Sànscrit

Sànscrit संस्कृतम्
Parlat a:	Índia; només a Mattur (Karnataka)com a llengua nativa)
Regió:	Àsia
Parlants:	6,106 (cens 1981), d'entre centenars de milers i milions com segona llengua
Rànquing:	inferior a les 100 primeres,
Classificació genètica:	Indoeuropea Indoiraniana Indoària Sànscrit
estatus oficial
Llengua oficial de:	Índia
Regulat per:	No té regulació oficial
codis de la llengua
ISO 639-1	sa
ISO 639-2	san
SIL	SKT
Visiteu el Portal:Llengües

Saṃskṛtam, el nom en sànscrit

El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i un llenguatge litúrgic de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand.

El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com ho mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap el segle IV EC. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el greec a Europa i ha influenciat molt en la majoria dels idiomes idiomes del subcontinent indi, particularment a Índia, Pakistan, Sri Lanka i Nepal. Literalment vol dir "perfectament fet". Ve de sam (completament) i krita (fet, obra), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma (acció), i amb el llatí crim (fet discernible).

El sànscrit és utilitzat principalment com a llenguatge cerimonial als rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és el llenguatge ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea. El seu text més antic conegut és el Rig Veda. En aquest idioma van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que van ser escrits durant el període medieval de l'Índia.

Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Panini (520-460 aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular, els alemanys, al segle XIX trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec o les llengües germàniques, suggerint allò que més tard es diria llengües indoeuropees, entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques (francès, espanyol, gallegoportuguès, italià, occità, romanès, etc.).

Nom

L'adjectiu verbal del sànscrit sáṃskṛta- es podria traduir com a "posar junt, construir, de forma bona o completament formada; refinada, adornada, molt elaborada". La paraula deriva de l'arrel saṃ-skar- "posar junt, composar, arranjar, preparar", on saṃ- "junt" (en anglès same) i (s)kar- "fer".

El terme en el significat genèric de "fet preparat, preparat, completat, acabat" es troba al Rigveda. També en el sànscrit vèdic, on es nominalitza neutre saṃskṛtám, significa "preparació, lloc preparat" i fins i tot "clausura ritual, lloc per un sacrifici".

Com a terme per "discurs refinat o elaborat" l'adjectiu només apareix en el sànscrit èpic i clàssic, en el Manusmriti i al Mahabharata. L'idioma referit com a saṃskṛta "la llengua amb cultura" té per definició sempre ser un idioma "sagrat" i "sofisticat", utilitzat per a discursos religiosos i apresos en l'antiga Índia, i contrastat amb les llengües parlades per la gent, prākṛta- "natural, sense art, normal, ordinari".

Història i desenvolupament

Tauletes escrites en idioma sànscrit: el Devi Mahatmya o "les glòries de la deessa Devi", manuscrit sobre full de palma, amb l'antiga escriptura bhujimol (de Bihar o del Nepal, segle XI).

El sànscrit és membre de la subfamília de les llengües indoiranianes de la família de llengües indoeuropees. Els seus parents més antics més propers són el persa antic i l'avèstic, llengües iranianes. Dins de la gran família de llengües indoeuropees, el sànscrit comparteix canvis de sons característics amb les llengües Satem (particularment les llengües eslaves i bàltiques), també amb el grec.

Amb l'objectiu d'explicar les característiques comunes compartides pel sànscrit amb altres llengües indoeuropees, alguns savis proposen la teoria de la hipòtesi de migració, afirmant que els parlants originals del que seria el sànscrit va arribar al que ara és Índia i Pakistan del nord-est en algun moment a principis del segon mil·leni AEC. Les proves d'aquesta teoria són la relació tan propera de les llengües indoiranianes amb els idiomes bàltics i eslaus, canvis de vocabulari amb les llengües uralianes, que no són idiomes indoeuropeus, i les paraules indoeuropees per fauna i flora.

Els texts atestats en sànscrit més antics són els texts hindús del Rigveda, que daten cap a finals del segon mil·leni ACE. No hi ha testimonis escrits de sobreviure en un període antic. Tanmateix, els savis estan segurs que la transmissió oral de texts és fiable: eren literatura cerimonial, de la qual la seva pronunciació es considerava crucial per a la seva eficàcia lingüística.

Des del Rigveda fins als temps de Pànini (segle IV ACE) el desenvolupament del sànscrit es pot observar en altres texts vèdics: el Samaveda, Yajurveda, Atharvaveda, Brahmanas, i Upanishads. Durant aquest temps, el prestigi de la llengua, utilitzada per a propòsits sagrats, i la importància ajuntada a la seva enunciació correcta va servir tot com a forces conservatives poderoses que resistien el procés normal de canvi lingüístic. Tanmateix, hi ha un clar desenvolupament lingüístic de cinc nivells del vèdic des del Rigveda fins al llenguatge dels Upanishads i els Suturas més antics (com el Baudhayana)

La gramàtica més antiga del sànscrit sobrevivent és l'Aṣṭādhyāyī ("Gramàtica en vuit capítols") de Pànini. És essencialment una gramàtica perspectiva, i.e., una autoritat que defineix el sànscrit correcte, encara que conté parts descriptives, majoritàriament per justificar algunes formes vèdiques que han esdevingut estranyes en temps de Pànini.

No es coneix amb precisió quan es van començar a parlar llengües indoeuropees al nord de l'Índia. Normalment es pressuposa que els primers estats com la cultura de Harappa estaven formades per pobles no indoeuropeus. Suposadament el relat del Rig Veda parla dels aris, vinguts del nord del riu Indus que haurien estat la causa de la fi de la cultura de Harappa. Així en algun moment del segon mil·lenni aC, pobles indoeuropeus haurien penetrat al nord de l'Índia. Els primers testimonis escrits en llengües indoeuropees estan en sànscrit vèdic, la llengua en què es van escriure els textos vèdics. Almenys a partir del començament del primer mil·lenni aC es va escampar pel terç nord de l'Índia, en una escriptura anomenada brahmi.

El sànscrit no és exactament una llengua morta, perquè algunes desenes de milers de parlants de l'Índia declaren tenir-la com la seva llengua vehicular habitual a determinats contextos. De fet, encara avui s'ensenya a llegir i escriure a les escoles i llars per tota l'Índia, encara que sempre com a segona llengua. Alguns brahmans arriben a considerar-lo com la seva llengua materna. D'acord amb informes actualitzats, està revifant com a llengua local al poble de Mattur, prop de Shimoga, a Karnataka.

Fonètica

El sànscrit clàssic distingeix sobre uns 36 fonemes. Malgrat tot, hi ha alguns al·lòfons i els sistemes d'escriptura del sànscrit generalment els indiquen, això fa que aquests distingeixin 48 sons diferents.

Els sons tradicionalment es llisten en l'ordre de: vocals (Ach), diftongs (Hal), anusvara i visarga, consonants oclusives (Sparśa) i consonants nasals, i finalment les consonants líquides i les consonants fricatives, escrit tot plegat en IAST com s'ensenya tot seguit

a ā i ī u ū ṛ ṝ ḷ ḹ; e ai o au(IAST)

ṃ ḥ(IAST)

k kh g gh ṅ; c ch j jh ñ; ṭ ṭh ḍ ḍh ṇ; t th d dh n; p ph b bh m(IAST)

y r l v; ś ṣ s h(IAST)

Un altre sistema d'ordenament alternatiu és el de Shiva Sutra de Pāṇini(IAST).

Vocals

Les vocals del sànscrit clàssic amb llur símbol de paraula d'inici en devangari, la marca diacrítica amb la consonant प् (/p/) i la pronunciació de /p/+vocal en l'AFI

Lletra	प्	Pronunciació	Pronunciació amb /p/	IAST equiv.
अ	प	/ɐ/ or /ə/	/pɐ/ or /pə/	a
आ	पा	/ɑː/	/pɑː/	ā
इ	पि	/i/	/pi/	i
ई	पी	/iː/	/piː/	ī
उ	पु	/u/	/pu/	u
ऊ	पू	/uː/	/puː/	ū
ऋ	पृ	/ɻ/	/pɻ/	ṛ
ॠ	पॄ	/ɻː/	/pɻː/	ṝ
ऌ	पॢ	/ɭ/	/pɭ/	ḷ
ॡ	पॣ	/ɭː/	/pɭː/	ḹ
ए	पे	/eː/	/peː/	e
ऐ	पै	/əi/	/pəi/	ai
ओ	पो	/oː/	/poː/	o
औ	पौ	/əu/	/pəu/	au

Les vocals /e/ i /o/ segueixen com unes variants al·lòfones dels diftongs proto-indo-irànics /ai/ i /au/ i estan categoritzats com diftongs pels gramàtics sànscrits encara que siguin en realitat, fonèticament, dues simples vocals llargues. (Mirar amunt).

Notes importants:

• Hi ha alguns signes llistats en taules de l'escriptura Devangari:
  • El diacrític ं anomenat anusvāra, (IAST: ṃ). S'usa tant per indicar la nasalització d'una vocal en la síl·laba ([◌̃] com per representar el so d'una /n/ o /m/ sil·làbica; p.e. पं /pəŋ/.
  • El diacrític ः anomenat visarga, representa el so /əh/ (IAST: ḥ); p.e. पः /pəh/.
  • El diacrític ँ anomenat chandrabindu, no s'incloia tradicionalment als escrits en devangari pel sànscrit, s'usa intercambiablement amb l'anusvāra per indicar la nasalització d'una vocal; p.e. पँ /pə̃/.
• Si una consonant necessita ser escrita sola sense cap vocal que la segueixi, se li escriu el diacrític halanta/virāma a sota seu (प्).
• Els antics gramàtics de sànscrit classificaven el sistema vocàlic en velars, retroflexes, palatals i oclusives més que en centrals, anteriors i posterioirs.

Consonants

		Labial Ōshtya		Labiodental Dantōshtya	Dental Dantya		Retroflexa Mūrdhanya		Palatal Tālavya		Velar Kanthya		Glotal
Oclusiva Sparśa	No aspirada Alpaprāna	p प [p]	b ब [b]		t त [t̪]	d द [d̪]	ṭ ट [ʈ]	ḍ ड [ɖ]	c च [c͡ç]	j ज [ɟ͡ʝ]	k क [k]	g ग [ɡ]
	Aspirada Mahāprāna	ph फ [pʰ]	bh भ [bʱ]		th थ [t̪ʰ]	dh ध [d̪ʱ]	ṭh ठ [ʈʰ]	ḍh ढ [ɖʱ]	ch छ [c͡çʰ]	jh झ [ɟ͡ʝʱ]	kh ख [kʰ]	gh घ [ɡʱ]
Nasal Anunāsika		m म [m]			n न [n̪]		ṇ ण [ɳ]		ñ ञ [ɲ]		ṅ ङ [ŋ]
Semivocal Antastha				v व [ʋ]					y य [j]
Líquida Drava					l ल [l]		r र [r]
Fricativa Ūshman					s स [s̪]		ṣ ष [ʂ]		ś श [ɕ]				ḥ ः [h]	h ह [ɦ]

Parentiu indoeuropeu

El sànscrit, igual que les altres llengües indoàries està estretament emparentat amb les llengües iràniques, parlant així de la branca de llengües indoiràniques o indoàries. El sànscrit en certs aspectes es considera una llengua conservadora que reflecteix particularment bé alguns trets dels idiomes protoindoeuropeus més recents. Es pot considerar com una llengua propera a l'antecessor de les modernes llengües indoàries de l'Índia. Unes altres llengües indoàries posteriors al sànscrit són:

Escriptura en sànscrit

• Pràcrit (de l'antiga Índia),
• Hindi
• Bengalí
• Caixmiri (de Caixmir)
• Urdú
• Marathi
• Gujarati
• Assamès
• Nepalès
• Panjabi
• Romaní (l'idioma parlat pels gitanos).

Durant molt de temps es va pensar que el sànscrit era l'origen d'aquestes llengües. Però l'evidència actual ha provat que el sànscrit no és l'antecessor directe o "llengua mare" de les modernes llengües indoàries, sinó més aviat una branca paral·lela.

L'arcaisme del sànscrit, particularment de les consonants, es veu quan es compara amb unes altres llengües antigues com el llatí, el grec o fins i tot llengües modernes com el lituà que retenen un bon nombre d'arcaismes. Encara que tots aquests idiomes han tingut molts canvis fonètics i gramaticals que han apartat la seva estructura de la del protoindoeuropeu clàssic, encara mantenen algunes similituds remarcables. Per exemple, el següent proverbi, escrit en sànscrit, en lituà modern, en grec i en llatí, mostra aquestes similituds:

Text sànscrit escrit en diversos alfabets: «Que Siva beneeixi els qui es delecten en el llenguatge dels déus» (Kalidasa)

Sànscrit: "Devas adāt dantas, devas dāsyati dhānās."

Lituà: "Dievas davė dantis, Dievas duos duonos."

Grec: "Dseús dédōke édontas, Dseús dōsei hartoús".

Llatí: "Deus dedit dentes, Deus dabit panes."

Castellà: "Dios nos dio dientes, Dios nos dará pan".

Català: "Déu ens va donar dents, Déu ens donarà pa".

Paraules derivades

Algunes paraules derivades del sànscrit, algunes a través de l'àrab, estan visiblement relacionades ja que comparteixen la seva arrel indoeuropea amb algun terme sànscrit, o per ser préstecs d'origen sànscrit al català a través d'altres llengües:

• escacs (préstec del àrab, però d'origen sànscrit:Chatur Anga, 'quatre membres').
• càmfora, karpūrā, 'substància química'
• sucre (préstec de l'àrab, d'origen sànscrit sukha, 'dolç')
• sofre (préstec de l'àrab, d'origen sànscrit śulbāri, 'enemic del coure'; sent śulbā o śulva: 'coure'; Ari, ' enemic ').
• bramar (bhramaráh: bramar).
• capità (kapitha:cap ).
• caixmir, classe de llana(kashmiri).
• cítara, (sitar).
• cucúlid, família d'aus (kokila).
• cúrcuma: condiment semblant al safrà (kunkuma: 'safrà').

Cognats visibles

En l'actualitat encara subsisteixen paraules del català que són parents etimològics evidents de paraules del sànscrit:

• brillant, classe de diamant (bahrií, 'que brilla').
• calendari, (del llatí Kal + enda; en sànscrit kala:temps).
• capità, (kapitha).
• donació, donar (del llatí dare, en sànscrit dóna, 'donar';dadasi 'ell dóna').
• divinitat (llatí deítas, sànscrit Deva, 'déu').
• dent (llatí denti; sànscrit dant, 'dent')
• déu (llatí deus, sànscrit diaus, 'cel')
• dretà (llatí Dexter; sànscrit daksina, hàbil, dret)
• dormir (llatí dormire; sànscrit drati)
• Júpiter (llatí Iu-piter, 'pare dels déus'; sànscrit Diaus-pitar, 'pare del cel').
• serp, (sarpe).
• sopa, (supa).

Curiositats

A la novel·la Cent anys de solitud (1967), de Gabriel García Márquez (1927-), Aureliano Buendía aprèn sànscrit per comprendre el contingut dels manuscrits on Melquíades va profetitzar un segle d'història de tota la família.

El 1998 la cantant Madonna va gravar un disc titulat Ray of light, fortament influït per l'hinduisme, la càbala i altres doctrines. Un dels temes del disc es titula Shanti/ashtangi, conté versos del Ioga taravali, així com versos originals, cantats íntegrament en sànscrit.

Alguns fans de la banda de rock gòtic Evanescence afirmen que les dues lletres E del logo estan en lletra devànagari (que s'utilitzen per escriure en sànscrit), la qual cosa és falsa (les lletres són clarament llatines). El logo té una línia horitzontal sobre totes les seves lletres, que fa assemblar-ho a les lletres devánagari.

Els membres del grup ucraïnès de black metall Drudkh sostenen que el seu nom és una paraula sànscrida que significa 'arbre'. Podrien referir-se als termes dru (द्रु) o dāru (दारु).

El tema musical "The Child In Us" de l'àlbum " Le Roi Est Mort, Vive Le Roi! " d'Enigma (projecte musical electrònic alemany) també s'escolta sànscrit.

Vegeu també

• IAST

Bibliografia

• Òscar Pujol. Diccionari Sànscrit-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006.

Enllaços externs

• Introducció al sànscrit al web de la Universitat de les Illes Balears
• El sol del coneixement del sànscrit a Sanskrit-Sanscrito.com (castellà)
• Guia de pronunciació del sànscrit amb l'alfabet fonètic internacional (API) PDF (francès)
• Iniciació al sànscrit PDF (francès)
• Introducció pràctica del sànscrit PDF (francès)
• Clay Sanskrit Library publicacions de la literatura en sànscrit i traduccions a l'anglès. (anglès)
• Cursos acadèmics sobre el sànscrit arreu del món (anglès)