Anglès

De Viquipèdia

Anglès 'English'
Pronunciació:	AFI: [ˈɪŋglɪʃ]
Altres denominacions:	{{{altresdenominacions}}}
Parlat a:	Estats Units, Regne Unit, Canadà, Austràlia, i altres països de la Comunitat Britànica de Nacions.
Regió:	Europa Occidental (Regne Unit, Irlanda, Nord-Amèrica (Estats Units, el Canadà, i a algunes comunitats i ciutats de Mèxic), alguns països d'Àfrica, alguns països d'Àsia, Oceania (principalment a Austràlia i Nova Zelanda)
Parlants:	Llengua materna: 309–400 milions Segona llengua: 199–1.400 milions[1][2] Total: 500 milions–1.800 milions[3][2]
Rànquing:	3 (parlants nadius)[4] Total: 1 o 2 [5]
Classificació genètica:	llengua indoeuropea germànica occidental anglès
estatus oficial
Llengua oficial de:	Austràlia, Bahames, Barbados, Bermuda, Dominica, Ghana, Gibraltar, Grenada, Guyana, Illes Salomó, Irlanda, Jamaica, Nigèria, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Lucia, Saint Kitts i Nevis, Saint Vincent i les Grenadines, Trinitat i Tobago, Zimbabue, el Regne Unit, als estats dels Estats Units i a la Unió Europea
Regulat per:	Cap institució
codis de la llengua
ISO 639-1	en
ISO 639-2	eng
ISO 639-3	{{{iso3}}}
SIL	eng
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

v • d • e Lingüística anglesa   Dialectes Anglès Britànic Anglès escocès Anglès irlandès Anglès galès Americà Austalià Canadenc Anglès de l'Índia Caribeny Anglès de Terranova Novazelandès sudafricà Anglès de Nigèria Anglès de Singapur (Singlish) Anglès de Malàisia (Manglish) Altres Pidgin English Spanglish Llanito Anglès senzill Anglès pigeon   Gramàtica Alfabet Conjugació verbal Verbs irregulars Verb amb partícules Ortologia Ortografia Fonètica Interferències gramaticals anglès-català Llista de falsos amics del català amb l'anglès   Literatura Literatura dels Estats Units Literatura escocesa Beowulf Geoffrey Chaucer Contes de Canterbury William Shakespeare Sonets Romeu i Julieta Macbeth John Milton William Wordsworth Charles Dickens Oliver Twist James Joyce Ul·lisses Ernest Hemingway Per a qui toquen les campanes The Sun also Rises T.S. Eliot George Orwell 1984   Història   Institucions Universitat d'Oxford

L'anglès o anglés^[6] ( ^? i  escolteu-ne la pronunciació en anglès) és una de les llengües més parlades al món, i la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.^[7] Pertany a la branca germànica occidental de la família indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment pel dialecte francès de Normandia. La llengua actual que li és més propera és el frisó. L'escocès té un estatus ambigu; hi ha qui el considera una llengua separada de l'anglès, i hi ha qui el veu com un dialecte.

Taula de continguts 1 Extensió 2 Història 3 Fonologia 4 Morfologia 5 Vocabulari 6 Sistema d'escriptura 7 Principals dialectes 8 Remarques 9 Vegeu també 10 Enllaços externs

[edita] Extensió

L'anglès és el primer idioma a Austràlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Kitts i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, encara que a aquest país no és oficial, sinó de facto, i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris.

També és un dels idiomes principals a Belize (amb el castellà), el Canadà (amb el francès), Camerun (amb el francès i diverses llengües africanes), Dominica (amb el francès i el crioll), Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines (amb el francès i el crioll), els Estats Federats de Micronèsia, Irlanda (amb el gaèlic), Libèria (amb diverses llengües africanes), Singapur i Sud-àfrica (amb l'afrikaans i diverses llengües africanes).

És oficial (però sense ser pas un idioma nadiu) a les illes Fiji, Ghana, Gàmbia, l'Índia, Kiribati, Lesotho, Kenya, Namíbia, Nigèria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Solomon, Samoa, Sierra Leone, Swazilàndia, Tanzània, Zàmbia i Zimbabwe.

A més a més és la principal llengua de treball en les relacions internacionals i una de les traduccions obligades dels documents de la Unió Europea. És considerat per molts com la lingua franca moderna, per això han sorgit versions simplificades, com el Basic English, per usar-se només entre persones de llengües diferents. Ha rebut també crítiques per imperialisme lingüístic.

[edita] Història

L'anglès prové de la llengua parlada per les tribus germàniques (angles, sets i saxons) que es van establir a Anglaterra al segle V. L'anglès antic parlat en aquella època és la base de l'anglès modern. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del francès, després de la invasió normanda el 1066. L'anglès mitjà (Middle English) va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'origen llatí. Així doncs, hi ha un gran nombre de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per exemple come o arrive (arribar), sight o vision (visió), freedom o liberty (llibertat). L'anglès modern (Modern English) va començar a l'època de Shakespeare.

L'ús de l'anglès es va anar escampant al llarg de la Gran Bretanya, i més tard arreu de les colònies de l'imperi Britànic. El nombre estimat de parlants nadius l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial econòmic, polític, científic i cultural dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.

[edita] Fonologia

Els sons que l'anglès considera com a fonema són els següents:

Consonants /p/ pit /b/ bit /t/ tin /d/ din /k/ cut /ɡ/ gut /tʃ/ cheap /dʒ/ jeep /f/ fat /v/ vat /θ/ thin /ð/ then /s/ sap /z/ zap /ʃ/ she /ʒ/ measure /x/ loch /w/ we /m/ map /l/ left /n/ nap /ɹ/ run (also /r/, /ɻ/) /j/ yes /h/ ham /ŋ/ bang

Vocals /iː/, /ɪ/, /uː/, /ʊ/, /ɛ/, /ɜː/, /ə/, /ɔː/, /æ/, /ʌ/, /ɑː/, /ɒ/

Aquest inventari correspon a la pronúncia estàndar, hi ha força variació entre dialectes, especialment a les vocals

[edita] Morfologia

L'anglès és una llengua que té una morfologia relativament senzilla en comparació amb altres llengües. Hi ha variables que tenen flexió en nombre, com els noms, els pronoms, els determinants i els verbs; solament els pronoms i determinades paraules sexuades tenen flexió de gènere gramatical. Els pronoms conserven restes de cas gramatical i varien segons la funció sintàctica que compleixin (així per exemple existeix I per al subjecte però me per als complements).

La conjugació verbal és també simple: els verbs presenten tres formes bàsiques (present, passat i participi) i es conjuguen amb auxiliars. Totes les persones del verb són idèntiques tret de la tercera persona del singular del present, que afegeix una -S (amb excepció del verb "to be", ser o estar, que sí es flexiona completament al present). Existeix una nòmina limtada de verbs irregulars.

Les paraules admeten l'addició de prefixos i sufixos per formar derivats, així com la composició mitjançant la suma de dos mots amb guionet.

[edita] Vocabulari

Atès que l'anglès ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i altres), és la llengua amb el més gran nombre de mots. Les paraules d'origen germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'origen llatí són més "educades" o "elegants". L'anglès també adopta noves paraules amb més facilitat que altres llengües. No hi ha un estimat precís del nombre de mots de la llengua, però, el Oxford English Dictionary n'inclou més de 500.000. Altres organitzacions estimen més de 800.000.

Atès que l'anglès té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentatges per l'origen de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:

• mots d'origen francès (inclou francès antic, dialectes del francès i anglo-francès): 28,3%
• llatí (inclou termes científics o tècnics): 28,24%
• anglès antic (origen germànic), anglès mitjà, escandinau o nòrdic i neerlandès: 25%
• grec: 5,32%
• sense origen etimològic precís: 3,28%
• derivats de noms de persones: 3,28%
• altres llengües: 1%

[edita] Sistema d'escriptura

L'anglès utilitza l'alfabet llatí en l'escriptura. L'ortografia de l'anglès és etimològica i no pas fonètica, especialment per a les paraules d'origen llatí o recentment incorporades del francès. Existeixen regles d'escriptura per a les paraules d'origen germànic i les adaptades antigament del francès, i per tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'aquestes, encara que hi ha excepcions.

[edita] Principals dialectes

• dialectes de l'Anglaterra
• dialectes americans
• australià
• canadenc
• caribeny
• escocès
• anglès gal·lès
• anglès de l'Índia
• dialectes de l'Irlanda
• anglès de Terranova
• novazelandès
• sudafricà
• anglès de Nigèria
• anglès de Singapur (Singlish)
• anglès de Malàisia (Manglish)

[edita] Remarques

[edita] Vegeu també

• Globish

[edita] Enllaços externs

Existeix una edició en anglès de la Viquipèdia

• Història de l'anglès
• Recursos en anglès
• Diccionari Merriam-Webster
• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert
• (anglès) Anglès: Informació a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi eng

• Glossari complementari del diccionari anglès-català de Xavier Pàmies
• llista de 'mots de mal traduir' anglès-català

Llengües germàniques més parlades
Afrikaans | Alemany | Anglès | Danès | Jiddisch | Neerlandès | Noruec | Suec
Llengües germàniques menys parlades
Feroès | Frisó | Islandès | Luxemburguès
Llengües i dialectes germànics reconeguts
Baix alemany / baix saxó | Limburguès | Scots

v • d • e Assignatures a l'ESO a Catalunya, País Valencià i les Illes Balears Matemàtiques · Llengua catalana · Llengua castellana · Llengua anglesa · Ciències naturals · Ciències socials Educació per a la ciutadania · Educació musical · Educació física · Educació visual i plàstica