Hong Kong
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: - | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Xinès i anglès | ||||
| Capital | Hong Kong 22° 11′ 00″ N 114° 08′ 00″ E |
||||
| Ciutat més gran | Hong Kong | ||||
| Govern | Comunisme Hu Jintao Donald Tsang |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
1.092 km² ([[Llista de països per superfície|]]) 0 % |
||||
| Població - Estimació 2004 - Cens - - Densitat |
6.940.432 ([[Llista de països per població|]]) - 6.356 hab/km² (-) |
||||
| Moneda | Dòlar de Hong Kong (HKD) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
Hora oficial (UTC+8) (UTC) |
||||
| Dependència |
Retornada per Gran Bretanya a la República Popular de la Xina 1 de juliol de 1997 |
||||
| Himne nacional | ' | ||||
| Domini internet | .hk | ||||
| Codi telefònic | +344 |
||||
| Gentilici | hongkonguès -esa | ||||
Hong Kong (en xinès香港, pinyin Xiāng gǎng) és una ciutat i alhora una regió administrativa especial de la República Popular de la Xina, que comprèn una extensió d'uns 1.000 km2 a la costa sud-est del país. És un dels principals centres econòmics i financers del món, i el seu port és un dels més actius de l'Àsia.
La cultura popular s'asembla molt a la de Canton. S'hi parla l'idioma cantonès, que s'escriu utilitzant caràcters xinesos tradicionals en lloc dels caràcters simplificats que s'usen a la resta del país; també s'hi parla l'anglès, herència de la presència colonial.
Geogràficament està format per un petit arxipèlag a on hi destacant-ne l'illa de Hong Kong i la península de Kowloon.
Encara que s'hi han pogut trobar assentaments humans des de l'època neolítica, la seva història recent està lligada al colonialisme britànic.
L'illa de Hong Kong va ser conquerida pels britànics durant la primera guerra de l'opi i utilitzada com a port franc per al comerç amb la Xina continental. Després de la segona guerra de l'opi, el 1898 la Dinastia Qing va cedir els Nous Territoris (algunes illes més i la península de Kowloon) als britànics per un període de 100 anys. En apropar-se el final de la cesió, el 1984 es va signar un tractat per restablir la sobirania xinesa sobre Hong Kong. L'1 de juliol de 1997 tots els territoris britànics que formaven Hong Kong van passar a formar part de la regió administrativa especial depenent de la República Popular de la Xina.
Per això té unes llibertats, una economia i un nivell de vida diferenciats de la resta de la Xina.
Té un parlament propi, amb un sistema de partits que trien una assemblea autònoma mitjançant eleccions democràtiques. Forma part d'algunes organitzacions internacionals amb independència de la Xina, per exemple l'Organització Mundial del Comerç.
Taula de continguts |
[edita] Divisió administrativa
Hong Kong està dividit en 18 districtes administratius:
- Islands District
- Kwai Tsing
- North District
- Sai Kung
- Sha Tin
- Tai Po
- Tsuen Wan
- Tuen Mun
- Yuen Long
- Kowloon City
- Kwun Tong
- Sham Shui Po
- Wong Tai Sin
- Yau Tsim Mong
- Central and Western District
- Eastern District
- Southern District
- Wan Chai
[edita] Demografia
L'any 2005, la població de Hong Kong superava els set milions d'habitants, la qual cosa la convertia en la quarta major àrea metropolitana de la República Popular de la Xina. La seva densitat de població arriba als 6.200 habitants per km².
Kowloon ostenta històricament el demèrit d'haver estat el nucli urbà amb la densitat de població més gran del planeta, assolint el 1991 la xifra de 40426 hab/km² amb 1.900.000 habitants i 47 km².
Hong Kong té una taxa de fertilitat de 0,94 fills per dona, una de les més baixes en el món, i molt inferior als 2,1 nens per dona que es requereixen per mantenir el nivell de població. Malgrat això, la població continua augmentant degut a la immigració procedent de la Xina continental.
A pesar d'aquesta alta densitat de població, es diu de Hong Kong que és una de les ciutats amb més espais verds a Àsia. La major part dels seus habitants resideix en edificis alts d'apartaments, cosa que concentra a la població a les zones urbanitzades, mentre la major part del territori consisteix en parcs i boscos. La quantitat d'illes i les costes sinuoses doten al territori de moltíssimes badies i platges poc accessibles. Malgrat això, Hong Kong és una de les ciutats més contaminades del món.
El cantonès és el dialecte xinès més estès entre la població xinesa de Hong Kong. La llengua parlada en l'entorn familiar és cantonès vernacle més o menys pur, mentre que en situacions formals, com ara discursos polítics o programes de televisió i ràdio, s'utilitza un híbrid de mandarí i cantonès, en el qual el vocabulari i la gramàtica pròpies del mandarí es pronuncien amb la lectura cantonesa dels caràcters. El llenguatge escrit formal és el xinès mandarí però també abunda el cantonès escrit en la literatura popular. L'anglès, parlat per la comunitat d'origen estranger i part de la població xinesa, és un idioma oficial juntament al xinès.
A Hong Kong es practiquen totes les religions tradicionals xineses. El culte als ancestres és predominant degut a la forta influència confuciana, mentre que el cristianisme és practicat per un 10% de la població. La comunitat cristiana es divideix a parts aproximadament iguals entre catòlics i protestants. S'estima que hi ha també al voltant de 70.000 musulmans a Hong Kong, i entre 2.000 i 3.000 jueus.
Al voltant del 95% dels habitants de Hong Kong tenen ascendència xinesa Han. La població d'origen europeu suposa al voltant del 1,5% del total. També hi ha una comunitat important d'origen indi, que es va establir en el territori durant l'època colonial britànica, i una gran comunitat filipina, formada sobretot per dones joves que treballen com a empleades domèstiques.
[edita] Arquitectura
De caràcter rocós i muntanyós, els límits físics que imposa la seva pròpia orografia fan que la superfície real edificable de Hong Kong sigui en general escassa. El boom econòmic dels anys 70 disparà el creixement poblacional i la necessitat de crear noves infraestructures. Tradicionalment, la urgència en satisfer aquestes necessitats s'ha considerat prioritària respecte a la preservació del llegat històric i arquitectònic de la ciutat. És per això que Hong Kong és una ciutat que es reinventa a si mateixa. El seu perfil es troba sempre en constant evolució.
Fins dates recents, l'interès per la preservació del llegat arquitectònic ha estat nul o més aviat escàs. Normalment, quan una parcel·la de terreny és revalorada allò vell s'enderroca, deixant espai per la novetat. Alguns edificis, com el Murray House, un antic edifici colonial de categoria 1, situat en l'àrea que ocupa ara la nova seu del Banc de la Xina, va ser reubicat en l'àrea sud de l'illa, concretament a Stanley.
És significatiu l'augment del grau de conscienciació dels hongkonguesos respecte a la preservació del seu llegat històric, sobretot al llarg d'aquesta última dècada. Mostra d'això són les diverses protestes que van tenir lloc a finals de 2006 en contra de la demolició de l'antic Star Ferry.
Avui dia, l'illa de Hong Kong s'ha convertit en una de les capitals mundials de l'arquitectura moderna. Després de la ciutat de Nova York, Hong Kong és la segona ciutat del món amb major nombre de gratacels. La major part d'aquests gratacels es concentren al voltant del districte central, concretament a les àrees de Central, Admiralty i Wan Chai, i al llarg de la línia de costa de la badia del port Victoria en direcció Causeway Bay. Quatre dels 15 gratacels més alts del món es troben a Hong Kong.
El skyline de Hong Kong s'ha convertit en una de les atraccions turístiques de la ciutat. Amb tal motiu, el departament de turisme de Hong Kong organitza un espectacle de so i llums en el qual participen molts dels edificis que conformen el seu perfil. Aquest espectacle pot ser vist tots els dies de la setmana des de l'avinguda de les Estrelles a Tsim Sha Tsui, Kowloon.
Per contra, la península de Kowloon, en front de l'illa de Hong Kong, compta amb un menor nombre de gratacels. Fins al 1998 la península de Kownloon comptava amb severes restriccions de cota d'alçada per a la construcció de gratacels i edificis. Aquestes restriccions venien motivades per l'emplaçament del Aeroport de Kai Tak dins de la pròpia península. Aquell mateix any, després de la inauguració del nou Aeroport Internacional de Hong Kong, també conegut com Chep Lap Kok, i el posterior tancament de l'antic Aeroport de Kai Tak, es van aixecar aquestes restriccions d'alçada. Actualment s'estan aixecant diversos gratacels nous a Kowloon, incloent el International Commerce Centre que, quan estigui acabat el 2010, es convertirà en el quart gratacel més alt del món amb 484 metres d'alçada.
Vista panoràmica de Hong Kong des de la badia
[edita] Enllaços externs
| República Popular de la Xina | Organització territorial |  |
|||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
