Canó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Canó (desambiguació)».
No s'ha de confondre amb canyó.

Un canó és una arma d'artilleria, generalment en forma de tub allargat, que permet de disparar projectil a distància.[1] També pot fer referència al component de qualsevol arma de foc pel qual circula la bala.[1] Habitualment utilitzen una càrrega de pólvora per impulsar el projectil, que en les armes d'artilleria s'anomena obús.[2]

En relació a l'arma d'artilleria hi ha una gran varietat de canons i es poden classificar en funció del seu calibre, munició, mobilitat, cadència de foc, etc.

Petit canó en el Monument als artillers de Bucarest.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El terme "canó" es deriva de l'italià cannone, que significa "gran tub" que deriva del llatí canna, que al seu torn procedeix del grec kanna i, en definitiva, l'acadi qanu que significa canya.[3] La paraula s'usa per les armes de foc a Itàlia des del 1326, i des del 1418 a Anglaterra. Bombarda era la paraula que s'usava anteriorment però després del 1430 va designar únicament les de mida més gran.

Història[modifica | modifica el codi]

Usats per primer cop a a la Xina durant el regnat de la dinastia Song a la Xina (960 - 1279 i a Europa apareixen en el segle XII quan els andalusins els van usar contra els cristians. El final de l'edat mitjana va veure la introducció més uniforme i eficaç del canó.

Alguns dels canons més gran construïts han estat asiàtics, com el canó Jaivana indi. A Europa també se n'han fet grans, però van ser abandonats en favor d'un major nombre dels més lleugers, més maniobrables, que conduiria a la utilització de la moderna artilleria de camp. Si la gran bombarda turca medieval necessitava dos-cents homes, al segle XVIII els canons anglesos en requerien només una dotzena, entre ells dos artillers, i durant les Guerres Napoleòniques, ja només es necessitaven cinc homes per usar un canó britànic.

Història primerenca[modifica | modifica el codi]

Els canons inventats per Ctesibi al segle III aC abans del 200 aC usaven aire comprimit per comptes de pólvora.

Canó naval modern de calibre 127 mm /54 Mark 45 disparant des d'un destructor dels Estats Units.

Tractats d'artilleria[modifica | modifica el codi]

Els canons són armes molt poderoses i destructives que necessiten de personal especialitzat per al que el seu maneig sigui segur i efectiu. Per aquest motiu no poden dissociar-se dels tractats teòrics que expliquen el seu funcionament. Sembla que el primer tractat d'artilleria fou publicat a Itàlia. Tartaglia.

A Catalunya hi ha un tractat molt antic, de l'any 1642: "Breu tractat d'artilleria" escrit per Francesc Barra. [4]

Alguns tipus de canons[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Canó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Canó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Definition and etymology of "cannon"». Webster's Dictionary. [Consulta: 26 maig 2008].
  4. Barra, Francesc; Tractat d'artilleria; Barcelona, 1642(català)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canó