Hinduisme
De Viquipèdia
L'hinduisme (en sànscrit सनातन धर्म, Sanātana Dharma, "la llei eterna") és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.
Si se'l considera una religió, en seria la tercera a nivell mundial, amb aproximadament 1.000 milions de practicants, el 96% dels quals viuen al subcontinent indi.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
Es denomina hinduista la persona que practica alguna de les religions de l'hinduisme, però també designa a qui forma part de la cultura hinduista. Originàriament la paraula prové del persa hindu, que era la manera en què els perses pronunciaven el nom del riu Sindhu (en català Indus, que antigament era la frontera de l'Indostan).
A causa del fet que la majoria de la població de l'Índia professa l'hinduisme, junt amb el desig d'evitar l'ambigüitat del gentilici indi (usat també per designar els aborígens del continent americà) explica que pràcticament des de la seva introducció al català en l'últim terç del segle XIX s'hagi usat també la paraula hindú per designar els naturals de l'Índia.
Aquest ús extensiu d'hindú és admissible en contexts en els quals no hi hagi risc de confusió amb el seu sentit estrictament religiós: hindú=religió i indi=gentilici de l'Índia i/o "Índies" descobertes per Colom.
[edita] Definició de l'hinduisme per la Cort suprema de l'Índia
En 1966, la Cort suprema de l'Índia va definir el marc de la fe hindú[1] com segueix :
- l'acceptació respectuosa dels Vedes en tant que la més Alta Autoritat sobre els assumptes religiosos i filosòfics i l'acceptació respectuosa amb els Vedes pels pensadors i filòsofs hindús com base única de la filosofia hindú,
- l'esperit de tolerància i de bona voluntat per comprendre i apreciar el punt de vista de l'adversari, basat sobre la revelació que la veritat implica diverses aparences,
- l'acceptació dels sis sistemes de filosofia hindú i d'un ritme del món que coneix períodes de creació, de conservació i de destrucció, períodes, o yuga, succeint-se sense fi,
- l'acceptació de la creença en el renaixement i la preexistència dels éssers,
- el reconeixement del fet que els mitjans o les maneres d'accedir a la salvació (moksha) són múltiples,
- el fet que, malgrat el nombre de les divinitats a adorar, es pot ser hindú i no creure's que calgui adorar ídols,
- a diferència d'altres religions, o creences, la religió hindú no està vinculada a un conjunt definit de conceptes filosòfics.
[edita] Història de l'hinduisme
A l'edat del bronze, la civilització de la vall de l'Indus presenta els primers elements del que es diu avui l'hinduisme, tal com els banys, els símbols fàl·lics comparables al Shiva lingam així com els de l'Svastika.[2]
Un segell descobert a Mohenjo-daro, un indret arqueològic, és considerat com una de les primeres representació de Xiva[3]
Durant el període vèdic, a l'edat de ferro, els quatre Vedes, que constitueixen els texts fundadors de l'hinduisme, han estat compostos entre 1500 i 800 aC. Diverses divinitats del Rig Veda han estat llavors represes o revisades per l'hinduisme.
De 1000 a 600 aC, la porcions en relació amb els mantres és completada i el bramanisme és puixant. Però texts com el Shatapatha Brahmana vénen atacar el ritualisme rígid i l'elitisme d'aquesta època per tal d'afavorir l'enfocament místic. És també en aquesta època en què apareix el Buda.
Au Edat mitjana, l'hinduisme, pel bais del teisme, troba un nou desenvolupament. L'hinduisme que es coneix avui és principalment procedent d'aquest nou corrent que ha aprofitat el declivi del budisme dels segle IV i V .
Al segle XX, l'hinduisme s'ha estès fora de l'Índia i en particular en occident. Vivekananda va fer una primera presentació el 1893 al parlament mundial de les religions a Chicago.
[edita] Períodes i escoles
- Anterior al 1500 aC: els Vedas i els Upanishads.
- 500 aC: Jainisme, Budisme, Bhagavad Gita, Manu Smriti.
- 300 aC: l'augment de l'ortodòxia Darshanas.
- 200 dC: Nagarjuna i el sorgiment del budisme Mahayana.
- 600 dC: Shankaracharya i l'augment de Vedanta.
- posterior al 900 dC: desenvolupament d'altres escoles vèdiques: Visishtadvaita, Dvaita, etc.
La filosofia hindú clàssica pot agrupar-se en dues categories: les escoles "ortodoxes" (astika) i les "heterodoxes" (nāstika), que no accepten l'autoritat dels Vedas.[4]
[edita] Localització i cronologia
L'hinduisme és majoritari actualment tan sols en tres estats del món: l'Índia (bressol de l'hinduisme i la seva terra sagrada), on són el 75%, el Nepal, on són el 85%, i l'illa africana de Maurici, encara que Nepal era fins fa poc l'únic Estat del món que reconeixia a l'hinduisme com a religió oficial. També són majoria a l'illa indonèsia de Bali. Després de la independència de l'Índia i la divisió del subcontinent indi en territoris de majoria hindú i musulmana, es va formar l'Estat del Pakistan per a la població islàmica, però importants minories hindús van quedar romanents. Després de la secessió del Pakistan Oriental (actual Bangla Desh), l'antiga colònia britànica va quedar dividida en tres Estats. A Bangla Desh la minoria hindú és molt més gran que al Pakistan i s'han suscitat violents actes contra ella -així com contra budistes, cristians i animistes- pràcticament des de la independència del país, fins a l'extrem d'haver desaparegut de les estadístiques pràcticament 3 milions de bengalís, en la seva immensa majoria hindús des del 1971 (informe del Departament d'Estat dels Estats Units dut a terme pel llavors senador Edward Kennedy) en el que ha de ser considerat el major genocidi dut a terme en dècades.
També hi ha importants minories hindús a l'Afganistan (on durant el règim dels talibans van ser forçats a usar un distintiu), Bhutan, Birmània, Cambodja, Indonèsia, Malàisia, Sri Lanka i Tailàndia. A Occident hi ha hindús a gairebé tota l'Europa Occidental, sent la Gran Bretanya el que té la majoria, i també són notables als Estats Units. Hi ha minories hindús a molts països llatinoamericans, en especial al Panamà.
- Els hindús són majoritaris a:
.svg){kind=small}
- Destacades comunitats hindús a:
Afganistan (segona religió després de l'islam)
Bangla Desh (segona religió després de l'islam)
Bhutan (segona religió després del budisme)
Birmània (segona religió després del budisme)
Indonèsia (segona religió després de l'islam)
Malàisia (tercera religió després de l'islam i el budisme)
Oman (segona religió després de l'islam)
Pakistan (tercera religió després de l'islam i el cristianisme)
Sri Lanka (segona religió després del budisme)
Tailàndia (segona religió després del budisme)
.svg){kind=small}
- També hi ha importants comunitats d'immigrants hindús als
Estats Units, el 
Regne Unit, la 
Península Aràbiga, 
Trinitat i Tobago i 
Sud-àfrica.
.svg){kind=small}
[edita] Suma de cultures
L'hinduisme no té fundador, no és una religió ni una filosofia sinó una suma d'elles, un conjunt de creences metafísiques, religioses, cultes, costums i rituals que conformen una tradició, en la qual no hi ha ni ordres sacerdotals que estableixin un dogma únic, ni una organització central.[5]
Es tractaria més aviat d'un conglomerat de creences procedents de pobles de diferents regions junt amb les que van portar els aris que es van establir en la vall de l'Indus.
Els hinduistes anomenen a aquella tradició religiosa santana dharma ('religió eterna'), perquè creuen que no té principi ni tindrà final. Segons ells ha existit durant més de 5000 anys. Consideren que l'hinduisme és la tradició religiosa més antiga del món.
[edita] Context
El nombre d'hinduistes, dins i fora de l'Índia, abasta més de 800 milions de persones. A l'Índia, els hinduistes són el 75% del total de la població.
En l'hinduisme com a cultura existeix el teisme, el deisme, el politeisme, el panteisme, l'agnosticisme i l'ateisme. Així com un jueu de qualsevol nacionalitat se sent culturalment jueu (fins i tot si és ateu), l'hindú se sent culturalment hindú. Un budista hindú es diferencia d'un altre budista qualsevol per la seva cultura.
L'hinduisme està estructurat per diverses religions que són tan diverses com contràries en les seves formes. De la mateixa manera existeix un conjunt de filosofies que obre un ventall de possibilitats.
L'hinduisme no té una doctrina única. Cada religió segueix la seva pròpia: els vaishnavas creuen en un ésser suprem etern, anomenat Vixnu, tanmateix, els vaishnavas gaudiyas (vixnuistes bengalins) adoren exclusivament Krixna.
En el Vedanta aquesta suprema realitat és denominada Braman i no té passat, present ni futur i és infinit. Tots els altres éssers de l'univers són la seva expressió, pel que se'l considera principi de l'univers.
Els xivaistes del Caixmir creuen en un sol déu, Xiva, i neguen la importància de Brama i Vixnu. La seva visió monista de l'univers ha estat plasmada en els Shiva Sutras. D'altra banda la filosofia Samkhya de Kapilà és una filosofia profundament atea i ortodoxa.
[edita] Creences fonamentals
L'hinduisme es basa en els ensenyaments vèdics, segons els quals hi ha un cicle etern de reencarnacions del qual es pot sortir mitjançant les bones accions. Aquestes es basen en la pietat cap al proïsme, la contemplació, honorar les divinitats i els ritus.
En l'hinduisme hi ha diversitat de creences, però bàsicament els hinduistes creuen que darrere de l'univers visible (maya), al qual atribueixen cicles successius de creació i destrucció, hi ha una altra existència eterna i sense canvis. Abandonar el cicle de reencarnacions (samsara) i retornar a l'univers espiritual constitueix l'objectiu últim dels hinduistes.
En el corrent hinduista impersonal es parla del Braman, del qual tots els altres éssers en són l'expressió, pel se'l considera el principi de l'univers.
Tanmateix, la complexitat de l'hinduisme és tal, que difícilment no pot etiquetar-se o donar-li una descripció. Una de les seves característiques és la multiplicitat de déus.
En texts occidentals va arribar a fer-se popular la trinitat hindú, anomenada Trimurti ("tres formes [de Déu]"): els déus masculins Brama, Vixnu i Xiva), però generalment ningú no adora els tres déus. Molts hinduistes adoren la deessa Durg (coneguda per alguns per un dels seus aspectes com Kali), però també a un gran nombre d'altres déus, déus inclosos comarcals.
La presència d'escoles diferents dins de l'hinduisme no ha de ser vista com un cisma. Al contrari, no hi ha animositat entre les escoles. En comptes d'això, hi ha una pol·linització de les idees entre les escoles, i un debat lògic que serveix per refinar l'enteniment de cada escola de l'hinduisme. No és poc comú, i és permès, que un individu segueixi una escola però que prengui la perspectiva d'una altra escola per a certes qüestions.
- Monoteisme: molts d'hinduistas creuen en un sol Déu.
- Politeíime (creença en diversos déus): perquè -com diverses religions de l'Índia- professen el sincretisme.
- Advaïta: un tipus d'hinduistas que creuen en un Déu abstracte, o en un Déu energia, no es persona.
- Idolatria: per als hinduistas, Déu pot entrar en una estàtua (murti) per permetre la seva adoració (bany, ofrena de menjar, etc.)
Dins del monoteisme es poden incloure el Vishnuisme (o Vaisnavisme), el Xivaisme (que adora el déu Xiva) a l'el aktisme (que adora la deessa Kali), oposades a la doctrina advaïta (on els jnyanis estudien en Brahman impersonal).
Hi ha pràctiques que tots respecten, com reverenciar als brahmans (sacerdot) i a les vaques, no menjar la carn d'aquestes i casar-se només amb una persona de la mateixa casta (l'hinduisme estableix el sistema social de castes).
Fora d'això, no hi ha preceptes rigorosos sobre quan han de formular-se les oracions i que realitzar-se els ritus, ni pròpiament una jerarquia eclesiàstica.
[edita] Temes comuns
La filosofia dels pensadors hindús vistos com una necessitat pràctica que necessiten ser cultivades per tal de comprendre millor com la vida pot ser conduït. Es va convertir en un costum dels escriptors indis per explicar l'inici d'obres filosòfiques com acaba serveix humans (puruṣārtha).[6] que la filosofia centrada en el supòsit que hi ha un ordre subjacent unitari, que és omnipresent i omniscient. Els esforços de diverses escoles es van concentrar en l'explicació d'aquest ordre. Tots els grans fenòmens com els observats en la naturalesa, el destí, successos, etc. van ser els resultats d'aquesta ordre.
La primera menció d'aquesta figura al Rig Veda, que parla de la Brahma, o l'universal i transcendent "etèria" blocs de construcció de tot el món. Es descriu com adimensional, atemporal i fora de l'abast de les fronteres conegudes de la felicitat i el coneixement.
La idea de l'ACR, traduït per Gavin Flood com a "justícia" o "el còsmic i l'ordre social",[7] també hi té un paper important.
[edita] Déus principals
[edita] Trimurti
Trimurti és un concepte de l'hinduisme en el qual les funcions còsmiques de creació, manteniment i destrucció (o dissolució que precedeix la recreació) estan personificades per les divinitats de Brama el creador, Vixnu el preservador i Xiva el destructor o transformador.
La seva representació sol mostrar aquests tres déus un al costat de l'altre (asseguts o dempeus) o reunits en un sol cos (que té, llavors, tres caps, sis braços i sis cames). També se'ls mostra associats amb les seves consorts, que simbolitzen l'energia, el moviment, mentre que ells representen la matèria, la inèrcia; així Lakshmi completa Vixnu (la prosperitat —Lakshmi— està condicionada per la preservació), parella que es troba mútuament completada per de la de Shakti (o Parvati-Kali-Durga) i Xiva (l'energia femenina completant la matèria masculina), i finalment per Brama i Sarasvatí (el coneixement —Sarasvatí— sent necessari a la creació).
- Brama o Brahma és, dins de l'hinduisme, el déu creador de tot el que existeix, personificació del braman suprem. Encara que els atributs de l'activitat creadora siguin donats a diversos déus en el període vèdic ulterior, en l'etapa dels Brahmana (categoria de la literatura vèdica consagrada al dogma i als rituals, però que també conté llegendes i especulacions abstractes), el déu pare, Prajapati o Brama, és presentat com el creador únic.
- Vixnu també se'l coneix amb el nom de Narayana. S'encarna especialment en Krixna i Rama. Dintre de l'hinduisme hi ha diverses creences respecte a la trascendència de Vixnu.
- Xiva Xankarao Mahadeva. Déu del sacrifici de la mitologia índia, en l'hinduisme clàssic constitueix, amb Brama -déu creador- i Vixnu -déu preservador-, la Trimurti: Xiva n'és l'aspecte destructor però en un terme positiu (destrucció per a reconstruir) i assumeix molts altres papers com el de senyor dels ascetes (Mahadeva)
[edita] Altres déus
- Aditi és, dins del vedisme, la deessa-mare (Devamātri, mare dels déus). Representa el concepte de l'origen primordial, de la expansió infinita creadora de totes les coses. En la mitologia hindú, Aditi donà a llum els aditya, divinitats (deva) que personifiquen els dotze mesos de l'any i els signes del zodíac. Representa l'amplitud, l'extensió, la llibertat. És la deessa que permet el floriment, allibera de tot el que restringeix, fa desaparèixer tot rastre de pecat, d'impuresa, de malaltia. Dóna la bona salut. És la mare per excel·lència i les dones, durant el seu embaràs, llueixen l'amulet "que Aditi portava quan desitjava un fill". Per això és protectora dels parts. Se la representa com una dona jove que retorça els seus cabells amb les dues mans. Dels seus cabells surt el riu, font de totes les riqueses.
- Ganesh és el déu de la saviesa és representat amb cos d'home panxut, cap d'elefant mancat d'un ullal i quatre braços. És venerat com a portador de bona sort, i per la seva capacitat de resoldre els problemes. És fill de Xiva i Parvati. Com que la segona volia tenir un fill, li va demanar al primer i li va agafar la roba i la va embolicar de manera que a dins en va aparèixer un. Parvati estava molt contenta, però, en un atac d'enveja, Xiva va enviar un raig mortal amb el seu ull frontal i li va llevar el cap. Més tard, penedit, va buscar de pressa quin cap hi havia disponible a la vora i li va posar el d'un elefant al qual li faltava un ullal.
- Agni és el déu del foc i del sacrifici, el qui uneix la terra i el cel i l'atmosfera que hi ha enmig d'ells. Té molts temples dedicats al sud de l'Índia.
- Parvati es una deessa de la religió hinduista. El seu nom significa "filla del turó Pārvata" ("pàrvata" vol dir "muntanya"). És la filla de Hima-vat ("que té neu", les muntanyes de l'Himàlaia) i dona del déu Xiva. És la mare de Ganesha (déu amb el cap d'elefant) i de Karttikeya (Skanda, el déu de la guerra).
- Kali és una de les deesses principals. Encara que generalment se la coneix com un ésser violent, Kali és una deessa amb una història complexa. És considerada una de les consorts de Xiva. El seu nom sembla ser una versió femenina de la paraula sànscrita kāla (que significa foscor); també significa dona negra.
- Rama és el setè avatar (descens de Déu) de Vixnu, nascut a l'Índia per deslliurar-la del jou del dimoni Rávana. En l'actualitat Rama és el déu més popular de l'Índia.
- Hanuman és el déu mico venerat pels hindús, qui ho consideren un aspecte del déu Xivá. És el fidel company de Rāma (un dels deu avatars de Vixnu en el Garuda Purana de Vixnu) i una de les deïtats més importants del panteó hindú, en el Ramaiana, on li ajuda en la seva expedició en contra de les forces del mal liderades pel malvat Rāvana. Té un poder i una força gairebé il·limitada, fins i tot el punt que en néixer va saltar fins al sol en confondre'l amb una fruita. El seu nom significa el que té mandíbula [gran] (sent hanu: mandíbula, mat: posseeix).
- Durga és un dels epítets de Parvati, consort de Xiva, considerada com la shakti (l'energia) de l'Absolut impersonal i adorada sola (signe de la seva omnipotència), a diferència de Parvati.[8] És una de les divinitats principals del panteó hindú.
- Ganga és la deessa del Ganges, filla de l'apsara Menaka i d'Himavant, el rei de l'Himalaya. És la mare de Karttikeya - Skanda - amb Agni i que és anomenat en conseqüència Gangaputra. És també la mare de vuit nois amb el rei Shântanu, però en el moment de la seva separació, els va ofegar tots excepte un, Bhishma. És l'esposa de Xiva que la porta a la seva cabellera. És de vegades anomenada Bhagirathi, «descendent de Bhagiratha », ja que és gràcies a les ascesis de rishi que va baixar sobre terra per tal de purificar els éssers dels seus pecats.
[edita] Llocs sagrats
[edita] Ciutats
[edita] Rius
[edita] Texts sagrats
Els hinduistes accepten els texts sagrats Vedes, que inclou gran quantitat de texts antics.
[edita] Sruti
Hi ha un grup de texts que es consideren «revelats» (en sànscrit sruti: escoltats), i que no poden ser interpretats, sinó seguits al peu de la lletra:
- Els Upanishad, meditacions místic-filosòfiques escrites cap al segle VII aC
- Els quatre Vedes:
-
- Rig-Veda ("Saber de les estrofes"), escrit en una de les formes més arcaiques del sànscrit, probablement abans del segle VIII aC
-
- Yajur-Veda ("Saber de les fórmules sacrificials"), el llibre dels sacrificis.
-
- Sama-Veda("Saber de les melodies"), conté himnes.
-
- Atharva-Veda ("Saber d'Atharva", nom d'una família de sacerdots), és el llibre dels rituals.
[edita] Smriti
Altres texts sagrats són els smriti (el recordat, la tradició):
- El text èpic Mahabharata (que inclou el text religiós Bhagavad-Gita).
- El Ramayana (l'èpica història del rei déu Rama) i
- Els 18 Puranes (històries) principals, i desenes de petits Purana
- L'Aiur Veda parla dels coneixements en medecina.
L'hinduisme es conforma com el coneixem en l'actualitat a partir del segle III aC, combinant doctrines budistes amb creences brahmàniques (de castes) i dràvidiques.
[edita] Dimensió social de l'hinduisme
[edita] La Dansa
Verdader art ritual, la dansa clàssica índia neix en els temples.
Diversos segles abans de l'era cristiana, els grans santuaris utilitzen els talents de les joves dansarines.[9]
Artistes sagrades, són lligades al temple, porten el nom de devadaçi («esclaus de déu»), i participen en les cerimònies d'ofrendes i d'adoració.
Quan, més tard, el ball sigui practicat a la cort dels prínceps, conservarà aquesta inspiració religiosa.
L'Índia clàssica ha conegut dos grans tipus de ball.
El Bharata natyam és la forma més antiga, de manera estreta vinculada a les cerimònies religioses. Per a aquest art sobri, delicat, al ritme generalment lent, el ballarí està sol en escena.
Més espectacular, el Kathakali troba els seus temes en els grans episodis del Ramayana i del Mahabharata. Cada ballarí porta un vestit sumptuós i un maquillatge espès corresponent al seu personatge : els déus són generalment pintats en verd, els dimonis en vermell o en negre
[edita] L'entorn
L'entorn en l'hinduisme té una gran importància. Sanâtana-dharma devolució a la concepció d'una essència eterna del cosmos, la qualitat que lliga tots els éssers humans, animals i vegetals a l'univers al voltant i eventualment a la font de tota existència[10]Plantilla:,.[11] Aquesta perspectiva significa que a l'Índia, al nivell religiós i filosòfic, l'entorn no pot ser ignorat, o menyspreat.
Els Bishnoïs (o Vishnoï) són els membres d'una comunitat creada pel guru Jambeshwar Bhagavan, anomenat de manera comuna Jambaji (1451-?), sobretot present en l'estat del Rajasthan, majoritàriament a les regions de Jodhpur i de Bikaner, i en una mesura menor en l'estat veí del Haryana a l'Índia.
Els Bishnoïs segueixen vint-i-nou principis promulgats pel seu guru i es caracteritzen pel seu vegetarianisme, el seu respecte estricte de tota forma de vida (no-violenta, ahimsa), la seva protecció dels animals així com dels arbres, la seva adopció d'una vestimenta particular.[12] Se'ls defineix sovint com tenint una forta consciència ecològica. Els Bishnoïs viuen tranquil·lament en pobles aïllats lluny dels centres de població, i són aproximadament set milions en Índia. Són els rars hindús a enterrar els seus morts, a conseqüència del bosc que cal tallar per a la cremació.
[edita] Les festes
Les festes en l'hinduisme ocupen una lloc visible i incontestable en la pràctica de la religió hindú. Exceptuat els festes més populars, com aquella de Holi, del naixement de Krishna o de Diwali, la festa de les llums, que són celebrades en tota l'Índia, la majoria de les celebracions tenen una importància sobretot local.[13]
Habitualment, el desenvolupament de la festa és centrat al voltant d'un gran carro ricament adornat portant les imatges de les divinitats del temple, i que és estirat a través del poble o la regió tota encera.[13]
Una de les festes més conegudes és la que es manté a Puri (a Orissa) en honor de Krishna-Vixnu que representa en aquesta ocasió les figures de Jaqannatha («senyor del món»), del seu germà Balarama i de la seva germana Soubhadra.[13]
Es pot igualment citar Janmâshtami, «vuitè dia de naixement», festa de la nativitat de Krishna, al mes d'agost. Una nina representant Krishna bebè és col·locada en un bressol, al voltant del qual la família vigila una gran part de la nit recitant invocacions i cants. El dejuni és sovint observat en ocasió d'aquesta cerimonia.[14]
| Hinduisme | Mitologia hindú | Itihasa | |
|---|---|
| Divinitats masculines: Brama | Vixnu | Xiva | Rama | Krixna | Ganesha | Indra | Lakshman | Hanuman | |
| Divinitats femenines: Gayatri | Lakshmi | Sarasvati | Durga | Devi | Sita | Radha | Kali | Parvati | Shakti | |
| Texts: Vedes | Puranes | Ramayana | Mahabharata |
[edita] Referències
- ↑ web de l'Himalayan Academy
- ↑ http://www.bbc.co.uk/religion/religions/hinduism/history/history_1.shtml Hindu History (BBC)
- ↑ Gavin Flood, professor d'estudis religiosos en Oxford (1996), pàg. 28 a 29.
- ↑ Chatterjee i Datta, p. 5.
- ↑ Margaret Stutley (1985): Hinduisme: la llei eterna (pàg. 10), Londres: Aquarian Press.
- ↑ Chatterjee i Datta, p. 12.
- ↑ Flood, pp. 45, 47.
- ↑ L'hindouisme, une introduction, Dharam Vir SINGH, éditions Surabhi Prakash
- ↑ Les civilitzacions d'Àsia, Véronique Ageorges, Jean-Michel Coblence, Casterman, ISBN 2203157070
- ↑ «L Hinduisme, una introducció, de Dharam Vir Singh, Surabhi Prakash
- ↑ L'encyclopédie de les religions, Gerhard J. Bellinger, el llibre de butxaca, ISBN 2253131113
- ↑ La guia del rodamón, ISBN 2012403255
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Gerhard J. Bellinger, enciclopèdia de les religions, El llibre de butxaca, p.405/407
- ↑ Autobiographie, o les meves experiències de veritat, Mahâtmâ Gândhî, ISBN 8172340168
[edita] Enllaços externs
af:Hindoeïsme als:Hinduismus an:Induismo ar:هندوسية arz:هندوسيه bar:Hinduismus bat-smg:Indoėzmos bcl:Hinduismo be-x-old:Індуізм bg:Индуизъм bh:हिन्दू धर्म bn:হিন্দুধর্ম bpy:হিন্দু লিচেত bs:Hinduizam cs:Hinduismus cy:Hindŵaeth da:Hinduisme de:Hinduismus dv:ހިންދޫދީން el:Ινδουισμός en:Hinduism eo:Hinduismo es:Hinduismo et:Hinduism eu:Hinduismo fa:هندوگرایی fi:Hindulaisuus fr:Hindouisme frp:Hindôismo fur:Induisim fy:Hindoeïsme ga:An Hiondúchas gan:印度教 gl:Hinduísmo gu:હિંદુ he:הינדואיזם hi:हिन्दू धर्म hr:Hinduizam ht:Endouyis hu:Hinduizmus ia:Hinduismo id:Agama Hindu ie:Hinduisme ilo:Hinduismo io:Hinduismo is:Hindúismi it:Induismo ja:ヒンドゥー教 jv:Hindu ka:ინდუიზმი kk:Индуизм kn:ಹಿಂದೂ ಧರ್ಮ ko:힌두교 ks:सनातन धर्म kw:Hindoueth la:Hinduismus lb:Hinduismus li:Hindoeïsme lt:Hinduizmas lv:Hinduisms map-bms:Hindu mk:Хиндуизам ml:ഹിന്ദുമതം mn:Хиндү шашин mr:हिंदू धर्म ms:Hinduisme mwl:Hinduísmo my:ဟိန္ဒူဘာသာ nds:Hinduismus ne:हिन्दू धर्म new:हिन्दू धर्म nl:Hindoeïsme nn:Hinduismen no:Hinduisme oc:Indoïsme pih:Hinduism pl:Hinduizm ps:هندويزم pt:Hinduísmo qu:Hinduwismu rmy:सनातन धर्म ro:Hinduism ru:Индуизм sa:सनातन धर्म sah:Индуизм sco:Hinduism se:Hindulašvuohta sh:Hinduizam simple:Hinduism sk:Hinduizmus sl:Hinduizem sr:Хиндуизам sv:Hinduism sw:Uhindu ta:இந்து சமயம் te:హిందూమతము th:ศาสนาพราหมณ์-ฮินดู tk:Induizm tl:Hinduismo tr:Hinduizm uk:Індуїзм ur:ہندومت vi:Ấn Độ giáo wa:Indouwisse war:Hinduismo yi:הינדואיזם yo:Hinduism zh:印度教 zh-min-nan:Ìn-tō͘-kàu zh-yue:印度教
