Viquipèdia:La taverna
|
Benvinguts i benvingudes a la nostra Taverna, el lloc de trobada virtual entre viquipedistes, així com un espai per a distreure'ns i crear-hi un ambient agradable. Ací parlem sobre afers que concerneixen a tothom, però, si teniu alguna cosa a dir específicament sobre un article o un usuari, si us plau, feu servir la seua respectiva pàgina de discussió. Podeu llegir i contestar les converses ja iniciades (pitjant en "modifica" al costat dret del títol de cadascuna de les converses).
Si us plau, per a evitar malentesos, signeu sempre els vostres missatges al final de la vostra intervenció amb el codi --~~~~. Podeu signar també pitjant el botó de signatura (
|
||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Novetats
|
A les novetats de la Taverna es publiquen novetats i anuncis de projectes, plantilles i d'altres temes d'interès, tant de funcionament intern com d'activitat externa. Es mostren les converses actives i s'arxiven automàticament les que tenen més de 15 dies d'inactivitat. Si voleu reprendre converses velles, cerqueu-les a l'arxiu de novetats i inicieu un fil nou enllaçant a les converses prèvies.
Mostra només aquesta secció | Refresca | Amunt | Inicia un nou tema |
Peticions de fotografia
Un usuari m'ha demanat a la discussió si puc fer fotografies d'això, però no visc a Barcelona:
* Passeig de Sant Joan 7. 08010 Barcelona. Spain" - HQ for Norma Editorial * Consulado-General de Rusia en Barcelona - Avenida Pearson, 34, 08034, Barcelona
Si algú viu a Barcelona prop d'aquests llocs, podria fer-li un favor? Gràcies.--Joancreus (discussió) 19:23, 8 gen 2012 (CET)
- Puc fer jo la de Norma Editorial. L'avinguda Pearson em cau molt lluny i no em ve de pas cap enlloc. Algú del districte de Sarrià St. Gervasi per fer la del consolat rus? M'he posat en contacte amb ell per si hi ha alguna especificació addicional. --Bestiasonica (disc.) 00:01, 9 gen 2012 (CET)
- L'avinguda de Pearson no és a Sarrià-Sant Gervasi sinó a Pedralbes, districte de les Corts. Això sí, la foto la podria fer un de les Corts, un de Sant Gervasi o un de Nova Zelanda si s'escau que passen per allà.--Pere prlpz (disc.) 18:14, 11 gen 2012 (CET)
Per cert, algu em sabria dir a quin edifici correspon aquesta foto --Jordiferrer (disc.) 18:48, 11 gen 2012 (CET)
- Aneu amb compte amb fer fotos d'edificis "especials". Igual el KGB no entenc bé això de la VP. Jordi, l'edifici de la foto no sé si té nom, però està al c/ Marina, 11, dins el Port Olímpic de BCN (veure en GoogleMaps). --amador (disc.) 19:41, 11 gen 2012 (CET)
- Com bé diu l'Amador, la foto de la bola correspon a la Vila Olímpica, concretament al centre comercial Marina Village. --Enric (discussió) 10:01, 13 gen 2012 (CET)
- Moltes gracies Amador i Enric, ara ja he mogut la foto a la categoria de la Vila Olímpica. De fet, aquesta vorera crec que pertany a La Barceloneta. --Jordiferrer (disc.) 21:33, 19 gen 2012 (CET)
- Com bé diu l'Amador, la foto de la bola correspon a la Vila Olímpica, concretament al centre comercial Marina Village. --Enric (discussió) 10:01, 13 gen 2012 (CET)
Request for translation. Yanka Kupala and Yakub Kolas
A la discussió de La taverna ha arribat aquest missatge:
Warm greeting from Belarusian Wikipedia! This year we celebrate 130. birthday of Belarusian great poets Yanka Kupala (en:Yanka Kupala) and Yakub Kolas (en:Yakub Kolas) Could you help us to translate articles into your unique and honourable language? Thank you in advance! --Rymchonak (disc.) 10:00, 15 gen 2012 (CET)
Que es noti aquesta Catalan Army! --Davidpar (disc.) 12:30, 15 gen 2012 (CET)
- Fent un descans d'estudi m'encarrego del segon que és més curtet! caldria mirar com es transliteren aquests noms...--Arnaugir 13:02, 15 gen 2012 (CET)
- Segons la GEC, la seva transliteració és Janka Kupala ([1]) i Jakub Kolas ([2]). --Davidpar (disc.) 13:29, 15 gen 2012 (CET)
La Catalan Army ha complert eficaçment ;-)--Arnaugir 19:51, 15 gen 2012 (CET)
- No sé si no hauríem de treure les referències de la GEC, no tan sols pel nom (la manera de transliterar-ho, al capdavall, és una cosa subjectiva, i ells han triat una manera i nosaltres una altra), sinó perquè el nom de les obres que donen de tots dos autors és en rus, i no en bielorús, com les van escriure. Jo he restituït els noms bielorussos (és com si en un article bielorús sobre Verdaguer, s'esmentessin els noms dels seus llibres en castellà i no en català). El que de vegades tampoc no coincideix són les dates que diu als respectius articles de la Viqui bielorussa i les que posa la GEC. No sé, doncs, si en aquest cas hauríem de seguir tan alegrement la GEC... --Enric (discussió) 10:56, 16 gen 2012 (CET)
- Està bé no seguir la GEC si seguim una altra font més específica. El problema que hi veig ara mateix és que si traiem la GEC els articles quedaran una mica coixos de referències (un d'ells no en té cap altra).--Pere prlpz (disc.) 13:44, 16 gen 2012 (CET)
- en aquest cas podem fer servir la GEC per referenciar que va escriure aquestes obres, però si estan mal escrites doncs es corregeixen i ja està (merci Enric per revisar-ho)--Arnaugir 13:58, 16 gen 2012 (CET)
- Jo vaig traduir bona part de l'article Ianka Kupala de la versió en anglès i no em vaig fixar en el "detall" que allà tenien els noms en rus i no pas en bielorús. Un cop sabut això, crec que el millor seria que els noms apareguessin només en bielorús i català. Pel que fa a la referència de la GEC, la vaig posar perquè va ser l'única que vaig trobar en català. Estic d'acord amb el que han dit en Pere i l'Arnau. --Viaranyestelat (disc.) 21:41, 16 gen 2012 (CET)
- en aquest cas podem fer servir la GEC per referenciar que va escriure aquestes obres, però si estan mal escrites doncs es corregeixen i ja està (merci Enric per revisar-ho)--Arnaugir 13:58, 16 gen 2012 (CET)
- Està bé no seguir la GEC si seguim una altra font més específica. El problema que hi veig ara mateix és que si traiem la GEC els articles quedaran una mica coixos de referències (un d'ells no en té cap altra).--Pere prlpz (disc.) 13:44, 16 gen 2012 (CET)
- Seguim les dates de les obres de Archive of Belarus?--KRLS , (disc.) 02:01, 17 gen 2012 (CET)
SOPA, 18 de gener
A veure, segons sembla hi ha consens global a wikien que tancaran/faran vaga el dia 18 com a protesta de la polèmica llei SOPA. Què hem de fer aquí? (Ja hi ha un post més amunt, però inactiu i poc visible) La proposta feta des del xat és redirigir les IPs dels Estats Units a una plana que expliqui la problemàtica o a un missatge preparat sobre SOPA o PIPA. Tenint en compte que això ha d'estar votat i decidit abans del dia 18, comencem aquí sense més retards? {{aprovació}} o {{objecció}}. --Joancreus (discussió) 21:33, 16 gen 2012 (CET)
Comentari Potser també caldria pensar en posar un bàner global a nivell sitenotice per a tothom parlant de la votació.--KRLS , (disc.) 21:47, 16 gen 2012 (CET)
Votació
Aprovació Redirigir les ips d'EUA al missatge traduït sobre la mesura.--KRLS , (disc.) 21:47, 16 gen 2012 (CET)
Aprovació Totalment d'acord. També em sembla bé el bàner global. Solde (disc.) 21:48, 16 gen 2012 (CET)
Suport --Davidpar (disc.) 22:16, 16 gen 2012 (CET)
Objecció Em sembla una decisió precipitada en un sol dia, sense un debat previ, amb un antecedent amb poca participació, sense un objectiu clar, d'efectivitat dubtosa, sense saber com s'implantaria, sense cap pàgina que expliqui la problemàtica ni cap missatge preparat. --V.Riullop (parlem-ne) 22:21, 16 gen 2012 (CET)
NS/NC: Perdoneu però el missatge diu blocar ... fer el mateix que ferem per el tema italià: perfecte ... Obligar a les IP's Ianquis a fer Vaga: en contra.--Mafoso (Mani'm?) 23:23, 16 gen 2012 (CET)
Suport Tot i que crec que aquestes lleis ens afecten a totes i potser hauriem de penjar el cartell de tancat a totes les viquis del món. --Lluis_tgn (disc.) 23:40, 16 gen 2012 (CET)
Comentari No sé si val la pena que hi fem cap, perquè sembla que l'han aturat.--amador (disc.) 00:03, 17 gen 2012 (CET)
Suport Ja han anunciat la decisió de la Viquipèda en anglès. Això ens afecta a tots, tant si vivim a USA com si no, tant si parlem en anglès com si ho fem en català. Els servidors de la Viqipèdia estan a USA. El 90% del trafic de la Viquipèdia en català ve de Google que està a USA. El registrador del domini Viquipedia.org està a USA.... --Gomà (disc.) 08:21, 17 gen 2012 (CET)
- Els nostres lectors no s'adonaran de res tancant les IP dels EUA. Cal recordar que la decisió de la Viquipèdia en anglès és de tancament total, no només des dels EUA. El millor suport que podem fer és informant en català amb un bon bàner i pàgines de suport o també tancant. --V.Riullop (parlem-ne) 09:52, 17 gen 2012 (CET)

Suport Aquesta mena de lleis són altament perjudicials. Per trobar infraccions de drets d'autor només cal anar a commons i trobarem imatges que no hi haurien de ser-hi. Es cert que ho anem esborrant però es materialment impossible de controlar-ho tot. Només una denuncia per part del propietaris de l'enciclopèdia xxx i ja tenim la paradeta tancada, sense cap possibilitat de defensa. És el mateix que passa ara amb la inconstitucional Llei Sinde. Jo el dia 18 no faré cap edició a viquipèdia --Cameta (disc.) 09:34, 17 gen 2012 (CET)
Objecció Tancar sense explicar no serveix de res. Millor posar un banner o una pàgina explicativa per on s'hagi de passar obligatòriament. A la viqui en anglès tenen el banner de fa dies. Com a pàgina explicativa n'hi hauria prou a traduir http://wikimediafoundation.org/wiki/English_Wikipedia_anti-SOPA_blackout , totalment o parcialment.--Pere prlpz (disc.) 09:58, 17 gen 2012 (CET)
Objecció d'acord amb el Pere --barcelona (disc.) 11:48, 17 gen 2012 (CET)
Objecció a favor del bàner, o tancar completament.--Arnaugir 12:01, 17 gen 2012 (CET)
Comentari Ens posem amb el bànner (crec que en Vriullop té una proposta) i traduïm el missatge de la Sue?--KRLS , (disc.) 12:18, 17 gen 2012 (CET)
- No cal preguntar! Be bold! Viquipèdia:Protesta contra SOPA. Sobre el bàner, l'he copiat i traduït de l'alemany. --V.Riullop (parlem-ne) 13:30, 17 gen 2012 (CET)
Avui, la comunitat de Wikipedia ha anunciat la seva decisió de tancar la Wikipedia en Anglès durant 24 hores, a tot el món, començant a les 05:00 UTC de dimecres, 18 de gener (es pot llegir el comunicat de la Fundació Wikimedia aquí). L'apagada és una protesta contra la legislació proposada als Estats Units, la llei Stop Online Piracy Act (SOPA) a la Cambra de Representants dels EUA, i la llei PROTECT IP Act (PIPA) al Senat dels EUA -que, en cas de ser aprovada, danyaria seriosament l'Internet lliure i obert, incloent Wikipedia.
Aquesta serà la primera vegada que la Wikipedia en anglès ha organitzat una protesta pública d'aquesta naturalesa, i és una decisió que no va ser presa a la lleugera. Així és com ha estat explicat pels tres administradors de Wikipedia, que formalment facilitaren la discussió per part de la comunitat. De la declaració pública, signada pel usuaris: Usuari:NuclearWarfare, Usuari:Risker i Usuari:Billinghurst:--Cameta (disc.) 12:39, 17 gen 2012 (CET) És l'opinió de la comunitat de la Wikipedia anglesa que aquests dos projectes de llei, en cas de ser aprovats, serien devastadors per a una xarxa lliure i oberta.
En el transcurs de les últimes 72 hores, més de 1800 viquipedistas s'han unit per discutir les accions propostes que la comunitat pogués adoptar contra SOPA i PIPA. Aquest ha estat de llarg el major nivell de participació mai vist en una discussió de la comunitat a Wikipedia, cosa que il·lustra el nivell de preocupació que senten els wikipedistas sobre aquest projecte de llei. La immensa majoria dels participants va donar suport l'acció comunitària per fomentar una major acció pública en resposta a aquests dos projectes de llei. De les propostes considerades pels wikipedistas, la que donaria lloc a una "apagada" de la Wikipedia en anglès, en col·laboració amb les apagades similars en altres llocs web davant SOPA i PIPA, va rebre el major suport.
En una revisió acurada d'aquesta discussió, els administradors conclouen la assenyalant el suport per a l'acció d'una àmplia base dels viquipedistas de tot el món, no només dels Estats Units. La principal objecció a una apagada mundial va vindre dels que preferien que l'apagada es limités als lectors dels Estats Units, amb la resta del món veient un simple cartell d'avís en el seu lloc. També va assenyalar que aproximadament el 55% dels que donen suport a l'apagada prefereix que aquesta sigui global, amb molts apuntant a la preocupació per una legislació similar en altres països. --Cameta (disc.) 16:06, 17 gen 2012 (CET)
Aprovació IPs americanes a una pàgina explicativa, bànner per a la resta. --Joancreus (discussió) 13:46, 17 gen 2012 (CET)
Objecció D'acord amb l'Arnau. Aquestes lleis ens acaben afectant a tots. --Mgclapé (disc.) 14:28, 17 gen 2012 (CET)
Comentari Veig que hi ha disparitat de criteris. Repetim la votació amb 4 opcions: 1. Bànner explicatiu 2. Redirigir totes les pàgines al missatge/bànner (tal com van fer els italians) 3. Redirigir només les ips d'EUA al bànner. 4. No fer res.--KRLS , (disc.) 14:31, 17 gen 2012 (CET)
Bàner
Propostes pel sitenotice:
--V.Riullop (parlem-ne) 14:04, 17 gen 2012 (CET)
- Nota: posar o no un bàner general és independent de la proposta anterior sobre el bloqueig d'IP dels EUA. --V.Riullop (parlem-ne) 16:04, 17 gen 2012 (CET)
Comentari El model anglès és molt més clar i cridaner, així que em sembla el més adequat. Ara cal acabar la traducció.--KRLS , (disc.) 14:10, 17 gen 2012 (CET)- crec que el negre és clau per cridar l'atenció --barcelona (disc.) 14:30, 17 gen 2012 (CET)
Aprovació Millor el negre. --V.Riullop (parlem-ne) 16:02, 17 gen 2012 (CET)
Aprovació Millor el negre. Es tracta d'una apagada. Per cert he afegit un boci més de traducció. --Cameta (disc.) 16:08, 17 gen 2012 (CET)
Aprovació Millor el negre. --Toniher (disc.) 16:16, 17 gen 2012 (CET)
Aprovació Millor el negre. --Joancreus (discussió) 17:21, 17 gen 2012 (CET)
Aprovació Millor el negre, tot i que costa de veure el text de "més informació". --Mgclapé (disc.) 17:59, 17 gen 2012 (CET)
Aprovació El negre. --Davidpar (disc.) 18:35, 17 gen 2012 (CET)
Aprovació El negre--Mafoso (Mani'm?) 18:49, 17 gen 2012 (CET)
AprovacióEl segon. (negre) --Beusson (disc.) 19:37, 17 gen 2012 (CET)
Aprovació El negret! Capsot (disc.) 20:42, 17 gen 2012 (CET)
Aprovació No estic segur si puc votar, però OK amb el bàner ---87.221.209.159 (discussió) 23:58, 17 gen 2012 (CET)
Què fan els veïns
Ho poso com a referència. No signo a baix perquè ho pugui ampliar qualsevol.--Pere prlpz (disc.) 14:15, 17 gen 2012 (CET)
- de: de:Wikipedia:Initiative gegen den SOPA el projecte, i de:Wikipedia:Protest gegen SOPA la pàgina de la protesta.
- es:es:Wikipedia:Café/Portal/Archivo/Noticias/Actual#Acciones_en_la_wiki_en_ingl.C3.A9s_como_protesta_por_SOPA Sembla que van pel banner.
- eu: Diria que no n'han parlat al seu txoko (taverna).
- fr: fr:Wikipédia:Le_Bistro#SOPA i fr:Wikipédia:Le_Bistro#SOPA_k.C3.A9saco.3F. No sembla que pensin que la cosa va amb ells.
- it: it:Wikipedia:Bar/Discussioni/Stop SOPA initiative Votant amb molta participació. Les opcions més ben situades són banner+skip-page i fer el que facin a la viqui en anglès.
- nl:Wikipedia:De kroeg#Nieuws over SOPA
- no:Wikipedia:Tinget#SOPA og Wikipedia på norsk
- sv:Wikipedia:Bybrunnen#SOPA: Reddit och Wikipedia den 18?
- Commons: commons:Commons:Village_pump#Commons_banner_straw_poll Molt àmplia majoria a favor de posar un banner. L'anunci de la votació del banner ja és un banner per si sol.
Traducció Missatge Sue Gardner
Tancament anti-SOPA de la Viquipèdia en anglès
Avui, la comunitat de Wikipedia ha anunciat la seva decisió de tancar la Wikipedia en Anglès durant 24 hores, a tot el món, començant a les 05:00 UTC de dimecres, 18 de gener (es pot llegir el comunicat de la Fundació Wikimedia aquí). L'apagada és una protesta contra la legislació proposada als Estats Units, la llei Stop Online Piracy Act (SOPA) a la Cambra de Representants dels EUA, i la llei PROTECT IP Act (PIPA) al Senat dels EUA -que, en cas de ser aprovada, danyaria seriosament l'Internet lliure i obert, incloent Wikipedia.
Aquesta serà la primera vegada que la Wikipedia en anglès ha organitzat una protesta pública d'aquesta naturalesa, i és una decisió que no va ser presa a la lleugera. Així és com ha estat explicat pels tres administradors de Wikipedia, que formalment facilitaren la discussió per part de la comunitat. De la declaració pública, signada pel usuaris: Usuari:NuclearWarfare, Usuari:Risker i Usuari:Billinghurst:
És l'opinió de la comunitat de la Wikipedia anglesa que aquests dos projectes de llei, en cas de ser aprovats, serien devastadors per a una xarxa lliure i oberta.
En el transcurs de les últimes 72 hores, més de 1800 viquipedistes s'han unit per discutir les accions propostes que la comunitat pogués adoptar contra SOPA i PIPA. Aquest ha estat de llarg el major nivell de participació mai vist en una discussió de la comunitat a Wikipedia, cosa que il·lustra el nivell de preocupació que senten els viquipedistes sobre aquest projecte de llei. La immensa majoria dels participants va donar suport l'acció comunitària per fomentar una major acció pública en resposta a aquests dos projectes de llei. De les propostes considerades pels viquipedistes, la que donaria lloc a una "apagada" de la Wikipedia en anglès, en col·laboració amb les apagades similars en altres llocs web davant SOPA i PIPA, va rebre el major suport.
En una revisió acurada d'aquesta discussió, els administradors conclouen la assenyalant el suport per a l'acció d'una àmplia base dels viquipedistes de tot el món, no només dels Estats Units. La principal objecció a una apagada mundial va vindre dels que preferien que l'apagada es limités als lectors dels Estats Units, amb la resta del món veient un simple cartell d'avís en el seu lloc. També va assenyalar que aproximadament el 55% dels que donen suport a l'apagada prefereix que aquesta sigui global, amb molts apuntant a la preocupació per una legislació similar en altres països. En prendre aquesta decisió, els viquipedistes seran criticats per semblar que abandonen la neutralitat en prendre una posició política. Això és un problema real i legítim. Volem que la gent confiï en Wikipedia, no que es preocupi que estem tractant de fer propaganda.
Però si bé els articles de Wikipedia són neutrals, la seva existència no ho és. Com va escriure recentment el membre de la junta de la Fundació Wikimedia Kat Walsh en una de les nostres llistes de correu,
Depenem d'una infraestructura legal que fa possible que puguem operar. I que depèn d'una infraestructura jurídica que permet a altres llocs allotjar el material aportat pels usuaris, tant la informació com la seva expressió. En la seva major part, els projectes de Wikimedia organitzen i resumeixen els coneixements sel món. Ho estem posant en context, i mostrem a la gent com fer per trobar-li sentit.
Però el coneixement ha de ser publicat en algun lloc perquè qualsevol pugui trobar-lo i utilitzar-lo. On es pot censurar amb un procédiment arbitrari, es fa mal a l'orador, el públic, i a Wikimedia. On només es pot parlar si és ténen els recursos suficients per lluitar contra els desafiaments legals, o si els seus punts de vista han estat aprovats prèviament per algú que ho fa, el mateix nombre limitat d'idees populars seguirà sent tot el que un podrà accedir.
La decisió de tancar la Wikipedia en anglès no ha estat feta per mi, sinó que va ser un fruit dels editors, mitjançant un consens en la presa de decisions. Però hi dono suport.
Igual que Kat i la resta de la Junta de la Fundació Wikimedia, que han començat a pensar en la veu pública de la Wikipedia, i bona voluntat que la gent té per Wikipedia, com un recurs que volen utilitzar per al benefici del públic. Els lectors confien en Wikipedia perquè saben que malgrat els seus defectes, el cor de la Wikipedia està en el lloc correcte. No és el seu objectiu obtenir beneficis econòmics de la seva audiència s o fer-lis creure alguna cosa en particular, o vendre un producte. Wikipedia no té una agenda oculta: només vol ser útil.
Això és menys cert d'altres llocs. La majoria tenen objectius comercials: el seu propòsit és fer diners. Això no vol dir que no tenen el desig de fer del món un lloc millor-molts ho fan!, Però sí vol dir que les seves posicions i accions s'han d'entendre en el context d'interessos contraposats.
La meva esperança és que quan Wikipedia tanqui el 18 de gener, la gent entendrà que la nostra feina per als nostres lectors. Donem suport al dret de tots a la llibertat de pensament i llibertat d'expressió. Creiem que tots han de tenir accés a material educatiu en una àmplia gamma de temes, encara que no podem pagar per ella. Creiem en un Internet lliure i obert on la informació pot ser compartida sense impediments. Creiem que les noves lleis propostes com SOPA-i PIPA, i altres lleis similars en discussió dins i fora dels Estats Units-no defensen els interessos del públic en general. Vostè pot llegir una llista molt bona de les raons per oposar-se a la SOPA PIPA aquí al web de l'Electronic Frontier Foundation.
Per què és aquesta una acció global, en lloc només dels Estats Units? ¿I per què ara, si alguns legisladors nord-americans semblen haver-se retirat tàcticament de la SOPA?
La realitat és que no creiem que SOPA se'n vagi, i PIPA és encara molt activa. D'altra banda, la sopa i PIPA són indicadors d'un problema molt més ampli. Arreu del món, estem veient el desenvolupament de una legislació destinada a combatre la pirateria a la xarxa, i regular Internet d'altres maneres, que perjudiquen a les llibertats en línia. La nostra preocupació s'estén més enllà SOPA i PIPA: són només una part del problema. Volem que Internet segueixi sent lliure i oberta, a tot arreu, per a tots.
El 18 de gener, esperem que vostè estarà d'acord amb nosaltres, i farà el que calgui per fer sentir la seva veu. Sue Gardner, Directora Executiva de la Fundació Wikimedia —el comentari anterior sense signar és fet per Cameta (disc. • contr.) 16:06, 17 gen 2012 (CET)
Implicacions Legals de la SOPA
He traduït el text que va escriure en Geoff Explicant les implicacions legals. El podeu trobar aquí.
Un fet curiós és que el fet d'estar a EUA encara ens protegeix. La llei s'aplica a tot el món no només a les webs dels EUA. Si la web no està als EUA ha de pagar les despeses per defensar-se als tribunals dels EUA i si no ho fa ho te perdut. A més si no està als EUA les penalitzacions poden ser més greus que si ho està. --Gomà (disc.) 22:55, 17 gen 2012 (CET) Lleis que no serveixen per combatre la pirateria. Ja veurem que passarà quan vulguin tancar una web xinesa que ven falsificacions i aquests amenacin en no comprar més deute americà. En canvi aquestes lleis perjudiquen greument les llibertats establint mecanismes de censura extrajudicials. --Cameta (disc.) 23:14, 17 gen 2012 (CET)
Seminari Wiki-Skills - Les wikis com a eines d'aprenentatge i de desenvolupament sòcio-cultural (Barcelona, 23/01/2012)
Estimat/das amics/gues,
La Universitat de Barcelona organitza el seminari "Wiki-Skills - Les wikis com a eines d'aprenentatge i de desenvolupament sòcio-cultural", que s'impartirà el dilluns 23 de Gener de 2012, al centre cívic Pati Llimona (Carrer del Regomir, 3 - 08002 Barcelona). El seminari s'enmarca dins del projecte Wiki-Skills (finançat per la Comissió Europea - Programa Aprenentatge Permanent, 2012-2013), que té per objectiu principal l'anàlisi i l'aplicació dels beneficis de la cultura Wiki per promoure les oportunitats de l'aprenentatge permanent.
En aquest context, coneixent el seu possible interès en el tema, ens agradaria convidar-vos a participar en el present seminari. El coordinador de Wiki-Skills, Théo Bondolfi (Ynternet.org, Suïssa), ens presentarà les activitats del projecte i, també, comptarem amb la presència de Florence Devouard, ex-presidenta de la Fundació Wikimèdia, que opera Wikipedia, introduïnt-nos en la temàtica de Ciutadania digital i els beneficis de les wikis per a l'aprenentatge.
El seminari està co-organitzat pel grup d'investigació Future Learning (Universitat de Barcelona, Facultat de Pedagogia, www.futurelearning.org), soci del projecte.
Us informem que la llengüa de les dues conferències seran en castellà i anglès. Esperem que no sigui cap inconvenient.
El fullet del seminari està disponible a l'enllaç següent: http://www.ub.edu/euelearning/seminario_wiki-skills.pdf Si està interessat, pot emplenar el formulari de la següent adreça: www.ub.edu/euelearning/wiki-conference.html, abans del 20 de Gener.
D'altra banda, ens plau informar-vos que existeix la possibilitat de col·laborar en el projecte rebent formació per a l'ús de wikis en la seva aplicació a l'aula.
Esperem la seva participació, i quedem a la seva disposició per a qualsevol informació complementària.
No dubteu a difondre aquest mail a les seves llistes de distribució, així com a qualsevol persona / entitat que pugui estar interessada.
Frederique Frossard, Mario Barajas frederique.frossard@ub.edu Universitat de Barcelona www.futurelearning.org +34 934031338
Fotos de gent del cinema
L'Acadèmia de cinema català ens ha convidat a anar a la recepció al Palauet Albéniz de Barcelona i a l’acte hi assistiran els nominats als IV Premis Gaudí. El dilluns 23 a l'una del migdia. Per poder fer fotos de gent del cinema. Si algú pot /vol anar que es posi en contacte amb mi abans de divendres. --Pallares (disc.) 23:19, 18 gen 2012 (CET)
Borses de viatge per anar a Wikimania 2012 a Wahington D.C.
Qui vulgui anar a Wikimania 2012 i no es pugui pagar el viatge pot demanar un ajut. El termini per demanar-lo s'acaba el 16 de febrer. Trobareu tota la informació aquí.--Gomà (disc.) 10:40, 22 gen 2012 (CET)
- Si la demana algú de ca-wiki, i hi ha ajuts d'Amical, la beca serà redirigida automàticament a Amical?--Arnaugir 13:55, 22 gen 2012 (CET)
- No s'ha decidit encara si Amical donarà ajuts o no aquest any. La meva recomanació és que qui hi vulgui anar i no es pugui pagar el viatge de la butxaca que ho demani ja. En qualsevol cas si hi hagués ajuts d'Amical serien pocs. Enguany el mateixos diners donen per menys borses. Lo de si serien redirigits o no, s'hauria de negociar en cas que estiguéssim decidits a donar-ne.--Gomà (disc.) 21:36, 22 gen 2012 (CET)
Al-Qaida
En veure que un article tan important està tan coix, no he pogut "resistir-me" i he començat a redactar-lo com cal. Ara bé, essent com és un tema d'actualitat i subjecte a polèmica, a part de complex en ell mateix, qualsevol col·laboració serà molt benvinguda. Per començar, haurem de fonamentar molt bé cadascuna de les afirmacions que fem. L'article en anglès pot ser un bon referent...però és clar..la referència fonamental per a mi hauria de ser l'article en àrab (que a més és article de qualitat). Mitjançant Sant Traductor Google li he fet un cop d'ull i em sembla bastant presentable..però és clar, ja sabem que els traductors automàtics són limitats, la qual cosa certament ens pot limitar la nostra comprensió (a veure si algun viquipedista arabòfil ens fa un cop de mà). En aquest cas, la meva proposta és:
A) Redactar un article completament original, que no sigui una pura traducció de cap altre
B) Com és norma de Viquipèdia, i més en aquest cas, fonamentar bé les referències.
C) Prendre com a referència les viquipèdies més importants per a la seva estructura i contingut: en aquest sentit, la Viquipèdia en alemany sol ser un bon referent.
Espero les vostres aportacions.--MALLUS (disc.) 13:43, 22 gen 2012 (CET)
- Em sembla bona idea seguir l'article en àrab. Si hem de tenir moltes traduccions, val més que no totes siguin totes de les dues mateixes viquis de sempre. Mirar-se a la vegada l'article en àrab i algun més, com l'anglès (o el kurd, el persa, l'hebreu, l'urdú, el bosnià i l'indonesi, per exemple), pot ser una bona idea per tenir un punt de vista variat.
- Tot i que al nostre article ara mateix no hi ha gran cosa, com a norma general miraria d'aprofitar el que es pugui, per respecte als que hi han treballat abans.--Pere prlpz (disc.) 16:38, 22 gen 2012 (CET)
Problemes a la Viquipèdia occitana
Bon dia a tots, Només volia assabentar-vos d'un problema que estem patint a la wikipèdia occitana i agrairé els consells que em/ens pugueu donar. Gràcies! Vos pose a continuació el missatge traduït que he posar als companys. Arran del vandalisme de Midom, un editor nouvingut a la wiki occitana (pàgina creada el 23 de gener de 2012 a 01.08 tot i que el "vandalisme" va començar el 22 de gener a 23:53), i de la possibilitat de pèrdua d'un editor valuós, Boulaur, he decidit d'enviar un messatge a tota la comunitat de la Wikipèdia occitana per veure si arribem a prendre sancions cap a aquesta persona que podria ser un membre influent de la Fundació Wikimedia (Domas Mituzas) si ningú no ha abusat del seu nom. Em sembla que malgrat el fet que hi puga haver errades a les plantilles, existeixen moltíssimes maneres amb un cert grau d'educació o cortesia i sobretot una voluntat constructiva de resoldre-ho, i no ha estat gens el cas.
Aquest individu ha manifestat una manca de respecte no només cap a Boulaur sinó cap a tota la nostra comunitat considerant que podia actuar així (veure comentaris ulteriors) i fer com volia sense respectar les nostres regles, la nostra administració, la nostra gent i el treball dut a terme com si es tractara d'alguna divinitat internetiana.
Aquesta actitud ja es manifestava el missatge de la seua pàgina: "if you see me coming, run.", però la tonalitat ja es podia llegir en els comentaris dels esborraments (escafar significa esborrar):
- 23.53 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Altmaxcom» (this is breaking the site, bad template, don't restore or feel the wrath of powers that be)
- 23:55.. Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Altmejcom» (templates like this are breaking the site, don't do these plx plx)
- 23.56 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Altmincom» (ditto)
- 23.57 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:CP» (bad template)
- 00.01 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:CòdeEPCI» (woohooo)
- 00.02 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Còde EHESS» (meh)
- 00.02 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Latfr» (meh)
- 00.03 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Lonfr» (one more)
- 00.03 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Nacfr» (hi!)
- 00.04 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Nccfr» (delete!)
- 00.05 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Nmcfr» (this template is too bad)
- 00.05 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:NomEPCI» (this template sucks too)
- 00.06 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Nom francés comunas» (templates are not databases)
- 00.06 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Popfr1962» (Use Oracle)
- 00.07 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Popfr1968» (we need wikidata)
- 00.07 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Popfr1975» (too old data)
- 00.07 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Popfr1990» (too new data)
- 00.08 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Popfr1999» (this is so last millennium)
- 00.09 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Popfr2006» (eh)
- 00.09 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Popfr2007» (meh)
- 00.09 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Popfr2008» (feel so much better)
- 00.10 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Popfr2009» (vroooom)
- 00.10 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Popfr2009tot» (same)
- 00.11 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Supfrcom» (delete!!!!)
- 02.27 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:InseedeNmfr» (lo contengut èra : « <includeonly>{{#switch:{{{1}}} |0=2011 |L'Abergement-Clémenciat=01001 |L'Abergement-de-Varey=01002 |Ambérieu-en-Bugey=01004 |Ambérieux-... » (e l'unic contributor èra « Boulaur »))
- 02.44 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Popfr1982» (yeah yeah, I was born back then)
Gràcies per la vostra atenció i perdó per emprenyar amb aquests temes però la wiki occitana és molt xicoteta i no té ni la força ni l'empenta de la catalana. Que tingueu una setmana excel.lent! Claudi/Capsot (disc.) 11:03, 23 gen 2012 (CET)
- Qualques qüestions:
- Heu mirat d'entendre si hi ha algun motiu legítim per aquests canvis? És molest trobar-se amb un mal educat que té raó, però de vegades passa. Sembla que són plantilles per generar automàticament articles de municipis. Podria ser que per alguna raó sobrecarreguin innecessàriament el servidor? No sé si pot tenir alguna relació amb això, però a mi la viqui occitana fins ara gairebé sempre m'anava molt més lenta que les altres.
- La Viqui occitana té administradors. No cal ser una viqui gaire activa per revertir, restaurar o fins i tot blocar. Només cal un administrador.
- Si "a escafat" plantilles, quins poders ha fet servir per esborrar? Administrador a oc-viqui? Steward?--Pere prlpz (disc.) 11:19, 23 gen 2012 (CET)
- Bon dia Pere,
- Supose que si ho ha fet és que les coses estan malament, ara bé això no és tenir raó tampoc...; ja fa una estona que hi ha alguns problemes tècnics que desconec (la lentitud que comentes entre d'altres...) però vaja... entre aquests problemes i ser de fora i entrar per força, i a més fotre-te'n de la gent i de la faena que fan... hi ha molts nivells intermediaris... De fet, és com si un caçador professionals de ratolins arriba a casa teua sense haver-li demanat res, et trenca la porta i alguns mobles, et fot una pallissa a l'amo de casa per a matar un ratolinet de mala mort... Concretament, supose que es tracta de Domas Mituzas (he mirat qui era a google el tal Midom i m'ha aparegut a diverses wikis), un tècnic informàtic que pertany al Board de la Fundació Wikimedia, la qual cosa explica la seua insolència pel sentiment d'impunitat i de ser una divinitat còsmica. Supose que té molts poders, com a mínim Sysop però no en sé res més.
-
- La burocràcia de la wikipèdia occitana dissortadament és semblant als editors, valent a dir pocs i amb contribucions variables, la qual cosa explica el to farruco del Midom; a la viquipèdia catalana o una altra de bastant potent mai no hauria tingut una actitud tan prepotent... No pots anar i desfer la faena dels altres amb total impunitat encara que aquesta s'haja fet malament. Una actitud constructiva seria mirar de dialogar primer i ajudar a millorar o a canviar completament les plantilles a poquet a poquet però es veu que això probablement costa més i no porta tant de goig com anar esclafant els altres de manera indecent. Gràcies pels teus comentaris. Que et vaja tot molt bé, fins ben prest, Claudi/Capsot (disc.) 12:43, 23 gen 2012 (CET)
- Segons m:User:Midem, és administrador de sistemes i programador de Wikimedia, ja no és membre del Board of Trustees. Suposo que s'ha atorgat els drets d'administrador per esborrar aquestes plantilles. El fet que no hagi donat explicacions i els modals usats són inacceptables. En cas d'un conflicte així, es pot obrir un request for comments a meta: m:Requests for comment. --V.Riullop (parlem-ne) 12:54, 23 gen 2012 (CET) Afegeixo l'enllaç al registre: https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Special%3ALogs&user=Midom. --V.Riullop (parlem-ne) 12:57, 23 gen 2012 (CET)
- La burocràcia de la wikipèdia occitana dissortadament és semblant als editors, valent a dir pocs i amb contribucions variables, la qual cosa explica el to farruco del Midom; a la viquipèdia catalana o una altra de bastant potent mai no hauria tingut una actitud tan prepotent... No pots anar i desfer la faena dels altres amb total impunitat encara que aquesta s'haja fet malament. Una actitud constructiva seria mirar de dialogar primer i ajudar a millorar o a canviar completament les plantilles a poquet a poquet però es veu que això probablement costa més i no porta tant de goig com anar esclafant els altres de manera indecent. Gràcies pels teus comentaris. Que et vaja tot molt bé, fins ben prest, Claudi/Capsot (disc.) 12:43, 23 gen 2012 (CET)
Sant Tornem-hi: bloquegen el compte d'un editor de la Wikipedia en castellà per corregir topònims de pobles de les Illes Balears que apareixen castellanitzats
Hola! Us faig esment d'un correu que m'acaba d'arribar sobre la dèria que tenen alguns d'esborrar qualsevol signe de catalanitat dels nostres països i que aprofiten qualsevol mitjà, com en aquest cas la Viquipèdia en castellà, per aconseguir-ho. Us ho transcric literalment:
"Si cercau a Wikipedia en espanyol els topònims de pobles de les Illes Balears susceptibles de ser "castellanitzats" trobareu aberracions com ANDRACH, LLUCHMAYOR, FELANICH o MARRACHÍ. Fa uns dies m'he dedicat a esmenar aquestes animalades, però cada dia els articles que corregia tornaven a la redacció anterior. Abnegadament, els tornava a esmenar... fins avui (18 de gener del 2012), quan m'han bloquejat el compte d'editor de Wikipedia per "vandalismo toponímico".
«Tu nombre de usuario o dirección IP ha sido bloqueada por Taichi. Esto sólo te impide modificar las páginas, no leerlas. La razón dada es Vandalismo de páginas: Vandalismo toponímico.»
Tomeu Riera
Assessor lingüístic del Servei de Salut de les Illes Balears
bartomeu.riera@ibsalut.es" [3]
És un tema recurrent, pesat, enfadós..., i del qual hom voldria treure's de sobre en nom de la bona imatge del projecte viquipedista en el seu conjunt (incloent-hi la Viquipèdia en espanyol malgrat les sospites de manipulació que arrossega). Què en penseu?--Panellet (disc.) 11:51, 23 gen 2012 (CET)
- Des del moment que a alguns "animals" de la Wikipedia en espanyol se'ls acut de posar coses com es:San_Quirico_de_Tarrasa --MALLUS (disc.) 12:05, 23 gen 2012 (CET)
- Per no parlar de es:Discusión:Parlabá--Arnaugir 12:00, 23 gen 2012 (CET)
- Potser ha arribat el moment de fer conèixer aquest tipus de comportaments públics. Potser també podríem reclamar a alguna administració que ens signi un document on digui que els únics noms vàlids d'una toponímia són "xx". Crec que caldria prendre un consens i fer una petició formal, potser via Wikimedia España, per a que hi posin remei. Com ho veieu els altres? --Kippelboy (disc.) 12:04, 23 gen 2012 (CET)
- El problema no és la validesa en sí. Tots sabem que La Haia no es diu així en neerlandès (Den Haag), i ells mateixos (els neerlandesos) són conscients que la ciutat té molts i diversos noms en la resta d'idiomes del planeta. Però és clar, una cosa són ciutats mitjanes o grans, com ara Girona, Lleida, Londres o fins i tot Pequín, i l'altra són pobles petits, on l'ús d'una toponímia forana no està justificat. Jo, de fet, quan faig articles de ciutats estrangeres, me'n guardo prou de posar un nom que no pugui estar referenciat. Així per exemple, tot i saber que Esmirna avui es diu İzmir (nom, per cert, derivat del primer), el títol de l'article no és el topònim oficial en turc, sinó l'altre, però en tot cas ho justifico. Ara bé, hi ha coses que no tenen sentit, com anomenar San Quirico de Tarrasa a un poble que tota la vida (i ja fa dies que corro pel món) s'ha conegut com a Sant Quirze del Vallès. És fins i tot més presentable escriure Vich, perquè al capdavall és una ortografia catalana antiga.--MALLUS (disc.) 12:17, 23 gen 2012 (CET)
- Com sempre:
- Aquestes aberracions tenen consens i referències a la viqui en castellà. Qualsevol canvi s'ha de discutir individualment a la viqui-es amb millors referències. Canviar repetidament contra el consens només pot portar a ser bloquejat.
- El problema és que hi ha fonts fiables que recullen aquestes aberracions. Si es planteja donar publicitat del tema al món real, estaria bé començar per deixar verdes les fonts on es recolzen els de es-viqui. Algú que pot criticar l'aberració que la viqui digui Andrach, també hauria de criticar que al diccionari aquell que fan servir es-viqui digui Andrach. O això, o hauria de criticar que es faci servir aquell diccionari i no un altre, o que segueixi aquell diccionari que no fa servir ningú més quan escriu en castellà.--Pere prlpz (disc.) 12:45, 23 gen 2012 (CET)
- Això no és més que la translació d'un problema psicològic dels espanyols, que consideren les terres de parla catalana possessió seva, i per tant tots els topònims catalans han de tenir una versió espanyola "tradicional". Es veu que en el cas de les excolònies espanyoles això de la versió tradicional ja no s'hi val: vegeu què fan amb els topònims de la Guinea Equatorial (Bioko, i no Fernando Poo, forma tradicional espanyola; Malabo, i no Santa Isabel; Añisoc, i no Valladolid de los Bimbiles; Niefang, i no Sevilla de Niefang). Per cert, tots els topònims de la Catalunya Nord (excepte Perpiñán) apareixen en la forma oficial francesa. No tenien una forma "tradicional" espanyola mentre van pertànyer a Espanya? Deu ser que perquè el francès és un idioma de primera divisió, d'amos, i el català només és llengua d'esclaus... --Enric (discussió) 13:11, 23 gen 2012 (CET)
- El principal argument que utilitzen és que quan anomenen articles rebutgen la ideologia del moment. Però ells mateixos es deixen en evidència quan prefereixen utilitzar aquests noms franquistes, exemple evident a Numancia de la Sagra, topònim que els franquistes es van inventar per a que el poble no s'anomenés Azaña. Per altra banda, no crec que la Viquipèdia en català s'hagi de ficar en aquesta guerra.--Àlex (Discussió) 13:36, 23 gen 2012 (CET)
- Tot i que no sóc molt polit pel que fa l'ús de la meva llengua en cas de dubte sempre procuro mirar que diuen aquells que fan la norma d'aquesta ... En Castellà disposem d'una reial acadèmia formada per gent d'un currículum impressionat que ja han donat resposta a aquest tema : http://buscon.rae.es/dpdI/html/quecontiene.htm#toponimos d'especial interès els punts 3 i 4 :
- 3. Topónimos cuya forma tradicional en español ha caído en desuso en favor de la forma local. Se da primacía a la forma local: Ankara (antes Angora), Bremen (antes Brema) o Maastricht (antes Mastrique).
- 4. Topónimos con cambio de denominación oficial en favor de la forma local, pero que cuentan con una forma tradicional española plenamente vigente. Se prefiere la forma española: Calcuta (no Kolkata), Moldavia (no Moldova), Bombay (no Mumbai) o Esmirna (no Izmir). Solo en aquellos casos en que se ha producido un verdadero cambio de nombre (y no una mera reivindicación de las formas locales de este) se recomienda la nueva denominación, que debe sustituir a la anterior: Burkina Faso (antiguo Alto Volta) o Sri Lanka (antiguo Ceilán).
- Hom es pregunta si Quiriquico, Baudilio o altres son plenament vigents, o bé han caigut en desús .
- En quant a si entrar-hi o no (a reclamar que emprin la seva llengua amb propietat) és qüestió de que un grup de viquipedistes ho desitgin ... La Viquipèdia en Català sols serveix per contenir el que hi anem posant --Mafoso (Mani'm?) 16:02, 23 gen 2012 (CET)
- El principal argument que utilitzen és que quan anomenen articles rebutgen la ideologia del moment. Però ells mateixos es deixen en evidència quan prefereixen utilitzar aquests noms franquistes, exemple evident a Numancia de la Sagra, topònim que els franquistes es van inventar per a que el poble no s'anomenés Azaña. Per altra banda, no crec que la Viquipèdia en català s'hagi de ficar en aquesta guerra.--Àlex (Discussió) 13:36, 23 gen 2012 (CET)
- Com sempre:
- El problema no és la validesa en sí. Tots sabem que La Haia no es diu així en neerlandès (Den Haag), i ells mateixos (els neerlandesos) són conscients que la ciutat té molts i diversos noms en la resta d'idiomes del planeta. Però és clar, una cosa són ciutats mitjanes o grans, com ara Girona, Lleida, Londres o fins i tot Pequín, i l'altra són pobles petits, on l'ús d'una toponímia forana no està justificat. Jo, de fet, quan faig articles de ciutats estrangeres, me'n guardo prou de posar un nom que no pugui estar referenciat. Així per exemple, tot i saber que Esmirna avui es diu İzmir (nom, per cert, derivat del primer), el títol de l'article no és el topònim oficial en turc, sinó l'altre, però en tot cas ho justifico. Ara bé, hi ha coses que no tenen sentit, com anomenar San Quirico de Tarrasa a un poble que tota la vida (i ja fa dies que corro pel món) s'ha conegut com a Sant Quirze del Vallès. És fins i tot més presentable escriure Vich, perquè al capdavall és una ortografia catalana antiga.--MALLUS (disc.) 12:17, 23 gen 2012 (CET)
Més crítiques: [4]. --Davidpar (disc.) 20:35, 24 gen 2012 (CET)
- Fixeu-vos que en aquest enllaç, la majoria dels noms estranys estan referenciats amb un document del cens. O sigui, els noms "en uso" són els que en algun moment han estat oficials (prou oficials per sortir al cens). La relació amb l'ús actual és, com a mínim, dubtosa.--Pere prlpz (disc.) 20:45, 24 gen 2012 (CET)
-
- Jo no perdria el temps picant ferro fred. Penso que lo millor que podem fer de portes endins és centrar els nostres esforços en augmentar la quantitat i la qualitat de la Viquipèdia en català. De portes enfora, promocionar la marca Viquipèdia en català com a segell de qualitat i rigor i que la gent a qui els escandalitzi aquesta situació que s'aboquin a ajudar-nos a millorar la Viquipèdia en català i que es deixin d'orgues del que fan el veïns a casa seva.
- Parafrasejant el que diu l'Enric més amunt: Això no és més que la translació d'un problema psicològic dels catalans, que consideren les terres de parla catalana són possessió espanyola, i per tant tots els topònims catalans han de tenir a la Viquipèdia en espanyol la versió espanyola "oficial". Que coi ens importa a nosaltres com n'hi vulguin dir els espanyols a les poblacions catalanes? Que ens hi fiquem en com n'hi diuen els xinesos? Deixem els espanyols en pau. Que facin el que els plagui amb la seva Viquipèdia.
- --Gomà (disc.) 21:07, 24 gen 2012 (CET)
- M'importa des del moment en què estem subordinats a ells i manen al nostre territori. Això no és més que un altre pas encetat des de la imposició dels Decrets de Nova Planta ("... el mayor cuidado en introducir la lengua castellana (o el sentiment nacional espanyol), a cuyo fin se darán las providencias mas templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado"), el proper serà la castellanització toponímica total i completa de les Balears (com ho estem veient avui dia amb Maó i Palma) perquè ja n'hi ha qui s'ha encarregat d'inventar-se i proposar les traduccions, a l'espera que hi hagi voluntat política de plasmar-ho al territori i a nivell institucional. Jo em pregunto si no posarien el crit al cel aquests éssers tan respectuosos, tolerants i entesos si els nord-americans fessin el mateix amb el sud-oest dels Estats Units: Saint Francis (San Francisco), The Angels (Los Ángeles), Saint Faith (Santa Fe), The Step (El Paso), Mrs. Anne (Doña Ana), Ash (Fresno), Saint Anthony, The Meadows (Las Vegas), etc....--Panellet (disc.) 13:06, 26 gen 2012 (CET)
- A mi no em preocupa que qualcú usi la Viquipèdia en castellà per defensar un canvi de nom d'un poble o ciutat (per fer segons què ja està demostrat que no fan falta moltes justificacions). A mi em fa por per l'alt posicionament que té la Viquipèdia en castellà i que dóna visibilitat a noms dels quals a Internet hi havia poc rastre i també perquè aquests topònims es poden estendre fàcilment: és a partir de la Viquipèdia en castellà que moltes altres wikis creen els seus articles sobre localitats de l'Estat Espanyol. Pau Cabot · Discussió 14:14, 26 gen 2012 (CET)
- @Gomà: en general d'acord, però en la resposta d'en Pau Cabot tens una mostra de que sí que ens preocupem de com escriuen els nostres topònims a les altres viquis (xinesos inclosos). Te'n deixo una altra mostra [5], que és només una petita mostra de la feina que es podria fer. De fet, tots els municipis catalans a la viqui en rus venen de la viqui en castellà. Per exemple, es pot veure a ru:Сан-Иларио-Сакальм (pels que no coneguin l'alfabet cirílic, la "о" és la "o" d'Hilario, i la "t" de "Sant" no hi és).--Pere prlpz (disc.) 16:41, 27 gen 2012 (CET)
- Totalment delirant l'article de la viqui russa. Ho entren pel nom castellà (transcrit a la russa), i llavors al cos de l'article fan això: «Сан-Иларио-Сакальм (исп. San Hilario Sacalm, баск. Sant Hilari Sacalm, кат. Sant Hilari Sacalm)», és a dir, entre parèntesis primer el nom en castellà, després en basc (sic i re-sic!!!) –que resulta que és el nom català– i finalment, fent un favor, també el nom en català. Un disbarat. Com facin igual amb tots els nostres topònims, anem apanyats. Algú que sàpiga mínimament rus els podria fer un toc d'alarma a la Taverna? Perquè no crec que haguem d'anar omplint les pàgines de discussió de cada article afectat... --Enric (discussió) 17:21, 27 gen 2012 (CET)
- @Gomà: en general d'acord, però en la resposta d'en Pau Cabot tens una mostra de que sí que ens preocupem de com escriuen els nostres topònims a les altres viquis (xinesos inclosos). Te'n deixo una altra mostra [5], que és només una petita mostra de la feina que es podria fer. De fet, tots els municipis catalans a la viqui en rus venen de la viqui en castellà. Per exemple, es pot veure a ru:Сан-Иларио-Сакальм (pels que no coneguin l'alfabet cirílic, la "о" és la "o" d'Hilario, i la "t" de "Sant" no hi és).--Pere prlpz (disc.) 16:41, 27 gen 2012 (CET)
- A mi no em preocupa que qualcú usi la Viquipèdia en castellà per defensar un canvi de nom d'un poble o ciutat (per fer segons què ja està demostrat que no fan falta moltes justificacions). A mi em fa por per l'alt posicionament que té la Viquipèdia en castellà i que dóna visibilitat a noms dels quals a Internet hi havia poc rastre i també perquè aquests topònims es poden estendre fàcilment: és a partir de la Viquipèdia en castellà que moltes altres wikis creen els seus articles sobre localitats de l'Estat Espanyol. Pau Cabot · Discussió 14:14, 26 gen 2012 (CET)
- M'importa des del moment en què estem subordinats a ells i manen al nostre territori. Això no és més que un altre pas encetat des de la imposició dels Decrets de Nova Planta ("... el mayor cuidado en introducir la lengua castellana (o el sentiment nacional espanyol), a cuyo fin se darán las providencias mas templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado"), el proper serà la castellanització toponímica total i completa de les Balears (com ho estem veient avui dia amb Maó i Palma) perquè ja n'hi ha qui s'ha encarregat d'inventar-se i proposar les traduccions, a l'espera que hi hagi voluntat política de plasmar-ho al territori i a nivell institucional. Jo em pregunto si no posarien el crit al cel aquests éssers tan respectuosos, tolerants i entesos si els nord-americans fessin el mateix amb el sud-oest dels Estats Units: Saint Francis (San Francisco), The Angels (Los Ángeles), Saint Faith (Santa Fe), The Step (El Paso), Mrs. Anne (Doña Ana), Ash (Fresno), Saint Anthony, The Meadows (Las Vegas), etc....--Panellet (disc.) 13:06, 26 gen 2012 (CET)
Si algú no està d'acord amb la política de títols de la Viquipèdia en castellà, pot proposar allí una nova política, que no simplement entrar a dir que no esteu d'acord o no us agrada. Per a canvaiar-la ha d'haver una proposta. Ací està bé per desfogar-vos, encara que agraïria més respecte per als editors en castellà, però poca cosa més. Ací tampoc s'usen els noms oficials en molts articles, i no passa res. --Millars (disc.) 18:00, 27 gen 2012 (CET)
- No, no , el problema no es pas de nom oficial quant Sant Cugat del Vallès es deia Pins del Vallès tothom li deia Sant Cugat , però clar si agafo els registres de la república et puc demostrar que si que existeix el nom i justificar-te'l. El problema no és la norma : és l'abús que es fa d'aquesta. I ara si us plau ves a clamar el respecte als editors a la taverna de can ES, així potser quant algú vagui a intentar canviar el nom d'un topònim no se'l tracti com un troll. El joc del respecte es juga a dues bandes--Mafoso (Mani'm?) 18:25, 27 gen 2012 (CET)
Ajuda per traduir un article
Hola! Sóc nova i m'agradaria traduïr de l'anglès l'article Filosofia de la ment que està llistat com que ho necessita.
Algú em vol ajudar? Necessito consells sobre el procediment de com fer-ho (tant d'etiqueta com ajuda editant). Així mateix, si hi ha algú que ho vulgui fer amb mi... --Roima (disc.) 00:50, 25 gen 2012 (CET)
- Hola! si ets nova et recomanaria que no comencis amb un article tan llarg i complet de tanta envergadura. Si t'agrada el tema, comença per algun de relacionat que ens falti (o amplia'n algun), acostuma't a l'entorn i les eines (no és difícil!) i, després, pots traduir aquest, que és un "catxo" article que déu ni do! (i és de qualitat, estic segur que aquí també podria ser-ho). Per qualsevol cosa pots comptar amb mi si vols, o amb qualsevol altre viquipedista que trobis per aquí. Una abraçada!--Arnaugir 01:14, 25 gen 2012 (CET)
- Exacte: és millor començar amb articles més curts...i després...un cop ja ho tinguis tot per la mà...seguir per articles més llargs i complexos. Igualment, per a qualsevol cosa em fas un toc.
--MALLUS (disc.) 01:20, 25 gen 2012 (CET)
Benvinguda. Quan comencis, que sàpigues que existeix això --Pallares (disc.) 10:55, 25 gen 2012 (CET)
Categoritzar redireccions
Segons el llibre d'estil "El programari de la Viquipèdia permet categoritzar les redireccions, tanmateix la pràctica és no fer-ho". Be, serà la pràctica majoritària dels editors catalans; a moltes wikipèdies si que es categoritzen, i a la catalana jo ho he fet excepcionalment (encara que després suposo que es va esborrar). Alguna vegada, per casos concrets, ho considero necessari i donat que no està prohibit (de fet si hi és, serà perquè es considera que pot ser útil) proposo que si algú categoritza alguna redirecció no s'esborri. Com a motius principals:
- La categorització visible apareix a la categoria en cursiva, per tant clarament indicat que no és article sinó redirecció. En la pàgina de la categoria pot ser interessant que apareixien alguns noms, per exemple (com m'està passant en aquest moment):
- Tots els estats aleràmics incloent els tres o quatre citats en l'estat mare i que no tenen prou dades per tenir article propi
- La categorització no es visible, ja que al demanar la pàgina porta automàticament al destí de la redirecció
- No gastar temps i energia en posar una categoria i en esborrar-la quan el fet d'haver-la posat no pot fer cap mal i la seva manca pot ser un inconvenient.
--joc (disc.) 14:21, 26 gen 2012 (CET)
- Jo entenc les categories com a contenidors d'articles, no com a llistes de coses (per fer llistes ja feim servir els articles-llista o les plantilles de navegació). Des aquest punt de vista, no hi veig gaire sentit a a categoritzar redireccions, cosa que pot dur a confusió als lectors. En tot cas, s'hauria de prendre un criteri comú. No és gaire raonable no posar categories però que si un usuari en posa, que aquestes no es puguin llevar. La pregunta que jo faria és: què hi guanyam categoritzant redireccions? Pau Cabot · Discussió 15:31, 27 gen 2012 (CET)
- D'acord a mitges amb tots dos.
- Tenim moltes polítiques i discussions sobre categories i els dediquem molts esforços, però crec que mai ens hem plantejat massa perquè serveixen les categories. Segons perquè hagin de servir pot ser útil o no categoritzar redireccions.
- Diria que en Jolle vol fer servir les categories per navegar entre articles i conceptes. Si per fer això categoritzem les redireccions, el problema serà que el lector que intenti navegar-hi acabarà repetidament al mateix article mare on apunten totes les redireccions. Si el lector se n'adona que els articles en cursiva són redireccions tampoc està tot resolt, perquè en una mateixa categoria hi pot haver redireccions a articles diferents, i a la categoria això no es veu. Per navegar d'aquesta manera crec que és millor fer servir plantilles de navegació o llistes. Si convé, a la pàgina de la categoria s'hi pot posar la plantilla de navegació, que es pot mirar de fer prou clara com per deixar clar a on va cada enllaç.
- On sí que pot ser útil categoritzar les redireccions és en els casos especials en que vulguem que el nom que surti a la categoria no sigui el mateix de l'article. A la viqui en francès categoritzen les redireccions del nom científic dels éssers vius, i això els permet tenir una categorització per noms científics que combinen amb d'altres categoritzacions on va l'article (vegeu fr:Catégorie:Mammifère i l'explicació amb categories enllaçades que hi ha a la introducció). No proposo adoptar aquest esquema pels éssers vius, però em sembla un bon exemple d'una cosa útil que es pot arribar a fer categoritzant algunes redireccions.--Pere prlpz (disc.) 16:31, 27 gen 2012 (CET)
- Si jo vull saber tots els estats aleràmics, lògicament aniré a la categoria a veure els articles que hi ha. Si vaig a la categoria i busco algun que no hi surt pensaré que no hi ha dades; en canvi si hi trobo una redirecció ja sabre en quin article s'esmenta; millor que tots podessin tenir entrada pròpia però per alguns no hi ha prou dades.--joc (disc.) 02:20, 29 gen 2012 (CET)
Revistes en català
He creat Llista de revistes de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català on hi he anat afegint informació provinent d'articles presents i esborrats de revistes creades per Lesrevistes (discussió • contribucions • registre). Ho he fet reciclant la {{Infotaula revista}} a {{Filera revista}}. Duu bastanta feina però està quedant prou bé i crec que pot servir per redireccionar-hi microfitxes de revistes com Àmbits de Psicopedagogia. Si qualcú s'anima, estaria bé mirar de completar la taula. Pau Cabot · Discussió 15:23, 27 gen 2012 (CET)
- bona iniciativa, esperem que hi hagi informació perquè moltes d'aquestes revistes tornin a ser articles com cal en un futur--barcelona (disc.) 11:25, 28 gen 2012 (CET)
- Els articles es van esborrar precisament per ser fitxes de revistes l'admissibilitat de les quals no quedava demostrada i no sabem quant de temps haurà de passar perquè siguin admissibles (si això arriba a passar mai). La informació que tenim de la majoria de revistes dóna pel que dóna (una taula i poc més). De les vint-i-set revistes d'aquesta llista que tenen article propi, n'hi ha setze que duen l'avís {{FVA}}. Jo em centraria en intentar referenciar aquestes darreres abans de començar a pensar a crear (o recrear) més articles. Pau Cabot · Discussió 11:44, 28 gen 2012 (CET)
- Per cert, que també he creat Llista de revistes de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Pau Cabot · Discussió 11:46, 28 gen 2012 (CET)
- Pau, em sembla una molt bona solució al tema de l'admissibilitat d'aquest tipus d'articles. Felicitats per la feinada.--Kippelboy (disc.) 12:40, 28 gen 2012 (CET)
- Els articles es van esborrar precisament per ser fitxes de revistes l'admissibilitat de les quals no quedava demostrada i no sabem quant de temps haurà de passar perquè siguin admissibles (si això arriba a passar mai). La informació que tenim de la majoria de revistes dóna pel que dóna (una taula i poc més). De les vint-i-set revistes d'aquesta llista que tenen article propi, n'hi ha setze que duen l'avís {{FVA}}. Jo em centraria en intentar referenciar aquestes darreres abans de començar a pensar a crear (o recrear) més articles. Pau Cabot · Discussió 11:44, 28 gen 2012 (CET)
Portada dels mòbils
Entrant a la Viquipèdia des de qualsevol navegador d'un mòbil intel·ligent o des de la recent estrenada aplicació de la Viquipèdia per a Android es veu: http://ca.m.wikipedia.org/. Hauríem de canviar la portada (una miqueta penosa) de manera que es vegi ordenadament l'Article del dia, Actualitat i, si pot ser, Curiositats i Efemèrides. Algú sap com fer-ho? --Davidpar (disc.) 20:09, 27 gen 2012 (CET)
- He arreglat un div mal tancat i d'altres repetits. Està explicat a m:Mobile. He aconseguit que aparegui, a més de l'Article del dia, Actualitat i Efemèrides. Però no sé per què totes les pàgines en català surten amb una lletra més gran. --V.Riullop (parlem-ne) 00:50, 28 gen 2012 (CET)
Definint com es recullen i s'inverteixen els Fons
|
En aquest moment s'està debatent com es recullen i s'inverteixen els fons que recull la Wikimedia Foundation (WMF) i altres entitats reconegudes gràcies als donatius de la comunitat. [6] Donada la importància del tema, obrim aquest debat. Amical Viquipèdia, recollint les opinions dels viquipedistes que van respondre a la crida feta a la taverna ja ha mostrat el nostre punt de vista Ara és hora de definir quin és el model de recaptació i distribució de fons que la comunitat d'editors en català vol que la Wikimedia Foundation apliqui. Per això establim la nostra opinió pel que fa als projectes en totes les llengües en general i la nostra voluntat pel que fa a la Viquipèdia en català en particular:
Comentaris
|
Article MI esborrat
L'article Mi ha estat modificat completament, per posar-hi una fricada. No sé com restaurar la pàgina, sóc nou; agrairia que algú ho fes i m'expliqués com es fa. Mil gràcies. --Oldtown93 (disc.) 12:21, 2 feb 2012 (CET)
- Hola, restaurat. Simplement quan et trobes un cas així, has d'anar a l'historial de l'article (està al costat del botó modifica de dalt) i mirar tots els canvis que s'han fet a l'article i prèmer "desfés" a l'últim edició.--KRLS , (disc.) 12:25, 2 feb 2012 (CET)
- Ho tens més explicat a Ajuda:Revertir canvis i Ajuda:Historial de la pàgina. Benvingut.--Pere prlpz (disc.) 12:40, 2 feb 2012 (CET)
Propostes
|
A l'apartat de propostes de la Taverna busquem millorar la Viquipèdia, interpretar criteris i normes o aplicar noves idees que encara no s'han dut a terme. Es mostren les converses actives i s'arxiven automàticament les que tenen més de 15 dies d'inactivitat. Si voleu reprendre converses velles, cerqueu-les a l'arxiu de propostes i inicieu un fil nou enllaçant a les converses prèvies.
Mostra només aquesta secció | Refresca | Amunt | Inicia un nou tema |
Plantilla orfe
La plantilla {{orfe}} serveix per marcar els articles que estan poc enllaçats i que, per tant, és improbable que el lector hi arribi navegant. Ara bé, en cas que el lector hi hagi arribat (per exemple a través del Google o buscant directament a la casella de cerca, que és el més habitual) la informació de que l'article és orfe no li fa cap servei, i una gran etiqueta al principi només li pot fer nosa, impedir-li veure les etiquetes que sí que li poden interessar (com la de neutralitat o la d'informació discutida) i empitjorar la qualitat percebuda de l'article (un article pot ser orfe però magnífic, per al lector).
Aleshores, proposo:
- Si la plantilla ha de seguir existint i estar a l'article, que en comptes d'anar a dalt de tot de l'article, vagi a baix, amb les d'esborrany, cal foto, cal coordenades, cal taula, etc.
- Que la plantilla sigui més discreta. Ara mateix és més gran i cridanera que les etiquetes d'altres mancances més serioses, i que les etiquetes que demanen la col·laboració de lectors que no són editors habituals (esborrany i cal foto).--Pere prlpz (disc.) 20:46, 19 gen 2012 (CET)
- Em sembla bé posar-la al peu de pàgina per les raons que addueixes. No em sembla necessari, però, reduir-la.--Arnaugir 20:48, 19 gen 2012 (CET)
Objecció. Això l'únic que complirà és fer que encara menys persones treballin en ficar enllaços cap als articles. Utilitzant la mateixa lògica, fiquem la plantilla de que falten referències a baix, no? Un usuari normal i corrent no té cap interés en això. Cal que tothom sàpigui que els articles són orfes per a que algú s'hi fiqui a treballar o sinó res passarà i incrementarà els nombres d'articles orfes. JaumeBG (disc.) 01:16, 20 gen 2012 (CET)
- Probablement hi hagi gent que agafa la categoria d'orfes i es dediqui anar-la buidant, però no crec que passi gaire sovint que un lector ocasional hi posi un enllaç mogut per una plantilla que hi ha a dalt. Si realment passa, no passarà gaire menys perquè l'etiqueta estigui a baix, i més tenint en compte que els articles orfes solen ser curts.--Pere prlpz (disc.) 10:05, 20 gen 2012 (CET)
Aprovació "Falten referències" és una plantilla important. En canvi "Orfe" es poc rellevant, els articles són orfes perquè encara hi ha poc articles, quan tinguem quatre milions d'articles com l'anglesa (un article per cada tres ciutadans dels Països Catalans) hi haurà menys articles orfes, i molts ho són avui i al cap d'uns dies o mesos deixen de ser-ho. Tenim encara molts temes per tocar; i efectivament la plantilla causa una mala imatge innecessària.--joc (disc.) 02:30, 20 gen 2012 (CET)
Aprovació D'acord amb que es mostri a baix, tal com fem amb "esborrany", "falta foto" o falten coordenades" --Jordiferrer (disc.) 10:34, 20 gen 2012 (CET)- !vot Que faltin referències sí que és un avís important pel lector. Li estem dient que es prengui el contingut amb precaució ja que no està verificat. Que sigui orfe no és un problema de contingut per advertir al lector ni és una qüestió on un lector ocasional hi pugui ajudar fàcilment. Ara bé, anar passant plantilles de dalt a baix pot ser un caos d'apreciació. Ja les tenim classificades en problemes de contingut i problemes d'estil. Es tracta de fer una nova classificació de problemes menors? Jo crec que no i que aquest no és un problema menor. No és el mateix que suggerir una millora afegint les coordenades. Si no s'hi arriba per enllaços es perden potencials lectors i potencials editors interessats en el tema i es perd informació en els articles on hauria d'estar enllaçat. En el que sí que estic d'acord és que una plantilla de problemes d'estil no hauria de tenir més de dues línies. Per altra banda, caldria distingir els orfes solucionables dels orfes que només es poden solucionar forçant arbitràriament un enllaç per exemple en un apartat Vegeu també. En aquest segon cas quasi que prefereixo que segueixi orfe, o bé ho pot tornar a ser fàcilment si els editors de l'altra pàgina no el consideren rellevant. --V.Riullop (parlem-ne) 10:58, 20 gen 2012 (CET)
- D'acord amb això dels orfes no solucionables. No s'hauria de posar un enllaç en una pàgina si no millora la pàgina on hi ha l'enllaç. Tenim articles de municipis amb un "Vegeu també" amb els personatges, llocs i associacions menys rellevants de tot el poble, que són les que són tan poc interessants que no s'enllacen d'enlloc més i queden orfes. El "Vegeu també" no hauria de ser per això.--Pere prlpz (disc.) 11:41, 20 gen 2012 (CET)
Aprovació Més petita i avall, sens dubte.--Carles (enraonem) 11:08, 27 gen 2012 (CET)
Seguint l'argument de la utilitat per al lector o la utilitat per a l'editor exposat per en Vriullop crec que caldria revisar les polítiques d'utilització i ubicació per colors de les plantilles de manteniment. M'imagino que les grogues, verdes haurien d'anar a baix mentre que les morades, blaves i taronges haurien d'anar a l'encapçalament de l'article. Crec que caldria definir-ho en el marc conjunt de les plantilles de manteniment per tal de dotar de consistència/homogeneïtat d'aplicació del criteri d'on situar cada família de plantilles. Estic d'acord amb en Vriullop que es pugui plantejar una millora/reducció del contingut de la plantilla. Pel que fa als orfes "no solucionables" m'agradaria que es plantegés una "solució" en positiu i no en negatiu per tal que puguin sortir d'especial :Pàgines òrfenes. Considero que un article orfe és un "atemptat" a la coherència enciclopèdica, ja que un cop creat i sobretot si té un nom "llarg" de l'estil "Fets de Pitxipitiskan" aquest queda en el llimb si el lector no sap exactament el nom de l'article que respon a la seva necessitat o demanda de coneixement. Inclús per a l'editor que l'ha creat pot resultar difícil trobar l'article. Crec que la secció vegeu també és un mal necessari en molts articles, però de fet opino que la secció vegeu també hauria d'integrar-se en el cos de l'article sempre que fos possible. Igualment m'agradaria comentar aquí que hi ha bots que retiren la plantilla orfe en qualsevol article que ja tingui un enllaç des d'un article. Hi ha vegades que l'enllaç prové sobre un terme polisèmic que no mostra una relació "lògica" sinó simplement una relació "gràfica". --Bestiasonica (disc.) 08:39, 30 gen 2012 (CET)
- Si es tracta que els orfes difícilment solucionables no surtin a la pàgina especial, es poden afegir en una llista a "Viquipèdia:Pàgines orfes" per a ser analitzats més endavant amb més detall o quan hi hagi més articles relacionats. Un article queda més complet, amb més informació entenedora, si enllaça als temes clau que ajudin a comprendre o ampliar. El problema dels orfes, a part de que no s'hi pot arribar si no és amb sant Google o amb la paciència i la sort de trobar la categoria adequada, és que empobreixen la informació dels articles on el tema es toca de passada i hi hauria d'estar enllaçat. Posar-lo en un "vegeu també" soluciona una via d'accessibilitat (una sola!) però no millora la informació de l'enciclopèdia. Si és un tema totalment aïllat, sense cap relació amb cap altre article de la Viquipèdia, crec que cal fer-ho notar, també al lector que hi pugui haver arribat per casualitat. Si no és així, cal solucionar-ho. Si un no pot per desconeixement del tema, cal que avisi i la pàgina de discussió és el lloc per coordinar-se amb els altres editors. --V.Riullop (parlem-ne) 10:05, 30 gen 2012 (CET)
- Si l'article "Fets de Pitxipitiskan" és orfe, segurament és perquè ningú ha escrit encara els articles "Pitxipitiskan" i "Història del Pitxipitiskan". "Fets de Pitxipitiskan" és un orfe difícil de solucionar perquè la solució passa per escriure i no per posar un enllaç, però hauria de seguir marcat com a orfe (amb plantilla discreta i categoria) fins que hi hagi un lloc on l'enllaç sigui útil.
- I de fet, molts orfes dels més difícils són orfes perquè sovint tenim col·laboradors interessats a escriure articles com el del "Comitè de la Bordeta en suport dels afectats de pitxipinosi del Pitxipitiskan" però no interessats en escriure els articles "pitxipinosi", "Pitxipitiskan" i "pitxipinosi al Pitxipitiskan", on potser es podria enllaçar l'article orfe del comitè.
- I la proposta d'en Bestiasonica de coordinar la posició de les plantilles (avisos pel lector a dalt, pels editors a baix), i relacionar-ho amb els colors que ja tenim, em sembla bé.--Pere prlpz (disc.) 11:51, 30 gen 2012 (CET)
Articles cronològics
Sóc una de les responsables dels mals anys sense context i mal fets i és un tema que torna i torna a les discussions d'esborrat. Crec que ha arribat el moment de replantejar-se què fer amb els articles de segles, dècades i anys. El problema és el següent: si són llistats s'acumula massa informació i és il·legible o bé no s'entén; a vegades es considera que no hi ha contingut significatiu.... Si mireu per exemple el segle XIX alemany o anglès veureu el problema de combinar informació d'article amb llistat. S'ha intentat en algunes fer divisions per àmbits geogràfics però augmenta l'etnocentrisme. Per tant proposo que els segles siguin articles ordinaris i deixar els llistats per a dècades i anys. Els segles haurien de tenir una estructura temàtica per evitar que sigui massa sobre guerres com passa als articles d'edats.
La meva alternativa:
- Articles de segles dividits en seccions redactades
- Política = canvis de territori, guerres, nous líders, lleis bàsiques....
- Economia i societat = vida quotidiana, pujades de preus o canvis de clima, noves classes socials, descripció del sistema global (com el feudalisme per exemple)....
- Invencions i descobriments = troballes científiques, tècnica, teoremes importants...
- Art, cultura i pensament = teories filosòfiques, obres cabdals literàries o artístiques, nous conceptes i figures....
- Dècades
- Esdeveniments = on traslladaríem el que hi ha ara als segles
- Personatges rellevants (per no tocar-ho, però es pot parlar si ja està inclòs a dalt)
- Anys (no tocar-ho)
- Esdeveniments
- Naixements
- Necrològiques
Què en penseu? Els mil·lennis de moment poden estar quiets, perquè són poquets, i els anys també per centrar la feina de trasllat i redacció. Com és un canvi de gran abast pel nombre d'articles afectats crec que ha d'haver-hi consens abans de procedir. --barcelona (disc.) 11:42, 27 gen 2012 (CET)
- Opino tot i que no m'hi puc implicar pràcticament: penso que aquesta opció seria l'ideal.--Hinio (disc.) 11:52, 27 gen 2012 (CET)
- Els articles dels anys, molts dels quals fins ara són simples llistes d'esdeveniments, naixements i morts haurien de ser vertaders articles en prosa, no només llistes (se'ls podria afegir la plantilla {{Prosa}}). Si són llistes telegràfiques és a causa del seu naixement en sèrie, no perquè hi hagi cap fet que obligui que siguin així. Si han d'esser simplement això s'haurien de reanomenar a articles del tipus Llista d'esdeveniments del 53 ac. Pau Cabot · Discussió 13:32, 27 gen 2012 (CET)
- Força d'acord amb en Pau Cabot. Tots els articles cronològics haurien d'anar evolucionant cap a articles en prosa. No em sembla malament combinar la llista amb la prosa, ja sigui fent una llista amb una introducció en prosa o fent un article en prosa amb una llista al final. Jo no ho distingiria gaire entre anys, dècades i segles, sinó que són articles semblants que es troben en diferents fases del seu desenvolupament.--Pere prlpz (disc.) 14:02, 27 gen 2012 (CET)
- Els articles dels anys, molts dels quals fins ara són simples llistes d'esdeveniments, naixements i morts haurien de ser vertaders articles en prosa, no només llistes (se'ls podria afegir la plantilla {{Prosa}}). Si són llistes telegràfiques és a causa del seu naixement en sèrie, no perquè hi hagi cap fet que obligui que siguin així. Si han d'esser simplement això s'haurien de reanomenar a articles del tipus Llista d'esdeveniments del 53 ac. Pau Cabot · Discussió 13:32, 27 gen 2012 (CET)
Si hi ha poca informació es llegeix millor en llistes, però bé, podem començar pels segles i anirem fent, espero més opinions. Les seccions per als articles us semblen correctes? Crec que tots els segles haurien de tenir la mateixa estructura? --barcelona (disc.) 11:27, 28 gen 2012 (CET)
- L'estructura en prosa és un objectiu al qual tendir, tot i que probablement mai hi arribarem per tots aquests articles. La divisió per seccions que proposes em sembla bé, tot i que jo ho deixaria força en mans dels editors de cada article. A més, cada període és diferent. Per exemple, probablement un apartat d'economia pel 1929 (o pel 2011) té més sentit que pel 1927 o pel 2000.--Pere prlpz (disc.) 12:12, 28 gen 2012 (CET)
Ajuda
|
A l'apartat d'ajuda de la taverna atenem les demandes o preguntes de la gent i els problemes tècnics. Sigueu pacients, però, que tard o prompte algun usuari vos n'atendrà. Es mostren les converses actives i s'arxiven automàticament les que tenen més de 15 dies d'inactivitat. Si voleu reprendre converses velles, cerqueu-les a l'arxiu de l'ajuda i inicieu un fil nou enllaçant a les converses prèvies.
Mostra només aquesta secció | Refresca | Amunt | Inicia un nou tema |
Eureka!
Hola. Mentre estava ampliant principi d'Arquimedes ha sortit l'exclamació "eureka!"; a la Viquipèdia no tenim eureka (paraula), mentre que a altres viquis sí (en:Eureka (word), etc). Tenim però wikt:eureka (al viccionari). Voldria saber si considereu que es mereix una entrada o no; si està al Viccionari exclou la possibilitat que també estigui a la Viquipèdia?--Arnaugir 16:31, 16 gen 2012 (CET)
- No són excloents. Si ho fossin no existiria una plantilla de projectes germans per enllaçar al viccionari.
- El que hi ha ara mateix a en:Eureka (word) i d'altres versions és informació enciclopèdica que pot estar perfectament en un article de la Viquipèdia i que no cabria en un article del Viccionari. Pots veure que en altres llengües també tenen article a la viquipèdia i al viccionari.--Pere prlpz (disc.) 17:11, 16 gen 2012 (CET)
i o no i?
Veig que hi ha una confusió amb la manera d'esmentar els patronimis catalans, s'escriu o no el i entre el patronimi i el matronimi. Hi ha una política comuna?--Flamenc (disc.) 17:51, 16 gen 2012 (CET)
- En registres formals es posa la conjunció, i la Viquipèdia utilitza un registre formal. Ara bé, la seva utilització no és generalitzada. És habitual en personatges del XIX i mig segle XX, i crec que més habitual a Catalunya que en altres àrees. Actualment es considera optatiu i s'utilitza sistemàticament en registres molt formals o protocol·laris. Es fa difícil generalitzar en persones actuals, però si alguna font utilitza la conjunció, millor posar-la. --V.Riullop (parlem-ne) 19:36, 16 gen 2012 (CET)
- Nomès voldria saber, si faig operacions de manteniment, he de reanomenar els articles sense i?--Flamenc (disc.)
- Curiosament la famosa conjunció "i" ve com influència del castellà.--Cameta (disc.) 09:26, 17 gen 2012 (CET)
- Jo no els reanomenaria com a operació de manteniment. Crec que s'hauria de mirar cas per cas el que diguin les fonts.
- Sí que com operació rutinària de manteniment hauríem de comprovar que hi hagi totes les redireccions raonables, o sigui, amb "i" i sense "i" i amb un i dos cognoms, i la desambiguació feta si amb un sol congnom hi ha ambigüitat amb algun altre article.--Pere prlpz (disc.) 10:29, 17 gen 2012 (CET)
Les viquis van lentíssimes
Avui totes les viquis em van lentíssimes, tant que gairebé no hi ha manera d'editar (pitjor que quan encara no tenia ADSL). Li passa a tothom? Té relació amb el tancament de la viqui en anglès?--Pere prlpz (disc.) 16:48, 18 gen 2012 (CET)
- A mi també em passa. Sembla como si hi hagués un embús a la xarxa. Jo també he pensat que potser han aprofitat el tancament per desconnectar algun servidor.--MALLUS (disc.) 17:42, 18 gen 2012 (CET)
- És habitual (en Mafoso, Marc, Arnau) els hi passa. Jo no he notat la diferència. Té relació amb la viquipèdia en anglès, possiblement. Potser és qüestió dels bots que intenten fer accessos a en.wiki i al no poder, van reprovant-ho.--KRLS , (disc.) 18:30, 18 gen 2012 (CET)
- A mi ara també em va bé (i que duri !)--MALLUS (disc.) 20:40, 18 gen 2012 (CET)
Podria ser per l'apagada de la Viquipèdia en anglès. --Bestiasonica (disc.) 19:26, 22 gen 2012 (CET)
Com es pot canviar el nom d'usuari?
Exactament això, aquest compte me'l vaig fer per fer un treball de la facultat, on em demanaven que pengés l'article a la viquipèdia, i havia de tenir un nom d'usuari codificat; però ara voldria seguir emprant-lo i aquest nom "BQmUB2011140" és bastant lleig (a més que no me'n record mai) així que agrairia que em diguéssiu que puc fer (a banda d'esborrar aquest compte fer-me'n un de nou)--BQmUB2011140 (disc.) 17:40, 19 gen 2012 (CET)
- Ho hauràs de demanar a Viquipèdia:Canvi de nom d'usuari, on està explicat com s'ha de fer.--Salvi "Ssola" (discussió) 19:53, 19 gen 2012 (CET)
Penjament
Hola, com traduiríeu en:Hanging? Penjament? (en castellà colgamiento). Actualment tenim una redirecció a forca (pena de mort) però no és el mateix, crec. Gràcies--Arnaugir 18:58, 20 gen 2012 (CET)
- Si es tracta de la pena de mort, ho traduiria com a forca (pena de mort), tal i com està ara. Això de penjament em sona tan o més estrany que el colgamiento. Cada llengua és un món, i els gerundis usats com a adjectius de l'anglès no sempre tenen correspondència exacta en les llengües llatines.--MALLUS (disc.) 19:15, 20 gen 2012 (CET)
- Mirant-ho millor crec que ara està malament: tenim forca (pena de mort) que està enllaçat per iw amb en:Gallows, i gallows, segons llegeixo, és la construcció de fusta pròpiament dita (no l'acció). Proposaria, doncs fer Forca (estructura) (iw amb en:Gallows) i forca (pena de mort) seria una explicació del mètode (iw amb en:Hanging). Com ho veus?--Arnaugir 19:19, 20 gen 2012 (CET)
- Des d'aquest punt de vista, és correcte, perquè una cosa és l'instrument en sí (a part que el mot forca, en català, té més sentits) i l'altra el mètode d'execució.--MALLUS (disc.) 19:23, 20 gen 2012 (CET)
- D'acord amb aquesta divisió en dos articles "forca" si hi ha contingut per tots dos. Si no, l'estructura pot ser un apartat del de la pena de mort a la forca, perquè aquestes estructures no es fan servir en cap altre context.--Pere prlpz (disc.) 22:21, 20 gen 2012 (CET)
- Des d'aquest punt de vista, és correcte, perquè una cosa és l'instrument en sí (a part que el mot forca, en català, té més sentits) i l'altra el mètode d'execució.--MALLUS (disc.) 19:23, 20 gen 2012 (CET)
- Mirant-ho millor crec que ara està malament: tenim forca (pena de mort) que està enllaçat per iw amb en:Gallows, i gallows, segons llegeixo, és la construcció de fusta pròpiament dita (no l'acció). Proposaria, doncs fer Forca (estructura) (iw amb en:Gallows) i forca (pena de mort) seria una explicació del mètode (iw amb en:Hanging). Com ho veus?--Arnaugir 19:19, 20 gen 2012 (CET)
- Podriem provar amb aforcament però es un paraula que no es troba al diccionari estandard. --Cameta (disc.) 00:21, 21 gen 2012 (CET)
- Com dic, cada llengua té les seves pròpies estructures, i els gerundis anglesos que fan funció adjectiva o de substantiu verbal no sempre poden traduir-se com a tals en català. Que en castellà existeixi i de tant s'utilitzi el mot ahorcamiento no vol dir que nosaltres hàgim de fer un calc d'aquesta estructura. Al capdavall, en castellà l'expressió habitual seria morir colgado en la horca, morir ahorcado i no pas ahorcamiento. Hem de pensar, doncs, en allò que pugui ser comprensible habitualment per un lector català. I aquest entendrà millor morir penjat a la forca, morir penjat que no pas penjament o aforcament.--MALLUS (disc.) 08:48, 21 gen 2012 (CET)
- Tenim execució mitjançant l'ús d'un elefant. Podríem tenir execució a la forca.--Pere prlpz (disc.) 11:09, 21 gen 2012 (CET)
- Com dic, cada llengua té les seves pròpies estructures, i els gerundis anglesos que fan funció adjectiva o de substantiu verbal no sempre poden traduir-se com a tals en català. Que en castellà existeixi i de tant s'utilitzi el mot ahorcamiento no vol dir que nosaltres hàgim de fer un calc d'aquesta estructura. Al capdavall, en castellà l'expressió habitual seria morir colgado en la horca, morir ahorcado i no pas ahorcamiento. Hem de pensar, doncs, en allò que pugui ser comprensible habitualment per un lector català. I aquest entendrà millor morir penjat a la forca, morir penjat que no pas penjament o aforcament.--MALLUS (disc.) 08:48, 21 gen 2012 (CET)
Per mi tenint en compte VP:AP i tal i com està redactat en:Gallows és l'article homòleg de forca (pena de mort). Penjament surt al DIEC. També surt enforcar, però m'imagino que està pensat per quan es penja algú amb una forca. Tanmateix hi ha moments en que la gent és penjada sense forca: Els "típics" linxaments que surten a les pel·lícules de Hollywood; o bé quan algú decideix treure's la vida per aquest mètode. Jo deixaria forca (pena de mort) per aquest mètode d'execució i estructura i penjament per a un article més ampli que tracti aquests diferents aspectes del penjament (execució amb forca o enforcament, o altres aspectes de penjar-se amb una corda al coll). Altra cosa seria la lesió causada que podria anomenar-se estrangulació aplicable a altres situacions (vegeu en:Strangling o inclús en:Bowel infarction ¿hèrnia o estrangulament intestinal?). --Bestiasonica (disc.) 19:25, 22 gen 2012 (CET)
Autoritzacions d'altres wikis
He vist que s'han traduït alguns articles de es-wiki que a peu de pàgina tenien com a referència una autorització (sense OTRS) de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies per reproduir text i imatges. (Enllaça a suposats correus electrònics). A la viqui en català apareix la mateixa nota però sense l'enllaç a cap autorització. Què s'ha de fer en aquest cas ? Demanar a es-wiki que obtinguin l'OTRS i enllaçar-lo (no sé si es pot entre viquis) ? Obtenir un OTRS des de ca-wiki ? He vist que el que va fer l'autorització (sense OTRS) a es-wiki també és usuari de ca-wiki.
Els articles que he trobat en aquesta situació són Ermita de la Font Santa, Ermita de la Divina Pastora de Teulada i Església de Santa Caterina de Teulada. --Viaranyestelat (disc.) 20:53, 21 gen 2012 (CET)
- A es-viqui està publicat sota la llicència CC-BY-SA de la Viquipèdia perquè tenen autorització per fer-ho. Aleshores, diria que per complir estrictament amb la llicència n'hi hauria d'haver prou amb que féssim servir la plantilla {{traduït de}} que enllaça a l'article d'es-viqui i els seu historial, on estan recollits els autors, tant els interns com els externs. Des del punt de vista dels drets d'autor, posar l'avís que l'article incorpora text de la Federació ho veig més com a d'honestetat intel·lectual i de citar les fonts que no pas una obligació. Em queda només el dubte de si podem considerar que es-viqui és prou de fiar com perquè puguem tenir-ne text sense documentar que el que ells tenen és còpia d'un text lliure, però diria que posar {{traduït de}} és força equivalent al que faríem amb qualsevol altra font lliure que trobéssim a la xarxa.
- Per altra banda, aquests articles no tenen referències més que la nota sobre la Federació. Per verificabilitat, crec que seria important enllaçar a la pàgina concreta d'on s'ha tret, i no al portal de la Federació com ara.--Pere prlpz (disc.) 21:30, 21 gen 2012 (CET)
- Estic d'acord amb en Pere que caldria enllaçar a la plana exactat de la info per verificabilitat. He afegit l'enllaç a l'autorització també. Problema solucionat, no? --KRLS , (disc.) 21:39, 21 gen 2012 (CET)
- (doble conflicte d'edició) És una autorització vella, anterior a l'entrada del sistema OTRS. Es pot veure a Viquipèdia:Fonts d'informació. Igual que les altres autoritzacions d'aquesta pàgina, ja no serveixen i s'haurien de validar de nou. A més, a partir de l'1-11-2008 ja no es poden importar continguts només-GFDL, sinó només-CC-BY-SA o doble GFDL+CC-BY-SA. Aplicant el sentit comú, després de tant de temps cal suposar acceptació implícita pels articles creats en el seu moment, però no se'n poden crear de nous (una traducció no és un contingut nou). El que caldria és formatar correctament la referència i passar l'avís d'autorització a la discussió. --V.Riullop (parlem-ne) 21:41, 21 gen 2012 (CET)
- S'agraeixen les respostes. Mirant l'autorització de la FVMP a cawiki he vist que parla només d'imatges (no sé quines tenim) especificant que no poden tenir "finalitats comercials". És això compatible amb commons ?
- Pel que fa a autoritzar còpia de "text", no s'en parla, a diferència de l'autorització a eswiki on sí que en fa referència explícita, demanant que "a la pàgina de descripció hi aparegui una nota explicativa". (suposo que per això al final dels articles es va anar posant).
- Hi ha alguna via formal a cawiki per dirigir-se a entitats i organismes per demanar autoritzacions, centralitzant-ho així i fent-ho amb la màxima rigorositat ? (No sé si Amical, cawiki, o algun altre sistema). Ho dic ara per aquest cas concret, però en els darrers dies he trobat altres casos on podria ser interessant/convenient fer consultes sobre autoritzacions i/o aconseguir tenir OTRS. --Viaranyestelat (disc.) 12:53, 22 gen 2012 (CET)
- Et recomano que et llegeixis Viquipèdia:Autoritzacions. Jo segons el cas: parlo com a membre d'Amical quan demano una autorització a una entitat més formal i a títol personal quan és una pàgina web més normal. Ningú acostuma a dir-te que no, però se'ls hi ha d'oferir la màxima simplicitat. Jo el que faig és omplir-li el requadre negre que hi ha a autoritzacions i enviar-los-hi dient que l'han d'enviar a aquest correu si estan d'acord en llicenciar-ho (després d'explicar-li que implica la llicència i perquè ho vols) amb aquesta llicència lliure (CC-BY-SA). És interessant dir-los que estàs preparant un article i que la informació et seria molt útil.--KRLS , (disc.) 19:35, 22 gen 2012 (CET)
- (doble conflicte d'edició) És una autorització vella, anterior a l'entrada del sistema OTRS. Es pot veure a Viquipèdia:Fonts d'informació. Igual que les altres autoritzacions d'aquesta pàgina, ja no serveixen i s'haurien de validar de nou. A més, a partir de l'1-11-2008 ja no es poden importar continguts només-GFDL, sinó només-CC-BY-SA o doble GFDL+CC-BY-SA. Aplicant el sentit comú, després de tant de temps cal suposar acceptació implícita pels articles creats en el seu moment, però no se'n poden crear de nous (una traducció no és un contingut nou). El que caldria és formatar correctament la referència i passar l'avís d'autorització a la discussió. --V.Riullop (parlem-ne) 21:41, 21 gen 2012 (CET)
- Estic d'acord amb en Pere que caldria enllaçar a la plana exactat de la info per verificabilitat. He afegit l'enllaç a l'autorització també. Problema solucionat, no? --KRLS , (disc.) 21:39, 21 gen 2012 (CET)
Ref i eines de la caixa d'edició
Quan sel·lecciono un text i sota la caixa d'edició pitjo <ref></ref>, en text queda emmig (<ref>exemple</ref>). Ara bé, si el que pitjo és <ref name=""></ref>, aleshores el text queda fora (<ref name=""></ref>exemple). Estaria bé arreglar-ho perquè el text quedés sempre dins.--Pere prlpz (disc.) 22:02, 21 gen 2012 (CET)
- Fet a MediaWiki:Edittools. Millor deixo el cursor a name: <ref name="|"></ref>. --V.Riullop (parlem-ne) 22:19, 21 gen 2012 (CET)
- Gràcies. No sé com és que després de tants anys aquesta velocitat encara em sorprèn.
- Jo el cursor l'hagués deixat al mig, perquè es comporti com tots els altres codis separables que tenim a la caixa d'edició: <ref name="">|</ref>--Pere prlpz (disc.) 23:18, 21 gen 2012 (CET)
Bandera de Roda de Barà
Trasllado aquí aquesta discussió.
Hola Paucabot, si ens hem de carregar l'article de la bandera per falta d'admisibilitat n'hi ha un bon grapat d'aquests. --Cameta (disc.) 00:53, 20 gen 2012 (CET) Hola Paucabot, els articles de les banderes i els escuts estan enllaçats amb les plantilles dels municipis. En quant a les fonts l'única que hi ha normalment és el diari oficial on s'ha aprovat la bandera/escut i en què hi ha la descripció. En alguns casos es troben fusionats els articles de la bandera i l'escut. --Cameta (disc.) 11:03, 20 gen 2012 (CET)
- En el cas de Catalunya els escuts i banderes el DOGC es una clara referència secundaria, darrere seu hi ha un una memòria-informe, elaborada per un especialista en la matèria,(Normalment aquest especialista es Armand de Fluvia Escorsa) que justifiqui, en el cas de l'escut, la correcció del blasonament que es proposa, els antecedents heràldics, sigil·logràfics, històrics, geogràfics o altres en els quals es fonamenti la proposta, i la seva representació gràfica, i en el cas de la bandera, la seva descripció amb les dimensions, les proporcions, els colors i les càrregues.
- A més d'això en necessita l'aprovació per part de l'Institut d'Estudis Catalans. --Cameta (disc.) 11:12, 20 gen 2012 (CET)
Hamburg-Mitte
Algú em pot ajudar per a alinear a la dreta les dades a la taula de la població i de la superfície? Mercès per a la seva ajuda.--21:06, 24 gen 2012 (CET)
Spam bibliogràfic
Aquesta tarda l'anònim Especial:Contribucions/83.33.239.171 s'ha dedicat a afegir com a bibliografia uns mateixos llibres a uns quants articles. Jo crec que això és spam i el revertiria, però abans de fer-ho m'agradaria que s'ho mirés algú més.--Pere prlpz (disc.) 18:38, 26 gen 2012 (CET)
- Per mi, spam més que clar. Pau Cabot · Discussió 18:46, 26 gen 2012 (CET)
revertit. Gràcies.--Pere prlpz (disc.) 19:18, 26 gen 2012 (CET)
Lluís Viola i Vergés
Aquest Lluís va nèixer el 1880 segons l'article i és troba a la categoria Categoria:Persones vives i no es troba al Guinness Record Book :-). No trobo enlloc la data de la seva mort. Algú pot ajudar?--Flamenc (disc.) 21:50, 26 gen 2012 (CET)
- Això fora una bona idea consultar al col·legi d'advocats o sino mirar la revista digitalitzada que hi ha al ministeri de Cultura a veure si en algún moment donat deixa d'existir.--Cameta (disc.) 21:41, 28 gen 2012 (CET)
- Corregeixo segons he trobat la revista Atlantida Atlàntida, L'. Núm. 168 (6 des. 1900) Claves: Cultura -- revistes Descripción: Suspesa del 3 maig 1898 al 9 set. 1898. Reprèn 2a. època, núm. 52 (9 set. 1898) ; i acaba: núm. 169 (13 des. 1900). Inclou il·lustracions Fuente: Publicació original: Barcelona : Impr. Ibèrica, 1896-1900, Núm. 1 (15 maig 1896)-núm. 169 (13 des. 1900)--Cameta (disc.) 21:53, 28 gen 2012 (CET)
- He trobat la data de defunció de la seva vídua, el 1962. Jordi Roqué (Discussió) 02:20, 29 gen 2012 (CET)
Múltiples paràgrafs amb una citació
Com es referencia quan hi ha múltiples paràgrafs amb tan sols una citació? Es fica la citació al final de tots els paràgrafs, al final de la primera, al final de totes? O potser queda a la discreció de l'usuari? No he trobat cap lloc on especifiqui això exactament, així que m'agradaria que algú m'ho pogués dir. JaumeBG (disc.) 05:41, 28 gen 2012 (CET)
- Jo acostumo a posar la referència al final de cada paràgref, tret que hi hagi parts que en requereixin una referència específica. --Panotxa (disc.) 08:07, 28 gen 2012 (CET)
- Això s'explica a Viquipèdia:Citau les fonts#Format a peu de pàgina: Si heu de repetir una referència, en la primera instància donau-li un nom
<ref name="nomdelareferencia">i en les altres no cal repetir-la, només escriure<ref name="nomdelareferencia" />. Pau Cabot · Discussió 08:53, 28 gen 2012 (CET)- Pau, crec que en Jaume pregunta pel que fa a l'aspecte formal, no a l'aspecte tècnic. Jo opino com en Panotxa, a final de paràgraf i si hi ha alguna cosa que necessiti específicament una citació entremig (informació controvertida...) també s'hi pot posar.--Arnaugir 14:20, 28 gen 2012 (CET)
- Jo crec que ha de quedar clar de quina font ve cada afirmació, o sigui, es referencien afirmacions, no paràgrafs, frases ni paraules. De vegades n'hi ha prou amb posar la citació a cada frase o al final del paràgraf, però de vegades calen més citacions dins de la frase, sobretot si estàs combinant diferents fonts.
- Posar la citació només al final del paràgraf té un perill, que és que si en el futur algú altre edita el paràgraf afegint alguna afirmació al mig sense referències, sembla que la referència del final del paràgraf recolzi també la nova afirmació.--Pere prlpz (disc.) 14:27, 28 gen 2012 (CET)
- D'acord amb en Pere. I disculpau la meva intervenció, no havia entès la pregunta. Pau Cabot · Discussió 14:52, 28 gen 2012 (CET)
- A mi m'agrada referenciar oració per oració (o afirmació per afirmació en oracions llargues). Per a no fer-ho repetitiu, pots fer una nova referència per a cada pàgina de la teua font. Pots veure'n un exemple a Inicis de l'escriptura a Grècia. De tota manera, no vindria malament consensuar una política al respecte. --Fajardoalacant (disc.) 14:54, 28 gen 2012 (CET)
- Crec que podem consensuar estils, però cal deixar un cert marge a cada editor. Prou feina tenim a que es posin referències i es contextualitzin com per filar gaire més prim. Es poden fer guies o pàgines d'ajuda orientatives, però jo no faria normes obligatòries.--Pere prlpz (disc.) 15:59, 28 gen 2012 (CET)
- És fàcil passar d'un extrem a l'altre, de no referenciar res a posar múltiples ref pel mig que donin bon aspecte. Sovint em trobo amb simples enllaços externs col·locats pel mig del text sense justificació o refs que no justifiquen el text. Al final és una qüestió d'edició cas per cas, però la norma en general és 1) referenciar tota atribució a tercers, incloses citacions textuals, i 2) referenciar allò que sigui o pugui ser discutit per algú, és a dir, que no sigui fàcilment trobable. La resta són enllaços externs o bibliografia i no cal caure en una referencialitis per contextualitzar-les on no faci falta. --V.Riullop (parlem-ne) 19:04, 28 gen 2012 (CET)
- Crec que podem consensuar estils, però cal deixar un cert marge a cada editor. Prou feina tenim a que es posin referències i es contextualitzin com per filar gaire més prim. Es poden fer guies o pàgines d'ajuda orientatives, però jo no faria normes obligatòries.--Pere prlpz (disc.) 15:59, 28 gen 2012 (CET)
- A mi m'agrada referenciar oració per oració (o afirmació per afirmació en oracions llargues). Per a no fer-ho repetitiu, pots fer una nova referència per a cada pàgina de la teua font. Pots veure'n un exemple a Inicis de l'escriptura a Grècia. De tota manera, no vindria malament consensuar una política al respecte. --Fajardoalacant (disc.) 14:54, 28 gen 2012 (CET)
- D'acord amb en Pere. I disculpau la meva intervenció, no havia entès la pregunta. Pau Cabot · Discussió 14:52, 28 gen 2012 (CET)
- Pau, crec que en Jaume pregunta pel que fa a l'aspecte formal, no a l'aspecte tècnic. Jo opino com en Panotxa, a final de paràgraf i si hi ha alguna cosa que necessiti específicament una citació entremig (informació controvertida...) també s'hi pot posar.--Arnaugir 14:20, 28 gen 2012 (CET)
- Això s'explica a Viquipèdia:Citau les fonts#Format a peu de pàgina: Si heu de repetir una referència, en la primera instància donau-li un nom
Punt mogut a la infotaula d'entitats de població del Pallars Sobirà
Als articles d'entitats de població del Pallars Sobirà hi ha una infotaula amb un mapa i un punt vermell que hauria d'assenyalar on és el poble, però en tots els que he vist el punt està a la cantonada de dalt a l'esquerra del mapa, per algun lloc de la Vall d'Aran als volts de Salardú. Podeu veure Escalarre.--Pere prlpz (disc.) 23:45, 28 gen 2012 (CET)
joan amigó i barriga
Hola Veig que la pàgina de l'arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga està en construcció. No sé si us pot interessar però sóc propietària d'uns dels mobles encarregats per l'arquitecte Joan Amigó a Gaspar Homar (moblista modernista i col.laborador d'Atòni Gaudí). Si us sembla interessant incorporar les fotografíes a la pàgina de Joan Amigó, m'ho feu saber i les aporto. Són uns mobles d'especial interès i van estar exposats al museu Nacional d'art de Catalunya. Disculpes si no és aqui on ho he de preguntar... mai m'he aclarit massa amb això de la construcció de la viquipèdia.... --Meia (disc.) 22:51, 29 gen 2012 (CET)
- Per descomptat que interessen, tant per la bio de l'arquitecte com per la de Gaspar Homar. El fet que estigui "en construcció" és perquè tot just l'acaben de començar, però hi ha molt contingut per posar. Moltes gràcies,--amador (disc.) 23:32, 29 gen 2012 (CET)
Tordera
L'article de Tordera està mal organitzat, la brúixola es menja la taula. No sé com arreglar-ho. Si algú pot fer-ho i explicar-m'ho... sóc nou. Tampoc no sé si estic escrvint al lloc correcte.
Josa i Tuixent
El toponim de Josa i Tuixent és erroni en català. Així ho declara l'IEC en el el DOGC on es denega el canvi de nom del municipi de Josa i Tuixén pel de Josa i Tuixent.
- L'Institut d'Estudis Catalans va emetre informe desfavorable sobre el canvi de denominació sol·licitat per entendre que el nom proposat no s'adequa a la normativa vigent de la llengua catalana i per suposar un empobriment del patrimoni cultural atesa la rellevància històrica del topònim.
- Denegar el canvi de nom del municipi de Josa i Tuixén pel de Josa i Tuixent atès que conté incorreccions lingüístiques i no s'adiu amb la toponímia catalana.
Crec que s'hauria de reanomenar l'article. --Cameta (disc.) 09:50, 17 gen 2012 (CET)
- Fet i traslladat a Discussió:Josa i Tuixén. --V.Riullop (parlem-ne) 10:50, 17 gen 2012 (CET)
Multimèdia
|
A la Taverna Multimèdia respondrem els dubtes que tingueu quant a la càrrega i a l'ús de fitxers multimèdia (imatges, sons, vídeos...) en la Viquipèdia i a Wikimedia Commons. També és aquest el lloc més adequat per a parlar sobre legislació i llicències d'imatges. Si voleu recuperar converses d'un mes anterior, inactives o antigues, busqueu-les a l'arxiu de la Taverna Multimèdia per a copiar-les senceres i portar-les ací, inserint-ho al final amb la vostra nova intervenció.
Mostra només aquesta secció | Refresca | Amunt | Inicia un nou tema |
Notes a les imatges
Les anotacions a les imatges a Commons es veuen però a la Viqui no es veuen. O sigui, si cliquem sobre una foto amb anotacions anem a una pàgina local on no veiem les notes, mentre que a la pàgina original de Commons sí que es veuen. Crec que això està portant algun company a afegir molt sovint enllaços externs a la pàgina original de la foto, que és una solució força lletja.
Veig que a l'anglesa tampoc ho tenen resolt, però hi ha alguna manera de fer que localment també vegem les notes? O, com alternativa, alguna manera elegant de dirigir el lector a la pàgina de Commons?--Pere prlpz (disc.) 23:23, 6 gen 2012 (CET)
- Tècnicament es pot instal·lar segons commons:Help:Gadget-ImageAnnotator, amb múltiples paràmetres de configuració. A l'anglesa van decidir deixar-ho com a giny opcional de les preferències i mostrant les anotacions només en l'espai Fitxer, no en d'altres. Bàsicament els arguments són: moltes de les anotacions no són útils pels articles, o bé poden ser útils en un article però resultar fora de context en un altre, moltes no són multilingües, no hi ha control des de la Viquipèdia dels canvis fets a Commons de forma que no apareixen en la llista de seguiment de l'article, no es poden modificar editant l'article, a Commons no hi ha una política de PVN i hi poden haver problemes amb la política de BPV, una enciclopèdia és descriptiva i les anotacions haurien d'estar descrites i referenciades en el text. --V.Riullop (parlem-ne) 12:07, 7 gen 2012 (CET)
- D'acord amb algunes de les raons. Ara bé, notes d'aquesta mena són útils en algun article. Aleshores:
- El més urgent: què en penseu d'enllaços com els que hi ha als peus de les fotos de l'article coll de Vera?
- Es podria fer alguna cosa que funcionés semblant a les notes. A mi se m'ocorre fer una plantilla on poguéssim copiar i enganxar els paràmetres de les plantilles de les notes de Commons i ens fes un imagemap, tot i que hi faltaria la funcionaritat d'ensenyar i amagar les notes en posar i treure el cursor de la foto.--Pere prlpz (disc.) 12:45, 7 gen 2012 (CET)
- He anat revisant els enllaços a diverses wikis de fotos amb anotacions com aquestes:Catedral i Volcà. En cap d'elles es visionaven les anotacions.
- Ara bé: penso que una imatge val per mil paraules i no és el mateix il-lustrar una pàgina amb una foto com aquesta: SERRA DE VALIELLES que amb una altra com aquesta: CADI I PEDRAFORCA. La segona és molt més nítida i, a més a més, en la primera, podría tenir un problema si es variés algún topònim.
- Vaig descobrir el sistema d'anotacions en la Imatge del dia 4 i la vaig adoptar ràpidament, ja que no m'agradava el sistema d'editar la foto posant-hi textos (com la primera) ó números per la seva posterior descripció. El veig especialment adequat en fotografies panoràmiques de muntanya.
- Reconec que l'invent(?) que he fet és una mica matusser. Probablement lo que caldría és, d'una forma discreta, insinuar, informar, suggerir... al lector que a l'imatge hi han anotacions i facilitar l'enllaç directe a Commons. Qué us sembla així:? Tossal de Vilella
- A vegades, les solucions més senzilles són les millors.--Isidre blanc (disc.) 19:56, 12 gen 2012 (CET)
- Si és necessari, en lloc d'un enllaç extern
- [http://commons.wikimedia.org/wiki/File:TOSSAL_DE_VILELLA.JPG?uselang=ca (Notes al fitxer)]
- millor un enllaç interwiki
- ([[commons:File:TOSSAL DE VILELLA.JPG|Notes al fitxer]])
- que es veu així: (Notes al fitxer). O amb el text "Imatge amb anotacions".
- --V.Riullop (parlem-ne) 20:39, 12 gen 2012 (CET)
- Gràcies, Vicens. Em sembla perfecte. Aplicat ja a Tossal de Vilella. Prenc nota del condicional "si es necessari...".--Isidre blanc (disc.) 23:02, 12 gen 2012 (CET)
- D'acord amb algunes de les raons. Ara bé, notes d'aquesta mena són útils en algun article. Aleshores:
Ara quan les imatges que tenen anotacions, a la pàgina local de la imatge hi surt una etiqueta amb un enllaç que diu This image is annotated: View the annotations at Commons. S'hauria de traduir, però no sé on.--Pere prlpz (disc.) 11:38, 19 gen 2012 (CET)
- Localitzada la plantilla de Commons, demanat a commons:Template talk:ImageNote/header. --V.Riullop (parlem-ne) 12:18, 19 gen 2012 (CET)
- Com més va, més admiro la feina que esteu fent!!.. i amb eficàcia.--Isidre blanc (disc.) 09:53, 20 gen 2012 (CET)
Us comercial de "mèdia"
És legal que un autor utilitzi comercialment imatges (o sons o vídeos) de forma comercial quan ha alliberat els ? Intueixo que sí. Per exemple, si he donat d'alta la imatge:
amb els drets següents:
Sou lliure de:
compartir – copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra
adaptar – fer-ne obres derivades
Amb les condicions següents:
reconeixement – Heu d'atribuir els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o titular (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que en feu).
compartir igual – Si transformeu o modifiqueu aquesta obra per generar-ne una derivada, només podreu distribuir l'obra resultant amb la mateixa llicència, una de similar o una de compatible.
Puc jo, l'autor, fer-la servir per treure'n profit econòmic? Suposo que les modificacions fetes per altres no, però l'original o les meves modificacions que no es basin en modificacions de tercers sí. Estic equivocat? I sí és possible, de les modificacions que jo en faci per comercialitzar, algú les pot utilitzar per altres fins (comercials o no)? Gràcies per endavant.--Maltrobat (disc.) 11:48, 16 gen 2012 (CET)
- A veure:
- Tu ets l'autor. La imatge original la pots publicar sota tantes llicències diferents com vulguis i fer-ne el que et sembli. Som els altres els que, si fem servir la teva imatge, estem obligats a complir una de les llicència amb que l'hagis publicat.
- La llicència que has posat inclou la clàusula "compartir igual". Això vol dir que si li fem modificacions (o sigui, en fem una obra derivada) i la publiquem, l'hem de publicar sota la mateixa llicència que hi has posat tu.
- Ara bé, si tu fas modificacions a la imatge, com que tu no estàs obligat a complir la llicència, pots publicar la imatge modificada com et sembli. La llicència que has donat de la imatge original no t'obliga tu a publicar la imatge modificada de cap manera especial.
- Si les modificacions que facis tu no aporten res de la teva creativitat (per exemple, retallar la foto, posar-li un marc llis o escriure-hi al damunt el nom del lloc), aleshores això podrien ser modificacions trivials que hagués pogut fer qualsevol a partir de la imatge original (que té una llicència lliure) i aleshores és defensable que la imatge modificada té la mateixa llicència lliure que l'original.--Pere prlpz (disc.) 12:07, 16 gen 2012 (CET)
- Moltes gràcies Pere prlpz. M'has aclarit tots els dubts i m'has tret algun neguit. Segueixo col·laborant!--Maltrobat (disc.) 22:36, 16 gen 2012 (CET)
- Per cert, veig que hi ha una cosa que no he respost. Tu, i qualsevol altre, pot treure profit comercial de la teva imatge modificada per algú altre que l'hagi obtinguda amb la llicència que has posat, perquè el modificador l'haurà publicada amb la mateixa llicència. En aquest cas, si tu la vols publicar amb la modificació, també ho hauràs de fer també amb la mateixa llicència a menys que us poseu d'acord els dos autors (tu, que ets l'autor de la foto, i el que ha fet la modificació, que és autor de l'obra derivada de la teva foto).--Pere prlpz (disc.) 23:07, 16 gen 2012 (CET)
URAA i uns milers d'imatges antigues que podrien desaparèixer de Commons
Degut a una sentència del tribunal suprem dels Estats Units, a commons:Commons:Deletion requests/All files copyrighted in the US under the URAA s'està discutint esborrar els fitxers que:
- Estan en domini públic al seu país original.
- El 1996 no estaven en domini públic al seu país original.
- No consta que s'haguessin publicat abans del 1923.
Entre altres imatges, entenc que això afecta les obres fetes per autors espanyols morts entre el 1916 (PD el 1996) i el 1932 (PD el 2012).
Aleshores entenc que cal pensar a fer dues coses, a més d'estar atents a la discussió de commons:
- Posar la data de primera publicació de les imatges, si podem, sobretot si és anterior a 1923. Això permetria que seguissin a Commons.
- Pensar si ens convé hostatjar localment les imatges que siguin en domini públic a la nostra àrea i que no ho siguin als Estats Units. Crec que a la viqui alemanya ja ho fan amb una colla d'imatges que són en domini públic només a Alemanya.--Pere prlpz (disc.) 12:27, 19 gen 2012 (CET)
- La legislació nord-americana ens afecta pel bo i pel dolent. No podem acollir-nos al fair use quan ens convé i al·legar DP en l'origen quan no ens convé. Hauríem de ser més coherents, o una cosa o l'altra. --V.Riullop (parlem-ne) 13:15, 19 gen 2012 (CET)
- @Vriullop: No entenc. El fair use el podem aplicar?, tenia la creença que moltes imatges de marques i logos que tenen a la EN com fair use no eren traslladables. Bé, en tot cas el que ens ocupa ara és diferent. Penso que en molts casos sabem que el PD és anterior al 1923 (com l'exemple del Maragall), però no és tan fàcil demostrar-ho. Algun suggeriment?.--amador (disc.) 13:36, 19 gen 2012 (CET)
- Jo també pensava que ja no ens acollíem al fair-use, sinó com a molt al dret de citació, encara que tenim el tema molt deixat, amb moltes imatges en fair-use velles que no hem revisat mai.
- D'altra banda, crec que la gran majoria de les imatges afectades per l'URAA que estem fent servir, també les podríem tenir com a fair-use.--Pere prlpz (disc.) 13:42, 19 gen 2012 (CET)
- Només cal veure la Categoria:Imatges d'ús legítim. Si interpretem com els alemanys que la legislació aplicable és la majoritària dels nostres usuaris i lectors, cosa que s'hauria de fonamentar legalment, llavors podem usar en local imatges de DP afectades per URAA però no el fair use. @Pere: el dret de citació és per a citacions textuals, no per a imatges. Si usem les imatges no-DP-per-URAA com a fair use, llavors l'exemple del Maragall només es podria usar en la seva biografia. El problema ara mateix, el problema de l'URAA, és saber exactament la data de la primera publicació de cada imatge afectada. Si es pot demostrar es pot treure la plantilla corresponent. --V.Riullop (parlem-ne) 14:10, 19 gen 2012 (CET)
- @Vriullop: No entenc. El fair use el podem aplicar?, tenia la creença que moltes imatges de marques i logos que tenen a la EN com fair use no eren traslladables. Bé, en tot cas el que ens ocupa ara és diferent. Penso que en molts casos sabem que el PD és anterior al 1923 (com l'exemple del Maragall), però no és tan fàcil demostrar-ho. Algun suggeriment?.--amador (disc.) 13:36, 19 gen 2012 (CET)
- Algú pot ser una mica més clar en l'explicació de tot això, jo no sóc capaç de copsar el tema. Fins quan es restauren els drets al EUA? L'autor de la imatge és Pau Audouard (1857–1918) (fa 93 anys que és mort). És a dir des del 2003 que a Espanya no té drets d'autor (80 anys); entenc que al 1993 els va perdre als EUA (perquè són 70 anys) però li restauraren al 1996 durant un temps que desconec. Per què es posa en dubte la imatge? Com es pot donar el cas que hi hagi imatges en certs països (que els drets caduquen als 70 o més) que són en domini públic al països d'origen i a EUA no?). Per cert, d'aquesta foto de Maragall jo tinc un llibre anterior al 1923 que apareix i que està a Commons File:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu (pàgina 8), és a dir, no ens ha de preocupar, oi?--KRLS , (disc.) 13:59, 19 gen 2012 (CET)
- Si el 1996 no estava en DP i la primera publicació és posterior al 1923, llavors no és de DP als EUA fins 95 anys després de la primera data de publicació, independentment de quan hagi mort l'autor i independentment de l'estat legal en el país d'origen. --V.Riullop (parlem-ne) 14:18, 19 gen 2012 (CET)
- Foto del Maragall arreglada. Hi ha alguna forma de saber quines imatges estem usant de les que tenen commons:Template:Delete-URAA? --V.Riullop (parlem-ne) 14:34, 19 gen 2012 (CET)
- Ara mateix no crec que siguin gaires, veient el que enllaça a la plantilla, però si s'aprova l'esborrat suposo que algú buscarà millor. A més, tenim imatges amb la plantilla de publicada abans del 1923 però sense justificar-ho, i potser aquestes acabaran esborrades, també. Per exemple, File:Antoni Gaudi 1878.jpg. D'altres imatges (com ara les altres versions d'aquesta mateixa d'en Gaudí) tenen només la plantilla de domini públic però si algú es mira la data de la mort del fotògraf les marcarà també.
- Entre les marcades he trobat que fem servir ca:File:QueenPortugalAugustaVictoria.jpg, però buscar a mà no és la manera.--Pere prlpz (disc.) 15:08, 19 gen 2012 (CET)
- És una problema saber on i quan punyetes es van publicar abans de la guerra. Però es pot suposar que una foto d'un famós feta el 1878 per un fotògraf que va morir el 1918 no se la deuria guardar a casa seva per recuperar-la pòstumament. Si es troba la informació, millor documentar-ho, que Commons no és només un repositori sinó un arxiu, però en cas contrari segur que no passa un procés de d'esborrat. --V.Riullop (parlem-ne) 16:33, 19 gen 2012 (CET)
- Foto del Maragall arreglada. Hi ha alguna forma de saber quines imatges estem usant de les que tenen commons:Template:Delete-URAA? --V.Riullop (parlem-ne) 14:34, 19 gen 2012 (CET)
- Si el 1996 no estava en DP i la primera publicació és posterior al 1923, llavors no és de DP als EUA fins 95 anys després de la primera data de publicació, independentment de quan hagi mort l'autor i independentment de l'estat legal en el país d'origen. --V.Riullop (parlem-ne) 14:18, 19 gen 2012 (CET)
- En principi també esborraran 9 llibres en català (2 d'ells transcrits totalment) malgrat estar en domini públic Usuari discussió:vriullop#Llibres.--KRLS , (disc.) 15:29, 19 gen 2012 (CET)
- Crec que hi ha més imatges afectades de les que veia aquest dematí, tot i que de moment no en trobo més de tan "sensibles" per nosaltres com la de Maragall o els llibres. Crec que hauríem de buscar els artistes i fotògrafs que ens interessin morts entre 1896 i 1932, i documentar a Commons la publicació de les obres fins a 1923. Per les obres de després de 1923 ho tenim més cru.
- Alguns fitxers més que tenim enllaçats. Són fitxers molt usats en moltes viquis. File:1924WOlympicPoster.jpg, Fitxer:Prosopis algarrobilla.jpg i Fitxer:ARA Belgrano sinking.jpg.--Pere prlpz (disc.) 17:21, 19 gen 2012 (CET)
- Més: les obres de Paul Klee, al domini públic des de l'any passat, no són PD als Estats Units i ja n'hi ha d'enllaçades.--Pere prlpz (disc.) 17:28, 19 gen 2012 (CET)
@VRiullop: He mirat de trobar les imatges afectades que tenim enllaçades fent servir el Google, buscant el text de la plantilla i "Utilització a ca.wikipedia.org" a commons. Sembla que el mètode podria funcionar però la indexació a Google dels fitxers de commons deu ser força menys ràpida que la de la Viquipèdia.--Pere prlpz (disc.) 21:39, 19 gen 2012 (CET)
M'he trobat amb un dubte amb les dates de tall: Antonio Fernández, dels Fotògrafs Napoleon va morir el febrer de 1916. La seva obra estava en domini públic en la data URAA? I en general, l'obra d'autors espanyols morts durant el 1916 ho estava? I l'obra dels autors morts el 1932 ja és ara en domini públic a Espanya? O ho serà a final d'any?--Pere prlpz (disc.) 13:46, 20 gen 2012 (CET)
- Sempre es compta l'1 de gener de l'any següent. Ara mateix són de domini públic a Espanya els autors morts el 1931 o abans. Antonio Fernández no estava en domini públic l'1 de gener del 1996. Ara bé, URAA només li afectaria a les seves obres publicades per primera vegada pòstumament entre 1923 i 1978. Tot el que s'hagi publicat abans del 1923 és de domini públic als EUA, independentment de la data de defunció de l'autor i independentment de l'estat legal al país d'origen. Un cas famós és Einstein, amb algunes obres DP al EUA però no a Alemanya. --V.Riullop (parlem-ne) 14:18, 20 gen 2012 (CET)
Imatges afectades
Vaig recollint imatges potencialment afectades i que tenim enllaçades. En general són imatges d'autors morts a partir del 1 de gener de 1916 que cal documentar que estaven publicades abans de 1923 i marcar-les amb {{PD-1923}}, a més de {{PD-Old-80}}. En general, no són imatges que estiguin marcades per esborrar, però que quan algú s'ho miri bé ho estaran si no n'hem justificat la publicació abans de 1923.
Poso les categories dels artistes on he trobat que tenim imatges enllaçades.--Pere prlpz (disc.) 14:30, 20 gen 2012 (CET)
- commons:category:Pau Audouard
- commons:category:Alexandre de Riquer
- commons:category:Fotògrafs Napoleón Aquests tenen la complicació de que són múltiples autors; l'obra d'Anaïs és en domini públic a tot arreu, la d'Antonio només la publicada (en vida o pòstumament) abans de 1923, i la dels seus fills no ho sé, perquè no en tenim la data de la mort. Tot i això, crec que podem assumir que tota l'obra que tenim a la categoria és d'Antonio i només li cal la data de publicació.
- commons:Category:Santiago Rusiñol Això afecta algunes imatges de la Viquipèdia i alguns llibres de Viquitexts.
- commons:Category:Josep Nin i Tudó
- commons:Category:Joan Llimona
- commons:Category:Jean Sala De moment no ens afecta, perquè és un pintor barceloní del que encara no tenim article, però suposo que l'acabarem tenint. O sigui, que valdria la pena salvar els quadres.
- commons:Category:Modest Urgell
- commons:Category:Francisco Domingo Marqués
- commons:Category:Gabriel Puig Roda
- commons:Category:Antonio Fillol Granell
- commons:Category:Vicente Climent Navarro. Pintor valencià del que encara no tenim article, però convindria que els quadres encara hi fossin quan el féssim.
- Vicente Climent, Juan Sala en procés de traducció.--Coentor (disc.) 11:30, 23 gen 2012 (CET)
Publicació
Acabo de trobar una cosa que se'ns pot carregar tots els quadres en dubte. A l'article 3.3 de la Convenció de Berna hi diu "The performance of a dramatic, dramatico-musical, cinematographic or musical work, the public recitation of a literary work, the communication by wire or the broadcasting of literary or artistic works, the exhibition of a work of art and the construction of a work of architecture shall not constitute publication." Aleshores, la data en que un quadre va entrar al museu no serveix com a data de publicació, sinó només quan va sortir en un llibre o una postal. Això pot no ser dolent per les fotos però ens pot deixar molt malament pels quadres.--Pere prlpz (disc.) 12:16, 21 gen 2012 (CET)
- No necessariament que quelcom es consideri publicació al conveni de Berna vol dir que s'ho consideri als Estats Units i això val també a l'inrevés. Fins i tot hi va haver un cas Twin Books v. Walt Disney Co. en que es considerava a les obres publicades a l'estranger com a no publicades. És indispensable assessorament legal. --Cameta (disc.) 16:33, 21 gen 2012 (CET)
- Pel que he vist a commons:category:Paul Klee sembla que algú s'ha limitat a marcar les obres amb domini públic o no segons si havien estat fetes abans o després de 1923. Si a Commons ho accepten, és la manera més fàcil, però no ho veig gaire defensable.
- Pel que vol dir "publicat" per la legislació nord-americana, ho he preguntat també a Commons, de moment sense resposta.--Pere prlpz (disc.) 17:19, 21 gen 2012 (CET)
- Actualment hi ha una legislació de drets d'autor que no compleix els objectius pels quals va ser creada, ans al contrari molesta als usuaris legitims i perjudica als creadors.--Cameta (disc.) 18:59, 21 gen 2012 (CET)
- El que és rellevant als EUA és la publicació d'un avís de copyright, per això importa la data de publicació més que la data de creació. Si un pintor es guarda el quadre a casa seva no computa com a protegit fins que no sigui públic i es pugui constatar que és seu. Bé, això fins el 1978. Les obres publicades fora dels EUA es considerava que no complien les formalitats de l'avís de copyright, però amb la restauració de protecció amb URAA es consideren com si haguessin estat publicades als EUA amb totes les formalitats (ref). En el cas d'un quadre imagino que la publicació d'un catàleg d'exposició és suficient per validar la data de copyright. Com a curiositat, per Andorra la data de restauració URAA és el 2 de juny del 2004, quan va signar la Convenció de Berna (ref). --V.Riullop (parlem-ne) 21:14, 21 gen 2012 (CET)
- Haurem d'hostatjar localment les imatges i llibres que a Catalunya ja estiguin en domini públic. No tenim més remei. És absurd no carregar, per exemple, els llibres de Santiago Rusiñol a Viquitexts si l'autor ja fa més de 80 anys que s'està podrint a la tomba. Com seguim així, ni els nostres néts veuran les obres de Rusiñol en domini públic!--Aylaross (disc.) 12:13, 22 gen 2012 (CET)
- En el fons, si seguíssim una sola legislació, l'americana no és gaire pitjor que les altres, només diferent. Per exemple, si no m'equivoco, als Estat Units són de domini públic les principals obres de Picasso i les primeres de Joan Miró, que a la resta del món no seran de domini públic fins d'aquí quaranta anys. En canvi, les darreres obres de Paul Klee o Santiago Rusiñol, en domini públic a tot arreu, no seran de domini públic als Estats Units en dècades. A més, hi ha el problema de totes les còpies (fotografies simples) d'obres antigues que hem pujat des de webs de museus i arxius no lliures, emparant-nos en la legislació americana (sense massa seguretat jurídica pel que carrega la imatge), i que a la resta del món estarien protegides per dècades (vegeu commons:template:PD-Art i els seus enllaços).
- El problema ve de voler complir les dues legislacions (la d'origen i la del servidor), que fa que acumulem els incovenients de les dues. A més, el fet que alegrement hàgim seguit el criteri d'ignorar una llei americana perquè estava recorreguda ens ha portat a tenir feta una pila de feina que si no volem esborrar haurem de patir per conservar-la.--Pere prlpz (disc.) 12:44, 22 gen 2012 (CET)
- Haurem d'hostatjar localment les imatges i llibres que a Catalunya ja estiguin en domini públic. No tenim més remei. És absurd no carregar, per exemple, els llibres de Santiago Rusiñol a Viquitexts si l'autor ja fa més de 80 anys que s'està podrint a la tomba. Com seguim així, ni els nostres néts veuran les obres de Rusiñol en domini públic!--Aylaross (disc.) 12:13, 22 gen 2012 (CET)
- El que és rellevant als EUA és la publicació d'un avís de copyright, per això importa la data de publicació més que la data de creació. Si un pintor es guarda el quadre a casa seva no computa com a protegit fins que no sigui públic i es pugui constatar que és seu. Bé, això fins el 1978. Les obres publicades fora dels EUA es considerava que no complien les formalitats de l'avís de copyright, però amb la restauració de protecció amb URAA es consideren com si haguessin estat publicades als EUA amb totes les formalitats (ref). En el cas d'un quadre imagino que la publicació d'un catàleg d'exposició és suficient per validar la data de copyright. Com a curiositat, per Andorra la data de restauració URAA és el 2 de juny del 2004, quan va signar la Convenció de Berna (ref). --V.Riullop (parlem-ne) 21:14, 21 gen 2012 (CET)
- Actualment hi ha una legislació de drets d'autor que no compleix els objectius pels quals va ser creada, ans al contrari molesta als usuaris legitims i perjudica als creadors.--Cameta (disc.) 18:59, 21 gen 2012 (CET)
Traducció de gràfics
Tenim molts articles amb gràfics en altres llengües perquè no n'hi ha versió en català. Si hi hagués algú interessat a traduir-los es podrien marcar d'alguna manera per facilitar la feina.
Ho pregunto abans de fer-ho perquè si no hi ha ningú interessat en aquesta feina no cal posar més etiquetes de manteniment.--Pere prlpz (disc.) 12:54, 28 gen 2012 (CET)
- A mi m'agrada traduir imatges. Hi ha la plantilla {{Traducció imatge}} per marcar-les.--Arnaugir 14:18, 28 gen 2012 (CET)
- Hi ha una categoria de diagrames en català al Commons. - Al Lemos (disc.) 00:03, 30 gen 2012 (CET)
- Teniu raó que ja tenim la Categoria:Imatges per traduir. La plantilla crec que hauria de ser més discreta i anar a baix. Si quan no hi ha imatge i en demanem una és un error menor, quan la imatge hi és i només falta traduir-la no pot ser pitjor.
- I si hi ha algú buidant la categoria, ja em dedicaré a omplir-la.--Pere prlpz (disc.) 01:40, 30 gen 2012 (CET)
- Hi ha una categoria de diagrames en català al Commons. - Al Lemos (disc.) 00:03, 30 gen 2012 (CET)