Mongòlia

Монгол улс Mongol uls
Bandera Escut
Lema nacional: Cap
Himne: Bügd Nairamdakh Mongol
Capital (i major ciutat)		Ulan Bator 47° 55′ N, 106° 53′ E
Idiomes oficials		Mongol
Gentilici		Mongol, mongola
Govern		Democràcia parlamentària
	President Primer Ministre	Tsakhiagiin Elbegdorj Norovyn Altankhuyag
Independència
	de la Xina	l'11 de juliol de 1921
Superfície
-	Total	1,564,116 km2
-	Aigua (%)	0,6%
Població
-	Est. jul. 2010	3.086.918  (135è)
-	Cens 2000	2,407,500
-	Densitat	1,7 /km2 (235è)
Moneda		tugrik (MNT)
Fus horari		(UTC+8)
-	Estiu (DST)	no varia (UTC)
Domini internet		.mn
Codi telefònic		976

Mongòlia és un país d'Àsia que fa frontera amb Rússia al nord i la República Popular de la Xina al sud, l'est i oest. La seva capital és Ulan Bator (Ulaanbaatar), on viu el 38% de la població. La llengua oficial és el khalkha (també anomenat mongol) i la seva moneda el tögrög. El seu sistema polític és una república parlamentària.

Història

Mapa de Mongòlia

Al segle XIII, Genguis Khan unificà les tribus mongoles i va crear un imperi, obra que van prosseguir els seus successors Ogodei, Güyük, Mongke i Khubilai. Aquest imperi comença a esfondrar-se el 1386, amb la pèrdua de la Xina. Al segle XVI, sota el regnat d'Altan Khan, els mongols es van convertir al budisme tibetà. Un segle després, van caure sota el domini dels Manxús, i els varen donar suport en la conquesta de l'interior de la Xina. El seu país es va transformar en dues províncies xineses, la Mongòlia interior i la Mongòlia exterior. Després de la invasió russa de finals del segle XVII, la Mongòlia del nord (la regió del llac Baikal) va ser annexionada per part de Rússia. La independència de la Mongòlia exterior es va declarar el 1921 a conseqüència d'una revolució per part de Damdin Sükhbaatar; però no hi va haver un govern independent fins el 1924, quan s'estableix la República Popular de Mongòlia amb el suport de l'URSS.

Durant la Segona Guerra Mundial els aliats soviètics van defensar Mongòlia contra les forces del Japó. El 20 d'octubre del 1945, per mitjà d'un referèndum, els Mongols voten la independència de la Xina (97,8 % de vots positius; 98,4 % de participació).

La República Popular de Mongòlia va ser reconeguda a la vegada per la República de la Xina i la República Popular de la Xina. El país, malgrat tot, es va tornar a acostar als Soviètics després del 1958, i va albergar nombroses bases soviètiques durant la Guerra freda. Mongòlia va passar a formar part de l'ONU el 1961.

El 1990 el partit comunista va perdre el control del govern. El 1992 va deixar de definir-se com a República Popular i va passar a ser un Estat híbrid entre un sistema parlamentari i un sistema presidencial.

Geografia

Amb els seus 1,564,116 km², Mongòlia és el 19è país més gran del món, després d'Iran.

La major part del país està constituïda per estepes. Tot i així, el desert de Gobi recobreix una part del sud, mentre que al nord i a l'oest es troben regions muntanyoses amb una abundosa boscositat.

• 

  La part sud de Mongòlia està constituïda pel desert de Gobi mentre que les regions del nord i de l'oest són muntanyoses.

• 

  Paisatge típic de l'estepa mongoliana.

Clima

L’any 2003 hi va haver grans nevades . Els hiverns generalment són secs i tanta neu és excepcional

El clima de Mongòlia és netament continental amb hiverns llargs, secs i molt freds i amb estius frescos, temperats o moderadament càlids. Mongòlia està en una zona d’altes pressions i per tant el cel està sense núvols uns 250 dies l’any de mitjana. La pluviometria (en part de neu) varien de 200 a 350 litres al nord del país i de 100 a 200 al sud (on es troba el desert de Gobi). A tot arreu el màxim de pluja és a l’estiu.

Les temperatures mitjanes són generalment inferiors als zero graus de novembre a març i pròximes a 0 °C el mes d’abril i el d’octubre. Les temperatures al voltant de – 20° C són freqüents els mesos de gener i febrer i poden davallar fins – 40° C de nit i de matinada. A l’estiu al sud del desert de Gobi es pot arribar a 38° C i a Ulanbaator fins a 33 °C. La meitat de Mongòlia presenta el fenomen del permagel (sòl glaçat permanentment) encara que pot ser discontinu o presentar-se aïlladament. El permagel fa difícil la construcció d’edificis, camins etc perquè es desglaça parcialment durant l’estiu. A Mongòlia tots els rius i llacs d’aigua dolça queden glaçats a l’hivern, els més petits fins al seu fons. Les tempestes de sorra no són pas rares a la primavera. El zud, que afecta molt la ramaderia, és produeix si hi ha massa neu i fred.

La meteorologia pot ser molt inestable, en particular a l’estiu. Les quantitats de precipitació i la data de gel/desgel també varien considerablement segons els anys. Per aquestes causes climàtiques l’agricultura és difícil i ocupa només un 1% del territori de Mongòlia.

Divisió administrativa

Aimags

Mongòlia està dividida en 21 aimags (províncies) que, al seu torn, estan dividides en 315 sums (districtes). La capital, Ulan Bator (en mongol Ulaanbaatar), és administrada de manera separada, com a municipalitat o khot amb estatus provincial.

Els aimags són:

Arkhangai Baian-Ölgii Baiankhongor Bulgan Darkhan-Uul Dornod Dornogovi Dundgovi Govi-Altai Govisümber Khentii

Khovd Khövsgöl Ömnögovi Orkhon Övörkhangai Selengue Sükhbaatar Töv Ulan Bator Uvs Zavkhan

Ciutats importants

• Ulaanbaatar
• Kharkhorin

Demografia

Evolució de la demografia entre el 1961 i el 2003 (dades de l'FAO, 2005). Població en milers d'habitants.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mongòlia

• Mongolian Tourist Board (en anglès)
• Mongolia photo
• Photo reportages from Mongolia by Michel Setboum