President de la Generalitat de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
President de la Generalitat de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
Senyal de la Generalitat de Catalunya
Artur Mas i Gavarró
des del 27 de desembre de 2010
Tractament Molt Honorable Senyor
Residència Cases dels Canonges (Barcelona)
Designat per Parlament de Catalunya
Mandat Quatre anys
Creació 1359
Primer titular Berenguer de Cruïlles
Precedit per José Montilla i Aguilera
Lloc web www.president.cat

El President de la Generalitat de Catalunya és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Consell Executiu de Catalunya o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.[1]

El President de la Generalitat en l'actualitat[modifica | modifica el codi]

El President de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya. Concentra dues menes de funcions: representatives i governatives.

Funcions representatives[modifica | modifica el codi]

El president de la Generalitat té la més alta representació de la Generalitat de Catalunya i l'ordinària de l'Estat espanyol a Catalunya. Li correspon, també, mantenir les relacions amb les altres institucions de l'Estat i la resta de les comunitats autònomes, convocar les eleccions al Parlament de Catalunya i nomenar els alts càrrecs que les lleis determinin. Com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya, promulga en nom del rei les lleis de Catalunya.

Funcions governatives[modifica | modifica el codi]

El president forma part del Govern de Catalunya i és qui el dirigeix i el coordina, establint les directrius generals de l'acció de govern. En aquest sentit, nomena els consellers, convoca i presideix les reunions del Govern i signa els decrets acordats pel Consell Executiu i ordena que es publiquin. També pot demanar que el Parlament es reuneixi en sessió extraordinària i, arribat el cas, ha de dissoldre'l o sol·licitar que s'hi celebri un debat general.

El president de la Generalitat també ha de coordinar el programa legislatiu del Govern i l'elaboració de normes de caràcter general, convocar i presidir les comissions del Consell Executiu i facilitar la informació que el Parlament sol·liciti al Govern.

Elecció[2][modifica | modifica el codi]

L'elecció del president de la Generalitat ve establida pels articles 152.1 de la Constitució espanyola i l'article 36.1 de l'Estatut d'Autonomia, i queda desplegada pels articles 49 i següents de la llei 3/1982 així com pels articles 27 i 29 del reglament del Parlament de Catalunya de 2005.

En l'elecció del president hi ha 3 fases clarament especificades:

  • 1a fase: Un cop realitzades les eleccions, i constituït el Parlament, el President del Parlament de Catalunya realitza un torn de consultes amb els diferents representants dels grups polítics i proposa un candidat a la presidència de la Generalitat, que obligatòriament ha de ser membre del Parlament escollit.
  • 2a fase: El candidat proposat ha d'exposar el programa de govern i sol·licitar la confiança del Parlament, en una sessió plenària anomenada Debat d'investidura. En acabar el debat, es procedeix a la votació, on el candidat és investit, sempre que obtingui un nombre de vots afirmatius igual o superior a la majoria absoluta de la cambra. En cas de no assolir-ho, es passaria a una segona volta on el candidat quedaria investit per majoria simple. En el cas, que el candidat no aconsegueixi la confiança del Parlament, el President hauria de presentar nous candidats de forma successiva amb el termini màxim de dos mesos, sobrepassats els quals el Parlament es dissoldria i s'haurien de convocar eleccions.
  • 3a fase: El president del Parlament ha de comunicar la decisió del Parlament al rei d'Espanya.

Cessament[2][modifica | modifica el codi]

Les causes de cessament del President de la Generalitat queden establertes per l'article 59 de la llei 3/1982 i els articles 129 i següents del reglament del Parlament de Catalunya de 2005 les despleguen.

Són causes de cessament del President:

  • L'aprovació d'una moció de censura, que en cas de ser admesa procedeix a la celebració d'un debat en què poden intervenir el president, i el candidat que proposa la mateixa. En el cas de ser aprovada, el president és cessat, de la mateixa manera que el seu govern i queda investit el candidat proposat.
  • Per la denegació d'una moció de confiança, en què després d'un debat previ, si al president se li denega la confiança, és cessat juntament amb el seu govern.
  • Dimissió
  • Per notòria incapacitat física o mental, reconeguda pel Parlament i que inhabiliti al President a exercir les funcions del seu càrrec.
  • Per defunció.

En aquests dos darrers casos, el President del Parlament assumeix les funcions del President de la Generalitat, i ha de preparar el Parlament per a l'elecció d'un nou President.

La presidència en la Generalitat medieval[modifica | modifica el codi]

La presidència de la Generalitat corresponia als diputats que, per raó del seu rang, tingueren preeminència protocol·lària per damunt dels altres diputats, fet que amb freqüència els dugué a presidir els actes i a encapçalar els documents de la Diputació del General. Per aquesta causa es tracta sempre de diputats del "Braç Eclesiàstic", a excepció del cas de Joan I d'Empúries —diputat del "Braç Militar"—, sobre el qual recaigué la preeminència pel fet de pertànyer a la família reial.

Llista de presidents de la Generalitat de Catalunya[modifica | modifica el codi]

El criteri oficialment[3] seguit per enumerar els presidents ha estat el de comptar només un cop cada titular encara que repetissin mandat, la qual cosa situa l'actual president en el nombre 129è.

Als primers temps de la institució, el nombre de diputats no estava regulat ni va ser estable i variava la quantitat que hi havia per cada braç. D'entre els membres del "Braç Eclesiàstic", s'ha considerat com a president al diputat amb un càrrec eclesiàstic superior. És el cas del primer president, Berenguer de Cruïlles que era un dels quatre membres del "Braç Eclesiàstic" que varen ser escollits a les Corts de Cervera de 1359. A partir de les Corts de Montsó iniciades el 1362, aquest diputat passà a residir a Barcelona.

Altre criteri considerat ha estat no tenir en compte els càrrecs nomenats en el període de regència de 1367-1375, fruit de la resolució de les Corts de Vilafranca (1367) que suspengué els diputats residents a Barcelona; tampoc s'ha inclòs la diputació paral·lela que Joan II va nomenar l'any 1470 a Lleida, durant la guerra civil catalana; ni tampoc - ja en època contemporània - els diputats que varen governar durant la suspensió de la Generalitat i l'Estatut de 1932 per part del Govern espanyol que va comportar l'empresonament del president Lluís Companys i el seu govern entre 1934 i 1936.

Núm. Nom Període Ressenya biogràfica
1 Berenguer de Cruïlles 1359-1362 Bisbe de Girona
2 Romeu Sescomes 1363-1364? Bisbe de Lleida
3 Ramon Gener 1364?-1365 Canonge de la Seu d'Urgell
4 Bernat Vallès 1365-1367 Canonge de Barcelona
Entre 1367 i 1375 se suspèn temporalment el càrrec de diputat resident (President de la Generalitat) per decisió de les Corts de Vilafranca (1367), nomenant un regent per a aquest període.
R Romeu Sescomes 1375-1376
5 Joan I d'Empúries 1376 Comte d'Empúries
6 Guillem de Guimerà i d'Abella 1376-1377 Regent del gran Priorat de Catalunya de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem

(1372-1396).

7 Galceran de Besora i de Cartellà 1377-1378 Almoiner del Monestir de Ripoll
R Ramon Gener 1379-1380
8 Felip d'Anglesola 1380 Canonge de Tarragona
9 Pere de Santamans 1381-1383 Canonge de Tortosa
10 Arnau Descolomer 1384-1389 Prevere de Girona
11 Miquel de Santjoan 1389-1396 Canonge de Girona. Morí sense acabar el mandat
12 Alfons de Tous 1396-1413 Rector de l'església de Santa Maria del Pi, de Barcelona. Prengué art en el parlament per tractar de la successió de Martí l'Humà. Adquireix l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya com a seu permanent.
13 Marc de Vilalba 1413-1416 Abat del Monestir de Ripoll (1408-1409) i primer Abat de Montserrat (1409-?)
14 Andreu Bertran 1416-1419 Bisbe de Barcelona (1416-1420). Intervingué de forma destacada en la resolució del Cisma d'Occident.
15 Joan Desgarrigues 1419-1422 Comanador de Masdéu (Trullars) de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem
16 Dalmau de Cartellà i Despou 1422-1425 Abat de Ripoll (1410-1439) i també d'Amer i de Sant Cugat del Vallès.
17 Felip de Malla 1425-1428 Rector de l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona (1407), Conseller reial (1419). Canonge degà d'Osca (1422), almoiner de la seu d'Elna (1423) i ardiaca major de la seu de Barcelona (1424-1431). Brillant orador i autor d'estil classicitzant (Lo pecador remut). Al Concili de Constança obtingué sis vots per ocupar la seu papal de Roma.
18 Domènec Ram i Lanaja 1428-1431 Bisbe de Lleida (1419-1435) i cardenal nomenat pel papa Martí V (1426). El 1429, assistí, amb el cardenal Pere de Foix, al concili de Tortosa, per tal de liquidar temes pendents del Cisma d'Occident.
R Marc de Vilalba 1431-1434
19 Pere de Palou 1434-1437 Canonge de la seu de Barcelona
20 Pere de Darnius 1437-1440 Canonge sagristà de Girona
21 Antoni d'Avinyó i de Moles 1440-1443 Abat de Montserrat (1440-1450)
22 Jaume de Cardona i de Gandia 1443-1446 Canonge de Barcelona i bisbe de Vic (1442-1459). El papa Pius II el fa cardenal el 1461
23 Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí 1446-1449 Conegut com a Pedro de Urrea. Arquebisbe de Tarragona (1446-1489). Féu un paper important en la guerra de Joan II, a favor del rei. Anys més tard esdevingueren famoses les seves repressions contra viles i pobles al Camp de Tarragona.
24 Bertran Samasó 1449-1452 Abat de Ripoll (1440-1458). Va ser contrari a la política populista i filoremença d'Alfons IV el Magnànim, i a favor dels privilegis de l'aristocràcia.
25 Bernat Guillem Samasó 1452-1455 Abat d'Àger
26 Nicolau Pujades 1455-1458 Ardiaca de Santa Maria del Mar, de Barcelona. Acabat el seu mandat, va fer de mitjancer entre el rei Joan II i la Generalitat.
27 Antoni Pere Ferrer 1458-1461 Tercer abat de Montserrat (1451-1472). Defensor de Carles de Viana, empresonat pel seu pare, el rei Joan II, es posà del costat de la Generalitat en la guerra civil catalana (1462-1472), començada ja després del seu mandat.
28 Manuel de Montsuar i Mateu 1461-1464 Canonge de Lleida
29 Francesc Colom 1464-1467 Ardiaca del Vallès a la seu de Barcelona. Oponent de Joan II, tingué un paper fonamental en la guerra civil catalana (1462-1472).
30 Ponç Andreu de Vilar 1467-1470 Abat comendatari de Ripoll (1463-1489)
31 Miquel Samsó 1470-1473 Abat de Sant Salvador de Breda. Acaba la guerra civil amb la Capitulació de Pedralbes (1472), els diputats reialistes com ell, es reincorporen a la Generalitat de Barcelona.
32 Joan Maurici de Ribes 1473-1476 Abat del monestir de la Real de Perpinyà.
33 Miquel Delgado 1476-1478 Abat de Poblet (1458-1478). Havia participat a la guerra civil del costat del rei, mentre la seva comunitat feia costat a la Generalitat.
34 Pere Joan Llobera 1478-1479 Monjo sagristà de Sant Joan de les Abadesses, substituí a Miquel Delgado al morir aquest abans d'acabar mandat.
35 Berenguer de Sos 1479-1482 Canonge degà de la seu de Barcelona i bisbe electe de Sàsser (Sardenya). Va destacar per la seva actitud favorable al bàndol ciutadà de la Biga, de nobles i cavallers.
36 Pere de Cardona 1482-1485 Bisbe d'Urgell (1472-1515). Acumulà els càrrecs de canceller (1479-1530), administrador de l'abadia de Solsona (1479-1515), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523). Fou un dels personatges més influents a la Catalunya del seu temps.
R Ponç Andreu de Vilar 1485-1488
37 Juan Payo Coello 1488-1491 Abat de Poblet (1480-1498), nomenat President per Ferran el Catòlic.
38 Joan de Peralta 1491-1494 Cinquè abat de Montserrat (1483-1493) i bisbe de Vic (1493-1505)
39 Francí Vicenç 1494-1497 Prior de la catedral de Tarragona. El 22 de juliol havia estat elegit Pere Terrades, canonge sagristà de Girona, que morí de pesta sis dies més tard sense haver jurat el càrrec. Durant el seu mandat i a causa de la pesta, la seu de la Generalitat va ser traslladada a Mataró i Vic.
40 Pedro de Mendoza 1497-1500 Abat de Santes Creus (1479-1519). Parent de Ferran el Catòlic, li devia -probablement- l'abadia i el càrrec de President de la Generalitat.
41 Alfons d'Aragó 1500-1503 Bisbe de Tortosa (1475-1513) i arquebisbe de Tarragona (1513-1514)
42 Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls 1503-1504 Canonge de la seu de Barcelona i ardiaca del Vallès. Mort prematurament l'1 de març de 1504.
43 Gonzalo Fernández de Heredia 1504-1506 Arquebisbe de Tarragona (1490-1511), residí habitualment al monestir d'Escornalbou.
44 Lluís Desplà i d'Oms 1506-1509 Ardiaca major de la seu de Barcelona, havia estat home de confiança de Joan el Gran i Ferran el Catòlic. Ocupa la casa canonical que havia habitat Felip de Malla i que ell convertí en palau, l'actual Casa de l'Ardiaca, seu de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona.
45 Jordi Sanç 1509-1512 Paborde de la catedral de València.
46 Joan d'Aragó 1512-1514 Castellà d'Amposta
47 Jaume Fiella 1514-1515 Substituí Joan d'Aragó per incompatibilitat en el càrrec.
48 Esteve de Garret 1515-1518 Ardiaca de la seu de Tortosa.
49 Bernat de Corbera 1518-1521 Ardiaca de la seu de Tarragona i canonge de Barcelona
50 Joan Margarit i de Requesens 1521-1524 Ardiaca de la seu de Girona. Fou reelegit al 1524.
51 Lluís de Cardona i Enríquez 1524-1527 Abat de Santa Maria de Solsona (1514-1531). Després fou arquebisbe de Tarragona (1531-1532)
52 Francesc de Solsona 1527-1530 Canonge de la seu de Lleida
53 Francesc Oliver i de Boteller 1530-1533 Canonge de la seu de Tortosa
54 Dionís de Carcassona 1533-1536 Canonge de Lleida
55 Joan Pasqual 1536-1539 Canonge de la Seu d'Urgell.
56 Jeroni de Requesens i Roís de Liori 1539-1542 Bisbe d'Elna (1533-1542), bisbe de Tortosa (1542-1548).
57 Miquel Puig 1542-1545 Comendatari del monestir de Serrateix.
58 Jaume Caçador 1545-1548 Bisbe de Barcelona (1545-1561), després d'haver estat canonge de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona. De la nissaga dels Caçador que donà quatre Presidents de la Generalitat, aplicà a Catalunya la contrareforma de Sant Ignasi de Loiola, de qui fou amic.
59 Miquel d'Oms i de Sentmenat 1548-1551 Canonge d'Elna
60 Onofre de Copons i de Vilafranca 1551-1552 Canonge de Tarragona
61 Miquel de Ferrer i de Marimon 1552 Gran prior i cavaller de l'Orde de Sant Joan
62 Joan de Tormo 1552-1553 Bisbe de Vic
63 Miquel de Tormo 1553-1554 Prior de Sant Pere de Besalú
64 Francesc Jeroni Benet Franc 1554-1557 Ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona
65 Pere Àngel Ferrer i Despuig 1557-1559 Darrer abat comendatari de Sant Cugat del Vallès (1539-1558)
66 Ferran de Lloaces i Peres 1559-1560 Bisbe de Tortosa
R Miquel d'Oms i de Sentmenat 1560-1563
67 Onofre Gomis 1563-1566 Canonge i cabiscol de la Seu d'Urgell
68 Francesc Giginta 1566-1569 Abat d'Amer
69 Benet de Tocco 1569-1572 De nom Marco Antonio di Tocco, adoptà el nom de Benet en fer-se monjo de Montserrat (1542) i fou abat del monestir (1556-1559 i 1562-1564), bisbe de Vic (1564-1572), de Girona (1572-1583) i de Lleida (1583-1585).
70 Jaume Cerveró 1572-1575 Canonge de Tortosa.
71 Pere Oliver de Boteller i de Riquer 1575-1578 Canonge de Tortosa.
R Benet de Tocco 1578-1581
72 Rafael d'Oms 1581-1584 Ardiaca de la seu de Tarragona.
73 Jaume Beuló 1584 Canonge de Vic.
R Pere Oliver de Boteller i de Riquer 1584-1587
74 Martí Joan de Calders 1587 Prior de Sant Marçal de Montseny
75 Francesc Oliver de Boteller 1587-1588 Abat de Poblet (1583-1598)
76 Jaume Caçador i Claret 1590-1593 Bisbe de Girona (1583-1597). Hagué d'imposar la contrareforma de Trento als seus canonges, que hi eren contraris.
77 Miquel d'Agullana 1593-1596 Canonge de Girona, ardiaca de l'Empordà.
R Francesc Oliver de Boteller 1596-1598 Es construeix la façana renaixentista del Palau de la Generalitat.
78 Francesc Oliveres 1598-1599 Canonge de Girona
79 Jaume Cordelles i Oms 1599-1602 Canonge de Barcelona. En el seu mandat, les Corts Catalanes és la darrera vegada que elaboren legislació específica, amb la qual cosa el dret català resta estroncat.
80 Bernat de Cardona i de Queralt 1602-1605 Abat de Sant Miquel de Cuixà i de Camprodon.
81 Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai 1605-1608 Canonge de Barcelona i baró de Mur. Darrer dels Presidents de la Generalitat de la nissaga dels Caçador.
82 Onofre d'Alentorn i de Botella 1608-1611 Ardiaca de Benasc i canonge de Lleida. Els del seu llinatge i els Agullana, s'oposen violentament als impostos arbitraris que pretenien d'imposar Felip II i Felip III.
83 Francesc de Sentjust i de Castre 1611-1614 Abat d'Arles de Tec.
84 Ramon d'Olmera i d'Alemany 1614-1616 Comanador de Vilafranca del Penedès, de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
85 Miquel d'Aimeric i de Codina 1616-1617 Abat del monestir de Sant Cugat del Vallès
86 Lluís de Tena Gomez 1617-1620 Bisbe de Tortosa (1616-1622)
87 Benet Fontanella 1620-1623 Abat del monestir de Besalú.
88 Pere de Magarola i Fontanet 1623-1626 Bisbe d'Elna (1622-1627) i abans prior de Santa Anna de Barcelona (1618-1622). Posteriorment, bisbe de Vic (1627-1634) i de Lleida(1634)
89 Francesc Morillo 1626-1629 Canonge ardiaca de la Seu d'Urgell.
90 Pere Antoni Serra 1629-1632 Bisbe de Lleida (1621-1631). Mort en exercici del càrrec.
91 Esteve Salacruz 1632 Abat del monestir de Sant Pere de Galligants
92 Garcia Gil de Manrique y Maldonado 1632-1635 Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651). Després de l'assassinat del comte de Santa Coloma a l'inici de la Guerra dels Segadors (1640) fou nomenat lloctinent. Contrari a la Generalitat, la qual intentà dissuadir de posar-se sota la protecció del rei de França, va excomunicar els responsables de les atrocitats a les tropes castellanes durant la guerra.
93 Miquel d'Alentorn i de Salbà 1635-1638 Abat d'Amer i de Roses.
94
float
Pau Claris i Casademunt
1638-1641 Canonge de la Seu d'Urgell
95 Josep Soler 1641 Canonge de la Seu d'Urgell
96 Bernat de Cardona i de Raset 1641-1644 Prior de Sant Miquel del Fai i ardiaca major i canonge de Girona, d'on fou bisbe posteriorment (1656-1658)
97 Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç 1644-1647 Abat del monestir de Sant Pere de Galligants. Protestà airosament per les arbitrarietats dels francesos i fou empresonat el 1646 pel virrei del rei francès a Catalunya, Henri Harcourt de Lorena, comte d'Harcourt.
98 Andreu Pont 1647-1650 Abat d'Amer.
99 Pau del Rosso 1650-1654 Canonge degà de la seu de Barcelona.
100 Francesc Pijoan 1654-1656 Ardiaca de l'Empordà i canonge de la seu de Girona
101 Joan Jeroni Besora 1656-1659 Canonge i síndic del capítol de Lleida, que visqué a Roma i Barcelona. A la fi del seu mandat escrigué en nom de la Generalitat a Joan Josep d'Àustria i a d'altres personatges protestant per la cessió del Rosselló i part de la Cerdanya a França pel Tractat dels Pirineus. Humanista i bibliòfil, reuní una biblioteca de més de 5000 volums.
102 Pau d'Àger i d'Orcau 1659-1662 Batlle de Mallorca, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
103 Jaume de Copons i de Tamarit 1662-1665 Canonge de la Seu d'Urgell i ardiaca d'Andorra. Posteriorment fou bisbe de Vic (1665-1674) i de Lleida (1673-1680)
104 Josep de Magarola i de Grau 1665-1668 Abat del Monestir de Camprodon
105 Joan Pagès i Vallgornera 1668-1671 Canonge.
106 Josep de Camporrells i de Sabater 1671-1674 Canonge de la Seu d'Urgell, ardiaca d'Andorra.
107 Esteve Mercadal i Dou 1674-1677 Canonge i ardiaca de Vic.
108 Alfonso de Sotomayor 1677-1680 Bisbe de Barcelona (1663-1682), després d'haver-ho estat d'Arborea (Sardenya) (1657-1663). Autor d'un curiós "Edicte en què se prohibeix menjar, berenar i beure en les esglésies.." (1681).
109 Josep Sastre i Prats 1680-1683 Abat de Sant Pere i Sant Pau del Camp, de Barcelona.
110 Baltasar de Muntaner i de Sacosta 1683-1686 Paborde de Berga, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (1696-1711) i bisbe de la ciutat de Mèxic (1711-1712).
111 Antoni de Saiol i de Quarteroni 1686-1689 Canonge de Barcelona.
112 Benet Ignasi de Salazar 1689-1692 Bisbe de Barcelona (1683-1692), antic monjo benedictí, abat general de la congregació de Valladolid del seu orde. Durant el seu mandat destaca l'actitud pacificadora davant els conflictes que li va tocar viure.
113 Antoni de Planella i de Cruïlles 1692-1695 Abat de Besalú.
114 Rafael de Pinyana i Galvany 1695-1698 Canonge de Tortosa.
115 Climent de Solanell i de Foix 1698-1701 Paborde de la col·legiata d'Àger.
116 Josep Antoni Valls i Pandutxo 1701 Ardiaca de Sant Llorenç de la seu de Tarragona
R Antoni de Planella i de Cruïlles 1701-1704
117 Francesc de Valls i Freixa 1704-1705 Cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon
118 Josep Grau 1706-1707 Degà del capítol de la seu de Solsona.
119 Manuel de Copons i d'Esquerrer 1707-1710 Monjo cambrer del monestir de Santa Maria de Banyoles, nascut al Castell de Malmercat [2].
120 Francesc Antoni de Solanell i de Montellà 1710-1713 Monjo benedictí, prior d'Àger, visitador de l'orde i abat del monestir de Sant Pere de Galligants. Havia assistit a les Corts de Barcelona de 1702. A les darreries del seu mandat assistí a la Junta de Braços (1713) que decidí de prosseguir la resistència armada contra Felip V, tot i que ell resta al marge de la decisió. La seva timidesa política fa que tampoc col·laborés amb els borbònics. Abandona Barcelona abans d'acabar el mandat i durant el setge. És nomenat abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, però els filipistes el desterren.
121 Josep de Vilamala 1713-1714 Sagristà de Sant Esteve de Banyoles
1714 (15 de setembre): Abolició de la Generalitat per decret del duc de Berwick, com a conseqüència de la derrota de l'11 de setembre. El Decret de Nova Planta, aprovat en 1716, defineix el nou règim que regula el funcionament polític i social de Catalunya.

1914-1925: En aquest període, malgrat que no s'havia restablert encara la Generalitat, hom pot donar la consideració de presidents de Catalunya els successius presidents de la Mancomunitat: Enric Prat de la Riba i Sarrà, Josep Puig i Cadafalch, Santiago Estapé i Alfons Sala

1931 (17 d'abril): restabliment de la Generalitat de Catalunya, dos segles més tard, arran de la victòria de Francesc Macià a les eleccions del 12 d'abril.

122
float
Francesc Macià i Llussà
1931-1933 Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya
123
float
Lluís Companys i Jover
1933-1940 Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya
1938: La dictadura del general Franco, abans i tot d'acabar la guerra civil, aboleix per segona vegada la Generalitat de Catalunya.

El Presidents Companys, Irla i Tarradellas mantenen la institució des de l'exili.

124
float
Josep Irla i Bosch
1940-1954 Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya
125
float
Josep Tarradellas i Joan
1954-1980 Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya
1977 (29 de setembre): segon restabliment de la Generalitat de Catalunya. Josep Tarradellas torna de l'exili com a president.
126
float
Jordi Pujol i Soley
1980-2003 Membre de Convergència Democràtica de Catalunya
127
float
Pasqual Maragall i Mira
2003-2006 Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya
128
float
José Montilla i Aguilera
2006-2010 Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya
129
float
Artur Mas i Gavarró
2010- Membre de Convergència Democràtica de Catalunya


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: President de la Generalitat de Catalunya

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Article 2.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006
  2. 2,0 2,1 El President de la Generalitat: Elecció, cessament i funcions. [1] Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  3. «Presidències i presidents de la Generalitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 2003. [Consulta: 26 gener 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]