Turkmenistan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Türkmenistan Jumhuriyäti
Bandera Escut
Lema nacionalCap
HimneHimne Nacional del Turkmenistan Independent i Neutral
Capital
(i major ciutat)
Aşgabat
37° 58' N, 58° 20' E
Idiomes oficials Turcman
Gentilici Turcman, turcmana
Govern República presidencialista
  President Gurbanguly Berdimuhamedow
Sobirania
 
de la Unió Soviètica
27 d'octubre de 1991 
Superfície
 -  Total 488,100 km2 
 -  Aigua (%)
Població
 -  Est. jul. 2010 4.940.916  (115è)[nb 1]
 -  Cens  — 
 -  Densitat 9,4 /km2 (173è)
Moneda Manat turcman (TMT)
Fus horari Únic (UTC+5)
 -  Estiu (DST)  (UTC+5)
Domini internet .tm 
Codi telefònic 993
  1. Dades del World Factbook

Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan, és un estat de l'Àsia central que limita al nord amb Kazakhstan i Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia. Va ser una de les repúbliques constituents de l'URSS del 1925 al 1991 sota el nom de República Socialista Soviètica de Turkmenistan.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història del Turkmenistan

El territori del Turkmenistan ha estat poblat des de l'antiguitat. Les tribus turcmanes dedicades a la criança de cavalls van arribar al territori en temps remots, possiblement procedents de les muntanyes Altai, i es van establir als afores del desert de Karakum, arribant fins a Pèrsia, Síria i Anatòlia.

L'exèrcit rus va fer la seva entrada en el territori entre les dècades del 1860 i el 1870. El 1869, es va crear el port de Krasnovodsk, i ja el 1874 es va consolidar la presència russa amb la creació del districte militar de Transcàspia. Annexionat per l'imperi Rus entre 1865 i 1885, el 1890 el control rus sobre Turkmenistan era complet. El govern de Transcàspia va existir com a govern militar del 1869 al 1881 i com a govern civil del 1881 al 1889, fou integrat al govern general del Turquestan el 1889.

El 1917 van arribar aires de revolució, i durant la guerra civil (1918-1920) el Turkmenistan també va estar en els fronts de batalla. Una vegada establerta la Unió Soviètica, el territori de Transcàspia (reorganitzat des del 1921 com a Turquestan juntament amb la resta del govern general del Turquestan) es va establir com a una república autònoma dins de Rússia que va passar a finals de 1922 a ser una de les repúbliques constituents de la Unió, incloent-hi l'RSSA del Turquestan. El 19 de setembre de 1924 la república Popular de Bukharà i la República Popular Soviètica de Coràsmia o Khwarezm (Khivà) foren convertides en repúbliques socialistes soviètiques, i el 1925 dissoltes per ser integrades a l'RSS de l'Uzbekistan. El 27 d'octubre de 1924 es va decidir crear la república Socialista Soviètica Turkmena i el febrer de 1925 es va reunir a Askhabad un congrés constituent pan-turkmen de soviets que va crear el Partit Comunista del Turkmenistan. El 13 de maig de 1925 la república va entrar a la Unió Soviètica.

Durant aquella època, es van fixar les fronteres de la república soviètica, i es van desenvolupar ambiciosos projectes per a aprofitar els seus recursos naturals per al benefici de la Unió Soviètica. També es van crear sistemes de regadiu i, a poc a poc, la producció de cotó i petroli es va convertir en una de les activitats econòmiques principals. La col·lectivització va ser desastrosa pels turkmens encara nòmades en gran majoria i algunes zones de la república foren afectades per la lluita dels basmatxis que va durar fins al 1930. L'establiment de les granges col·lectives va portar a una revolta general el 1928 que va durar fins al 1932, i fou finalment sufocada; el 1937-1938 les purgues estalinistes van afectar als quadres del partit comunista.

Després de la dissolució de la Unió Soviètica, el Turkmenistan es va convertir en un estat independent el 27 d'octubre de 1991 per declaració del Soviet Suprem. La RSS Turkmena passava a ser la República del Turkmenistan. Un referèndum va confirmar la independència pel 94,1% del vots. El controvertit president Saparmurat Niàzov, antic primer secretari del Partit Comunista i president del Soviet Suprem (des del 7 de gener de 1990) ha dominat la vida política del país des de llavors; fou declarat president el dia de la independència, el 27 d'octubre de 1990. Va entrar a la Comunitat d'Estats Independents el 21 de desembre de 1991 i va ingressar a l'ONU el 2 de març de 1992. La nova constitució fou adoptada per referèndum el 8 de maig de 1992. El 21 de juny de 1992 Niàzov fou reelegit president, i el seu mandat fou prorrogat pel parlament (por un sol vot) el desembre de 1993, allargant-lo fins al 2002 sense necessitat de ser reelegit en votació. El 28 de desembre de 1999 fou declarat president vitalici. Va morir el 21 de desembre de 2006 i li va succeir Gurbanguly Berdimuhamedow, que fou elegit en una elecció formal l'11 de febrer de 2007 i el setembre del 2008 el parlament va aprovar una nova constitució més aperturista i que permet l'existència de partits polítics tot i que en la pràctica el control el segueix tenint el partit Comunista del Turkmenistan rebatejat com a Partit Democràtic del Turkmenistan.

Política[modifica | modifica el codi]

El president Saparmurat Niyazov, antic membre del Partit Comunista, va dominar el país des del 1985 fins al 2006. Ell exercia el control absolut sobre el país i no tolerava cap moviment d'oposició. L'únic partit legal era el del mateix president i s'anomenava Partit Democràtic

El poder del president era tan absolut que el seu rostre estava imprès en els bitllets, les ampolles de vodka i, fins i tot, era el logo de la televisió del país. Va prohibir el ballet, l'opera i portar els cabells llargs. Per treure's el carnet de conduir els examinats d'havien de llegir un llibre de reflexions sobre la història i la identitat del Turkmenistan que havia escrit ell.

El 21 de desembre de 2006 el president Saparmurat Niyazov va morir, li va succeir provisionalment Gurbanguly Berdimuhamedow. L'11 de febrer de 2007 es van celebrar les primeres eleccions presidencials des de la caiguda del règim soviètic l'any 1991, les eleccions van donar la victòria a Gurbanguly Berdimuhammedow amb un 89,23% dels vots.

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Article principal: Províncies del Turkmenistan

El Turkmenistan se subdivideix en 5 províncies o wilayatlar (en singular wilaya) i una ciutat independent (Aşgabat):

Províncies del Turkmenistan
  1. Província d'Ahal
  2. Província de Balkan
  3. Província de Daşoguz
  4. Província de Lebap
  5. Província de Mary

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa del Turkmenistan en vista de satèl·lit

El Turkmenistan té una superfície de 488.100 km², dels quals el 90% estan coberts pel desert del Karakum.

Els rius principals són l'Amudarià, l'Atrek i el Murgab. Quant a la costa turcmana que posseeix sobre la mar Càspia, és plana a la meitat septentrional i escarpada al centre i al sud. A la part septentrional hi ha la badia de Türkmenbaşy, la península del mateix nom i el golf de Garabogazköl, ocupat per un gran pantà d'aigua salada. Entre aquest golf i el mar d'Aral es troba el llac Sariqamish, pertanyent al Turkmenistan i a l'Uzbekistan.

El clima és subtropical desèrtic, amb poca pluja. Els vents hi són càlids i secs, i la major part de la precipitació es concentra entre el gener i el maig. La pluja anual al Turkmenistan és inferior als 200 mm. Existeixen menudes zones de bosc a les terres altes del SO i SE.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Turkmenistan

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població, d'uns 4.500.000 habitants, es divideix en un 77% de turcmans, un 9,2% d'uzbeks i un 6,7% de russos, mentre que els tàtars, els alemanys i altres compten amb un 5%. La llengua oficial i també majoritària és el turcman, que és parlat per un 72% de la població, seguida pel rus, principalment a les ciutats, amb un 12%, i l'uzbek, que és la llengua del 9%. També existeix una diversitat de religions, ja que si bé un 89% són musulmans i un 9% són membres de l'església ortodoxa russa, la resta pertanyen a petites minories, i algunes d'elles, com els Testimonis de Jehovà, pateixen la manca de llibertat religiosa.

Vegeu-ne també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 39° 20′ N, 59° 39′ E / 39.333°N,59.650°E / 39.333; 59.650