Iemen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
الجمهوريّة اليمنية
(al-Jumhuriyya al-Yamaniyya)
Bandera Escut
Lema nacionalCap
Himneالجمهورية المتحدة (Al-Jumhuriyya al-muttàhida, La república unida)
Capital
(i major ciutat)
Sanà
15° 21′ N, 44° 12′ E / 15.350°N,44.200°E / 15.350; 44.200Coord.: 15° 21′ N, 44° 12′ E / 15.350°N,44.200°E / 15.350; 44.200
Idiomes oficials Àrab
Gentilici Iemenita (masculí i femení)
Govern República
  President
Primer ministre
Ali Abdallah al-Salih
Mohammed Basindawa
Unificació
 
22 de maig del 1990 
Superfície
 -  Total 527,970 km2 
 -  Aigua (%) 0%
Població
 -  Est. jul. 2010 23.495.361  (48è)[nb 1]
 -  Cens 
 -  Densitat 39 /km2 (129è)
Moneda Rial iemenita (YER)
Fus horari (UTC+3)
 -  Estiu (DST)  (UTC+3)
Domini internet .ye 
Codi telefònic 967
  1. Dades del World Factbook


El Iemen o República del Iemen (en àrab اليمن, al-Yaman, o الجمهورية اليمنية, al-Jumhūriyya al-Yamaniyya) és una república de la península d'Aràbia al sud-oest d'Àsia, i forma part de l'Orient Mitjà. Limita al nord amb l'Aràbia Saudita, a l'est amb Oman, al sud amb el golf d'Aden (a l'oceà Índic) i a l'oest amb el mar Roig. L'estret de Bab al-Mandab, a l'extrem sud-occidental, el separa de les costes africanes de Djibouti i Eritrea. Pertany al Iemen l'arxipèlag de Socotra o Suqutra, a l'Índic, a uns 350 km de la costa iemenita.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història del Iemen

A l'antiguitat, el Iemen era dividit en quatre regnes: Sabà (al centre), Ma'in (al nord), Qatabān (al sud-oest) i Hadramawt (al sud), que constituïen l'anomenada Aràbia Feliç, per raó de les seves riqueses. A partir del segle I aC els sabeus absorbiren els altres regnes, primer Qatabā i després Hadramawt (s II dC). Posteriorment, el regne de Saba estigué dominat per la nova dinastia himyarita.

Fou ocupat pel regne cristià aksumita d'Abissínia (521-575), després ho fou pels perses sassànides, i vers el 628 esdevingué una província de l'imperi musulmà. A partir del segle IX el país es dividí en petites dinasties locals cada vegada menys lligades als califes de Bagdad.

El Iemen del Nord esdevingué un regne independent de l'imperi Otomà el 1918; el 1962 un cop d'estat va canviar de forma de govern i esdevenia la República Àrab del Iemen. La lluita de l'imam mutawakelita del Iemen amb suport de part de les tribus del país per restablir la monarquia va durar fins al 1969, i en aquests 7 anys hi va haver, de fet, dos governs. Finalment, els republicans es van imposar.

Els britànics, per la seva banda, havien adquirit del soldà de Lahej el port meridional d'Aden, que esdevingué colònia britànica, i progressivament van establir el protectorat als emirats i xeicats de la zona i de la part oriental, l'Hadramaut i Mahra; es van formar així dos entitats:

El 1963 es va formar la Federació d'Aràbia del Sud, a la que es van anar afegint els estats de la zona occidental (menys l'Alt Yafa), però va entrar en crisis i alguns se'n van retirar. Quan els anglesos, com havien anunciat se'n retiraren el 1967, els guerrillers nacionalistes (de tendència comunista) van prendre el poder a la federació i també als estats del protectorat oriental; els governs monàrquics foren abolits i es va proclamar la República Popular del Iemen del Sud. Quatre anys més endavant (1971), la nova constitució va consagrar el caràcter marxista de l'estat i li va donar el nom de República Democràtica Popular del Iemen. Durant dues dècades hi va haver una certa hostilitat entre els dos estats iemenites al nord i al sud.

Amb la caiguda de la Unió Soviètica, els dos països es van unificar formalment amb el nom de República del Iemen el 1990. La unificació no resolgué els conflictes, per tal com dins el nou estat es desenvolupà una lluita pel poder entre les faccions agrupades entorn del president, d'una banda, i del vicepresident Ali Salim al-Bid (antic president del Iemen del Sud), de l'altra. Una revolta popular-militar per restaurar la independència i el laicisme al sud el 1994 fou sotmesa després d'un mes de lluita, amb el suport dels regims conservadors àrabs.

L'any 2000 l'Aràbia Saudita i el Iemen convingueren una delimitació de llur frontera.

Períodes històrics[modifica | modifica el codi]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa del Iemen (en anglès)

El nucli del territori és constituït pels afloraments del sòcol cristal·lí aràbic, els quals, assoleixen la màxima altitud al hadur Šu'ayb, 3 760 m, vora la capital. L'altiplà, que és situat a l'àrea dels monsons, té pluges abundants i destaca per la prosperitat de les poblacions agrícoles. Vers l'oest i el sud les muntanyes cauen bruscament sobre la mar Roja i deixen només una estreta plana costanera, arenosa, d'uns 40 a 70 km d'amplada. Aquesta plana litoral és una regió àrida i gairebé desèrtica, amb temperatures suaus a l'hivern i humides a l'estiu (90% d'humitat). Cap al sector oriental els altiplans màximes de 2 000 metres, i davallen lentament vers el desert de Rab' al-Hālī', que s'estén pel nord del país. No hi ha cursos d'aigua permanents.

El clima és majoritàriament desèrtic; càlid i humit vora la costa oest; temperat a les muntanyes occidentals, afectades pel monsó estacional; extraordinàriament calorós, sec i extrem a les regions orientals.

Les ciutats més important són Sanà, Mokha (Muza), Aden i Ibb.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

El febrer de 2004 Iemen estava dividit en 20 governacions (muhafazat) i una municipalitat ("Amanat Al-Asemah") que inclou la capital Sanaa:[1]

Divisió Capital Població
Cens del 2004[2]
Population
estimació 2006[3]
Clau
Aden Aden 589.419 634.710 1
Amran Amran 877.786 909.992 2
Abyan Zinjibar 433.819 454.535 3
Dhala o Ad-Dali Dhala 470.564 504.533 4
Al-Baydha Al-Baydha 577.369 605.303 5
Hodeida o al-Hudaydah Hodeida 2.157.552 2.300.179 6
Al-Jawf Al-Jawf 443.797 465.737 7
Mahra Al-Ghaydah 88.594 96.768 8
Al-Mahwit Al-Mahwit 494.557 523.236 9
Amanat Al-Asemah Sanà 1.747.834 1.947.139 10
Dhamar Dhamar 1.330.108 1.412.142 11
Hadramaut Al-Mukalla 1.028.556 1.092.967 12
Hajjah Hajjah 1.479.568 1.570.872 13
Ibb Ibb 2.131.861 2.238.537 14
Lahej o Lahij Lahej 722.694 761.160 15
Marib Marib 238.522 251.668 16
Raymah Kosmah 394.448 418.659 17
Sada o Sadah Sadah 695.033 746.957 18
Sanà Sanà 919.215 957.798 19
Shabwa Ataq 470,440 494,638 20
Taizz Taizz 1,121,000 2,513,003 21

Les governacions estan dividides en 333 districtes (muderiah), subdividits al seu torn en 2.210 sub-districtes; hi ha un total de 38.284 poblacions (dada de 2001).

Demografia[modifica | modifica el codi]

Mapa ètnic del Iemen

La població és predominantment àrab, si bé hi ha petites minories indopakistaneses i somalis. És un país poc densament poblat (21 %), la població és rural en un 76 %. La taxa anual de creixement és elevada (29 ‰), tot i la forta mortalitat (19 ‰), sobretot perquè cada dona té una mitjana de set fills. Gairebé la totalitat de la població és musulmana, la qual és en el 50% sumnita i en l'altre 50%, xiïta. La llengua oficial és l'àrab.

Sanà, amb vora dos milions d'habitants, n'és la capital i la ciutat principal. La segueixen en importància Ta'izz i els ports d'Al-Hudaida i Aden, totes tres amb més de mig milió d'habitants.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia del Iemen

L'agricultura és variada, però aprofita menys del 10% del territori. Hi ha conreus de vinya i arbres fruiters de clima temperat i tropical (palmera de dàtils), camps de cereals, entre els quals predominen la melca, el blat, l'ordi i el blat de moro, els llegums, les patates, les oleaginoses (sèsam i cotó), les hortalisses, el cafè i el tabac. Hi té una modesta importància la ramaderia i la pesca. La mineria extreu carbó, sal i pedra i, modernament, l'or i altres minerals metal·lífers i, sobretot, petroli. Hi ha indústries d'alimentació, de composts químics, del ciment i la construcció, i una important refineria de petroli a Aden, ciutat que també disposa d'un dels ports més destacats de l'Aràbia.

Gran estació carbonera, i també petroliera després, era una etapa obligada de la ruta imperial britànica (i després del Commonwealth) entre Bombai i el canal de Suez. Però el tancament del canal (1967-75) desvià vers el Cap les grans rutes de tràfic, i la recuperació posterior ha estat insuficient. Les importacions superen les exportacions. Importa principalment maquinària i material de transports, petroli, manufactures de base i productes químics i alimentaris; exporta productes petroliers, peix, cotó i cafè. La balança de serveis també és desfavorable, però és compensada per les aportacions dels treballadors a l'estranger, l'entrada de capitals i la recaptació duanera. Com a conseqüència de la unificació del Iemen del Nord amb el del Sud, coexisteixen dues unitats monetàries: el rial i el dinar.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Governorates of Yemen.
  2. Central Statistical Organisation of Yemen. General Population Housing and Establishment Census 2004 Final Results [1], Statistic Yearbook 2005 of Yemen [2]
  3. «Statistic Yearbook 2006 of Yemen». [Consulta: 2010-10-17].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]