Soldat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un soldat, en el seu sentit més general, és qualsevol persona que forma part o bé serveix en un exèrcit.[1] Aquesta persona es pot haver allistat, voluntàriament o en compliment d'un servei militar obligatori. El terme soldat es refereix també a un grau, generalment el més baix en l'escalafó (conegut també com a soldat ras). Un soldat no és necessàriament un combatent. Encara que tots els soldats reben algun tipus d'instrucció de combat bàsic, molts realitzen serveis en posicions diferents a les de combat (com per exemple, administratiu, en tasques logístiques, o de recerca i desenvolupament).

Soldat alemany de la Bundeswehr

Història[modifica | modifica el codi]

Pràcticament totes les cultures, civilitzacions i països en general de l'antiguitat, han tingut algun tipus de defensa militar, ja sigui per conquerir més territoris, o per defensar els seus. El servei militar era, comunament, obligatori per als homes. En l'antiguitat, les dones no tenien gairebé cap paper en el servei militar. Avui dia, sols alguns països tenen servei militar obligatori, com per exemple, l'estat d'Israel, no obstant això, aquest servei és obligatori tant per a homes com per a dones. A l'antiga Grècia, a Esparta, hi va haver els exèrcits més forts, preparats i entrenats del seu temps, ja que el baró soldat rebia un fort entrenament des de petit, i dedicava tota la seva vida a la defensa militar. Una mica més tard, sorgeix l'exèrcit romà, el qual és conegut com un dels exèrcits més entrenats per haver de passar 18 mesos a l'exèrcit i a vegades es podia allargar estratègicament, el que va afavorir l'expansió de l'imperi Romà; un dels imperis més grans que han existit. Avui dia, la majoria dels països posseeix un exèrcit, sent els Estats Units un dels països, militarment, més actius i preparats. Alguns països, no tenen exèrcit propi, encara que tenen països, amics que estan disposats a protegir els esmentats països, gràcies a tractats polítics internacionals. Aquests països sense exèrcit solen estar disposats a mobilitzar la policia per intervenir en algun conflicte lleu, de caràcter militar, com per exemple, per aturar una guerra civil.

El Soldat a l'antiguitat[modifica | modifica el codi]

Reconstrucció històrica on es representen soldats romans.

Els Soldats a l'antiguitat o Edat antiga, són els de les primeres civilitzacions fins a la desaparició de l'Imperi Romà d'Occident, el 476.

Soldat Romà[modifica | modifica el codi]

En tots els temps de la Roma, temps de la República romana i anteriorment a l'època de Gai Mari, els costums en una família romana respecte a la possibilitat de tenir fills que algun dia serien soldats eren aquests: Als 17 anys, el pare regalava al fill una cota de malla, un casc, un gladius (espasa romana), un punyal i uns esperons. La mare li regalava la caligae (les botes|bótes militars), la funda per a l'escut, el sarró, un plomall de crins i el sagum o capa militar. Les germanes, si n'hi havia, teixien els mitjons i confeccionaven sis o set túniques. Aquests regals eren per a tota la vida i si arribaven intactes, fins i tot els heretaven els fills.

Legionari romà del Segle II d.C.[modifica | modifica el codi]

Article principal: Legionari

El legionari, era el soldat que formava part d'una de les unitats més valuoses de l'exèrcit de l'imperi Romà, l'anomenada, legió romana, al Segle II d.C. aquestes unitats eren l'evolució de les legions professionals, estaven compostes per homes que s'allistaven de forma voluntària, per un període de vint anys, més cinc a la reserva. Eren unitats professionals i permanents. L'allistament era senzill, només calia tenir la ciutadania romana, i malgrat que aquest requisit era inexcusable amb el pas del temps, també es va començar a donar la ciutadania en el moment de l'allistament, a homes que no la tenien, però que estaven molt motivats per pertànyer a la legió. Un cas seria el de fills il·legítims de legionaris. Cada legió, reclutava cada any entre 250 i 300 nous reclutes (aquesta quantitat podia augmentar en èpoques de guerra) la mitjana d'edat dels nous allistaments era d'entre 19 i 20 anys.[2]

El Soldat a l'Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

El soldat a les forces armades d'un Estat sobirà, rep instrucció i equip per a defensar a l'esmentat Estat i els seus interessos. En la seva condició de membre de les esmentades forces armades, es converteix en un militar organitzat en l'exèrcit. Dins de l'exèrcit es divideixen els grups de soldats generalment en cossos o armes de diferents denominacions, tals com infanteria, marina, artilleria, cavalleria, etc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia catalana, S.A., 1988. ISBN 84-85194-46-2 [Consulta: 25 juny 2014]. 
  2. Rodríguez González, Julio. «Las legiones del siglo II d.C.». Desperta ferro, 11, 2013, pàg. 6-11 [Consulta: 27 juny 2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]