Mosquet
.jpg)
El mosquet fou una arma de foc portàtil llarga dels soldats d'infanteria, utilitzada entre el segle XVI i el segle XVII. Evolució de l'arcabús, era una arma tan llarga i pesant (el seu canó feia fins a metre i mig) que per a disparar calia recolzar-lo en una forca. El sistema de foc consistia a aplicar-hi una metxa.
Amb tot, el mosquet fou un avenç important i dotà el soldat d'infanteria de prou autosuficiència al camp de batalla. En efecte, el mosquet carregava bales el doble de potents que les d'arcabús; tenia una cadència de foc de fins a cinc trets per minut (enfront el màxim de dos per minut de l'arcabús); i es disparava a uns cinquanta metres de distància, amb un abast efectiu d'uns cent metres (mentre que l'arcabús es disparava a uns vint-i-cinc metres, amb abast màxim de cinquanta). Tot i això, no era suficient per a disparar contra un grup nombrós d'enemics, fet que va provocar que es complementés amb la baioneta.
El mosquet acabà desplaçant l'arcabús al llarg del segle XVII. A finals d'aquest mateix segle fou desplaçat, al seu torn, pel fusell, arma més curta, lleugera, segura i potent.
El mot mosquet prové de l'italià moschetto ('mosqueta'). Els soldats que empraven aquesta arma eren coneguts com a mosqueters.
Cal evitar de confondre el mosquet amb el mosquetó, que és un tipus de fusell.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mosquet |
