Adolf Hitler

De Viquipèdia

Adolf Hitler
3r President d'Alemanya Führer 1r del Tercer Reich
Mandat 2 d'agost de 1934 – 30 d'abril de 1945
Precedit per	President d'Alemanya Paul von Hindenburg
Succeït per	President d'Alemanya Karl Dönitz
24è Canceller d'Alemanya 1r del Tercer Reich
Mandat 30 de gener de 1933 – 30 d'abril de 1945
Precedit per	Kurt von Schleicher
Succeït per	Joseph Goebbels
Naixement	20 d'abril de 1889 Braunau am Inn (Alta Àustria, Imperi austrohongarès)
Mort	30 d'abril 1945 (56 anys) Berlín (Alemanya Nazi)
Partit polític	Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP)
Parella	Eva Braun
Professió	Polític, escriptor, activista i pintor
Religió	Catòlic Romà

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril del 1889 – Berlín, 30 d'abril del 1945) fou un dictador alemany d'origen austríac, i un dels dictadors més poderosos del segle XX. Liderà el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i fou canceller del Tercer Reich. Adolf Hitler és considerat un dels dictadors més notoris i cruels del segle XX. L'objectiu principal de la dictadura de Hitler fou "purificar" el poble alemany de les "taques no àries", fent de Hitler el responsable principal de l'Holocaust que en resultà. El seu segon objectiu era recuperar (per la via militar, si era necessari) els territoris alemanys que s'havien perdut després de la Primera Guerra Mundial. Tanmateix, també perseguí una major expansió a l'est d'Europa (Lebensraum) i en última instància el domini del món. Amb la invasió de Polònia (1939), això resultà en la Segona Guerra Mundial.^[1] Per tal d'evitar esdevenir presoner dels soviètics, se suïcidà el 30 d'abril del 1945.^[2]

[edita] Introducció

El 1913, els sentiments pro-Gran Alemanya de Hitler l'empenyeren a viatjar a la ciutat alemanya de Munic (Baviera). Es diu que quan esclatà la Primera Guerra Mundial (1914-1918), s'oferí immediatament com a voluntari. Serví durant quatre anys com a soldat ras i com a Gefreiter (rang més o menys equivalent al de caporal al 16è Regiment Bavarès d'Infanteria de Reserva,^[3] lluitant, entre altres, a la Primera Batalla d'Ypres,^[4] la batalla del Somme, la batalla d'Arràs i la batalla de Passchendaele.^[5] Fou ferit diverses vegades. A Mesen, una bala li fregà el front, i més endavant amagà la cicatriu resultant amb el serrell. Fou condecorat amb les dues versions de la Creu de Ferro però, per la seva frustració, només pujà fins al rang de Gefreiter, car els seus superiors opinaven que mancava de qualitats de lideratge. Al novembre del 1918 decidí entrar en la política, unint-se a una de les moltes formacions polítiques petites que existien: el Partit dels Treballadors Alemanys (DAP), que més tard esdevindria el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys.

Hitler arribà al poder en una època en què el poble alemany patia per l'atur, la pobresa i la humiliació de la Primera Guerra Mundial. Sota el Tractat de Versalles, Alemanya fou obligada a compensar pels danys de la guerra. Aquesta obligació pesava significativament sobre el país. Quan a finals de l'octubre del 1929, quan Alemanya tot just començava a recuperar-se, el crack de la borsa de Nova York feu col·lapsar l'economia alemanya, donant a Hitler la seva oportunitat. A través d'una eficient maquinària propagandística, aconseguí fer-se a si mateix i el seu partit molt populars i obtingué més i més escons al parlament.

Després de la seva victòria electoral el 1933, el President d'Alemanya Paul von Hindenburg el nomenà finalment Canceller d'Alemanya. Immediatament, posà en marxa els seus plans ben planejats per a apropiar-se de tot el poder a Alemanya, allunyar els jueus de la vida pública i preparar Alemanya per una guerra de conquesta.

El 1938 annexà Àustria (Anschluss), que a partir d'aleshores fou denominada Ostmark. El 28 de setembre del 1938, el Reich envià un ultimàtum a Txecoslovàquia per a recuperar els Sudets. A iniciativa de Mussolini, es conclogué apressadament l'Acord de Munic entre Hitler, França i Anglaterra per a intentar evitar la guerra imminent. El 30 de setembre, Txecoslovàquia es veié obligada a concedir els Sudets.

El 1939, Hitler ordenà la caiguda de Polònia, provocant que el Regne Unit i França declaressin la guerra a Alemanya. Fou el principi de la Segona Guerra Mundial. Inicialment, Hitler fou capaç d'ocupar gran part d'Europa però després de l'atac contra la Unió Soviètica el 1941, a partir del 1943, les seves possibilitats s'enfonsaren i el Tercer Reich quedà contra les cordes. A l'hivern del 1944-1945, els aliats ja es trobaven a les fronteres d'Alemanya, i procediren vers Berlín.

Després que esdevingués clar que els nazis havien perdut la Segona Guerra Mundial, a la tarda del 30 d'abril del 1945, se suïcidà juntament amb la seva esposa Eva Braun al seu búnquer de Berlín. S'havien casat el dia abans al mateix búnquer. Ella s'enverinà, mentre que Hitler es disparà al cap. Una mica més tard foren trets a l'exterior, i sembla que foren coberts de benzina i cremats en un forat. Possiblement, els soviètics s'endugueren el crani de Hitler i les restes dels seus cossos a Moscou per una posterior investigació. En la guerra desencadenada per Hitle, a Europa perderen la vida 39 milions de persones, entre els quals sis milions de jueus. Gran part d'Europa quedà destruïda durant l'atac de Hitler, i el continent perdé la seva anterior hegemonia mundial davant dels Estats Units i la Unió Soviètica. Alemanya perdé un territori considerable a les fronteres orientals amb Polònia i Rússia, els habitants del qual foren perseguits vers l'oest. El que restava d'Alemanya fou dividida en una part occidental i una d'oriental pel començament imminent de la Guerra Freda. Europa i Alemanya romandrien dividides pel teló d'acer fins el 1990.

[edita] Infantesa i joventut

[edita] Orígens familiars

Arbre genealògic de Hitler

El pare d'Adolf Hitler, Alois Hitler sr., nasqué el 1837 com a fill il·legítim de Maria Anna Schicklgruber, de manera que se li donà el nom de sa mare. Cinc anys més tard, Maria Anna es casà amb el moliner Johann Georh Hiedler, que probablement també era el pare biològic d'Alois. El 23 de novembre del 1876, el cognom d'Alois Schicklgruber fou canviat a Hitler pel sacerdot de Döllersheim, després que Hitler l'hagués fet modificar pel notari Penkner de Weitra més aviat el dia anterior. Així doncs, el cognom Hitler no era un error d'ortografia sinó una escriptura poc comuna d'un cognom que també es podia escriure Hütler, Hüttler, Hüetler, Hüettler, Hiedler, Hietler o Hitler.^[6] Més endavant, el seu fill Adolf mencionaria al seu llibre Mein Kampf ("La meva lluita") que aquest canvi de nom era l'únic motiu que tenia per estar agraït al seu pare: "després de tot, Heil Hitler sonava molt millor que Heil Schicklgruber!".^[7] La mare d'Adolf Hitler s'anomenava Klara Pölzl i era vint-i-tres anys més jove que el seu marit, havent nascut el 1860. Adolf Hitler tenia un lligam estret amb la seva mare però tenia conflictes constants amb el seu pare.

Tant de la banda del pare com de la mare, la família d'Adolf Hitler era originària del Waldviertel de l'Imperi Austríac, una regió entre el Danubi i l'actual República Txeca. El nom Hitler derivava probablement de Huttler, que literalment vol dir "el que viu en una cabana".

Johann Georg Hiedler, considerat oficialment l'avi del Führer durant el Tercer Reich, possiblement no era el pare biològic d'Alois. Un altre possible pare d'Alois era el germà de Johann Georg, anomenat Johann Nepomuk Hiedler, que vivia a l'Spital No. 36 i que fou el que crià Alois quan era un nen. En tots els respectes, Alois Hitler era un Hitler autèntic i no un bastard o el fill d'un jueu. La investigació del cromosoma Y permet demostrar si dues persones pertanyen al mateix llinatge masculí/patern, és a dir, si descendeixen d'un avantpassat comú. Les anàlisis de l'ADN dels rebesnèts d'Alois Hitler es revelaren idèntiques a les del material genètic dels parents de Hitler de la Baixa Àustria, demostrant irrefutablement que Alois Hitler compartia un avantpassat masculí amb els Hüttler encara vivents del Waldviertel. En altres paraules, això demostrava que Alois Hitler no era un bastard.^[6]

Adolf Hitler tenia tres germans, un germanastre, dues germanes i una germanastra, tots ells fills d'Alois Hitler. Els tres germans i una de les germanes moriren a una edat jove:

• Alois Hitler jr. (germanastre), 13 de gener del 1882 - 20 de maig del 1956
• Angela Hitler (germanastra), 28 de juliol del 1883 - 30 d'octubre del 1949
• Gustav Hitler (germà), 10 de maig del 1885 - 8 de desembre del 1887
• Ida Hitler (germana), 23 de setembre del 1886 - 2 de gener del 1888
• Otto Hitler (germà), 1887 - 1887
• Edmund Hitler (germà), 24 de març del 1894 - 28 de febrer del 1900
• Paula Hitler (germana), 21 de gener del 1896 - 1 de juny del 1960

La germana de Hitler, Paula Hitler, dugué una vida reservada i morí a Berchtesgaden. La germanastra de Hitler, Angela Hitler, es casà amb Leo Raubal i tingué (que se sàpiga) un fill i dues filles. La filla més gran d'Angela Hitler, que tenia més o menys el mateix nom però que tenia l'àlies Geli (Angelika (Geli) Raubal), tingué més tard una relació amb Adolf Hitler i el 18 de setembre del 1931 se suïcidà.

El germanastre de Hitler, Alois Hitler jr., esdevingué propietari d'un cafè a Berlín. Se'l descriugé com un amable barman grassonet que no s'assemblava en res al seu germanastre. Alois Visqué amb l'angoixa que el seu cèlebre (i va) germanastre li retirés la llicència a causa de la vergonya. Tanmateix, Adolf i Alois Hitler mantingueren un lligam molt estret.

[edita] Infància

Durant la seva infància residí poc temps a la seva localitat natal, car els freqüents canvis de destinació del pare obligaven a la família a residir en diverses ciutats fronteres austríaques. Estudià, entre d'altres establiments, a la Realschule de Linz, ciutat de la qual sempre n'aprecià el seu conservadorisme, on va ser un estudiant mediocre i mai va arribar a acabar els seus estudis d'ensenyament secundari (els abandonà als catorze anys, un cop el seu pare morí i la mare es despreocupà per la manca de disciplina del jove Adolf). Tal volta aquesta deixadesa en la seva formació intel·lectual expliqui el seu menyspreu cap en saber acadèmic. A més, tenia una actitud força rebel i violenta. Klara Pölzl morí de càncer el 1907, el que suposà un cop moral terrible pel jove Hitler.

Hitler de petit

Pensant-se tenir un especial do pel dibuix, Hitler va sol·licitar dos cops l'ingrés a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena el 1908 però no va ser admès perquè en una Viena on els nous estils avantguardistes eren cada cop més presents, van considerar que la correcció en el seu estil no era suficient. Potser per això, durant el seu pas pel poder es considerà un gran amant de l'art, però rebutjà l'art avantguardista, que ell considerava com a decadent. Així i tot, la seva estada a Viena encara durà uns anys més, però sempre es comportà com a una persona convencional, conservadora i desarrelada, encara molt afectada per dos fets per a ell molt traumàtics com són la mort de la mare i el rebuig a l'Acadèmia de Belles Arts. A més, durant aquests anys no tingué una vida estable i econòmicament confortable i segons un amic seu, August Kubizek, cada cop es comportava d'una manera més excèntrica. Rebutjava qualsevol tipus de treball malgrat les greus conseqüències del que això suposava, car ho considerava una claudicació que l'impediria fer realitat les seves ambicions, i es mantenia quasi exclusivament gràcies a una pensió estatal. De tota manera, a Viena forjà la seva concepció del món, tal i com més tard explicaria a Mein Kampf.^[8]

[edita] Primers contactes polítics

El 1913, un cop se sentí fracassat i marginat per la seva família i la societat, anà per primer cop a Munic, que en aquells anys immediatament anteriors a la I Guerra Mundial era un punt de reunió d'intel·lectuals progressistes vinguts d'arreu d'Alemanya que volien fugir de l'ortodòxia imperial que llavors estava instal·lada a Berlín. En aquesta ciutat començà a mostrar interès per les tesis racistes i pangermanistes d'alguns polítics alemanys com ara Guido von List, Lanz von Liebenfels, Karl Luger i George Schönerer. Fou allà on es començà a convèncer de la necessitat d'acabar amb la socialdemocràcia utilitzant els seus mecanismes d'agitació de masses i de l'extermini d'altres ètnies considerades inferiors, com ara la jueva i l'eslava. Tanmateix, tant durant aquesta etapa com durant l'estada a Viena mantingué relacions amb famílies jueves, el que fan pensar que el seu pensament ideològic no es consolidà fins a la fi de la I Guerra Mundial.

[edita] Primera Guerra Mundial

Soldats russos esperant un atac alemany en una línia de trinxeres

Quan esclata la I Guerra Mundial el 1914 s'allistà a l'exèrcit imperial per a defensar l'absolutisme i el conservadorisme del II Reich. Fou ferit al camp de batalla i ingressat a l'hospital de Pasewalk, on passà els darrers mesos de la guerra. La derrota de l'Imperi Alemany, obligada a signar el Tractat de Versalles que el desmantellava i ell considerà com un crim, li suposà un altre cop molt fort. Malgrat tot, la crisi política i econòmica desfermada a partir d'aquells fets li permeteren de desenvolupar les seves tesis feixistes i anant-se consolidant socialment.

[edita] Postguerra

El 1918 tornà a Baviera, una regió que en pocs anys s'havia convertit en feu del conservadorisme més radical. Allà l'any 1919 es va afiliar al Partit dels Treballadors Alemany, que més tard seria rebatejat com a Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (conegut vulgarment com a partit nazi) i l'any 1921 el van escollir per ser el seu president (Führer). D'aquesta manera, Hitler es convertí en un gran líder carismàtic i amb una gran capacitat d'oratòria. (En aquesta època, fou molt decisiva la seva amistat amb Ernst Hanfstaengl).

Després d'un intent de cop d'estat a Munic que el portà a la presó (on escrigué una de les obres més importants de la ideologia nacionalsocialista, Mein Kampf), el 1932 per una banda el NSDAP guanyà per dos cops amb majoria relativa (més gran en les eleccions de juliol que en les de novembre) les eleccions al Reichstag (parlament) i alhora Hitler perdé l'elecció a president. Tanmateix, després que el canceller (equivalent a primer ministre) va ser cessat per voler dissoldre el parlament i convocar eleccions per tercer cop en menys d'un any, el càrrec va passar a mans de Hitler.

[edita] Tercer Reich

Estendard d'Adolf Hitler Durant el Tercer Reich

Després de la mort del president Paul von Hindenburg el 1934 també fou nombrat president de la República, assolint totals poders que li permeteren dissoldre la República de Weimar i proclamar el Tercer Reich, un Estat autoritari, antidemocràtic i centralitzat.

Va transformar Alemanya militaritzant completament la seva societat, sotmesa a una profunda crisi econòmica i social després del crack del 29 i la derrota d'Alemanya a la I Guerra Mundial. Va arrossegar el país i la resta del món a la II Guerra Mundial, després de l'annexió de Txecoslovàquia, Àustria i Polònia. Va utilitzar l'antisemitisme per a la seva propaganda i la seva política, per fer del partit nazi un moviment de masses.

[edita] Segona Guerra Mundial

Només lluito per allò que estimo, només estimo allò que respecto, i per a respectar quelcom ho he de conèixer^[9]

La major part d'Europa i del nord d'Àfrica van estar sota el seu domini durant la guerra. Va ser el responsable de l'assassinat de milions de polonesos, jueus i de membres d'altres pobles, que ell considerava éssers inferiors, mitjançant l'assassinat sistemàtic en camps de concentració.

Quan es va adonar que havia perdut la guerra, es va suïcidar al soterrani del seu despatx a Berlín, el 30 d'abril de 1945. Pocs dies abans va dictar el seu testament polític en el qual nombrà un govern que havia d'ésser presidit per Karl Dönitz com a president del Reich i Joseph Goebbels com a canceller, amb l'objectiu de continuar la guerra sense cap mena de claudicació, encara que fos a costa de la destrucció d'Alemanya. El seu llegat ha estat un rastre de destrucció total i cap de les institucions o organitzacions que va crear han perdurat, essent actualment el NSDAP il·legal a Alemanya, així com qualsevol símbol nazi.

[edita] Relacions exteriors

Adolf Hitler al juny de 1942

Durant la seva dictadura, va donar suport al cop d'estat que es va realitzar a Espanya l'any 1936 i que es convertí en guerra civil. Tingué molt bones relacions amb Franco, amb qui s'entrevistà a Hendaia (País Basc Francès), al qual ajudà amb l'aportació al bàndol feixista de nombrós material de guerra de darrera generació i amb tropes (legió Còndor, responsable del bombardeig de Guernica). També va mantenir estretes relacions amb el govern feixista de Benito Mussolini, amb el Japó, amb Grècia (a la que va ajudar donant suport amb crèdits tous al règim feixista de Metaxas en el seu programa de rearmament) i amb l'URSS d'Stalin fins a la invasió alemanya de Rússia el 1941 (signatura del Pacte Molotov-Ribbentrop germano-soviètic on s'establia el repartiment de Polònia i altres països europeus entre les dues potències).

Hitler amb Carl Gustav Mannerheim. Note's que la foto s'ha pres en un angle des d'on no s'aprecia l'evident diferència d'estatura entre les dues persones.

El 1940, després d'ocupar França, fomentà la delació i facilità la persecució i extradició a Espanya dels exiliats republicans, entre ells el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, exiliat a París des de la fi de la Guerra Civil, que un cop a Espanya fou empresonat, torturat, jutjat en consell de guerra i afusellat al Castell de Montjuïc de Barcelona.

[edita] Paròdies

Malgrat l'horror que aquest home causà, ha estat molt parodiat. La imitació més genial va ser la que en féu Charles Chaplin en la pel·lícula El Gran Dictador (1940). També cal destacar el film To be or not to be (Ser o no ser) d'Ernst Lubitsch (1942).

[edita] Referències

[edita] Bibliografia

[edita] Càrrecs

Precedit per: Anton Drexler	Líder del NSDAP 1921 - 1945	Succeït per: Càrrec abolit
Precedit per: Franz Pfeffer von Salomon	Líder de les SA 1930-1945	Succeït per: Càrrec abol·lit
Precedit per: Kurt von Schleicher	Canceller d'Alemanya(a) 1933-1945	Succeït per: Joseph Goebbels
Precedit per: Paul von Hindenburg (com a President)	Führer d'Alemanya 1934-1945	Succeït per: Karl Dönitz (com a President)
Precedit per: Walther von Brauchitsc	Oberbefehlshaber des Heeres (Comandant de l'exèrcit alemany) 1941-1945	Succeït per: Ferdinand Schörner
(a) Entre els anys 1934 i 1945 la presidència i la cancelleria d'Alemanya foren fusionades sota el càrrec de Führer und Reichskanzler
(b) Segons el significat de Führer, tècnicament Hindenburg va ser líder d'Alemanya (com a President de la República) i va precedir Hitler

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adolf Hitler

Imatges i vídeos

• Enregistraments en color de Hitler durant la Segona Guerra Mundial (anglès)
• Fotografies d'Adolf Hitler (anglès)
• Download "The Young Hitler I Knew" a archive.org (anglès)

...