Nepal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
संघीय लोकतान्त्रिक गणतन्त्र नेपाल
Sanghiya Loktāntrik Ganatantra Nepāl
Bandera Escut
Lema nacionalजन्मभूमिष्च स्वर्गादपि गरियसि
(La pàtria és millor que el Regne dels Cels en sànscrit)
HimneRas Triya Gaan
Capital
(i major ciutat)
Katmandú
27° 42′ N, 85° 19′ E / 27.700°N,85.317°E / 27.700; 85.317Coord.: 27° 42′ N, 85° 19′ E / 27.700°N,85.317°E / 27.700; 85.317
Idiomes oficials Nepalès
Gentilici Nepalès, nepalesa
Govern República federal
  President
Vicepresident
Primer Ministre
Ram Baran Yadav
Parmanand Jha
Suxil Koirala
Unificat
 
República
21 de desembre de 1768
28 de maig de 2008 
Superfície
 -  Total 147,181 km2 
 -  Aigua (%) 2,8%
Població
 -  Est. jul. 2010 28.951.852  (43è)[nb 1]
 -  Cens 2001 23.151.423 
 -  Densitat 188 /km2 (39è)
Moneda Rupia nepalesa (NPR)
Fus horari (UTC+5h45')
 -  Estiu (DST)  (UTC+5h45')
Domini internet .np 
Codi telefònic 977
  1. Dades del World Factbook

La República Federal Democràtica del Nepal és un estat de l'Àsia, situat entre l'Índia i el Tibet, al vessant sud de l'Himàlaia.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història del Nepal

Els kirati van ser un dels primers grups nepalesos coneguts pels historiadors, que emigraren des de l'est en els segles VIII o VII aC. Siddharta Gautama va néixer a Kapilavistu (Lumbini) el 566 aC, fet que convertí el Nepal en el centre búdic asiàtic. El 100 aC l'emperador Asoka va crear un gran imperi que incloïa el nord de l'Índia i el Terai (actual sud del Nepal). L'any 200 l'imperi Budista va resultar desplaçat pel domini hindú amb la dinastia Licchavi, que al segle X, va ser substituïda per la Thakuri i després per la Malla. Al segle V existia una relació molt intensa entre el Nepal i el Tibet i l'Índia.

El Nepal modern va ser creat el 21 de desembre de 1768, quan el rei del petit principat de Gorkha, Prithvi Narayan Shah, va conquerir Kathmandu, i unificà altres estats independents dels contraforts de l'Himàlaia, però aquesta situació no va durar, i al segle XIX els seus hereus varen ser incapaços de mantenir el control polític efectiu, amb la qual cosa el Nepal va entrar en un període d'agitació que va culminar amb la Guerra Anglonepalesa (1814-1816), amb la Companyia Britànica de les Índies Orientals. La guerra va acabar amb el Sugauli Treaty, amb el qual Nepal perdia el Sikkim i el sud del Terai a favor dels britànics.

Després de l'actuació dels Gurkhas durant la Rebel·lió índia de 1857, part del Terai es va retornar al Nepal.

La dinastia Shah es va acabar el 1846, quan en Jung Bahadur Rana agafà el control del país després d'assassinar a diversos prínceps i centenars d'altres persones significatives a Kathmandu (Kot Massacre). Aleshores, els rana es convertiren en primers ministres hereditaris, amb un poder molt centralitzat, relegant al rei a un paper representatiu i aplicant una política aïllacionista que va mantenir al país fora de les guerres colonials i lliure de les influències estrangeres, però que al mateix temps impedí el seu desenvolupament econòmic.

El règim dels Rana s'acabà el 1948 quan la colònia britànica de l'Índia aconseguí la independència. Aleshores, el rei Tribhuvan, descendent directe de Prithvi Narayan Shah, s'escapà de la seva presó daurada per a anar a l'Índia i amb l'ajuda de Jawaharlal Nehru, recuperà el poder i nomenà un Primer ministre aliè a la família Rana.

Durant els anys 1950, es va preparar un projecte de constitució instituint un sistema parlamentari basat en el model britànic i a partir de 1951 l'Índia va recolzar el Partit del Congrés del Nepal.

A començament de 1959, el rei Mahendra, fill i successor del rei Tribhuvan, promulga la nova constitució, i s'organitzaren les primeres eleccions legislatives democràtiques. El Partit del Congrés Nepalès, socialista moderat, guanyà les eleccions per majoria i el seu cap de files Bishweshwar Prasad Koirala formà govern i es convertí en Primer ministre.

Divuit mesos després, amb l'excusa de què el sistema parlamentari havia fracassat, el rei Mahendra dissol el govern de Koirala i el parlament, i el 16 de desembre de 1962 promulgà una nova constitució que establia el sistema sense partits del panchayat (consells) que Mahendra considerava com una forma democràtica de govern més propera a les tradicions nepaleses.

Com a estructura piramidal que partia dels pobles per arribar al Rastriya Panchayat (Parlament nacional), el sistema del panchayat instaurà una monarquia absoluta i va instal·lar al rei al front de l'estat amb una autoritat completa damunt totes les instàncies governamentals, inclosos el Consell de Ministres i el Parlament.

El seu fill i successor, el rei Birendra va heretar el tron el 1972 i va continuar amb el sistema panchayat fins que el 1989 el Jana Andolan (Moviment del poble) va forçar la monarquia a acceptar reformes constitucionals. Al maig de 1991, el Nepal va celebrar les primeres eleccions en 50 anys.

El 13 de febrer de 1996, el Partit Comunista del Nepal (Maoista) començà una revolta, que acabà amb la Guerra Civil del Nepal, per derrocar la monarquia i convertir el Nepal en una república socialista no democràtica. Aquesta guerra no es donà per acabada fins al 21 de novembre de 2006, hi van morir 12,700 persones aproximadament.

L'1 de juny de 2001, el germà de Birendra que es diu Gyanendra Shah va matar a tota la família del seu germà. Però alguns ministres van declarar que el fill de Birendra(Dipendra Shah) va matar els seus pares i altres membres de la família. Deien que ell volia casar-se amb una noia però els seus pares no li deixaven. Totes aquestes coses eren els plans de Gyanendra per ser rei de Nepal.

El 4 d'octubre de 2002, el rei Gyanendra, proclamà la llei marcial i va dissoldre el govern. El rei desplegà l'exèrcit nepalès, perquè la guerrilla maoista ja controlava el 80% del territori. Però l'11 d'octubre de 2002 tornà a demanar la formació d'un govern, presidit pel monàrquic i conservador, Lokendra Bahadur Chand.

L'1 de febrer de 2005 el rei Gyanendra, tornà a proclamar la llei marcial i va redissoldre el govern, i exercí tot el poder executiu per combatre contra els maoistes. Els set partits parlamentaris (inclosos els maoistes), van organitzar un alçament massiu del poble contra el rei Gyanendra. La gent va sortir al carrer i va inundar de manifestacions demanant la renúncia del rei, en les concentracions moriren 21 persones. Finalment el 25 d'abril de 2006 el rei abolí la llei marcial i convocà als set partits per a elegir un nou primer ministre, aquest seria el socialdemòcrata Girija Prasad Koirala.

El 18 de maig de 2006 el govern declarà el Nepal era un estat secular. El 21 de novembre de 2006, gràcies a un acord amb els maoistes, es donà per acabada la guerra civil. L'1 d'abril de 2007, Girija Prasad Koirala fou reelegit pel primer ministre pel govern, aquest govern comptava amb la coalició de set partits i el Partit Comunista del Nepal (Maoista). El 23 d'agost de 2007 el govern nacionalitzà els palaus reials. El 18 de setembre de 2007 els maoistes sortiren del govern, per que no se li concedien les promeses. El 24 de desembre de 2007 el govern anuncià que havia arribat a un segon acord amb els maoistes, per abolir la monarquia abans de les eleccions que se celebraren el 10 d'abril de 2008. Aquestes eleccions donaren la victòria al Partit Comunista del Nepal (Maoista), amb una majoria simple de 220 diputats, el Partit del Congrés del Nepal n'obtingué 110 i el Partit Comunista del Nepal (Unificat-Marxista-Leninista), 103 diputats.

El 28 de maig, el parlament votà a favor de la república, i es destituí al rei Gyanendra, i es posà a Girija Prasad Koirala, com a nou President de la República i Primer ministre en funcions interines, fins a la redacció d'una nova constitució.

El 23 de juliol, el parlament votà a favor de la investidura de Ram Baran Yadav i Parmanand Jha com a President i Vicepresident. El 15 d'agost, l'exguerriller maoista, Pushpa Kamal Dahal (àlies Pratxanda), prengué possessió del càrrec com a nou Primer Ministre.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa del Nepal

El nord és molt muntanyós, i té alguns dels cims més alts de l'Himàlaia i del món, entre ells l'Everest (8.848 m) entre el Nepal i el Tibet i el Kanchenjunga (8.598) entre el Nepal i l'Índia. La zona sud, fronterera amb l'Índia és més plana, i de clima subtropical.

El territori del Nepal està dividit en tres parts naturals: el Terai o Tarai (les terres baixes), el Dhun (les valls) i les muntanyes Himàlaia. Les serralades es caracteritzen pels seus pics més alts: Nanda Devi, Dhaulagiri, Gosainthan,Kanchenjunga:que formen quatre derivacions paral·leles. Hi ha tres divisions naturals d'oest a est anomenades pels rius principals de cadascuna: l'Occidental o conca del Kauriala (Karnali) o Gogra; la Central o conca del Gandak; i l'Oriental o conca del Kosi. La divisió natural Occidental està dividida en dos part pel riu Kali o Sarda que forma el límit amb l'Índia i deixa la part occidental en territori indi. Els afluents del Kauriala són el Kali, el Babai i el Rapti Oriental. La part central és anomenada tradicionalment Sapt Gandaki, o País dels seta Gandaks, dels set rius que formen el principal, destacant el riu Trisulganga. I l'oriental és anomenada Sapt Kosi, o País dels set Kosis, pels set rius que formen aquest, dels que el principal és el San Kosi. A part d'aquestes tres divisions natural hi ha una quarta: la vall del Nepal pròpia amb la vall de Katmandú rodejada de muntanyes i regada pel riu Baghmati, que ve de la muntanya Sheopuri, la més alta del nord, i per altres rius entre els quals el Vishnumati.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Article principal: Regions del Nepal

Nepal es divideix en 5 Regions de Desenvolupament o Bikāsakṣeṭra (विकास क्षेत्र en nepalès), que se subdivideixen en 14 zones administratives,[1] i aquestes, al seu torn, en 75 districtes.

Les 5 regions, anomenades segons la seva ubicació en direcció d'est a oest, són |Regió de Desenvolupament de l'Extrem Occidental((Sudura Paścimāñcala - सुदुर पश्चिमाञ्चल), Regió de Desenvolupament del Mig Occidental (Madhya Paścimāñcala - मध्य पश्चिमाञ्चल), Regió de Desenvolupament Occidental (Paścimāñcala - पश्चिमाञ्चल), Regió de Desenvolupament Central (Madhyamāñcala - मध्यमाञ्चल), i Regió de Desenvolupament Oriental (Purvāñcala - पुर्वाञ्चल).

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Shakya, Martina. Risk, Vulnerability and Tourism in Developing Countries: The Case of Nepal (en anglès). Logos Verlag Berlin GmbH, 2009, p. 217. ISBN 3832522751.