Joan Pau I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan Pau I Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
26 d'agost de 197828 de setembre de 1978
El Papa del somriure
Albino Luciani, 1969 (3).jpg
John paul 1 coa.svg
Humilitas
Pau VI
Dades personals
Nom Albino Luciani
Nascut 17 d'octubre de 1912
Forno di Canale, Itàlia
Mort 28 de setembre de 1978 (als 65 anys)
Palau Vaticà, Ciutat del Vaticà
Joan Pau I beat
Títols Beat
Fets destacables 263è Papa, bisbe de Roma
Beatificació Proclamat servent de Déu el 26 d'agost de 2003
Enterrament Cripta de Sant Pere del Vaticà

El Papa Joan Pau I (en llatí: Ioannes Paulus I, en francès: Jean-Paul Ier, en italià: Giovanni Paolo I), de nom de naixement Albino Luciani, (17 d'octubre de 1912 - 28 de setembre de 1978), va ser el penúltim Papa del Segle XX i va tenir un dels pontificats més curts de la història.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El penúltim Summe Pontífex del segle XX, Albino Luciani, va néixer en un petit poble italià anomenat Canale d'Agordo el 17 d'octubre de 1912 (en aquella època rebia el nom de Forno di Canale) en la família de Giovanni Luciani i Bortola Tancon; va ser el més gran de quatre germans. Als deu anys, i després d'haver viscut en la pobresa durant la Primera Guerra Mundial, la seva mare va morir i el seu pare es va casar amb una dona molt devota. Va ser aleshores quan va començar la seva vocació sacerdotal, segons les seves declaracions, gràcies a les paraules d'un frare caputxí. El 1923 va ingressar al seminari menor de la població de Feltre, i després va ingressar al seminari de la població de Belluno, on va ser ordenat sacerdot l'any 1935. Després de la seva ordenació se'n va anar a viure a Roma, on va cursar els seus estudis teològics a la Universitat Gregoriana. Quan va acabar els seus estudis va tornar a la seva població natal i allà va començar la seva tasca pastoral com a rector de Forno di Canale i d'Agordo, tasca que va fer compatible amb la docència a l'Institut Tecnològic Miner.

Abans de convertir-se en el Papa del somriure (com era conegut per molts), va ocupar càrrecs importants i va rebre distincions importants: Vicerrector del seminari de Belluno, va ser nomenat Doctor en Teologia de la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma l'any 1947 i vicari general de Belluno (diòcesi al càrrec de la qual estaria 11 anys) l'any 1954. El 1958 el Papa Joan XXIII el nomena bisbe de Vittorio Veneto i el 15 de desembre de 1969 va ser nomenat Patriarca de Venècia. Aquest va ser el penúltim pas en la seva carrera abans de la seva elecció com a Summe Pontífex el 5 de març de l'any 1973.

Va ser designat com a 263è Papa de l'Església Catòlica pel conclave el 26 d'agost de l'any 1978. Va ser el primer Papa amb dos noms, gest amb el qual pretenia honrar als seus dos predecessors més immediats: Joan XXIII i Pau VI. Després de la designació, Joan Pau I va establir un ambient d'optimisme i de reformes. No obstant això, mai va poder anar més enllà de les propostes. Va morir, pel que sembla d'un infart, el 28 de setembre de 1978, 33 dies després de ser proclamat Papa, sent el seu un dels pontificats més curts de la història.

La mort de Luciani va esdevenir en plena Guerra Freda en la qual els Estats Units i l'URSS es disputaven àrees d'influència. A l'Amèrica Llatina la teologia de l'alliberament s'havia convertit en La Bíblia dels anomenats "capellans rebels" del Tercer món.

Segons els seus biògrafs, des del moment en el qual va accedir al tron de Pere, Joan Pau I va fer "prediccions" constants i obsessives als seus amics i col·laboradors més fidels dient-los que el seu pontificat seria curt. El bisbe irlandès John Magree (assenyalat des de bon començament com el descobridor del cadàver de Luciani), recorda en el llibre Un lladre per la nit: la mort del Papa Joan Pau I: "Estava constantment parlant de la mort, recordant-nos que el seu pontificat seria curt. Sempre dient que el succeiria l'estranger". L'"estranger" era el polonès Wojtyla. També explica que, poques hores abans de morir, el Papa li va dir: "Jo me'n vaig i el que s'asseu a la Capella Sixtina davant meu ocuparà la meva plaça". Després el mateix Wojtyla, ja convertit en Joan Pau II, va confirmar a Magree que, en el moment de l'elecció papal, ell es trobava gairebé de cara a Luciani.

Teories sobre la seva mort[modifica | modifica el codi]

Una teoria de la conspiració suggereix que Joan Pau I va morir per enverinament,[1] segons la qual després dels seus primers dies de pontificat, la Cúria Vaticana hauria decidit que Albino Luciani no havia sigut una bona elecció i, conseqüentment, Joan Pau I hauria sigut assassinat fredament. El motiu hauria estat el recel que van causar les seves propostes reformistes i, sobretot, la seva intenció d'intervenir en els aspectes econòmics del Vaticà. Val a dir, però, que tot això només són especulacions perquè, com és tradició, al Papa Joan Pau I no se li va practicar cap autòpsia. La tarda anterior havia estat reunit amb el seu secretari d'Estat (el cardenal Villot) i se suposa que havien parlat sobre les profundes renovacions que pretenia dur a terme a la Cúria.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Yallop, David. In God's name: an investigation into the murder of Pope John Paul I (en anglès). Corgi, 1985, p. 247-256. 
  2. Marimon, Sílvia. «Les 10 morts més misterioses de la història». Sàpiens [Barcelona], núm. 80, juny 2009, p. 40-45. ISSN: 1695-2014.


Precedit per:
Pau VI
Papa
1978
Succeït per:
Joan Pau II