Emperador Jiaqing

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jiaqing

Jiaqing 嘉慶 (Aixinjuelo Yongyan, (愛新覺羅顒琰) 1760-1820) va ser un emperador del període de la Dinastia Qing de la història xinesa. Va ser el fill de l'Emperador Qianlong, el seu nom de temple hi era Qing Renzong (清仁宗). Va ser emperador xinès del 9 de febrer del 1796, després de l'abdicació del seu pare, fins al 1820. No obstant això, Jiaqing va haver de lluitar contra l'arribada dels europeus i la influència de les seves idees. Encara que el seu pare havia estat poderós emperador ell n'hagué d'abdicar, va continuar movent els fils de la política fins que va morir el 7 de febrer 1799. Hi fou un emperador feble i fàcil de manejar. Sota el seu regnat, els eunucs tornaren a cobrar importància a la cort.

Igual que el rei Wu Yi de la dinastia Shang, ell va morir abastat per un llamp al Palau de Jehol (Rehe) (熱河行宫).

Jiaqing no s'ha de confondre amb l'emperador Jiajing (1507-1567) de la dinastia Ming.

Emperador Jiaqing
Nascut: 13 de novembre del 1760 Mort: 2 de setembre del 1820
Títols de regnat
Precedit per:
L'Emperador Qianlong


Emperador de la Xina
1796-1820


Succeït per:
L'Emperador Daoguang

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emperador Jiaqing Modifica l'enllaç a Wikidata