Exèrcit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'exèrcit és, genèricament, el component terrestre de les forces armades. Més específicament, en alguns casos s'anomena «exèrcit de terra», per evitar confusions amb la Força Aèria o exèrcit de l'aire. La funció principal de l'exèrcit sol ser la defensa directa del territori de l'Estat que serveix, i en alguns casos la intervenció a l'exterior.

Altres accepcions del mot exèrcit són:

  • com a designació genèrica de les forces armades, o del món militar en general, per oposició als civils (i als eclesiàstics);
  • com a designació genèrica de cadascuna de les tres grans branques bàsiques de les forces armades; en aquest sentit, l'Armada és un "exèrcit";
  • com a designació d'un tipus d'unitat compost per diversos cossos d'exèrcit.

Armes i cossos (o serveis)[modifica | modifica el codi]

L'exèrcit s'estructura internament en una sèrie de branques anomenades armes si són combatents (cadascuna caracteritzada pel tipus d'armament usat i per la manera de combatre), i cossos o serveis si tenen caire logístic, organitzatiu o de suport.

Segons els estats, les armes i els cossos/serveis poden rebre denominacions diferents, però en molts de casos equivalents:

  • Infanteria (lleugera, de línia, cuirassada, aerotransportada, de muntanya, etc.)
  • Cavalleria (lleugera, pesant, blindada, cuirassada, aèria, etc.)
  • Artilleria (lleugera, de campanya, cuirassada, antiaèria, de costa, etc.)
  • Enginyers o Giny

Encara que en realitat cada un dels exèrcits sol tenir petits components dels altres. Alguns cossos, com la infanteria de marina, combinen elements dels tres exèrcits, mentre que altres, per raons estratègiques, se situen a part de qualsevol de les tres grans branques de les forces armades i sota control directe del ministre de Defensa o del cap d'Estat, com la defensa antiaèria a l'antiga URSS o algunes guàrdies reials o presidencials en diferents estats.

Tradicionalment la pertinença a un cos o arma venia indicada a l'uniforme pel color contrastant de coll, solapes, bocamànigues, etc. En la segona meitat del segle XIX aquest sistema fou simplificat en vius de color, o, alternativament, per aplicacions de coll. Des d'inicis del segle XX predomina el sistema més simple d'indicar-ho mitjançant emblemes.

Unitats[modifica | modifica el codi]

L'exèrict s'articula operativament en una estructura jeràrquica d'unitats militars. Per exemple, hi ha unitats com els regiments que s'agrupen en brigades, i aquestes en divisions, i així successivament. Les unitats poden pertànyer a una arma, cos o servei, i així hi ha unitats d'infanteria, d'artilleria, de sanitat, etc.; també hi ha unitats que combinen diverses armes.

Cada unitat, almenys d'una certa envergadura (per exemple, de regiment en amunt), compta amb emblema propi; generalment els membres de la unitat duen aquest emblema a la part superior del braç.

Component humà[modifica | modifica el codi]

Segons les circumstàncies històriques i l'entorn cultural i social, cada estat organitza el component humà de les seves forces armades, i entre elles l'exèrcit, de diferent forma:

  • Servei militar obligatori
  • Exèrcit professional
  • Reclutament mixt
  • Milícia permanent

En la majoria d'estats es compon a partir dels ciutadans que són allistats a base d'un servei militar obligatori de diferent durada; tanmateix, en la majoria dels estats occidentals la participació en l'exèrcit és voluntària, actualment. En molts estats on vigeix, el servei militar obligatori pot ser substituït per un servei civil per raons de consciència.

Els exèrcits tenen una estructura jeràrquica estricta, basada en unitats militars sota un comandament. El comandant suprem sol ser el cap de l'Estat o la persona en qui delegui; a partir d'allà els comandaments són responsables d'unitats d'entitat cada vegada menor, i amb menor nombre de persones.

Els militars professionals es formen en diferents acadèmies militars; se'n surt amb el grau de sotstinent o equivalent, en cas de tractar-se d'una acadèmia d'oficials, o de caporal en cas que es tracti d'una acadèmia de sotsoficials. Les acadèmies navals militars generalment inclouen un periple en un vaixell escola, i se'n surt amb la graduació d'alferes de navili o guardiamarina.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer exèrcit professional estable es va constituir a Roma; fins aquell moment, els exèrcits eren inestables, es formaven per a campanyes particulars, i no hi havia militars professionals, sinó persones reclutades voluntàriament o per força, que després del final de la campanya eren retingudes o eren deixades anar.

Estats sense exèrcit[modifica | modifica el codi]

Per diferents raons, alguns estats manquen d'exèrcit permanent, i es limiten a tenir una força de policia amb armes lleugeres que, en cas necessari, pot augmentar-se amb armes pesants. Un d'aquests estats és Costa Rica, que per evitar els intents colpistes que han caracteritzat l'istme centreamericà el va abolir totalment el 1948. A Haití, els tres exèrcits han estat desmobilitzats, encara que constitucionalment, i sobre el paper, encara existeixen. Al contrari del que sovint es pensa, Suïssa sí que té un exèrcit permanent.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Exèrcit Modifica l'enllaç a Wikidata