1 de gener

L'1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià. Queden 364 dies per a finalitzar l'any i 365 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1504 - Gaeta: finalitza la guerra entre la Corona d'Aragó contra França per la conquesta del Regne de Nàpols.
• 1950 - Mor a Barcelona, a trets per la policia, Wenceslao Jiménez, del grup "Los Maños".
• 1960 - Catalunya: es publica La pell de brau de Salvador Espriu
• 1980 - La Vall d'en Bas: es va fundar: Ràdio la Vall d'en Bas, que més tard va adoptar el nom de: Ràdio la Vall (el seu en l'actualitat).
• 1919 - Lleida: S'inaugura el Camp d'Esports.
• 2000 - Barcelona: Lluís Maria Xirinacs inicia una plantada a la plaça de Sant Jaume per reclamar la independència dels Països Catalans; s'hi estarà prop de mig any.

Món

• 753 aC - Ròmul funda la ciutat de Roma.
• 46 aC - Es comença a utilitzar el calendari julià.
• 1502 - el Brasil: Américo Vespucio descobreix la badia que després s'anomenarà de Rio de Janeiro.
• 1567 - Felip II de Castella promulga una pragmàtica contra l'actitud dels moriscos a Granada, origen de la Guerra de las Alpujarras.
• 1574 - Cochabamba (Bolívia): el conqueridor espanyol Santiago Barba de Padilla funda la ciutat amb el nom d'Oropesa, que va mantenir fins el 1786.
• 1600 - Escòcia introdueix el calendari julià.
• 1651 - Carles II d'Anglaterra és coronat rei d'Escòcia.
• 1673 - Nova York (EUA): s'inicia el correu regular entre aquesta ciutat i Boston.
• 1700 - Rússia inicia l'aplicació del calendari julià.
• 1707 - Joan V de Portugal és coronat rei.
• 1738 - Antàrtida: l'explorador Jean-Baptiste Charles Bouvet de Lozier descobreix l'illa de Bouvet.
• 1788 - Londres (Anglaterra): s'hi publica el primer número del diari "The Times".
• 1791 - Lima (el Perú): hi apareix el primer número del diari "El Mercurio Peruano", dirigit per Hipólito Unanue.
• 1801 - Es produeix la unió entre el Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda, donant pas al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.

- Palerm: Giuseppe Piazzi descobreix el primer asteroide, (1) Ceres.

• 1804 - Haití: Gonaives Dessalines en proclama la indepèndencia i en restitueix l'antic nom indi.
• 1806 - França: Napoleó deroga el calendari republicà i instaura el calendari gregorià.
• 1808 - Estats Units: es prohibeix la importació d'esclaus.
• 1818 - Es publica la novel·la Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley.
• 1820 - Las Cabezas de San Juan (Andalusia): el general Rafael de Riego se subleva contra l'absolutisme monàrquic de Ferran VII d'Espanya i proclama la Constitució Espanyola de 1812.
• 1823 - Buenos Aires (l'Argentina): s'hi publica el primer número d'"El Argos de Buenos Aires", que assenyala una nova etapa en el periodisme argentí.
• 1841 - Hondures: escullen el primer president de la república, el general Francisco Ferrera.
• 1863 - els Estats Units: hi entra en vigor l'Acta d'Emancipació per als esclaus del sud.
• 1865 - Xile: s'hi estableix el sistema mètric decimal.
• 1867 - Suècia: Alfred Nobel obté per primera vegada dinamita de manera industrial.
• 1871 - l'Argentina: hi entra en vigor el Codi Civil, redactat per Dalmacio Vélez Sársfields.
• 1880 - el Panamà: hi comencen les feines per a la construcció del Canal.
• 1899 - L'exèrcit espanyol lliura l'illa de Cuba als Estats Units, que n'assumeix el govern durant tres anys.
• 1901 - Espanya: s'aplica oficialment l'horari mitjançant la mesura del meridià de Greenwich.
• 1912 - Xina: el govern revolucionari proclama la república i designa com a president provisional el líder nacionalista Sun Yat-sen.
• 1913 - Espanya: dimiteix el polític Antoni Maura, líder del Partit Conservador.
• 1916 - Mèxic: el polític Venustiano Carranza arriba amb la seva gent a Querétaro, ciutat que proclama capital de la república (Revolució Mexicana).
• 1918 - Hollywood (Califòrnia, els Estats Units): l'actor de cinema anglès Charles Chaplin hi inaugura els seus propis estudis cinematogràfics.
• 1919 - Alemanya: Fundació del Partit Comunista Alemany
• 1921 - Nicaragua: Diego Manuel Chamorro hi comença el mandat presidencial, caracteritzat per una constant agitació.
• 1929 - Nicaragua: el general José María Moncada, del Partit Liberal, n'assumeix la presidència.
• 1938 - el Brasil: Getulio Vargas inicia el moviment "Estado Novo", de tendència feixista.
• 1943 - Guadalcanal: hi acaba la batalla que duu el nom de l'illa, amb la victòria dels estatunidencs sobre els japonesos (II Guerra Mundial).
• 1947 - el Regne Unit: el govern laborista de Clement Attlee nacionalitza les mines de carbó.
• 1948 - Europa: entra en vigor, entre diversos països, l'Acord General sobre Tarifes Duaneres i Comerç (GATT).
• 1956 - Sudan: s'independitza d'Egipte i del Regne Unit.
• 1959 - Cuba: hi triomfa la revolució castrista i Fulgencio Batista en fuig.
• 1960 - Cuba: el Govern nacionalitza la United Fruit Co.
• 1962 - la República Dominicana: després de la mort del dictador Trujillo, hi assumeix el poder el Consejo de Estado, presidit per Joaquín Balaguer.
• 1971 - Xile: el govern d'Allende nacionalitza la banca privada.
• 1976 - Veneçuela: el govern de Carlos Andrés Pérez nacionalitza l'explotació de petroli.
• 1986 - Espanya: Entra en vigor el tractat de l'Adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea.
• 1989 - Entra en vigor el Protocol de Mont-real, ratificat per 29 països i la CEE, per protegir la capa d'ozó.
• 1992 - l'Argentina: el peso substitueix l'austral com a moneda del país.
• 1993 - Txecoslovàquia: aquest estat deixa d'existir després de 74 anys d'història en dividir-se en dos nous estats: Txèquia i Eslovàquia.
• 1994 - entra en funcionament l'Espai Econòmic Europeu (EEE) i el Tractat de Lliure Comerç (TLC) entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic.
• 1994 - Chiapas (Mèxic). Coincidint amb l'entrada en vigor del TLC, l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional s'alça en armes contra el govern mexicà. Els zapatistes ocupen San Cristobal de las Casas, Altamirano, Las Margaritas... Les seves peticions bàsiques són: treball, terra, sostre, alimentació, salut, educació, independència, llibertat, democràcia, justícia i pau.
• 1999 - Europa: entra en vigor l'euro (€) en onze dels quinze països de la Unió Europea, malgrat que es continuen fent servir les antigues monedes fins al primer de gener del 2002.
• 2002 - Europa: es posen en circulació les monedes i bitllets d'euro (€), en onze dels quinze països de la Unió Europea.
• 2003 - el Brasil: Lula Inácio da Silva esdevé president del país.

Naixements

Països Catalans

• 1526, València: Sant Lluís Bertran, sant de l'orde dels dominics.
• 1810, Gandia: Manuel Climent i Cavedo, organista i compositor valencià (m. 1870).
• 1891, Santa Coloma de Queralt: Lluís Solà Padró, primer alcalde republicà de Santa Coloma de Queralt, condemnat a mort per un consell de guerra sumaríssim i afusellat.
• 1892, Igualada: Antoni Muset i Ferrer, escriptor i poeta català.
• 1900, Girona: Xavier Cugat i Mingall, músic i dibuixant català.
• 1924, Barcelona: Josep Comes i Busquets, pintor català.
• 1941, Sa Pobla (Illes Balears): Simón Andreu Trobat, actor mallorquí.
• 1949, Algemesí (la Ribera Alta): Enric Lluch i Girbés, escriptor valencià.
• 1954, Vinalesa (l'Horta Nord): Vicent Pardo Peris, escriptor valencià.
• 1970, Canes (França): Alícia Ramírez Gomis, actriu i presentadora de televisió valenciana.
• 1979, Barcelona: Gisela, cantant.
• 1983, Barcelona: Daniel Jarque, futbolista català.

Món

• 1557, Cluj-Napoca (Transsilvània): Esteve Bocskai, noble hongarès de Transsilvània.
• 1823: Sándor Petöfi, poeta hongarès.
• 1854, Glasgow (Escòcia): James George Frazer, antropòleg escocès.
• 1863, París (França): Pierre de Coubertain, reinstaurador dels Jocs Olímpics de l'era moderna.
• 1879, Londres (Anglaterra: Edward Morgan Forster, escriptor anglès.
• 1881, Smilde (Països Baixos): Carry van Bruggen, escriptora.
• 1895, Washington DC (Estats Units d'Amèrica): John Edgar Hoover fundador del Federal Bureau of Investigation (FBI).
• 1897, Braila (Romania): Ana Aslan, científica i metge romanesa .
• 1919, Nova York (Estats Units): J.D. Salinger, escriptor estatunidenc, autor, entre d'altres, d'El vigilant en el camp de sègol (m. 2010)
• 1927, Madrid: Carmelina Sánchez-Cutillas, escriptora valenciana.
• 1928, Glasgow (Escòcia): Iain Crichton Smith, escriptor escocès.
• 1941, Stroud (Anglaterra): Martin Evans, genetista i bioquímic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.
• 1943, Chicago (Estats Units d'Amèrica): Richard Sennett, sociòleg i historiador estatunidenc.
• 1946, (Costa d'Ivori): Alassane Ouattara, primer ministre de Costa d'Ivori
• 1968, Osijek (Croàcia): Davor Šuker, futbolista croat.
• 1972, Pointe-à-Pitre (Guadeloupe): Lilian Thuram, futbolista francès.
• 1981, Debrecen (Hongria): Zsolt Baumgartner, pilot de Fórmula 1.
• 1982, Unquillo (Argentina): David Nalbandian, tennista argentí.

Necrològiques

Països Catalans

• 1864, Sueca (Ribera Baixa): Josep Bernat i Baldoví, escriptor i poeta valencià (n. 1809).
• 1939, Borriana (la Plana Baixa): Joaquín Peris Fuentes, intel·lectual i historiador valencià, fou alcalde de Borriana (1899-1901), mandat en el qual se li atorga el títol de ciutat al municipi (n. 1854).
• 2000, Montblanc: Maties Palau Ferré, pintor i escultor català (n. 1921).
• 2005, València: Vicente Aguilera Cerni, crític d'art i assagista valencià (n. 1920).

Món

• 1782, Londres (Regne Unit): Johann Christian Bach, compositor alemany fill onzè i darrer de Johann Sebastian Bach.
• 1881, París (França): Louis Auguste Blanqui, activista polític revolucionari francès.
• 1894, Bonn (Alemanya): Heinrich Rudolf Hertz, físic alemany.
• 1962, París (França): Diego Martínez Barrio, polític espanyol i President del Govern d'Espanya a l'any 1933.
• 1986, Cittiglio (Itàlia): Alfredo Binda, ciclista italià.
• 1995, Aube (França): Marcel Bidot, ciclista francès.
• 1998, Albània: Haxhi Lleshi, militar i polític albanès i President d'Albània de 1953 a 1982.

Festes i commemoracions

• Cap d'any: festa de benvinguda de l'any nou.
• Santoral: sants Telèmac de Roma, màrtir; Fulgenci de Ruspe, bisbe; Eufrosina d'Alexandria, verge; Clar de Viena, bisbe; Guillem de Dijon, abat; Basili d'Ais, bisbe; Odiló de Cluny, abat; Zedislava Berka, monja.

El Dolç Nom de Jesús: és l'onomàstica dels Jesús, Manuels i Manueles i Salvadors, perquè l'àngel de l'Anunciació va proclamar que se l'anomenaria Emmanuel.

Política

• Entren en vigor les lleis de pressupostos aprovades pel Parlament i/o les Corts Generals.

Televisió i cinema

• 2010 - Televisió Espanyola més coneguda com TVE comença a emetre sense publicitat