Pius XI

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pius XI Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
6 de febrer de 192210 de febrer de 1939
Papst Pius XI. 1JS.jpg
C o a Pio XI.svg
Pax Christi in regno Christi
Dades personals
Nom Ambrogio Damiano Achille Ratti
Nascut 31 de maig de 1857
Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac
Mort 10 de febrer de 1939 (als 81 anys)
Palau Vaticà, Ciutat del Vaticà

Pius XI (en llatí: Pius XI, en francès: Pie XI, en italià: Pio XI), de nom Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.

Vida[modifica | modifica el codi]

Va estudiar a Milà i a la universitat Gregoriana de Roma, sent ordenat sacerdot el 1879. Els seus estudis de Filosofia van cridar l'atenció del papa Lleó XIII i va tornar a ingressar al seminari de Milà per fer un doctorat a la biblioteca Ambrosiana, on va aconseguir el grau més elevat.

Va ser cridat a Roma pel papa Pius X, i es va convertir en viceprefecte de la Biblioteca Vaticana.

El 1919 Benet XV el va nomenar Nunci a Polònia i el 1921 va rebre del mateix papa el capell cardenalici i l'arquebisbat de Milà.

Pontificat[modifica | modifica el codi]

El 6 de febrer de 1922, a la mort de Benet XV va ser escollit papa pels cardenals reunits en el conclave. La cerimònia de coronació va ser celebrada a l'esplanada de la Basílica de Sant Pere, acte imitat pels seus successors Pius XII, Joan XXIII i Pau VI, lloc on es realitzen les misses d'inici de pontificat.

La seva coronació va ser pública per primer cop des que Pius IX el 1870 va negar-se a acceptar la desaparició dels Estats Pontificis i es va declarar presoner al Vaticà. Els seus predecessors es van coronar a la Basílica de Sant Pere, com Lleó XIII, Pius X i Benet XV.

En el seu pontificat va reconèixer el Regne d'Itàlia, una disputa entre l'Església i el govern italià que es remuntava a l'ocupació dels Estats Pontificis el 1870. Pius XI va firmar amb el govern italià de Benito Mussolini i el rei Victor Manuel III els pactes del Laterà (febrer de 1929), que que va donar naixement a l'actual estat del Vaticà.

Aquest acord va posar fi a una tensió que durava des del 1870. Ambdues parts els hi convenia, ja que Mussolini buscava un acostament als catòlics i l'Església buscava obtenir un reconeixement internacional.

Quan Itàlia va reconèixer la sobirania del microestat del Vaticà, donava a l'Església l'oportunitat d'establir relacions internacionals amb els altres països del món.

Pius XI al seu despatx

La posició de Pius XI fou ambigüa respecte als règims feixistes d'aquella època. En general, sembla que manifestà certa simpatia al principi dels anys 30 tot i que cap a finals d'aquella dècada es mostrà més combatiu i arribà a criticar les persecucions racistes. Així malgrat certa discòrdia inicial amb el dictador Benito Mussolini deguda a l'assetjament de grups catòlics a la primavera del 1931, el papa mirà d'atraure's la simpatia del règim com ara amb el lliurament de l'Esperó d'Or a Mussolini el 9 de gener de 1932.


Arran dels esdeveniments a tot Europa la simpatia inicial cap a certs règims feixistes com el de Hitler canvià gradualment per a situar-se a la crítica.

Tot i ser anticomunista, ideologia que compartia amb el seu secretari d'Estat, Eugenio Pacelli, el futur papa Pius XII, cap a finals del seu pontificat va publicar el març de 1937 l'encíclica Mit brennender sorge, on condemnava al règim nazi, tot i que de forma molt tèbia i prudent, cosa que no va impedir que Hitler ordenés al cap de la Gestapo, Reinhard Heydrich, que destruís totes les còpies i les relacions amb el Vaticà van empitjorar durant un temps.

Dies després l'encíclica Divini Redemptoris condemnava en termes explícits el comunisme.

A finals de 1938 Pius XI preparava una encíclica que condemnava l'antisemitisme del règim nazi però mai va ser publicada per culpa de la seva malaltia i mort no la va poder publicar però recentment s'han trobat els esborranys.

Un altra encíclica important tificat és la Cuadragessimo anno que va commemorar el quarantè aniversari de la publicació de la Rerum Novarum de Lleó XIII el 1891 i on l'Església Catòlica prenia posició per primera vegada en el moviment obrer.

Pius XI va morir el 10 de febrer de 1939, quan faltaven pocs mesos per l'inici de la Segona Guerra Mundial. Durant el seu pontificat l'Església Catòlica es va enfortir com a institució i va començar a ser un referent important a nivell mundial en aspectes religiosos, polítics i morals.

Alguns anys abans, el 1931 i amb la col·laboració de Marconi, va inaugurar les transmissions de Radio Vaticà, a través de les quals l'Església va poder llançar les seves opinions a nivell mundial en diversos idiomes, cosa encara vigent.

La mort de Pius XI[modifica | modifica el codi]

El sarcòfag del Papa Pius XI.

Ja feia cert temps que el Papa Pius patia d'una malaltia greu quan, el 25 de novembre de 1938, tingué dos atac cardíacs seguits. Ja que tenia problemes respiratoris greus fou confinat al seu apartament. Al febrer de 1939, la salut del Pontífex decaigué més encara i va tenir dolors intensos i fins i tot dificultats per a caminar. La seva situació mèdica s'agreujà i a conseqüència el Papa Pius XI va morir el matí del 10 de febrer de 1939 d'un atac de cor amb 81 anys. Va ser enterrat a la cripta de la basílica de Sant Pere, a la capella principal, a prop de la tomba de Sant Pere.


Precedit per:
Benet XV
Papa
1922 - 1939
Succeït per:
Pius XII
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pius XI