Companyia Britànica de les Índies Orientals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La East India House, seu de la companyia, en un dibuix de 1817.

La Companyia Britànica de les Índies Orientals (British East India Company) fou una companyia d'inversors fundada el 31 de desembre de 1600 sobre la Carta Reial otorgada per la Reina Isabel I d'Anglaterra i que garantia certs privilegis en el comerç amb l'Índia. En concret, la Carta Reial donà a la nova companyia el monopoli de tot el comerç a les Índies Orientals. Amb el temps, la Companyia, amb seu a Londres, es transformà notablement, passant d'una simple unió comercial fins a esdevenir l'empresa que governà de forma virtual l'Índia fins a la seva dissolució el 1858.

Història[modifica | modifica el codi]

La Companyia va ser fundada per un grup d'empreses i d'influents homes de negoci. Amb la Carta Reial, obtingué el permís exclusiu per comerciar amb les Índies Orientals durant un període de 15 anys. Tot i això, inicialment no podia igualar el seu poder al que exercia la Companyia Holandesa en el comerç d'espècies.

El primer punt de comerç a l'Índia s'establí al port de Surat el 1608. En només dos anys, la Companyia construí la seva primera fàbrica a Machilipatnam, a la Badia de Bengala. Els importants beneficis aconseguits durant aquest període van portar al Rei Jaume I d'Anglaterra a plantejar-se la possibilitat de concedir noves concessions comercials a altres empreses. Això no obstant, el 1609, es renovà la Carta Reial i es concedí a l'empresa el comerç exclusiu per temps indefinit.

Els comerciants britànics es van veure immersos en diverses ocasions en enfrentaments amb els holandesos i els portuguesos que es trobaven també a la zona. La victòria sobre els portuguesos a la Batalla de Swally (1612) facilità el fet que la Companyia guanyés el favor de l'Emperador mogol, qui va permetre als britànics comerciar en tots els ports del seu imperi a partir de l'any 1615.

Bandera de la Companyia Britànica de les Índies Orientals

Consolidació[modifica | modifica el codi]

El ràpid creixement de la Companyia portà a eclipsar el comerç portuguès a la zona, establerts a les seves bases de Goa i Bombai i que temps després cedirien als britànics. El 1647 la Companyia ja tenia 23 fàbriques i 90 treballadors a l'Índia. A això cal afegir que des de 1634 el permís de l'Emperador mogol per comerciar arreu del país s'estengué també a la regió de Bengala.

Els negocis de la Companyia se centraven en el cotó, la seda, els tints i el te. Amb el temps també entraren en el comerç de les espècies, controlat fins aquell moment pels holandesos. El 1711 s'establí un nou punt de comerç a la ciutat xinesa de Canton, per tal de comerciar amb te i argent.

El 1670, el Rei Carles II d'Anglaterra li concedí el dret de capitanejar exèrcits i formar aliances, declarar la guerra o establir la pau, així com exercir la jurisdicció civil i criminal a les zones en què actuava. La majoria d'aquestes prerrogatives es van dur a terme recolzant-se en el cos militar propi de la Companyia. Aquesta tropa es va desenvolupar notablement, a causa dels nombrosos atacs de natius i comerciants d'altres països. El 1689, la Companyia era quasi un «estat» dins de l'Índia continental, que administrava de forma independent Bombai, Madràs i Bengala, i que disposava d'una força militar molt potent i intimidatòria.

Amb la Guerra dels Set Anys, es posà data de caducitat a la presència de França al comerç índic, de manera que la Companyia es va desfer d'un dels seus rivals més potents i va poder afiançar encara més el seu monopoli. Tot i això, els conflictes amb els natius continuaren sent una constant, i en certes ocasions va haver de fer front a una important resistència local.

En general, els esforços de la Companyia per administrar l'Índia van esdevenir un model de sistema de serveis civils a la Gran Bretanya, especialment durant el segle XIX.

Final de la companyia[modifica | modifica el codi]

A mitjans del segle XIX, el control de la Companyia s'estenia per la major part de l'Índia, Birmània, Singapur i Hong Kong. De fet, gairebé una cinquena part de la població mundial estava sota la seva autoritat. A més, ocupà les Filipines, conquerí Java i solucionà alguns problemes de liquiditat per comprar el te a la Xina exportant l'opi indi.

L'any 1813, però, la Companyia va perdre el monopoli del comerç índic, i el 1833 es posà fi al comerç del te amb la Xina. Finalment, el 1858, la Companyia va perdre les seves funcions administratives, retirades pel govern després de la Revolta de 1857. Així doncs, l'Índia esdevingué oficialment una colònia britànica, i totes les possessions de la Companyia passaren a mans de la Corona (1860). Tot i que seguí exercint una posició dominant en el comerç del te, la Companyia es dissolgué l'1 de gener de 1874.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Companyia Britànica de les Índies Orientals