Sànscrit

De Viquipèdia

Saṃskṛtam, el nom en sànscrit

El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i un llenguatge litúrgic de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia.^[1] La seva posició en la cultura de l'Índia i del sud-est asiàtic és similar a la del llatí i el grec a Europa. Per tant, el sànscrit ja no és un idioma d'ús comú (només per alguns textos religiosos), però la seva evolució donà lloc a les modernes llengües indoàries com ara l'hindi i l'urdu. El sànscrit s'escriu amb l'alfabet o sil·labari devanagari.

Literalment vol dir "perfectament fet". Ve de sam (completament) i krita (fet, obra), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma (acció), i amb el llatí crim (fet discernible).

El sànscrit és utilitzat principalment com a llenguatge cerimonial en els rituals hindús, en la forma d'himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és el llenguatge ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.^[2] El seu text més antic conegut és el Rig Veda. En aquest idioma van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins a l'actualitat van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que van ser escrits en el període medieval de l'Índia.

Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Panini (520-460 aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular, els alemanys, al segle XIX trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com ara el llatí, el grec o les llengües germàniques, suggerint allò que més tard s'anomenaria llengües indoeuropees, entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques (francès, espanyol, gallegoportuguès, italià, occità, romanès, etc.).

[edita] Història i desenvolupament

Tauletes escrites en idioma sànscrit: el Devi Mahatmya o "les glòries de la deessa Devi", manuscrit sobre full de palma, amb l'antiga escriptura bhujimol (de Bihar o del Nepal, segle XI)

No es coneix amb precisió quan es van començar a parlar llengües indoeuropees al nord de l'Índia. Normalment es pressuposa que els primers estats com la cultura d'Harappa estaven formades per pobles no indoeuropeus. Suposadament el relat del Rig Veda parla dels aris, vinguts del nord del riu Indus que haurien estat la causa de la fi de la cultura d'Harappa. Així en algun moment del segon mil·leni aC, pobles indoeuropeus haurien penetrat al nord de l'Índia. Els primers testimonis escrits en llengües indoeuropees estan en sànscrit vèdic, la llengua en què es van escriure els textos vèdics. Al menys a partir de començaments del primer mil·lenni aC es va estendre per el terç nord de l'Índia, en una escriptura anomenada brahmi.

El sànscrit no és exactament una llengua morta, ja que algunes desenes de milers de parlants de l'Índia declaren tenir-la com la seva llengua vehicular habitual en determinats contextos. De fet, encara avui s'ensenya a llegir i escriure a escoles i llars per tota l'Índia, encara que sempre com a segona llengua. Alguns brahmans arriben a considerar-lo com la seva llengua materna. D'acord amb informes actualitzats, s'està revivint com a llengua local en el poble de Mattur, prop de Shimoga, a Karnataka.^[3]

[edita] Parentiu indoeuropeu

El sànscrit, igual que les altres llengües indoàries està estretament emparentat amb les llengües iràniques, parlant així de la branca de llengües indoiràniques o indoàries. El sànscrit en certs aspectes es considera una llengua conservadora que reflecteix particularment bé alguns trets dels idiomes protoindoeuropeus més recents. El sànscrit pot considerar una llengua propera al antecessor de les modernes llengües indoàries de l'Índia. Altres llengües indoàries posteriors cronològicament al sànscrit són:

Escriptura en sànscrit

• Pràcrit (de l'antiga Índia),
• Hindi
• Bengalí
• Caixmiri (de Caixmir)
• Urdú
• Marathi
• Gujarati
• Assamès
• Nepalès
• Punjabí
• Romaní (l'idioma parlat pels gitanos).

Durant molt temps es va considerar que el sànscrit era l'origen d'aquestes llengües. Però l'evidència actual ha provat que el sànscrit no és l'antecessor directe o "llengua mare" de les modernes llengües indoàries, sinó més aviat una branca paral·lela.

L'arcaisme del sànscrit, i d'una manera més particular en el que és el sistema consonàntic, s'aprecia quan es compara amb altres llengües antigues com el llatí, el grec o fins i tot llengües modernes com el lituà que retenen un bon nombre d'arcaismes. Encara que tots aquests idiomes han experimentat considerables canvis fonètics i gramaticals que han apartat la seva estructura de la del protoindoeuropeu clàssic, encara mantenen algunes similituds remarcables. Per exemple, el següent proverbi, escrit en sànscrit, en lituà modern, en grec i en llatí, mostra aquestes similituds:

Text sànscrit escrit en diversos alfabets: «Que Siva beneeixi els qui es delecten en el llenguatge dels déus» (Kalidasa)

Sànscrit: "Devas adāt dantas, devas dāsyati dhānās."

Lituà: "Dievas davė dantis, Dievas duos duonos."

Grec: "Dseús dédōke édontas, Dseús dōsei hartoús".

Llatí: "Deus dedit dentes, Deus dabit panes."

Castellà: "Dios nos dio dientes, Dios nos dará pan".

Català: "Déu ens va donar dents, Déu ens donarà pa".

[edita] Paraules derivades

Algunes paraules derivades del sànscrit, algunes a través de l'àrab, estan visiblement relacionades ja que comparteixen la seva arrel indoeuropea amb algun terme sànscrit, o per ser préstecs d'origen sànscrit al català a través d'altres llengües:

• escacs (préstec del àrab, però d'origen sànscrit:Chatur Anga, 'quatre membres').
• càmfora, karpūrā, 'substància química'
• sucre (préstec de l'àrab, d'origen sànscrit sukha, 'dolç')
• sofre (préstec de l'àrab, d'origen sànscritśulbāri, 'enemic del coure'; sentśulbāośulva: 'coure';Ari, ' enemic ').
• bramar (bhramaráh: bramar).
• capità (kapitha:cap ).
• caixmir, classe de llana(kashmiri).
• cítara, (sitar).
• cucúlid, família d'aus (kokila).
• cúrcuma: condiment semblant al safrà (kunkuma: 'safrà').

[edita] Cognats visibles

En l'actualitat encara subsisteixen paraules del català que són parents etimològics evidents de paraules del sànscrit:

• brillant, classe de diamant (bahrií, 'que brilla').
• calendari, (del llatíKal + enda; en sànscritkala:temps).
• cap, (kapitha).
• donació, donar (del llatí dare, en sànscrit dóna, 'donar';dadasi 'ell dóna').
• divinitat (llatí deítas, sànscrit Deva, 'déu').
• dent (llatí denti; sànscritdant, 'dent')
• déu (llatí deus, sànscrit diaus, 'cel')
• dretà (llatí Dexter; sànscrit daksina, hàbil, dret)
• dormir (llatí dormire; sànscrit drati)
• Júpiter (llatí Iu-piter, 'pare dels déus'; sànscritDiaus-pitar, 'pare del cel').
• serp, (sarpe).
• sopa, (supa).

[edita] Referències

[edita] Bibliografia

• Òscar Pujol. Diccionari Sànscrit-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sànscrit

Existeix una edició en sànscrit de la Viquipèdia

• El sol del coneixement del sànscrit a Sanskrit-Sanscrito.com (castellà)
• Guia de pronunciació del sànscrit amb l'alfabet fonètic internacional (API) (PDF) (francès)
• Iniciació al sànscrit (PDF) (francès)
• Introducció pràctica del sànscrit (PDF) (francès)
• Clay Sanskrit Library publicacions de la literatura en sànscrit i traduccions a l'anglès. (anglès)

...