Àsia
De Viquipèdia
| Àsia | |
| Superfície | 44.579.000 km²a[›] |
|---|---|
| Població | 3.879.000.000 [1] |
| Densitat | 89/km² |
| Estats | 47 |
| Gentilici | Asiàtic, asiàtica |
| Famílies lingüístiques | Indoeuropees Sinotibetanes Uralianes Tai-kadai Semítiques Mongòliques Turqueses Austronèsies Dravídiques Japonès i d'altres |
| Ciutats més grans | Tòquio, Seül, Mumbai, Jakarta, Osaka, Xangai, Manila, Hong Kong, Teheran, Kolkata, Pequín, Hanoi, Dubai |
| Zona horària | De UTC+2 (Turquia) a UTC+12 (Rússia) |
L'Àsia és el continent més gran i més poblat del planeta, i la part més extensa del supercontinent d'Euràsia. Limita al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb l'estret de Bering la separa d'Amèrica i l'Pacífic, al sud amb l'Índic i a l'oest (començant pel sud de la frontera oest i pujant) amb la mar Roja, l'istme de Suez (que la separa de l'Àfrica), un tram de la Mediterrània, i, separant-la d'Europa, l'estret dels Dardanels, la mar de Màrmara i el Bòsfor, la mar Negra, les serralades del Caucas i els Urals i la mar Càspia o Caspi.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
La paraula Àsia prové del grec; Ἀσία , atribuïda per primer cop a Herodot (cap el de 440 aC) i feia referència a la regió d'Anatòlia o, amb el propòsit de descriure les guerres perses, a l'imperi persa, en contrast amb Grècia i Egipte. Herodot comenta que està desconcertat pel fet que tres noms de dona s'utilitzin per a descriure una massa enorme i substancial de la terra (Europa, Àsia, i Líbia, referida a Àfrica), indicant que la majoria dels grecs van assumir que Àsia va ser anomenada en referència a l'esposa de Prometeu però que els lidis deien que fou anomenada en referència a Asias, fill de Cotys i que passà a la tribu de Sardes.
Fins i tot abans d'Herodot, Homer parla d'un aliat de Troia anomenat Asios i també descriu un aiguamoll com ασιος (Ilíada 2, 461). En la llengua grega el terme pot derivar d'Assuwa, una confederació d'estats d'Anatòlia occidental del segle XIV aC que fou derrotat pels Hitites.
Alternativament, l'etimologia del terme pot provenir de la paraula de la llengua acàdia (w)aṣû(m) que significa ascendir, referida a la direcció de la sortida del sol a Orient Mitjà, connectada també amb la paraula fenícia asa, que significa est.
[edita] Geografia
[edita] Geografia física
Molts geògrafs no consideren que Àsia i Europa siguin continents separats,[2] ja que realment no hi ha separació física entre ambdues.[3] Per exemple, Sir Barry Cunliffe, professor emèrit d'arqueologia europea de la universitat d'Oxford, sosté que Europa és geogràficament i cultural només la prominència occidental del continent asiàtic.[4] Geogràficament, Àsia és la major part de l'est del que constitueix Euràsia – essent Europa la península nord-occidental d'aquesta massa de terra – o d'Àfrica-Euràsia; geològicament, Àsia, Europa, i Àfrica formen una única massa contigua (excepte el canal de Suez) i comparteixen la mateixa plataforma continental. Quasi tota Europa i la major part d'Àsia estan situades sobre la placa eurasiàtica, que s'uneix al sud amb la placa aràbiga i la placa índica, mentre que la part est de Sibèria està sobre la placa nord-americana i les Filipines sobre la placa filipina.
Tot i així, aquí parlarem del que s'ha considerat i es considera, tradicionalment o com a convenció, com el continent d'Àsia.
Té un litoral molt accidentat, amb multitud de mars interiors (mar Aràbiga, mar de la Xina Meridional, mar de Java, mar de la Xina Oriental, mar Groga, mar del Japó, mar d'Okhotsk, mar de Bering, mar de Kara, mar de Barentsz, etc.); golfs (golf Pèrsic, golf d'Oman, golf de Bengala, golf de Siam, golf de Tonquín, golf d'Anadir, etc.); penínsules (Anatòlia, Aràbia, Índia, Malacca, Indoxina, Corea, Kamtxatka, Taimir, Kola, etc.), i illes adjacents, com Xipre, les Maldives, Sri Lanka, el gran arxipèlag d'Insulíndia (que inclou les Filipines, Borneo, Sumatra, Java i Cèlebes, entre d'altres), Taiwan, les illes del Japó, Sakhalín, Nova Sibèria, la Terra del Nord, Nova Zembla, etc.).
Pel que fa al relleu, és un continent molt muntanyós, on sobresurt la serralada de l'Himàlaia, que conté les màximes altures de la Terra, amb cims com l'Everest, el K2 o l'Annapurna, tots amb més de 8.000 metres d'altitud. També hi trobem grans planícies com Sibèria i deserts com el Gobi o el desert d'Aràbia.
S'hi troben rius importants, com l'Obi, el Ienissei i el Lena a la conca de l'Àrtic; l'Amur, el riu Groc, el Iangtsè i el Mekong a la conca del Pacífic; i el Brahmaputra, l'Irauadi, el Ganges i l'Indus a la conca de l'Índic; el Tigris i l'Eufrates a l'Àsia occidental, i l'Amudarja i el Syrdarja a la conca endorreica interior. El continent també té grans llacs, com la mar Càspia, el més gran del planeta, la mar d'Aral, la mar Morta, de salinitat intensa o el Baikal, el llac més fondo del món.
[edita] Geografia política
[edita] Història d'Àsia
La gran dimensió del continent asiàtic fa que la seva història no es pugui veure des d'un punt de vista global, sinó que cadascuna de les seves regions (Extrem Orient, Àsia Meridional, Àsia Sud-oriental, Orient Mitjà i Àsia Central) tingui una història pròpia, no necessàriament lligada a la de la resta de regions.
Àsia fou un dels continents on es desenvoluparen les primeres civilitzacions a les valls dels principals rius del continent, a Mesopotàmia, el riu Indus, i la vall del Riu Groc. D'entre les civilitzacions més destacades podem esmentar Sumer, Accad, Assíria, Babilònia, Fenícia (un dels primers grans pobles mariners que establiren colònies a tota la Mediterrània, entre elles Cartago), totes elles a l'Orient Proper i Mitjà, o la civilització xinesa a l'Orient Llunyà. Aquestes civilitzacions compartiren moltes similituds. És possible que intercanviessin tecnologia i idees. L'escriptura, en canvi, sembla que es va desenvolupar de forma individual a cadascuna de les regions. La zona de l'Àsia Central fou habitada des de temps llunyà per tribus nòmades que muntaven a cavall, que realitzaven incursions periòdiques tant a la Xina, com a Europa o a l'Àsia Meridional.
Cir el Gran conformà l'Imperi Persa al segle VI aC que s'estenia des de l'Indus fins a la frontera grega. El macedoni Alexandre el Gran conquerí tot aquest vast imperi al segle IV aC, però amb la seva mort, l'imperi es desmembrà. La major part fou ocupada successivament per l'Imperi Selèucida, l'Imperi Part i l'Imperi Sassànida. L'Imperi Romà controlà la part d'Àsia Occidental, arribant a Mesopotàmia. Moltes d'aquestes cultures foren influenciades per la Ruta de la Seda, que connectà Xina, Índia, l'Orient Mitjà i Europa. Les religions budista i hinduista assoliren gran influència a l'Àsia del sud, est i sud-est.
A l'Edat Mitjana l'islam, procedent d'Aràbia, envaí gran part del continent, des de l'Orient Mitjà i Proper, passant pel Càucas fins l'Àsia Central. Es creà la Dinastia omeia amb seu a Damasc, més tard substituïda per l'Abbàssida amb seu a Bagdad. Tribus turques procedents d'Àsia Central, que adoptaren l'islamisme, arribaren a la zona el segle X i crearen l'Imperi Seljúcida. Al segle XIII es creà l'Imperi Mongol que es va estendre des de la Xina fins a Europa, un dels majors imperis de la història.
A l'Edat Moderna una nova tribu turca formà l'Imperi Otomà que existí des del segle XVI fins el segle XX. L'Imperi Rus començà a expandir-se des del segle XVII. També aquest segle, els manxús van envair la Xina i van enderrocar la dinastia Ming, establint la dinastia Qing, que va governar la Xina fins a la seva abolició el 1911, després de la Revolució Xinhai. Els Europeus prengueren el control a nombroses zones del continent, els portuguesos a Macau i Goa, els espanyols a Filipines, i cap els segles XIX i XX, els britànics a l'Índia, els neerlandesos a Indonèsia i els francesos a Indoxina. Anglesos i russos mantingueren una forta lluita per les regions d'Àsia Central al segle XIX. Diverses zones es mantingueren fora del control dels europeus durant aquests anys, tot i que no fora de la seva influència, com ara Pèrsia, Tailàndia i una gran part de Xina. Al segle XX l'Imperi Japonès envaí Xina, Corea i el sud-est asiàtic, durant la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, la majoria de territoris esdevingueren independents. Durant la Guerra Freda, es produïren diversos conflictes com la Guerra de Corea, la Guerra del Vietnam o la Guerra afgano-soviètica. El Conflicte arabo-israelià, les disputes entre Índia, Xina i Pakistan, la guerra de l'Afganistan o la guerra d'Iraq són alguns dels fronts oberts avui dia al continent.
[edita] Territoris i regions
Àsia Oriental
Àsia Central
Àsia Occidental
Àsia Sud-oriental
Àsia Meridional
| Nom de la regió[5] i territori |
Àrea (km²) |
Població (1 Juliol 2008 est.) |
Densitat de població (per km²) |
Capital |
|---|---|---|---|---|
| Àsia Central: | ||||
| 2,724,927 | 15,666,533 | 5.7 | Astana | |
| 198,500 | 5,356,869 | 24.3 | Bishkek | |
| 143,100 | 7,211,884 | 47.0 | Duixanbe | |
| 488,100 | 5,179,573 | 9.6 | Ashgabat | |
| 447,400 | 28,268,441 | 57.1 | Tashkent | |
| Àsia Oriental: | ||||
| 9,584,492 | 1,322,044,605 | 134.0 | Pequín | |
| 1,092 | 7,903,334 | 6,688.0 | — | |
| 25 | 460,823 | 18,473.3 | — | |
| 35,980 | 22,920,946 | 626.7 | Taipei | |
| 377,835 | 127,288,628 | 336.1 | Tòquio | |
| 120,540 | 23,479,095 | 184.4 | Pyongyang | |
| 98,480 | 49,232,844 | 490.7 | Seül | |
| 1,565,000 | 2,996,082 | 1.7 | Ulan Bator | |
| Àsia Septentrional: | ||||
| 17,075,400 | 142,200,000 | 26.8 | Moscou | |
| Àsia Sud-oriental:[12] | ||||
| 5,770 | 381,371 | 60.8 | Bandar Seri Begawan | |
| 678,500 | 47,758,224 | 62.3 | Naypyidaw[13] | |
| 181,035 | 13,388,910 | 74 | Phnom Penh | |
| 15,007 | 1,108,777 | 63.5 | Dili | |
| 1,419,588 | 237,512,355 | 159.9 | Jakarta | |
| 236,800 | 6,677,534 | 24.4 | Vientiane | |
| 329,847 | 27,780,000 | 84.2 | Kuala Lumpur | |
| 300,000 | 92,681,453 | 281.8 | Manila | |
| 704 | 4,608,167 | 6,369.0 | Singapur | |
| 514,000 | 65,493,298 | 121.3 | Bangkok | |
| 331,690 | 86,116,559 | 246.1 | Hanoi | |
| Àsia Meridional: | ||||
| 647,500 | 32,738,775 | 42.9 | Kabul | |
| 144,000 | 153,546,901 | 926.2 | Dhaka | |
| 47,000 | 682,321 | 14.3 | Thimphu | |
| 3,167,590 | 1,147,995,226 | 318.2 | Nova Delhi | |
| 1,648,195 | 65,875,223 | 42 | Teheran | |
| 300 | 379,174 | 1,067.2 | Malé | |
| 140,800 | 29,519,114 | 183.8 | Katmandú | |
| 803,940 | 167,762,049 | 183.7 | Islamabad | |
| 65,610 | 21,128,773 | 298.4 | Sri Jayawardenapura-Kotte | |
| Àsia Occidental: | ||||
| 29,800 | 2,968,586 | 111.7 | Yerevan | |
| 46,870 | 3,845,127 | 82.0 | Bakú | |
| 665 | 718,306 | 987.1 | Manama | |
| 9,250 | 792,604 | 83.9 | Nicòsia | |
| 363 | 1,537,269 | 3,315.7 | Gaza | |
| 20,460 | 4,630,841 | 99.3 | Tbilisi | |
| 437,072 | 28,221,181 | 54.9 | Bagdad | |
| 20,770 | 7,112,359 | 290.3 | Jerusalem[23] | |
| 92,300 | 6,198,677 | 57.5 | Amman | |
| 17,820 | 2,596,561 | 118.5 | Al-Kuwait | |
| 10,452 | 3,971,941 | 353.6 | Beirut | |
| 212,460 | 3,311,640 | 12.8 | Masqat | |
| 11,437 | 928,635 | 69.4 | Doha | |
| 1,960,582 | 23,513,330 | 12.0 | Al-Riyad | |
| 185,180 | 19,747,586 | 92.6 | Damasc | |
| 756,768 | 71,892,807 | 76.5 | Ankara | |
| 82,880 | 4,621,399 | 29.5 | Abu Dhabi | |
| 5,860 | 2,611,904 | 393.1 | Jerusalem | |
| 527,970 | 23,013,376 | 35.4 | Sanaà | |
| Total | 43,810,582 | 4,050,404,193 | 89.07 | |
- Nota: Part d'Egipte (Península del Sinaí) és geogràficament a Àsia Occidental.
[edita] Canvis de nom de països
Diversos països asiàtics han canviat de nom durant el segle XX com a resultat de consolidacions, secessions, independències o canvis de règim.
| Antic nom | Any | Nom actual |
|---|---|---|
| Pakistan Est | 1971 | Bangladesh, República Popular de |
| Kamputxea Democràtica | 1975 | Cambodja, Regne de |
| Imperi del Gran Qing de Xina | 1911 1949 |
Xina, República de Xina, República Popular de |
| Timor Portuguès | 1975 | Timor Oriental, República Democràtica de |
| Índies Orientals Neerlandeses | 1945 | Indonèsia, República d' |
| Imperi Persa | 1935 1979 |
Iran, República de Iran, República Islàmica de |
| Transjordània | 1946 | Jordània, Regne de |
| RSS del Kirguizistan (URSS) | 1991 | Kirguizistan, República de |
| Federació de Malàisia, Sabah, Sarawak i Singapur | 1963 | Malàisia i Singapur |
| Birmània | 1989 | Myanmar, Unió de |
| Masqat | 1971 | Oman, Sultanat d' |
| Pakistan Oest | 1971 | Pakistan, República Islàmica de |
| Índies Orientals Espanyoles | 1565 | Filipines, República de les |
| Hejaz-Nejd, Regne de | 1932 | Aràbia Saudita, Regne d' |
| Aden | 1970 | Iemen del Sud, República Popular de |
| Ceilan | 1972 | Sri Lanka, República Democràtica Socialista de |
| RSS del Tadjikistan (URSS) | 1991 | Tadjikistan, República de |
| Siam | 1939 | Tailàndia, Regne de |
| Imperi Otomà | 1923 | Turquia, República de |
| RSS del Turkmenistan (URSS) | 1991 | Turkmenistan |
| Oman de la Treva i Estats de la Treva | 1971 | Emirats Àrabs Units |
| Indoxina francesa | 1949 | Vietnam, República Socialista de |
| Iemen del Nord i Iemen del Sud | 1990 | Iemen, República del |
[edita] Economia
Àsia és el tercer continent, darrera Amèrica del Nord i Europa, en PIB, però el primer en paritat de poder adquisitiu. A data de 2007, el primer país asiàtic en PIB era la Xina, seguida de l'Índia, el Japó, Corea del Sud i Indonèsia. En canvi, en termes nominals el rànquing és: Japó, Xina, Índia, Corea del Sud, Aràbia Saudita, Taiwan, Indonèsia.
[edita] Blocs de comerç
- Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic
- Diàleg Econòmic Àsia-Europa
- Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic
- Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf
- Comunitat d'Estats Independents
- Associació Sud-asiàtica per a la Cooperació Regional
[edita] Recursos naturals
Àsia és el primer continent del món en una gran quantitat de recursos naturals, com petroli, boscos, peix, aigua, arròs, coure i argent.
[edita] Indústria
Tradicionalment, els països asiàtics més potents pel que fa a l'activitat industrial estan situats a l'est i sud-est del continent, principalment Xina, Taiwan, Corea del Sud, Japó, Índia i Singapur. Japó i Corea del Sud són importants potències en multinacionals.
[edita] Serveis financers
Àsia té quatre grans centres financers: Mumbai, Hong Kong, Singapur, i Tòquio. Dubai és un important centre financer en creixement i el més important d'Àsia Occidental.
[edita] Llengües i literatura
Àsia és un territori amb moltes famílies lingüístiques, així com llengües aïllades. La majoria de països asiàtics tenen més d'una llengua que és parlada de forma nativa. Per exemple, segons Ethnologue, a Indonèsia es parlen més de 600 llengües, a l'Índia més de 415 i a les Filipines més de 100. La Xina té diversos idiomes i molts dialectes a les diferents províncies.
El poeta, dramaturg i escriptor bengalí de Santiniketan Rabindranath Tagore fou l'any 1913 el primer asiàtic en guanyar un Premi Nobel. Altres escriptors asiàtics guanyadors d'aquest premi són: Yasunari Kawabata (Japó, 1966), Kenzaburō Ōe (Japó, 1994), Gao Xingjian (Xina, 2000) i Orhan Pamuk (Turquia, 2006).
[edita] Religió
[edita] Mitologia
La mitologia asiàtica és diversa. La primera mitologia coneguda és la mitologia sumèria (on destaca l'Epopeia de Gilgamesh) la qual influí a la majoria de religions i mitologies posteriors de la zona. La mitologia hindú parla sobre un avatar del Déu Vixnu en forma de peix qui avisà Manu d'una terrible inundació. A l'antiga mitologia xinesa, al text clàssic Shan Hai Jing, el legislador xinès Yu el Gran va tenir que passar 10 anys per controlar un diluvi que assolà l'antiga Xina, essent ajudat per la deessa Nüwa qui, literalment, arreglà el cel trencat per on queia la pluja.
[edita] Religions dhàrmiques i taoistes
Les filosofies i religions dhàrmiques, com l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme, s'originaren a l'Índia. A l'Est, particularment a la Xina i al Japó, prengueren forma el confucionisme, el taoisme i el budisme zen.
[edita] Religions abrahàmiques
Les religions abrahàmiques, el judaisme, el cristianisme i l'islamisme s'originaren a l'Orient Pròxim. El judaisme, la més antiga de les tres és practicada principalment a Israel, a més d'altres petites comunitats a d'altres països. El cristianisme catòlic és majoritari a les Filipines i a Timor Oriental, mentre que a Armènia predomina el cristianisme ortodox. També hi ha importants comunitats cristianes a l'Orient Mitjà, Índia o la Xina. L'islamisme és la religió dominant a la major part de l'est asiàtic, tot i que també és la religió majoritària a països com Indonèsia i Malàisia (sud-est asiàtic); Pakistan, Bangladesh o Iran (Àsia meridional); l'Àsia Central i a bona part de Rússia.
[edita] Altres religions
Altres religions del continent són el zoroastrisme i el xamanisme practicats a Iran i Sibèria respectivament, el xintoisme practicat al Japó (usualment amb el budisme) i l'animisme a algunes part de l'Índia i el sud-est asiàtic.
[edita] Referències
- ↑ Llista de continents per població [1]
- ↑ "Asia." MSN Encarta Encyclopedia. 2007.
- ↑ "Asia". McGraw-Hill Encyclopedia of Science and Technology. 2006. New York: McGraw-Hill Inc.
- ↑ «Geography Is Destiny - The Atlantic (December 2008)». The Atlantic, 2008-12-01. [Consulta: 2009-04-20].
- ↑ Regions continentals segons la categorització de la ONU. Alguns territoris citats a sota (notes 6, 11-13, 15, 17-19, 21-23) tenen el seu territori repartit entre Àsia i Europa, Àfrica, o Oceania.
- ↑ Kazakhstan és un país transcontinental entre Àsia Central i Europa de l'Est; la població i àrea pertanyen només a la part asiàtica.
- ↑ El país és sovint anomenat simplement com Xina. Les xifres no inclouen les de Hong Kong, Macau, i Taiwan.
- ↑ Hong Kong és una regió administrativa especial de la República Popular de la Xina.
- ↑ Macau és una regió administrativa especial de la República Popular de la Xina.
- ↑ Territori independent conegut com República de la Xina o Taiwan, és reclamat per la República Popular de la Xina.
- ↑ Rússia és un país transcontinental entre Europa de l'Est i Àsia Septentrional; població i àrea fan referència a l'estat complert.
- ↑ Exclosos Illa Christmas i Illes Cocos (pertanyents a Austràlia a l'Oceà Índic, al sud-oest d'Indonèsia).
- ↑ La capital administrativa de Myanmar fou traslladada oficialment de Yangon (Rangoon) a una zona militaritzada a l'oest de Pyinmana el 6 de novembre de 2005.
- ↑ General Population Census of Cambodia 2008 - Provisional population totals, National Institute of Statistics, Ministry of Planning, released 3rd September, 2008
- ↑ Timor Oriental és sovint considerat un país transcontinental entre Sud-oriental i Oceania.
- ↑ Indonèsia és sovint considerat un país transcontinental entre Sud-oriental i Oceania; les xifres no inclouen Irian Jaya i Moluques, situades a Oceania (Melanèsia/Australasia).
- ↑ Inclòs Jammu i Caixmir, a territori disputat entre Índia, Pakistan, i la República Popular de la Xina.
- ↑ Armènia pertany geogràficament a Àsia Occidental, tot i que està fortament lligat a Europa per raons històriques i culturals.
- ↑ Azerbaidjan és un país transcontinental entre Àsia Occidental i Europa de l'Est; la població i l'àrea són per la zona asiàtica només. Les xifres inclouen Nakhtxivan, un enclavament autònom d'Azerbaijan situat entre Armènia, Iran, i Turquia.
- ↑ La illa de Xipre pertany geogràficament a Àsia Occidental, tot i que està fortament lligat a Europa per raons històriques i culturals. La ONU el considera part d'Àsia Occidental.
- ↑ 21,0 21,1 Gaza i Cisjordània, anomenats "Territoris Palestins Ocupats" per l'ONU, són territoris parcialment ocupats per Israel, sota administració de l'Autoritat Nacional Palestina.
- ↑ Geòrgia és un país transcontinental entre Àsia Occidental i Europa de l'Est; la població i l'àrea són per la zona asiàtica només.
- ↑ El 1980, Jerusalem fou proclamada capital d'Israel, després de l'annexió de la zona àrab de Jerusalem Est durant la guerra dels sis dies de 1967. Les Nacions Unides i molts països no reconeixen aquest fet i molts d'ells mantenen ambaixades a Tel Aviv.
- ↑ Turquia és un país transcontinental entre Àsia Occidental i Europa del Sud; la població i l'àrea són per la zona asiàtica només, exclosa tota la província d'Istanbul.
[edita] Bibliografia
- Higham, Charles. Encyclopedia of Ancient Asian Civilizations. Facts on File library of world history. New York: Facts On File, 2004.
- Kapadia, Feroz, and Mandira Mukherjee. Encyclopaedia of Asian Culture and Society. New Delhi: Anmol Publications, 1999.
- Levinson, David, and Karen Christensen. Encyclopedia of Modern Asia. New York: Charles Scribner's Sons, 2002.
[edita] Enllaços externs
- Mapa d'Àsia
- Mapes d'Àsia de Norman B. Leventhal Map Center a la Boston Public Library
- Philp Bowring, "What is Asia?" (Columbia University Asia For Educators), [2]
- Àsia a l'Enciclopèdia
|
|
|
|---|---|
| Dependències: |
|
| 1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
|
|||||||||||||||||