Martí V

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Martí V Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
11 de novembre de 141720 de febrer de 1431
Pisanello, copia da Ritratto di Martino V (Galleria Colonna).jpg
C o a Martino V.svg
Dades personals
Nom Oddone Colonna
Nascut 1368
Genazzano, Estats Pontificis
Mort 20 de febrer de 1431
Roma, Estats Pontificis

Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431. De nom Oddone Colonna, era fill d'Agapito Colonna i Caterina Conti el que el convertia en membre dels Colonna, una de les famílies aristocràtiques romanes més antigues i amb major influència de la seva època.

Va estudiar a la universitat de Perusa, i acabada la formació va entrar en la cúria romana on el 1402 va ser nomenat cardenal diaca de Sant Jordi per Bonifaci IX. Esdevindria un dels cardenals que va fugir de Lucca, on els havia reclòs el papa Gregori XII, per organitzar el Concili de Pisa en el qual prengué part en l'elecció d'Alexandre V i de Joan XXIII com a mitjà per reconciliar les Esglésies d'Avinyó i Roma i acabar així amb el Cisma d'Occident.

Escollit Papa, l'11 de novembre de 1417, durant el Concili de Constança, en un conclave que va deposar els antipapes Joan XXIII i Benet XIII i que va acceptar la renúncia de Gregori XII.

L'elecció del nou Papa, que va adoptar el nom de Martí V en honor a Martí de Tours la festivitat dels quals se celebrava el dia de la seva elecció, va suposar el final del Cisma d'Occident.

Després de la seva elecció, Martí V va sancionar diversos decrets del concili sobre la necessària reforma de l'Església, però es va negar en canvi a reconèixer la doctrina conciliarista que havia sorgit en el sínode i que suposava reconèixer la preeminència de les reunions conciliessis sobre la figura papal. El que sí que va sancionar va ser la celebració periòdica de concilis, establint un termini de cinc anys entre un i un altre, la qual cosa suposava que el següent s'hauria d'obrir el 1422. Efectivament el 1422 es va convocar el Concili de Siena, que va obrir les seves sessions el 1423 a la ciutat de Pavia, però que va haver de traslladar-se al cap de poc a Siena per la pesta que es va declarar. En aquest Concili el papa va poder comptar amb la col·laboració d'algunes nacions que, intencionadament o, no buscant els seus propis beneficis o la col·laboració amb el papat, van aconseguir impedir que es desenvolupés un programa reformista. El Concili va tancar les seves portes el març de 1424 sense grans avenços. El següent Concili va ser convocat per ell mateix el 1431 a Basilea (segons s'havia establert a Siena, però va iniciar les seves sessions quan ja havia mort.

Després de la seva elecció, Martí V no torna immediatament a Roma, residint temporalment en Màntua i en Florència. Fins a setembre del 1420 no tornarà a la Ciutat Eterna, trobant-se una ciutat arruïnada i decaiguda pel període d'abandonament que va suposar la perduda de la seu pontifícia, per la qual cosa es va dedicar al seu aixecament i a restauració, tasca a què va dedicar gran part de les seves energies.

A Martí V es deuen la firma dels primers concordats amb les nacions europees.

Va morir el 20 de febrer del 1431.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Corona veli aurei (La corona del vel d'or), cita que fa referència a què a l'escut d'armes de la seva família, els Colonna, hi figura una corona, i al que va ser cardenal diaca de Sant Jordi del Vel d'Or.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martí V