Mare de Déu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En el catolicisme i l'església ortodoxa,[1] Mare de Déu és el títol que es dóna a Maria, mare de Jesús, ja que la considera mare del "Déu Fill", i per tant "Mare de Déu". A més, se la sol considerar verge, ja que la concepció no fou obra de baró sinó de l'Esperit Sant vingut a la Terra. Les confessions catòlica romana, l'ortodoxa oriental i el protestantisme consideren herètic negar la virginitat de Maria abans del naixement de Jesús. Però, a diferència de la doctrina catòlica de la virginitat perpètua, els protestants creuen que després del naixement virginal de Jesús, Maria va tenir fills amb Josep, com Jaume, l'escriptor de l'epístola del Nou Testament, que és considerat pels catòlics cosí i no pas germà de Jesús. L'Alcorà també postul·la el naixement virginal de Jesús tot i que no considera Maria mare de Déu.

L'àrea de la teologia cristiana que se n'ocupa rep el nom de mariologia.

A banda dels evangelis i d'unes poques fonts cristianes antigues, no hi ha cap més informació independent o verificable sobre la vida de Maria: les tradicions de l'església catòlica romana i de l'ortodoxa oriental, en relació al títol de Mare de Déu, es basen en la fe i la tradició i interpretació de les escriptures de la patrística.

Erudits moderns indiquen que els textos antics en hebreu no parlaven mai que fos verge sinó que era jove (almah), paraula que en traduir-se al grec, s'hauria fet servir per una altra que tenia el doble significat de jove i verge (pàrthenos) i, que en passar-se al llatí, s'hauria traduït únicament per aquest darrer significat.

Imatges de la Mare de Déu a Catalunya[modifica | modifica el codi]

A tot el territori català, des de la fi del segle XI, es poden trobar imatges de Maria com a mare de Déu generalment escultòrica i venerada.[2] Les imatges de la Mare de Déu (anomenades marededéus) solen ser sedents amb l'infant a la falda que es van suavitzant fins a l'època gòtica.

El Museu d'Art de Catalunya, el Museu Frederic Marès de Barcelona i els museus diocesans de Vic, Solsona, Girona, Barcelona, Tarragona i Urgell guarden molts models d'aquestes imatges, i se'n conserven encara moltes en el culte en santuaris i parròquies i en col·leccions particulars.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. A l'església ortodoxa, les antigues esglésies orientals i les esglésies catòliques orientals, el terme usat és el de Theótokos, nom grec compost dels mots Θεός (Theós, 'Déu') i τόκος (tokos, 'part, infantament').
  2. Vegeu * Tim Heilbronner: Ikonographie und zeitgenössische Funktion hölzerner Sitzmadonnen im romanischen Katalonien, Hamburg 2013, ISBN 978-3-8300-6809-9.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mare de Déu