Hinduisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'hinduisme (en sànscrit सनातन धर्म, Sanātana Dharma, "la llei eterna") és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l’autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys. Si se'l considera una religió, en seria la tercera a escala mundial, amb aproximadament 1.000 milions de practicants, el 96% dels quals viuen al subcontinent indi.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Pregant a la riba del Ganges
El símbol Aum

Es denomina hinduista o hindú qui creu en alguna de les religions de l'hinduisme, però també designa qui forma part de la cultura hinduista. Originàriament la paraula prové del persa hindu, que era com els perses pronunciaven el nom del riu Sindhu (en català Indus, que antigament era la frontera de l'Indostan).

A causa del fet que la majoria de la població de l'Índia professa l'hinduisme i al desig d'evitar l'ambigüitat del gentilici indi (usat també per designar els aborígens del continent americà), pràcticament des de la introducció al català l'últim terç del segle XIX s'ha fet servir també la paraula hindú per designar els naturals de l'Índia.

Aquest ús extensiu de 'hindú' és admissible quan no hi hagi risc de confusió amb el seu sentit estrictament religiós: hindú=religió i indi=gentilici de l'Índia i/o "Índies" descobertes per Colom.

Definició de l'hinduisme pel Tribunal Suprem de l'Índia[modifica | modifica el codi]

El 1966, la Cort suprema de l'Índia va definir així la fe hindú:[1]

  1. l'acceptació respectuosa dels Vedes com la més alta autoritat sobre els assumptes religiosos i filosòfics, i l'acceptació respectuosa amb els Vedes pels pensadors i filòsofs hindús com base única de la filosofia hindú,
  2. l'esperit de tolerància i de bona voluntat per comprendre i apreciar el punt de vista de l'adversari, basat sobre la revelació que la veritat implica diverses aparences,
  3. l'acceptació dels sis sistemes de filosofia hindú i d'un ritme del món que coneix períodes de creació, de conservació i de destrucció, o yuga, succeint-se sense fi,
  4. l'acceptació de la creença en el renaixement i la preexistència dels éssers,
  5. el reconeixement del fet que els mitjans o les maneres d'accedir a la salvació (mokxa) són múltiples,
  6. el fet que, malgrat el nombre de les divinitats a adorar, es pot ser hindú i no adorar cap ídol,
  7. a diferència d'unes altres religions, o creences, la religió hindú no està vinculada a cap conjunt definit de conceptes filosòfics.

Història de l'hinduisme[modifica | modifica el codi]

A l'edat del bronze, la civilització de la vall de l'Indus té els primers elements d'allò que avui es diu "hinduisme", com els banys, els símbols fàl·lics comparables al Lingam de Xiva, i l'esvàstica.[2] Un segell descobert a Mohenjo-Daro és considerat com una de les primeres representacions de Xiva.[3]

Durant el període vèdic, a l'edat del ferro (entre 1500 i 800 aC), es van compondre els quatre Vedes, que són els textos fundadors de l'hinduisme. Algunes divinitats del Rig Veda van ser represes i revisades per l'hinduisme.

Del 1000 a 600 aC s'escriu la part que tracta dels mantres, i el bramanisme esdevé dominant. Però texts com el Shatapatha Brahmana discuteixen el ritualisme rígid i l'elitisme d'aquesta època per tal d'afavorir l'enfocament místic. Durant aquesta època apareix igualment el Buda.

A l'edat mitjana, l'hinduisme, a través del teisme, troba un nou desenvolupament. L'hinduisme que es coneix avui és principalment procedent d'aquest nou corrent que ha aprofitat el declivi del budisme dels segles IV i V.

Al segle XX, l'hinduisme va estendre's fora de l'Índia i en particular a l'Occident. Vivekananda en va fer una primera presentació el 1893 al Parlament de les Religions del Món a Chicago.

Períodes i escoles[modifica | modifica el codi]

La filosofia hindú clàssica pot agrupar-se en dues categories: les escoles "ortodoxes" (àstika) i les "heterodoxes" (nàstika, que no accepten l'autoritat dels Vedes).[4]

Localització i cronologia[modifica | modifica el codi]

L'esvàstica hindú

L'hinduisme és majoritari actualment a només tres estats del món: l'Índia (bressol de l'hinduisme i la seva terra sagrada), on són el 75%, el Nepal, on són el 85%, i l'illa africana de Maurici, encara que el Nepal era fins fa poc l'únic Estat del món que reconeixia a l'hinduisme com a religió oficial. També són majoria a l'illa indonèsia de Bali. Després de la independència de l'Índia i la divisió del subcontinent indi en territoris de majoria hindú i musulmana, es va formar l'Estat del Pakistan per a la població islàmica, però hi van quedar importants minories hindús. Després de la secessió del Pakistan Oriental (actual Bangla Desh), l'antiga colònia britànica va quedar dividida en tres Estats. A Bangla Desh la minoria hindú és molt més gran que al Pakistan i hi ha hagut actes violents contra ella –així com contra budistes, cristians i animistes– pràcticament des de la independència del país, fins a l'extrem d'haver desaparegut gairebé 3 milions de bengalins, la gran majoria hindús, des del 1971 (informe del Departament d'Estat dels Estats Units fet pel llavors senador Edward Kennedy) a causa del que ha de ser considerat el genocidi més gran durant moltes dècades.

També hi ha importants minories hindús a l'Afganistan (on durant el règim dels talibans van ser forçats a dur un distintiu), Bhutan, Birmània, Cambodja, Indonèsia, Malàisia, Sri Lanka i Tailàndia. A Occident hi ha hindús a gairebé tota l'Europa Occidental, principalment a la Gran Bretanya, i també n'hi ha molts als Estats Units. Hi ha minories hindús a molts països llatinoamericans, especialment al Panamà.

  • Els hindús són majoritaris a:
Brama, déu creador en l'hinduisme
  • Destacades comunitats hindús a:
  • Afganistan Afganistan (segona religió després de l'islam)
  • Bangla Desh Bangla Desh (segona religió després de l'islam)
  • Bhutan Bhutan (segona religió després del budisme)
  • Birmània Birmània (segona religió després del budisme)
  • Indonèsia Indonèsia (segona religió després de l'islam)
  • Malàisia Malàisia (tercera religió després de l'islam i el budisme)
  • Oman Oman (segona religió després de l'islam)
  • Pakistan Pakistan (tercera religió després de l'islam i el cristianisme)
  • Sri Lanka Sri Lanka (segona religió després del budisme)
  • Tailàndia Tailàndia (segona religió després del budisme)

Suma de cultures[modifica | modifica el codi]

L'hinduisme no té fundador, no és cap religió ni cap filosofia sinó una suma d'elles, un conjunt de creences metafísiques, religioses, cultes, costums i rituals que formen una tradició sense ordes sacerdotals que estableixin dogmes, ni cap organització central.[5]

Es tractaria més aviat d'un conjunt de creences procedents de pobles de diferents regions barrejades amb les que van portar els aris que es van establir a la vall de l'Indus.

Els hinduistes li diuen a aquella tradició religiosa sanàtana dharma ('religió eterna'), perquè creuen que no té començament ni tindrà final. Segons ells ha existit durant més de 5.000 anys. Diuen que l'hinduisme és la tradició religiosa més antiga del món.

Context[modifica | modifica el codi]

La deessa Kali (Durg) i el déu Xiva copulant

El nombre d'hinduistes a tot el món és de més de 800 milions. A l'Índia, els hinduistes són el 75% del total de la població.

A l'hinduisme com a cultura existeix el teisme, el deisme, el politeisme, el panteisme, l'agnosticisme i l'ateisme. L'hindú se sent culturalment hindú: un budista indi es diferencia d'un altre budista qualsevol per la seva cultura.

L'hinduisme està format per unes quantes religions que són tan diverses com contràries per les seves formes. També hi ha un conjunt de filosofies que obre un ventall de possibilitats.

L'hinduisme no té només una doctrina. Cada religió segueix la seva pròpia: els vixnuïtes creuen en un ésser suprem etern, de nom Vixnu, tanmateix, els vixnuïstes gaudiyas (bengalins) només adoren Krixna.

Al Vedanta aquesta suprema realitat es diu Braman i no té passat, present ni futur i és infinit. Tots els altres éssers de l'univers són la seva expressió, i per això se'l considera l'origen de l'univers.

Els xivaïtes del Caixmir creuen en un únic déu, Xiva, i neguen la importància de Brama i Vixnu. La seva visió monista de l'univers ha estat escrita als Śiva Sutra. La filosofia samkhya de Kapilà és una filosofia profundament atea i ortodoxa.

Creences fonamentals[modifica | modifica el codi]

Estàtua de Xiva a Rishikesh (Índia)

L'hinduisme es basa en els ensenyaments vèdics, segons els quals hi ha un cicle etern de reencarnacions, del qual es pot sortir mitjançant les bones accions. Aquestes es basen en la pietat cap al proïsme, la contemplació, honorar les divinitats i els ritus.

A l'hinduisme hi ha diversitat de creences, però bàsicament els hinduistes creuen que darrere de l'univers visible (maya), al qual atribueixen cicles successius de creació i destrucció, hi ha una altra existència eterna i sense canvis. Abandonar el cicle de reencarnacions (samsara) i tornar a l'univers espiritual és l'objectiu últim dels hinduistes.

Al corrent hinduista impersonal es parla del Braman, del qual tots els altres éssers en són l'expressió, pel se'l considera l'origen de l'univers.

La complexitat de l'hinduisme és tan gran que no es pot etiquetar ni descriure. Una de les seves característiques és la multiplicitat de déus.

Als textos occidentals es va fer popular la trinitat hindú, de nom Trimurti ("tres formes [de Déu]"): els déus masculins Brama, Vixnu i Xiva), però generalment ningú no adora els tres déus. Molts hinduistes adoren la deessa Durga (coneguda com a Kali), però també a molts més déus, fins i tot déus comarcals.

La presència d'escoles diferents dins de l'hinduisme no ha de ser vista com a cisma. Al contrari, no hi ha animositat entre les escoles. En comptes d'això, hi ha un intercanvi d'idees i un debat que serveixen per millorar. No és gaire comú però és permès, que algú segueixi una escola però que prengui la perspectiva d'una altra escola per a certes qüestions.

  • Monoteisme: molts hinduistes creuen en un únic déu.
  • Politeisme: perquè -com diverses religions de l'Índia- professen el sincretisme.
  • Advaita: un tipus d'hinduistes que creuen en un déu abstracte, o en una energia divina impersonal.
  • Idolatria: per als hinduistes, déu pot ser a una estàtua (murti) per permetre la seva adoració (bany, ofrena de menjar, etc.)

Dins del monoteisme es poden incloure el vixnuisme, el xivaisme, el xactisme i el smartisme, oposades a la doctrina advaita (on els jnyanis estudien el Braman impersonal).

Hi ha pràctiques que tothom respecta, com reverenciar els bramans (sacerdots) i les vaques, no menjar carn i casar-se només amb algú de la mateixa casta (l'hinduisme estableix el sistema social de castes).

Fora d'això, no hi ha preceptes rigorosos sobre quan cal fer les pregàries, ni quan cal fer els rituals, ni tampoc cap jerarquia eclesiàstica.

Temes comuns[modifica | modifica el codi]

La filosofia és considerada pels pensadors hindús com una necessitat pràctica que cal que sigui treballada per tal de comprendre millor com s'ha de viure. Es va convertir en un costum dels escriptors indis per explicar l'inici d'obres filosòfiques com (puruṣārtha).[6] que la filosofia que hi ha un ordre subjacent unitari, que és omnipresent i omniscient. Algunes escoles es van concentrar en l'explicació d'aquest ordre. Tots els grans fenòmens de la naturalesa, el destí, els fets, etc. es consideren els resultats d'aquest ordre. El primer esment d'aquesta figura al Rig Veda, que parla de Brama, o l'universal i transcendent "etèria" blocs de construcció de tot el món. Es descriu com adimensional, atemporal i fora de l'abast de les fronteres conegudes de la felicitat i el coneixement.

La idea de l'ACR, traduït per Gavin Flood com a "justícia" o "el còsmic i l'ordre social",[7] també hi té un paper important.

Déus principals[modifica | modifica el codi]

Article principal: Divinitats de l'Índia

Trimurti[modifica | modifica el codi]

Trimurti és un concepte de l'hinduisme en el qual les funcions còsmiques de creació, manteniment i destrucció (o dissolució que precedeix la recreació) estan personificades per les divinitats de Brama el creador, Vixnu el preservador i Xiva el destructor o transformador.

La seva representació sol mostrar aquests tres déus un al costat de l'altre (asseguts o dempeus) o reunits en un sol cos (que té, llavors, tres caps, sis braços i sis cames). També se'ls mostra associats amb les seves consorts, que simbolitzen l'energia, el moviment, mentre que ells representen la matèria, la inèrcia; així Lakshmi completa Vixnu (la prosperitat —Lakshmi— està condicionada per la preservació), parella que es troba mútuament completada per la de Shakti (o Parvati-Kali-Durga) i Xiva (l'energia femenina completant la matèria masculina), i finalment per Brama i Sarasvatí (el coneixement —Sarasvatí— sent necessari a la creació).

  • Brama o Brahma és, dins de l'hinduisme, el déu creador de tot el que existeix, personificació del braman suprem. Encara que els atributs de l'activitat creadora siguin donats a diversos déus en el període vèdic ulterior, en l'etapa dels Brahmana (categoria de la literatura vèdica consagrada al dogma i als rituals, però que també conté llegendes i especulacions abstractes), el déu pare, Prajapati o Brama, és presentat com el creador únic.
  • Vixnu també se'l coneix amb el nom de Narayana. S'encarna especialment en Krixna i Rama. Dintre de l'hinduisme hi ha diverses creences respecte a la trascendència de Vixnu.
  • Xiva Xankarao Mahadeva. Déu del sacrifici de la mitologia índia, en l'hinduisme clàssic constitueix, amb Brama -déu creador- i Vixnu -déu preservador-, la Trimurti: Xiva n'és l'aspecte destructor però en un terme positiu (destrucció per a reconstruir) i assumeix molts altres papers com el de senyor dels ascetes (Mahadeva)

Altres déus[modifica | modifica el codi]

  • Aditi és, dins del vedisme, la deessa-mare (Devamātri, mare dels déus). Representa el concepte de l'origen primordial, de l'expansió infinita creadora de totes les coses. En la mitologia hindú, Aditi donà a llum els aditya, divinitats (deva) que personifiquen els dotze mesos de l'any i els signes del zodíac. Representa l'amplitud, l'extensió, la llibertat. És la deessa que permet el floriment, allibera de tot el que restringeix, fa desaparèixer tot rastre de pecat, d'impuresa, de malaltia. Dóna la bona salut. És la mare per excel·lència i les dones, durant el seu embaràs, llueixen l'amulet "que Aditi portava quan desitjava un fill". Per això és protectora dels parts. Se la representa com una dona jove que retorça els seus cabells amb les dues mans. Dels seus cabells surt el riu, font de totes les riqueses.
  • Ganeix és el déu de la saviesa; és representat amb cos d'home panxut, cap d'elefant mancat d'un ullal i quatre braços. És venerat com a portador de bona sort, i per la seva capacitat de resoldre els problemes. És fill de Xiva i Parvati. Com que la segona volia tenir un fill, li va demanar al primer i li va agafar la roba i la va embolicar de manera que a dins en va aparèixer un. Parvati estava molt contenta, però, en un atac d'enveja, Xiva va enviar un raig mortal amb el seu ull frontal i li va llevar el cap. Més tard, penedit, va buscar de pressa quin cap hi havia disponible a la vora i li va posar el d'un elefant al qual li faltava un ullal.
  • Agni és el déu del foc i del sacrifici, el qui uneix la terra i el cel i l'atmosfera que hi ha enmig d'ells. Té molts temples dedicats al sud de l'Índia.
  • Parvati és una deessa de la religió hinduista. El seu nom significa "filla del turó Pārvata" ("pàrvata" vol dir "muntanya"). És la filla de Hima-vat ("que té neu", les muntanyes de l'Himàlaia) i dona del déu Xiva. És la mare de Ganesha (déu amb el cap d'elefant) i de Karttikeya (Skanda, el déu de la guerra).
  • Kali és una de les deesses principals. Encara que generalment se la coneix com un ésser violent, Kali és una deessa amb una història complexa. És considerada una de les consorts de Xiva. El seu nom sembla ser una versió femenina de la paraula sànscrita kāla (que significa foscor); també significa dona negra.
  • Rama és el setè avatar (descens de Déu) de Vixnu, nascut a l'Índia per deslliurar-la del jou del dimoni Rávana. En l'actualitat Rama és el déu més popular de l'Índia.
  • Hanuman és el déu mico venerat pels hindús, qui ho consideren un aspecte del déu Xivá. És el fidel company de Rāma (un dels deu avatars de Vixnu en el Garuda Purana de Vixnu) i una de les deïtats més importants del panteó hindú, en el Ramaiana, on li ajuda en la seva expedició en contra de les forces del mal liderades pel malvat Rāvana. Té un poder i una força gairebé il·limitada, fins i tot el punt que en néixer va saltar fins al sol en confondre'l amb una fruita. El seu nom significa el que té mandíbula [gran] (sent hanu: mandíbula, mat: posseeix).
  • Durga és un dels epítets de Parvati, consort de Xiva, considerada com la shakti (l'energia) de l'Absolut impersonal i adorada sola (signe de la seva omnipotència), a diferència de Parvati.[8] És una de les divinitats principals del panteó hindú.
  • Ganga és la deessa del Ganges, filla de l'apsara Menaka i d'Himavant, el rei de l'Himalaya. És la mare de Karttikeya - Skanda - amb Agni i que és anomenat en conseqüència Gangaputra. És també la mare de vuit nois amb el rei Shântanu, però en el moment de la seva separació, els va ofegar tots excepte un, Bhishma. És l'esposa de Xiva que la porta a la seva cabellera. És de vegades anomenada Bhagirathi, «descendent de Bhagiratha», ja que és gràcies a les ascesis de rishi que va baixar sobre terra per tal de purificar els éssers dels seus pecats.

Llocs sagrats[modifica | modifica el codi]

Ciutats[modifica | modifica el codi]

Rius[modifica | modifica el codi]

Texts sagrats[modifica | modifica el codi]

Exemplar del Rig Veda, escrit en sànscrit

Els hinduistes accepten els texts sagrats Vedes, que inclou gran quantitat de texts antics.

Sruti[modifica | modifica el codi]

Hi ha un grup de texts que es consideren «revelats» (en sànscrit sruti: escoltats), i que no poden ser interpretats, sinó seguits al peu de la lletra:

Smriti[modifica | modifica el codi]

Altres texts sagrats són els smriti (el recordat, la tradició):

L'hinduisme es conforma com el coneixem en l'actualitat a partir del segle III aC, combinant doctrines budistes amb creences brahmàniques (de castes) i dràvides.

Dimensió social de l'hinduisme[modifica | modifica el codi]

Dansa[modifica | modifica el codi]

Dansarina del Bharata natyam.

Verdader art ritual, la dansa clàssica índia neix en els temples. Diversos segles abans de l'era cristiana, els grans santuaris utilitzen els talents de les joves dansarines.[9] Artistes sagrades, són lligades al temple, porten el nom de devadaçi («esclaus de déu»), i participen en les cerimònies d'ofrenes i d'adoració. Quan, més tard, el ball sigui practicat a la cort dels prínceps, conservarà aquesta inspiració religiosa. L'Índia clàssica ha conegut dos grans tipus de ball:

  • El Bharata natyam és la forma més antiga, de manera estreta vinculada a les cerimònies religioses. Per a aquest art sobri, delicat, al ritme generalment lent, el ballarí està sol en escena.
  • Més espectacular, el Kathakali troba els seus temes en els grans episodis del Ramayana i del Mahabharata. Cada ballarí porta un vestit sumptuós i un maquillatge espès corresponent al seu personatge: els déus són generalment pintats en verd, els dimonis en vermell o en negre

Entorn[modifica | modifica el codi]

Processó de cremació a Bali (Indonèsia)

L'entorn en l'hinduisme té una gran importància. Sanâtana-dharma devolució a la concepció d'una essència eterna del cosmos, la qualitat que lliga tots els éssers humans, animals i vegetals a l'univers al voltant i eventualment a la font de tota existència[10][11] Aquesta perspectiva significa que a l'Índia, al nivell religiós i filosòfic, l'entorn no pot ser ignorat, o menyspreat.

Els Bishnoïs (o Vishnoï) són els membres d'una comunitat creada pel guru Jambeshwar Bhagavan, anomenat de manera comuna Jambaji (1451-?), sobretot present en l'estat del Rajasthan, majoritàriament a les regions de Jodhpur i de Bikaner, i en una mesura menor en l'estat veí del Haryana a l'Índia.

Els Bishnoïs segueixen vint-i-nou principis promulgats pel seu guru i es caracteritzen pel seu vegetarianisme, el seu respecte estricte de tota forma de vida (no-violenta, ahimsa), la seva protecció dels animals així com dels arbres, la seva adopció d'una vestimenta particular.[12] Se'ls defineix sovint com tenint una forta consciència ecològica. Els Bishnoïs viuen tranquil·lament en pobles aïllats lluny dels centres de població, i són aproximadament set milions en Índia. Són els rars hindús a enterrar els seus morts, a conseqüència del bosc que cal tallar per a la cremació.

Les festes[modifica | modifica el codi]

La Kumbhamela que reuneix cada vegada milions de pelegrins.

Les festes en l'hinduisme ocupen un lloc visible i incontestable en la pràctica de la religió hindú. Exceptuant les festes més populars, com aquella de Holi, del naixement de Krixna o de Diwali, la festa de les llums, que són celebrades en tota l'Índia, la majoria de les celebracions tenen una importància sobretot local.[13]

Habitualment, el desenvolupament de la festa és centrat al voltant d'un gran carro ricament adornat portant les imatges de les divinitats del temple, i que és estirat a través del poble o la regió tota sencera.[13]

Una de les festes més conegudes és la que es manté a Puri (a Orissa) en honor de Krixna-Vixnu que representa en aquesta ocasió les figures de Jaqannatha («senyor del món»), del seu germà Balarama i de la seva germana Soubhadra.[13]

Es pot igualment citar Janmâshtami, «vuitè dia de naixement», festa de la nativitat de Krishna, al mes d'agost. Una nina representant Krishna bebè és col·locada en un bressol, al voltant del qual la família vigila una gran part de la nit recitant invocacions i cants. El dejuni és sovint observat en ocasió d'aquesta cerimonia.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. web de l'Himalayan Academy
  2. [enllaç sense format] http://www.bbc.co.uk/religion/religions/hinduism/history/history_1.shtml Hindu History (BBC)
  3. Gavin Flood, professor d'estudis religiosos en Oxford (1996), pàg. 28 a 29.
  4. Chatterjee i Datta, p. 5.
  5. Margaret Stutley (1985): Hinduisme: la llei eterna (pàg. 10), Londres: Aquarian Press.
  6. Chatterjee i Datta, p. 12.
  7. Flood, pàg. 45, 47.
  8. L'hindouisme, une introduction, Dharam Vir SINGH, éditions Surabhi Prakash
  9. Les civilitzacions d'Àsia, Véronique Ageorges, Jean-Michel Coblence, Casterman, ISBN 2-203-15707-0
  10. «L Hinduisme, una introducció, de Dharam Vir Singh, Surabhi Prakash
  11. L'encyclopédie de les religions, Gerhard J. Bellinger, el llibre de butxaca, ISBN 2-253-13111-3
  12. La guia del rodamón, ISBN 2-01-240325-5
  13. 13,0 13,1 13,2 Gerhard J. Bellinger, enciclopèdia de les religions, El llibre de butxaca, p.405/407
  14. Autobiographie, o les meves experiències de veritat, Mahâtmâ Gândhî, ISBN 81-7234-016-8

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hinduisme