Mosquet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mosquets amb baioneta

El mosquet fou una arma de foc portàtil llarga dels soldats d'infanteria, utilitzada entre el segle XVI i el segle XVII. Evolució de l'arcabús, era una arma tan llarga i pesant (el seu canó feia fins a metre i mig) que per a disparar calia recolzar-lo en una forca. El sistema de foc consistia a aplicar-hi una metxa.

Amb tot, el mosquet fou un avenç important i dotà el soldat d'infanteria de prou autosuficiència al camp de batalla. En efecte, el mosquet carregava bales el doble de potents que les d'arcabús; tenia una cadència de foc de fins a cinc trets per minut (enfront del màxim de dos per minut de l'arcabús); i es disparava a uns cinquanta metres de distància, amb un abast efectiu d'uns cent metres (mentre que l'arcabús es disparava a uns vint-i-cinc metres, amb abast màxim de cinquanta). Tot i això, no era suficient per a disparar contra un grup nombrós d'enemics, fet que va provocar que es complementés amb la baioneta.

La càrrega del mosquet segons un manual del segle XVII.

El mosquet acabà desplaçant l'arcabús al llarg del segle XVII. A finals d'aquest mateix segle fou desplaçat, al seu torn, pel fusell, arma més curta, lleugera, segura i potent.

El mot mosquet prové de l'italià moschetto ('mosqueta'). Els soldats que empraven aquesta arma eren coneguts com a mosqueters.

Cal evitar de confondre el mosquet amb el mosquetó, que és un tipus de fusell.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mosquet