Àsia

Àsia
Superfície	44.579.000 km²a[›]
Població	3.879.000.000
Densitat	89/km²
Estats	47
Gentilici	Asiàtic, asiàtica
Famílies lingüístiques	Indoeuropees Sinotibetanes Uralianes Tai-kadai Semítiques Mongòliques Turqueses Austronèsies Dravídiques Japonès i d'altres
Ciutats més grans	Tòquio, Seül, Mumbai, Jakarta, Osaka, Xangai, Manila, Hong Kong, Teheran, Kolkata, Pequín, Hanoi, Dubai
Zona horària	De UTC+2 (Turquia) a UTC+12 (Rússia)

L'Àsia és el continent més gran i més poblat del planeta, i la part més extensa del supercontinent d'Euràsia. Limita al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb l'estret de Bering la separa d'Amèrica i de l'Oceà Pacífic, al sud amb l'Índic i a l'oest (començant pel sud de la frontera oest i pujant) amb la mar Roja, l'istme de Suez (que la separa de l'Àfrica), un tram de la Mediterrània, i, separant-la d'Europa, l'estret dels Dardanels, la mar de Màrmara i el Bòsfor, la mar Negra, les serralades del Caucas i els Urals i la mar Càspia o Caspi.

Etimologia

La paraula Àsia prové del grec; Ἀσία , atribuïda per primer cop a Herodot (cap el de 440 aC) i feia referència a la regió d'Anatòlia o, amb el propòsit de descriure les guerres perses, a l'imperi Persa, en contrast amb Grècia i Egipte. Herodot comenta que està desconcertat pel fet que tres noms de dona s'utilitzin per a descriure una massa enorme i substancial de la terra (Europa, Àsia, i Líbia, referida a Àfrica), indicant que la majoria dels grecs van assumir que Àsia va ser anomenada en referència a l'esposa de Prometeu però que els lidis deien que fou anomenada en referència a Asias, fill de Cotys i que passà a la tribu de Sardes.

Fins i tot abans d'Herodot, Homer parla d'un aliat de Troia anomenat Asios i també descriu un aiguamoll com ασιος (Ilíada 2, 461). En la llengua grega el terme pot derivar d'Assuwa, una confederació d'estats d'Anatòlia occidental del segle XIV aC que fou derrotat pels Hitites.

Alternativament, l'etimologia del terme pot provenir de la paraula de la llengua acàdia (w)aṣû(m) que significa ascendir, referida a la direcció de la sortida del sol a Orient Mitjà, connectada també amb la paraula fenícia asa, que significa est.

Geografia

Geografia física

Imatge de satèl·lit del continent asiàtic.

Mapa físic d'Àsia, excepte el sud-oest asiàtic.

Molts geògrafs no consideren que Àsia i Europa siguin continents separats, ja que realment no hi ha separació física entre ambdues. Per exemple, Sir Barry Cunliffe, professor emèrit d'arqueologia europea de la universitat d'Oxford, sosté que Europa és geogràficament i cultural només la prominència occidental del continent asiàtic. Geogràficament, Àsia és la major part de l'est del que constitueix Euràsia – essent Europa la península nord-occidental d'aquesta massa de terra – o d'Àfrica-Euràsia; geològicament, Àsia, Europa, i Àfrica formen una única massa contigua (excepte el canal de Suez) i comparteixen la mateixa plataforma continental. Quasi tota Europa i la major part d'Àsia estan situades sobre la placa eurasiàtica, que s'uneix al sud amb la placa aràbiga i la placa índica, mentre que la part est de Sibèria està sobre la placa nord-americana i les Filipines sobre la placa filipina.

Tot i així, aquí parlarem del que s'ha considerat i es considera, tradicionalment o com a convenció, com el continent d'Àsia.

Té un litoral molt accidentat, amb multitud de mars interiors (mar Aràbiga, mar de la Xina Meridional, mar de Java, mar de la Xina Oriental, mar Groga, mar del Japó, mar d'Okhotsk, mar de Bering, mar de Kara, mar de Barentsz, etc.); golfs (golf Pèrsic, golf d'Oman, golf de Bengala, golf de Siam, golf de Tonquín, golf d'Anadir, etc.); penínsules (Anatòlia, Aràbia, Índia, Malacca, Indoxina, Corea, Kamtxatka, Taimir, Kola, etc.), i illes adjacents, com Xipre, les Maldives, Sri Lanka, el gran arxipèlag d'Insulíndia (que inclou les Filipines, Borneo, Sumatra, Java i Cèlebes, entre d'altres), Taiwan, les illes del Japó, Sakhalín, Nova Sibèria, la Terra del Nord, Nova Zembla, etc.).

Pel que fa al relleu, és un continent molt muntanyós, on sobresurt la serralada de l'Himàlaia, que conté les màximes altures de la Terra, amb cims com l'Everest, el K2 o l'Annapurna, tots amb més de 8.000 metres d'altitud. També hi trobem grans planícies com Sibèria i deserts com el Gobi o el desert d'Aràbia.

S'hi troben rius importants, com l'Obi, el Ienissei i el Lena a la conca de l'Àrtic; l'Amur, el riu Groc, el Iangtsè i el Mekong a la conca del Pacífic; i el Brahmaputra, l'Irauadi, el Ganges i l'Indus a la conca de l'Índic; el Tigris i l'Eufrates a l'Àsia occidental, i l'Amudarja i el Syrdarja a la conca endorreica interior. El continent també té grans llacs, com la mar Càspia, el més gran del planeta, la mar d'Aral, la mar Morta, de salinitat intensa o el Baikal, el llac més fondo del món.

Geografia política

Rússia

Mongòlia

Xina

Japó

Corea del Sud

Corea del Nord

Taiwan

Índia

Pakistan

Nepal

Bhutan

Bangla Desh

Maldives

Territori Britànic de l'Oceà Índic

Sri Lanka

Vietnam

Tailàndia

Laos

Cambodja

Myanmar

Malàisia

Brunei

Singapur

Filipines

Indonèsia

Timor Oriental

Kazakhstan

Uzbekistan

Kirguizistan

Tadjikistan

Turkmenistan

Egipte

Afganistan

Iran

Aràbia Saudita

Oman

Iemen

EAU

Qat.

Bah.

Kuw.

Iraq

Jordàn.

Isr.

Síria

Líban

Turquia

Grècia

Xip.

Geòrgia

Azerbaidjan

Armènia

Austràlia

Història d'Àsia

Àsia cap el 1200.

Mapa d'Àsia, 1892.

La gran dimensió del continent asiàtic fa que la seva història no es pugui veure des d'un punt de vista global, sinó que cadascuna de les seves regions (Extrem Orient, Àsia Meridional, Àsia Sud-oriental, Orient Mitjà i Àsia Central) tingui una història pròpia, no necessàriament lligada a la de la resta de regions.

Àsia fou un dels continents on es desenvoluparen les primeres civilitzacions a les valls dels principals rius del continent, a Mesopotàmia, el riu Indus, i la vall del Riu Groc. D'entre les civilitzacions més destacades podem esmentar Sumer, Accad, Assíria, Babilònia, Fenícia (un dels primers grans pobles mariners que establiren colònies a tota la Mediterrània, entre elles Cartago), totes elles a l'Orient Proper i Mitjà, o la civilització xinesa a l'Orient Llunyà. Aquestes civilitzacions compartiren moltes similituds. És possible que intercanviessin tecnologia i idees. L'escriptura, en canvi, sembla que es va desenvolupar de forma individual a cadascuna de les regions. La zona de l'Àsia Central fou habitada des de temps llunyà per tribus nòmades que muntaven a cavall, que realitzaven incursions periòdiques tant a la Xina, com a Europa o a l'Àsia Meridional.

Cir el Gran conformà l'Imperi Persa al segle VI aC que s'estenia des de l'Indus fins a la frontera grega. El macedoni Alexandre el Gran conquerí tot aquest vast imperi al segle IV aC, però amb la seva mort, l'imperi es desmembrà. La major part fou ocupada successivament per l'Imperi Selèucida, l'Imperi Part i l'Imperi Sassànida. L'Imperi Romà controlà la part d'Àsia Occidental, arribant a Mesopotàmia. Moltes d'aquestes cultures foren influenciades per la Ruta de la Seda, que connectà Xina, Índia, l'Orient Mitjà i Europa. Les religions budista i hinduista assoliren gran influència a l'Àsia del sud, est i sud-est.

A l'Edat Mitjana l'islam, procedent d'Aràbia, envaí gran part del continent, des de l'Orient Mitjà i Proper, passant pel Càucas fins l'Àsia Central. Es creà la Dinastia omeia amb seu a Damasc, més tard substituïda per l'Abbàssida amb seu a Bagdad. Tribus turques procedents d'Àsia Central, que adoptaren l'islamisme, arribaren a la zona el segle X i crearen l'Imperi Seljúcida. Al segle XIII es creà l'Imperi Mongol que es va estendre des de la Xina fins a Europa, un dels majors imperis de la història.

A l'Edat Moderna una nova tribu turca formà l'Imperi Otomà que existí des del segle XVI fins el segle XX. L'Imperi Rus començà a expandir-se des del segle XVII. També aquest segle, els manxús van envair la Xina i van enderrocar la dinastia Ming, establint la dinastia Qing, que va governar la Xina fins a la seva abolició el 1911, després de la Revolució Xinhai. Els Europeus prengueren el control a nombroses zones del continent, els portuguesos a Macau i Goa, els espanyols a Filipines, i cap els segles XIX i XX, els britànics a l'Índia, els neerlandesos a Indonèsia i els francesos a Indoxina. Anglesos i russos mantingueren una forta lluita per les regions d'Àsia Central al segle XIX. Diverses zones es mantingueren fora del control dels europeus durant aquests anys, tot i que no fora de la seva influència, com ara Pèrsia, Tailàndia i una gran part de Xina. Al segle XX l'Imperi Japonès envaí Xina, Corea i el sud-est asiàtic, durant la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, la majoria de territoris esdevingueren independents. Durant la Guerra Freda, es produïren diversos conflictes com la Guerra de Corea, la Guerra del Vietnam o la Guerra afgano-soviètica. El Conflicte arabo-israelià, les disputes entre Índia, Xina i Pakistan, la guerra de l'Afganistan o la guerra d'Iraq són alguns dels fronts oberts avui dia al continent.

Territoris i regions

Geoesquema de les subregions d'Àsia de la ONU:

•  Àsia Oriental
•  Àsia Central
•  Àsia Occidental
•  Àsia Sud-oriental
•  Àsia Meridional

Nom de la regió i territori	Àrea (km²)	Població (1 Juliol 2008 est.)	Densitat de població (per km²)	Capital
Àsia Central:
Kazakhstan	2,724,927	15,666,533	5.7	Astana
Kirguizistan	198,500	5,356,869	24.3	Bishkek
Tadjikistan	143,100	7,211,884	47.0	Duixanbe
Turkmenistan	488,100	5,179,573	9.6	Ashgabat
Uzbekistan	447,400	28,268,441	57.1	Tashkent
Àsia Oriental:
República Popular de la Xina	9,584,492	1,322,044,605	134.0	Pequín
Hong Kong	1,092	7,903,334	6,688.0	—
Macau	25	460,823	18,473.3	—
República de la Xina (Taiwan)	35,980	22,920,946	626.7	Taipei
Japó	377,835	127,288,628	336.1	Tòquio
Corea del Nord	120,540	23,479,095	184.4	Pyongyang
Corea del Sud	98,480	49,232,844	490.7	Seül
Mongòlia	1,565,000	2,996,082	1.7	Ulan Bator
Àsia Septentrional:
Rússia	17,075,400	142,200,000	26.8	Moscou
Àsia Sud-oriental:
Brunei	5,770	381,371	60.8	Bandar Seri Begawan
Myanmar (Myanmar)	678,500	47,758,224	62.3	Naypyidaw
Cambodja	181,035	13,388,910	74	Phnom Penh
Timor Oriental	15,007	1,108,777	63.5	Dili
Indonèsia	1,419,588	237,512,355	159.9	Jakarta
Laos	236,800	6,677,534	24.4	Vientiane
Malàisia	329,847	27,780,000	84.2	Kuala Lumpur
Filipines	300,000	92,681,453	281.8	Manila
Singapur	704	4,608,167	6,369.0	Singapur
Tailàndia	514,000	65,493,298	121.3	Bangkok
Vietnam	331,690	86,116,559	246.1	Hanoi
Àsia Meridional:
Afganistan	647,500	32,738,775	42.9	Kabul
Bangladesh	144,000	153,546,901	926.2	Dhaka
Bhutan	47,000	682,321	14.3	Thimphu
Índia	3,167,590	1,147,995,226	318.2	Nova Delhi
Iran	1,648,195	65,875,223	42	Teheran
Maldives	300	379,174	1,067.2	Malé
Nepal	140,800	29,519,114	183.8	Katmandú
Pakistan	803,940	167,762,049	183.7	Islamabad
Sri Lanka	65,610	21,128,773	298.4	Sri Jayawardenapura-Kotte
Àsia Occidental:
Armènia	29,800	2,968,586	111.7	Yerevan
Azerbaidjan	46,870	3,845,127	82.0	Bakú
Bahrain	665	718,306	987.1	Manama
Xipre	9,250	792,604	83.9	Nicòsia
Gaza	363	1,537,269	3,315.7	Gaza
Georgia	20,460	4,630,841	99.3	Tbilisi
Iraq	437,072	28,221,181	54.9	Bagdad
Israel	20,770	7,112,359	290.3	Jerusalem
Jordània	92,300	6,198,677	57.5	Amman
Kuwait	17,820	2,596,561	118.5	Al-Kuwait
Líban	10,452	3,971,941	353.6	Beirut
Oman	212,460	3,311,640	12.8	Masqat
Qatar	11,437	928,635	69.4	Doha
Aràbia Saudita	1,960,582	23,513,330	12.0	Al-Riyad
Síria	185,180	19,747,586	92.6	Damasc
Turquia	756,768	71,892,807	76.5	Ankara
Emirats Àrabs Units	82,880	4,621,399	29.5	Abu Dhabi
Palestina	5,860	2,611,904	393.1	Jerusalem
Iemen	527,970	23,013,376	35.4	Sanaà
Total	43,810,582	4,050,404,193	89.07

Nota: Part d'Egipte (Península del Sinaí) és geogràficament a Àsia Occidental.

Canvis de nom de països

Diversos països asiàtics han canviat de nom durant el segle XX com a resultat de consolidacions, secessions, independències o canvis de règim.

Antic nom	Any	Nom actual
Pakistan Est	1971	Bangladesh, República Popular de
Kamputxea Democràtica	1975	Cambodja, Regne de
Imperi del Gran Qing de Xina	1911 1949	Xina, República de Xina, República Popular de
Timor Portuguès	1975	Timor Oriental, República Democràtica de
Índies Orientals Neerlandeses	1945	Indonèsia, República d'
Imperi Persa	1935 1979	Iran, República de Iran, República Islàmica de
Transjordània	1946	Jordània, Regne de
RSS del Kirguizistan (URSS)	1991	Kirguizistan, República de
Federació de Malàisia, Sabah, Sarawak i Singapur	1963	Malàisia i Singapur
Birmània	1989	Myanmar, Unió de
Masqat	1971	Oman, Sultanat d'
Pakistan Oest	1971	Pakistan, República Islàmica de
Índies Orientals Espanyoles	1565	Filipines, República de les
Hejaz-Nejd, Regne de	1932	Aràbia Saudita, Regne d'
Aden	1970	Iemen del Sud, República Popular de
Ceilan	1972	Sri Lanka, República Democràtica Socialista de
RSS del Tadjikistan (URSS)	1991	Tadjikistan, República de
Siam	1939	Tailàndia, Regne de
Imperi Otomà	1923	Turquia, República de
RSS del Turkmenistan (URSS)	1991	Turkmenistan
Oman de la Treva i Estats de la Treva	1971	Emirats Àrabs Units
Indoxina francesa	1949	Vietnam, República Socialista de
Iemen del Nord i Iemen del Sud	1990	Iemen, República del

Economia

Àsia és el tercer continent, darrera Amèrica del Nord i Europa, en PIB, però el primer en paritat de poder adquisitiu. A data de 2007, el primer país asiàtic en PIB era la Xina, seguida de l'Índia, el Japó, Corea del Sud i Indonèsia. En canvi, en termes nominals el rànquing és: Japó, Xina, Índia, Corea del Sud, Aràbia Saudita, Taiwan, Indonèsia.

El comerç entre els països asiàtics està augmentant en relació a les exportacions fora del continent; el 2003, el 44% de les exportacions dels països asiàtics (sense incloure Japó) es destinaven a altres països asiàtics, front al 47,1% el 2010. Tanmateix, el percentatge d'exportacions als Estats Units, la Unió Europea i Japó ha baixat d'un 43% a un 36,5% en el mateix període.

Blocs de comerç

• Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic
• Diàleg Econòmic Àsia-Europa
• Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic
• Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf
• Comunitat d'Estats Independents
• Associació Sud-asiàtica per a la Cooperació Regional

Recursos naturals

Àsia és el primer continent del món en una gran quantitat de recursos naturals, com petroli, boscos, peix, aigua, arròs, coure i argent.

Indústria

Tradicionalment, els països asiàtics més potents pel que fa a l'activitat industrial estan situats a l'est i sud-est del continent, principalment Xina, Taiwan, Corea del Sud, Japó, Índia i Singapur. Japó i Corea del Sud són importants potències en multinacionals.

Serveis financers

Àsia té quatre grans centres financers: Mumbai, Hong Kong, Singapur, i Tòquio. Dubai és un important centre financer en creixement i el més important d'Àsia Occidental.

Llengües i literatura

Rabindranath Tagore, el primer Premi Nobel asiàtic.

Àsia és un territori amb moltes famílies lingüístiques, així com llengües aïllades. La majoria de països asiàtics tenen més d'una llengua que és parlada de forma nativa. Per exemple, segons Ethnologue, a Indonèsia es parlen més de 600 llengües, a l'Índia més de 415 i a les Filipines més de 100. La Xina té diversos idiomes i molts dialectes a les diferents províncies.

El poeta, dramaturg i escriptor bengalí de Santiniketan Rabindranath Tagore fou l'any 1913 el primer asiàtic en guanyar un Premi Nobel. Altres escriptors asiàtics guanyadors d'aquest premi són: Yasunari Kawabata (Japó, 1966), Kenzaburō Ōe (Japó, 1994), Gao Xingjian (Xina, 2000) i Orhan Pamuk (Turquia, 2006).

Religió

Mitologia

La mitologia asiàtica és diversa. La primera mitologia coneguda és la mitologia sumèria (on destaca l'Epopeia de Gilgamesh) la qual influí a la majoria de religions i mitologies posteriors de la zona. La mitologia hindú parla sobre un avatar del Déu Vixnu en forma de peix qui avisà Manu d'una terrible inundació. A l'antiga mitologia xinesa, al text clàssic Shan Hai Jing, el legislador xinès Yu el Gran va haver de passar 10 anys per controlar un diluvi que assolà l'antiga Xina, essent ajudat per la deessa Nüwa qui, literalment, arreglà el cel trencat per on queia la pluja.

Religions dhàrmiques i taoistes

Les filosofies i religions dhàrmiques, com l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme, s'originaren a l'Índia. A l'Est, particularment a la Xina i al Japó, prengueren forma el confucionisme, el taoisme i el budisme zen.

Religions abrahàmiques

Les religions abrahàmiques, el judaisme, el cristianisme i l'islamisme s'originaren a l'Orient Pròxim. El judaisme, la més antiga de les tres és practicada principalment a Israel, a més d'altres petites comunitats a d'altres països. El cristianisme catòlic és majoritari a les Filipines i a Timor Oriental, mentre que a Armènia predomina el cristianisme ortodox. També hi ha importants comunitats cristianes a l'Orient Mitjà, Índia o la Xina. L'islamisme és la religió dominant a la major part de l'est asiàtic, tot i que també és la religió majoritària a països com Indonèsia i Malàisia (sud-est asiàtic); Pakistan, Bangladesh o Iran (Àsia meridional); l'Àsia Central i a bona part de Rússia.

Altres religions

Altres religions del continent són el zoroastrisme i el xamanisme practicats a Iran i Sibèria respectivament, el xintoisme practicat al Japó (usualment amb el budisme) i l'animisme a algunes part de l'Índia i el sud-est asiàtic.

Bibliografia

• Higham, Charles. Encyclopedia of Ancient Asian Civilizations. Facts on File library of world history. New York: Facts On File, 2004.
• Kapadia, Feroz, and Mandira Mukherjee. Encyclopaedia of Asian Culture and Society. New Delhi: Anmol Publications, 1999.
• Levinson, David, and Karen Christensen. Encyclopedia of Modern Asia. New York: Charles Scribner's Sons, 2002.

Enllaços externs

• Mapa d'Àsia
• Mapes d'Àsia de Norman B. Leventhal Map Center a la Boston Public Library
• Philp Bowring, "What is Asia?" (Columbia University Asia For Educators), [2]
• Àsia a l'Enciclopèdia