durant aquest concili Nestori, llavors patriarca de Constantinoble, advocava per que Maria fos anomenada Christotokos, 'Mare de Crist'.[3] Aquesta posició pretenia restringir el seu paper al de simple mare de la "humanitat de Crist", i no de la seva naturalesa divina. Enfront de Nestori, Ciril d'Alexandria defensava que Maria no podia ser només Christotokos, ja que en aquest cas Jesús hauria nascut en tant que ésser humà normal i que només al cap d'un cert temps Déu Fill l'hauria "posseït", de tal manera que hi hauria dues persones, una divina i l'altra mortal.

Finalment es va determinar que no podia ser d'aquesta manera i que Jesús, des de la seva concepció, hauria tingut les dues naturaleses, divina i humana, de tal manera que quan va néixer, Maria "la Verge" va ser Theotokos. Amb la puntualització que anomenar Maria "Mare de Déu" no intentava suggerir que Maria fos coeterna amb Déu, o que hagués existit abans que Jesucrist o que el Déu Pare. L'Església accepta això com un misteri en la lletra d'aquest antic himne: «Ell a qui tot l'univers no podia contenir, va ser contingut en la teva matriu, oh Theotokos».

Vegeu també: Nestorianisme

Celebracions[modifica | modifica el codi]

La celebració de Theotokos es va iniciar en les esglésies orientals pels volts de l'any 500.

Mare de Déu en l'art[modifica | modifica el codi]

Theotokos del monestir de Gelati, Geòrgia, icona del segle XII

Theotokos és la denominació d'un estil iconogràfic específic de la Verge en l'art bizantí, en què aquesta apareix asseguda en un tron ​​amb el Nen Jesús a la falda, mirant tots dos de cara en actitud hieràtica. Aquest model és imitat pel Maiestas Mariae (majestat de Maria), estil característic de l'art romànic que a partir del gòtic italià es coneix com a Maestà.

La iconografia de la theotokos inclou un mantell adornat amb tres estrelles, una a cada espatlla i una altra al front, per emfatitzar la virginitat perpètua de Maria o com a referència a la Santíssima Trinitat. També inclou diferents submodels iconogràfics que il·lustren diverses qüestions teològiques; els més característics són els de la odhigitria ("la que mostra el camí"), la platytera ("el senyal") o Verge-Sagrari, la eleusa ("Verge de la tendresa"), la galaktotrophousa ("Verge de la llet"), etc.

Imatges de la Mare de Déu a Catalunya[modifica | modifica el codi]

A tot el territori català, des de la fi del segle XI, es poden trobar imatges de Maria com a Mare de Déu (dites 'marededéu') generalment escultòrica i venerada.[4] Les imatges de la Mare de Déu solen ser sedents amb l'infant a la falda que es van suavitzant fins a l'època gòtica.

El Museu d'Art de Catalunya, el Museu Frederic Marès de Barcelona i els museus diocesans de Vic, Solsona, Girona, Barcelona, Tarragona i Urgell guarden molts models d'aquestes imatges, i se'n conserven encara moltes en el culte en santuaris i parròquies i en col·leccions particulars.

Vegeu també: Art cristià#Cicle marià
Vegeu també: Marededéu trobada

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «theotokos». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «deípara». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Eirini Artemi, The_rejection_of_the_term_Theotokos_by_Nestorius_Constantinople,http://independent.academia.edu/EIRINIARTEMINationalandCapodistrianUniversityofAthens/Papers/1767318
  4. Vegeu * Tim Heilbronner: Ikonographie und zeitgenössische Funktion hölzerner Sitzmadonnen im romanischen Katalonien, Hamburg 2013, ISBN 978-3-8300-6809-9.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mare de Déu