Lituà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lituà
lietuvių kalba
Parlat a: Lituània
Regió: Riba est del Bàltic
Parlants: 4 milions
Rànquing: -
Classificació genètica: Indoeuropea

  Bàltica
    Oriental
      Lituà

estatus oficial
Llengua oficial de: Lituània i la Unió Europea.
Regulat per: -
codis de la llengua
ISO 639-1 lt
ISO 639-2 lit
ISO 639-3 lit
Àrea on es parla el lituà
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El lituà (en aquesta llengua lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns quatre milions de persones, tres milions dels quals a Lituània. És llengua oficial a Lituània i també a la Unió Europea arran de l'adhesió d'aquest país l'1 de maig de 2004.

Sembla que el lituà és una de les llengües indoeuropees que menys ha evolucionat des del teòric protoindoeuropeu i és, per tant, una de les més estudiades pels lingüistes.

Localització geogràfica dels locutors[modifica | modifica el codi]

Parlat a Nombre de locutors
  • 2.998.825 el 2002
  • 70.000
  • 35.000
  • 30.000
  • 10.964
  • 10.031
  • 10 000
  • 1 601
  • 1 040
  • 472
  • 430
  • 310
  • 224
  • Cap informació
  • Cap informació
  • Cap informació
  • Cap informació.
  • Cap informació
  • Cap informació

Els dialectes lituans[modifica | modifica el codi]

El lituà consta de dos dialectes (en lituà tarmės): l'Aukštaičių (al centre i a l'est del país) i el Žemaičių/Žemaitiu (Samoguitià, a l'oest); veure mapes a samogitia.mch.mii.lt. Existeixen unes diferències significatives entre el lituà estàndard i el samoguitià. El dialecte samoguitià modern es va formar durant els segles XIII i XVI influenciat per la llengua curoniana.

Aquests dialectes lituans es divideixen en subdialectes (patarmės). Tots dos dialectes tenen 3 subdialectes. El samoguitià té una varietat oriental, septentrional i meridional; l'aukštaitià presenta un grup occidental (suvalkiečiai), meridional (dzūkai) i oriental. Òbviament cada subdialecte es divideix després en varietats més petites - els parlars (šnektos).

El lituà estàndard es fonamenta essencialment sobre els dialectes aukštaitians occidentals.

L'alfabet lituà[modifica | modifica el codi]

Com moltes llengües indoeuropees, el lituà empra un alfabet llatí modificat que consta de 32 lletres:

Vocals

Majúscules A Ą E Ę Ė I Į Y O U Ų Ū
Minúscules a ą e ę ė i į y o u ų ū
IPA ɐ
ɐː
ɐː æ
æː
æː i
o
u

Consonants

Majúscules B C Č D F G H J K L M N P R S Š T V Z Ž
Minúscules b c č d f g h j k l m n p r s š t v z ž
IPA b ʦ ʧ d f ɡ ɣ j k l m n p r s ʃ t ʋ z ʒ

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Article principal: Gramàtica lituana

El lituà és una llengua flexiva, on les relacions entre les parts de l'oració i les seves funcions s'expresen per nombroses flexions. Gèneres: Hi ha dos gèneres, el masculí (draugas, amic) i el femení (draugue, amiga). No hi ha neutre, encara que hi ha algunes formes que deriven d'un gènere neutre primitiu, sobretot adjectius atributius. Tenen un accent lèxic lliure i mòbil, caracteritzats per un accent entonatiu. Té cinc declinacions pels substantius: tres pels adjectius i tres conjugacions verbals. Tots els verbs tenen present, passat, passat iteratiu i futur d'indicatiu, mode subjuntiu (o condicional) i mode imperatiu (ambdós sense distinció de temps), així com l'infinitiu. Aquestes formes, excepte l'infinitiu, són conjugatives, tenint dues persones del singular, dos del plural i una forma de tercera persona comuna per ambdós nombres. El lituà té el sistema de participis més ric de totes les llengües indoeuropees, tenint participis derivats de tots els temps amb diferents formes actives i passives, i diverses formes del gerundi. Els substantius i altres paraules declinables tenen set casos: nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, instrumental, locatiu i vocatiu.

En els textos lituans més antics podem trobar tres varietats adicionals del cas locatiu: l'ilatiu, l'adesiu i l'adlatiu. El més comú és l' ilatiu, que encara sobreviu en la llengua estàndard, en algunes expressions. Els altres dos casos estan pràcticament extints.

La primera gramàtica prescriptiva de lituà fou escrita en llatí por Daniel Klein i fou publicada a Kaliningrad l'any 1653.

El primer Compendi de la llengua lituana fou publicat l'any 1856/57 per August Schleicher, professor de la Universitat de Praga.

Pare Nostre[modifica | modifica el codi]

El Pare Nostre en lituà.

Tėve Mūsų, kuris esi dangujè!
Teesie šveñtas tàvo vardas,
Teateinie tàvo karalystė,
Teesie tàvo valià
Kaip danguje, taip ir žemėje.
Kasdienės mūsų dúonos dúok mùms šiañdien
Ir atlèisk mums mūsų kaltès,
kaip ir mes atleidžiame sàvo kaltiniñkams.
Ir neléisk musu gùndyti,
bèt gélbėk mùs nuo pikto. Amen.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lituà Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. The Linguist List: Lituà - Universitat de l'Est de Michigan (anglès)