Cas gramatical

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase. Algunes llengües que presenten casos són el llatí, el grec, el sànscrit, l'alemany, o les llengües eslaves, per exemple. En català, i a la majoria de llengües romàniques (excepte el romanès), només queden vestigis dels casos llatins en el sistema de pronoms personals (per exemple, les diferents funcions sintàctiques dels pronoms ell, lo, li, seu).

Casos gramaticals
Llista de casos gramaticals
Cas abessiu
Cas ablatiu
Cas absolutiu
Cas adessiu
Cas adverbial
Cas al·latiu
Cas benefactiu
Cas causal
Cas causal final
Cas comitatiu
Cas datiu
Cas dedatiu
Cas delatiu
Cas disjuntiu
Cas distributiu
Cas distributiu temporal
Cas elatiu
Cas essiu
Cas essiu formal
Cas essiu modal
Cas excessiu
Cas final
Cas formal
Cas genitiu
Cas il·latiu
Cas inessiu
Cas instructiu
Cas instrumental
Cas latiu
Cas locatiu
Cas modal
Cas multiplicatiu
Cas objectiu
Cas oblic
Cas partitiu
Cas possessiu
Cas postposicional
Cas preposicional
Cas prolatiu
Cas prosecutiu
Cas separatiu
Cas sociatiu
Cas sublatiu
Cas superessiu
Cas temporal
Cas terminatiu
Cas translatiu
Cas vial
Cas vocatiu
Arranjament morfosintàctic
Cas absolutiu
Cas acusatiu
Cas ergatiu
Cas instrumental
Cas instrumental comitatiu
Cas intransitiu
Cas nominatiu
Declinació
Declinació alemanya
Declinació basca
Declinació eslovaca
Declinació eslovena
Declinació irlandesa
Declinació islandesa
Declinació llatina
Declinació polonesa
Declinació russa
Declinació sèrbia
Declinació txeca

La flexió de cas era molt més freqüent en les llengües indoeuropees antigues que en les actuals, on sovint només en queden restes. Per exemple, entre les llengües romàniques, només el romanès manté un sistema de casos en els noms, o el sistema de casos del grec modern és molt més senzill que el del grec clàssic.

La flexió per cas acostuma a permetre un ordre de les paraules més lliure, ja que les relacions sintàctiques poden quedar explícites per la forma flexiva de les paraules. Per exemple, a la frase llatina 'Reginam populus amat' les terminacions permeten entendre que la frase diu el poble estima la reina i no al revés.

La majoria de llengües no tenen un sistema de casos.[cal citació] Les que sí en tenen, poden presentar una gran varietat tant en nombre com en tipus de casos. La quantitat més usual està en sis o set casos diferents.[cal citació] Segueixen en freqüència els dos extrems, aquelles llengües que només marquen dos casos i les que presenten més de set.[cal citació] Per últim, els menys habituals són els idiomes amb un sistema d'entre tres i cinc casos.[cal citació]