Sorgo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sorgo
Sorghum.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Liliopsida
Ordre: Poales
Família: Poaceae
Subfamília: Panicoideae
Tribu: Andropogoneae
Gènere: Sorghum
L.
Espècies

vegeu el text

El sorgo o melca és un gènere de gramínies, amb algunes espècies conreades com cereals i que també inclou algunes males herbes. El gènere comprèn unes trenta espècies dins la família de les poàcies (subfamília de les andropogònies).[1]

Les espècies del gènere són originàries de l'est d'Àfrica, tret d'una única espècie que és nativa de Mèxic.

El sorgo conreat per a gra ocupa la cinquena posició en la producció de gra en el món amb unes 44.000.000 hectàrees conreades.

Nomenclatura[modifica | modifica el codi]

El nom genèric Sorghum ha estat conservat amb autor Moench i data 1794 oficialment, de manera que Sorgum L. no és vàlid.

Genoma del sorgo[modifica | modifica el codi]

L'any 2009, un equip d'investigadors internacional va anunciar que havien aconseguit seqüenciar el genoma del sorgo;[2][3][4] aquest fet va ser publicat a la revista Nature. Va ser el segon cereal herbaci del que s'ha disposat del seu ADN complet, després d'aconseguir-se amb l'arròs, i la comparació del seu codi genètic amb altres cereals pot permetre estudiar-ne les seves avantatges.[5]

Conreu[modifica | modifica el codi]

S'estima que la domesticació de la principal espècie d'ús alimentari de melca, Sorghum bicolor, es va produir al voltant del segle I aC a la zona d'Etiòpia. Espècies silvestres s'utilitzaven per a alimentació des de feia mil·lennis, tant a l'Àfrica com a la regió índica. El sorgo com a cultiu domèstic no es va arribar a introduir al continent europeu fins a l'any 60 d.C., i tot i això, la seva extensió no va ser mai massa gran; posteriorment al descobriment del continent americà, es creu que els esclaus que van ser conduïts a Amèrica van ser els que el van introduir en aquell continent.[6]

El sorgo conreat ha derivat del seu progenitor silvestre que pertany a la subespècie verticilliflorum, observant la màxima variació del gènere Sorghum a la regió del quadrant nord-oriental d'Àfrica que comprèn Etiòpia, el Sudan i Àfrica oriental (Doggett, 1988). Sembla que la melca es va desplaçar cap Àfrica oriental des Etiòpia voltant de l'any 200 o fins i tot abans. El van portar a l'Àfrica oriental i austral els bantus, que empraven el gra principalment per fer cervesa. Els bantus, que probablement van iniciar la seva expansió partint del sud del Camerun entorn del segle I, es van desplaçar al llarg de la frontera meridional del cinturó de la selva congolesa i van arribar a l'Àfrica oriental, potser abans de l'any 500 dC.[7]

Els bantus van adoptar la melca dels pobles de l'Àfrica oriental, donant-se després una ràpida expansió fins als països de la sabana de l'Àfrica oriental i austral durant els últims mil anys. El sorgo dels nostres dies que es cultiva a l'Àfrica central i austral està estretament emparentat amb els de la República Unida de Tanzània i guarda un parentiu més distant amb els d'Àfrica occidental, ja que les selves equatorials constituir una barrera real a la seva difusió.[7]

El sorgo va ser portat de l'Àfrica oriental a l'Índia, probablement durant el primer mil·lenni a.C. probablement traspostat en vaixells. El sorgo de l'Índia està emparentat amb els del nord-est d'Àfrica i la costa entre el Cap Guardafui i Moçambic.

La seva difusió al llarg de la costa del sud-est asiàtic i al voltant de la Xina es donà al voltant de l'inici de l'Era cristiana, tot i que és possible que la melca arribés a Xina a través de les rutes del comerç de la seda.

La introducció del sorgo a Amèrica, amb el nom «maiz de Guinea», procedeix des de l'Àfrica occidental amb els tractants d'esclaus cap a mitjan segle XIX. Encara que aquest cereal va arribar a Amèrica Llatina a través del comerç dels esclaus i per obra de navegants que feien la ruta comercial Europa-Africa-América Llatina al segle XVI, el seu cultiu no va arribar a adquirir importància fins al segle actual. El mateix ocorre amb Austràlia.[7]

Nombroses espècies de sorgo són cultivades per a ser utilitzades com a aliment, farratge, per a producció de begudes alcohòliques o per fabricar biocombustibles. El conreu del sorgo és important a l'Àfrica, Amèrica Central i l'Àsia meridional i és considerat el cinquè cereal en importància a nivell mundial.[8]

Principalment se'n conreen dues espècies; una d'elles, Sorghum bicolor,[9] originària de l'Àfrica, i l'altra, Sorghum sudanensis, o "pastura sudanesa", com a farratge. Tradicionalment, a l'Àfrica se n'obté una beguda alcohòlica, fibra i sucre.

Exigències del cultiu[modifica | modifica el codi]

Les exigències respecte a la calor que la melca necessita per a gra són més elevades que les de blat de moro, en gran part a causa del seu origen tropical. Per germinar necessita una temperatura de 12 a 13 °C; pel que la seva sembra ha de fer-se de 3 a 4 setmanes després del blat de moro. El creixement de la planta no és veritablement actiu fins que se sobrepassen els 15 °C, situant-se l'òptim cap als 32 °C.

Al principi del seu desenvolupament, la melca suporta les baixes temperatures de forma semblant al blat de moro, i la seva sensibilitat a la tardor és també comparable. Els descensos de temperatura en el moment de la floració poden reduir el rendiment del gra. Al contrari, la melca resisteix molt millor que el blat de moro les altes temperatures. Si el terra és prou fresc no es comprova corriment de flors amb les fortes calors.

La melca resisteix la sequera millor que el blat de moro. És capaç de patir sequera durant un període bastant llarg, i reprendre el seu creixement més endavant quan cessa la sequera, sense que se'n ressenti el rendiment, ja que l'arrel penetra fins a 120 cm a la terra, i les fulles, ceroses, eviten part de la transpiració. D'altra banda, necessita menys quantitat d'aigua que el blat de moro per formar un quilogram de matèria assecada. Es considera que un reg d'entre 450 i 550 mm d'aigua durant tot el seu cicle és la quantitat òptima per un bon creixement; no obstant això, 350 mm es considera una mesura dins un rang acceptable, i trobem en la línia dels 250 mm per cicle el mínim obligatori per a la planta.[6]

Per això en els secans de la Catalunya subhumida (Berguedà i Osona) va millor el sorgo que el blat de moro.

Es desenvolupa bé en terrenys alcalins, sobretot les varietats ensucrades que exigeixen la presència al terra de carbonat càlcic, la qual cosa augmenta el contingut en sacarosa de tiges i fulles. Prefereix terrenys sans, profunds, no massa pesats; i suporta una mica el contingut en sal.

És un mal precedent d'altres cultius, particularment per als cereals de tardor.

Els grans de les varietats tradicionals eren molt atacades pels ocells i a més resultaven tòxiques per al ramat si les consumien abans d'haver-se assecat els grans. Aquests aspectes s'han solucionat amb la millora genètica. Des del punt de vista nutritiu farratger, el gra de sorgo s'assembla molt al del blat de moro i el substitueix en les racions dels animals.

Usos[modifica | modifica el codi]

La melca en les seves diverses varietats s'usa per a consum humà, tant per a alimentació com per a elaboració de begudes alcohòliques i per a alimentació animal a la producció de farratges o pinsos.

Per al consum humà és usat principalment a l'Àfrica, en particular Etiòpia i Somàlia, i a l'Índia i la Xina, on és ingredient per a la preparació de diversos plats tradicionals o de la gastronomia típica com truites, pans amb i sense llevat, farinetes i cuscús o s'usa el gra sencer i pelat cuit en presentació semblant a l'arròs per acompanyar amb carn i verdures. A la Xina s'usa per a preparació de begudes alcohòliques (aiguardents).[10]

Com a pinso és usat principalment als Estats Units, Mèxic i el Japó, seguits, per l'Argentina, els territoris que van ser de la Unió Soviètica i Veneçuela. Aquests països absorbeixen conjuntament més del 80 per cent de la utilització mundial de melca en forma de pensi.[10] Actualment cada vegada és més usat en la producció de biodièsel, sent amb el blat de moro, el blat i l'ordi dels millors candidats.

Pel fet de ser una aliment que no conté gluten, el situa com una opció alimentaria interessant per a les persones celíaques.[11]

Producció[modifica | modifica el codi]

Majors productors de sorgo[modifica | modifica el codi]

Les dades de la USDA (Departament d'Agricultura dels Estats Units) i la FAO sobre els majors productors de sorgo només es troben per al conjunt d'espècies, tot i que es pressuposa que la majoria de cultivars són de Sorghum bicolor. La taula següent presenta les dades de la USDA.

Els majors productors de sorgos (2008/09)[12]
 Rang  País Producció (en tones) Percentatge
   1 EUA    11.998 19,22 %
   2 Nigèria    11.000 17,63 %
   3 Índia    7.240 11,60 %
   4 Mèxic    6.300 10,09 %
   5 Sudan    4.700 7,53 %
   6 Etiòpia    2.619 4,20 %
   7 Austràlia    2.400 3.85 %
   8 Argentina    2.300 3,69 %
   9 Brasil    2.000 3,20 %
   10 Burkina Faso    1.800 2,88 %
   11 República Popular de la Xina    1.800 2,88 %
   12 Níger    1.000 1,60 %
   13 Egipte    900 1,44 %
   14 Tanzània    900 1,44 %
   15 EU-27    521 0,83 %
    Altres    4.932 7,90 %
    Món    62.410 100,00 %

Producció en tones[modifica | modifica el codi]

Producció en tones. Dades del 2004-2005
Base de dades de la FAOSTAT (FAO)[13]

Estats Units Estats Units 11.554.970,00 20 % 10.005.340,00 17 %
Nigèria Nigèria 8.028.000,00 14 % 8.028.000,00 14 %
Índia Índia 7 700 000,00 13 % 7 500 000,00 13 %
Mèxic Mèxic 7 004 400,00 12 % 6 300 000,00 11 %
Sudan Sudan 2 600 000,00 4 % 4 228 000,00 7 %
Argentina Argentina 2 160 000,00 4 % 2 900 000,00 5 %
República Popular de la Xina Xina 2 340 826,00 4 % 2 592 800,00 4 %
Austràlia Austràlia 2 009 000,00 3 % 2 177 000,00 4 %
Etiòpia Etiòpia 1 784 282,00 3 % 1 800 000,00 3 %
Brasil Brasil 2 130 720,00 4 % 1 529 600,00 3 %
Burkina Faso Burkina Faso 1 399 302,00 2 % 1 399 302,00 2 %
Egipte Egipte 863 716,00 1 % 950 000,00 2 %
Tanzània Tanzània 800 000,00 1 % 890 000,00 2 %
Mali Mali 664 083,00 1 % 607 932,00 1 %
Camerun Camerun 607 814,00 1 % 600 000,00 1 %
Altres països 6 996 573,70 12 % 7 118 784,30 12 %
Total 58 643 686,70 100 % 58 626 758,30 100 %

Producció en tones per a la pastura i l'ensitjat[modifica | modifica el codi]

Producció en tones per a la pastura i l'ensitjat. Dades del 2004-2005
Base de dades de la FAOSTAT (FAO)[14]

Argentina Argentina 11.241.667,00 51 % 11.241.667,00 52 %
Estats Units Estats Units 4 320 920,00 19 % 3 826 510,00 18 %
Mèxic Mèxic 3 295 000,00 15 % 3 295 000,00 15 %
Japó Japó 1 194 000,00 5 % 1 100 000,00 5 %
Iemen Iemen 960 000,00 4 % 960 000,00 4 %
França França 385 000,00 2 % 390 000,00 2 %
Portugal Portugal 360 000,00 2 % 370 000,00 2 %
Itàlia Itàlia 300 000,00 1 % 320 000,00 1 %
Espanya Espanya 170 000,00 1 % 168 000,00 1 %
Grècia Grècia 10 000,00 0 % 10 000,00 0 %
Nova Zelanda Nova Zelanda 8 000,00 0 % 8 000,00 0 %
Altres països 0 % 0 %
Total 22 244 587,00 100 % 21 689 177,00 100 %

Producció en terres de parla catalana[modifica | modifica el codi]

Catalunya[modifica | modifica el codi]

Producció de Sorgo a Catalunya[15]
any explotacions (total) hectàrees (total) explotacions (secà) hectàrees (secà) explotacions (regadiu) hectàrees (regadiu)
2007 311 1.503 271 1.317 51 185
2005 320 3.518 245 2.593 96 925
2003 445 3.801 380 3.330 117 471
1997 1.360 7.443 999 5.389 533 2.053
1995 713 3.185 564 2.494 188 692
1993 444 1.828 230 788 303 1.040

Segons l'Idescat, l'any 2008 a Catalunya es van exportar 3.704 tones de melca en gra, que representen un 14,2% del total, i es van importar 872.664 tones, que representen un 54,2%.[16]

País Valencià[modifica | modifica el codi]

Segons la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat Valenciana, l'any 2010 el cultiu del sorgo no es trobava entre les quatres produccions de cereal per a gra més importants del País Valencià (eren l'arròs, el blat, la civada i el blat de moro).[17]

Illes Balears[modifica | modifica el codi]

Segons les estadístiques de la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, la presència del sorgo com a cultiu de cereal a les Illes Balears és merament testimonial; la presència és gairebé inexistent a Menorca, Eivissa i Formentera, i únicament a Mallorca ens trobem que l'any 2008 el cultiu del sorgo va arribar a les 3 hectàrees d'extensió, aconseguint-se una producció d'11 tonelades.[18]

Pel que fa al seu cultiu com a farratge, en trobem una certa presència a dues de les illes (any 2008): per un costat, tenim que a Mallorca es van cultivar 35 hectàrees de sorgo, amb una producció final de 525 tones, i per altra banda, a Menorca van ser 76 ha. amb un resultat final de 1.149 tones.[18]

Característiques[modifica | modifica el codi]

El sorgo té un hàbit i una fisiologia vegetal (metabolisme de les C4) semblants als del blat de moro (Zea mays), però amb un sistema radicular més extens i ramificat, de característiques fibroses i de fins a 12 dm de profunditat. La tija és cilíndrica, amb una alçada d'entre 1 i 4 metres, amb una inflorescència terminal en forma d'espiga composta de flors bisexuals. El gra és una cariòpside d'aproximadament 4 mm de diàmetre.

Composició química[modifica | modifica el codi]

Composició química[19]
Matèria seca pH cendres PB NH4 EE FB FND FAD LAD Midó
< 20 3,95 10,41 11,26 0,09 3,41 32,39 60,28 36,84 4,17 -
20-25 3,89 8,56 10,17 0,03 3,49 31,17 58,32 35,63 4,87 -
25-30 3,97 8,66 9,87 0,02 3,38 30,13 56,88 33,94 5,67 -
30-35 3,90 8,49 9,34 0,02 3,30 29,10 55,43 33,06 4,60 -
> 35 3,86 8,99 9,63 0,02 3,51 29,72 55,78 33,78 4,67 -
Macrominerals[19]
Ca P Mg
0,59 0,61 0,57

Taxonomia i morfologia[modifica | modifica el codi]

Sorghum bicolor

El sorgo pertany a la família de les gramínies. Les espècies són el Sorghum vulgare i el Andropogum sorgum sudanensis.

El sorgo té una alçada d'entre 1 i 2 metres. Té inflorescències a les panotxes i llavors de 3 mm., esfèriques i oblongues, de color negre, vermellós i grogós. Té un sistema radicular que pot arribar a terrenys permeables a 2 metres de profunditat; té tres tipus diferents d'arrels: laterals, adventícies i aèries.[6] Les flors tenen estams i pistils.

Les llavors de la melca tenen forma esfèrica i oblonga d'una 3 mi·límetres, i són de colors negre, vermellós i grogós.[6]

El valor energètic del gra de sorgo és un xic inferior al del blat de moro. Es pot estimar com a mitjana uns 1,08 UF/kg. Comparant-lo amb el gra de blat de moro, el del sorgo és generalment una més ric en proteïnes però pobre quant a matèria grassa; com les del blat de moro, són d'un valor biològic força dèbil; són particularment deficitàries en lisina.

Subgèneres[1][modifica | modifica el codi]

  • Chaetosorghum
  • Heterosorghum
  • Parasorghum
  • Sorghum
  • Stiposorghum

Espècies[modifica | modifica el codi]

  • Sorghum almum
  • Sorghum amplum
  • Sorghum angustum
  • Sorghum arundinaceum
  • Sorghum bicolor (principal espècie cultivada)[20]
  • Sorghum brachypodum
  • Sorghum bulbosum
  • Sorghum burmahicum
  • Sorghum controversum
  • Sorghum drummondii
  • Sorghum ecarinatum
  • Sorghum exstans
  • Sorghum grande
  • Sorghum halepense
  • Sorghum interjectum
  • Sorghum intrans
  • Sorghum laxiflorum
  • Sorghum leiocladum
  • Sorghum macrospermum
  • Sorghum matarankense
  • Sorghum miliaceum
  • Sorghum nigrum
  • Sorghum nitidum
  • Sorghum plumosum
  • Sorghum propinquum
  • Sorghum purpureosericeum
  • Sorghum stipoideum
  • Sorghum timorense
  • Sorghum trichocladum
  • Sorghum versicolor
  • Sorghum virgatum
  • Sorghum vulgare

(vegeu-ne una relació més exhaustiva a Wikispecies)

Híbrids[modifica | modifica el codi]

  • Sorghum × almum
  • Sorghum × drummondii

Sinònims[modifica | modifica el codi]

(Els gèneres marcats amb un asterisc (*) són sinònims probables)

Blumenbachia Koeler, *Sarga Ewart, *Vacoparis Spangler.[21]

Plagues[22][modifica | modifica el codi]

Plagues del sòl[modifica | modifica el codi]

  • Cucs del filferro (Melanotus sp., Agriotes sp., Dalopius sp).
  • Cucs blancs (Anoxia villosa).
  • Cucs grisos (Agrotis segetum).
  • Tipúlids, (Tipulia oleracea).
  • Cucs talladors (diverses espècies)

Plagues del cultiu[modifica | modifica el codi]

Com en tots els cultius, el sorgo no és aliè als atacs que efectuen diverses espècies d'insectes i altres plagues secundàries ocasionals. Entre altres hi trobem:

  • Heliothis sp.: lepidòpter que ataca a nombroses espècies de plantes.
  • Cuc del cogollo (Spodoptera frugiperda).
  • Cuc soldat (Spodoptera exigua).
  • Aranya vermella (Tetranychus sp.).
  • Mosqueta de la panotxa (Contarinia sorghicola).
  • Pugons
  • Barrinador de la tija (Diatraea sp., Elasmopalpus lignoselus).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/genus.pl?11304
  2. «Sequencing of sorghum genome completed». EurekAlert, 28 gener 2010. [Consulta: 30 agost 2010].
  3. doi:10.1038/nature07723
    Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la.
  4. «Los secretos genéticos del sorgo, al descubierto» (en castellà), 29 gener 2009. [Consulta: 27 setembre 2011].
  5. «Científicos estadounidenses descifran el genoma completo del sorgo» (en castellà), 28 gener 2009. [Consulta: 27 setembre 2011].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «El cultivo del sorgo» (en castellà). infoagro.com. [Consulta: 27 setembre de 2011].
  7. 7,0 7,1 7,2 FAO. La melca i el mill en la nutrició humana. 27 (en anglès) (Fao: Alimentació i nutrició). ISBN 92-5-303381-9. 
  8. «U.S. Grains Council» (en anglès).
  9. Mutegi, Evans. «Ecogeographical distribution of wild, weedy and cultivated Sorghum bicolor (L.) Moench in Kenya: implications for conservation and crop-to-wild gene flow» (en anglès). Genetic Resources and Crop Evolution, 57, 2, 1 febrer 2010, pàg. 243–253. DOI: 10.1007/s10722-009-9466-7 [Consulta: 2 agost 2010].
  10. 10,0 10,1 FAO. La melca i el mill en la nutrició humana. 27 (en anglès) (Fao: Alimentació i nutrició). ISBN 92-5-303381-9. 
  11. «Sorgo, beneficios nutricionales de su consumo». celíacos.com. [Consulta: 28 febrer 2012].
  12. USDA (Departament d'Agricultura dels Estats Units): Foreign Agricultural Service – Producció, i distribució online [1]
  13. Base de dades de la FAO Accés el 14 de novembre de 2006
  14. «Base de dades de la FAO» (en francès). [Consulta: 14 novembre 2006].
  15. «Idescat. Conreus herbacis: cereals per a gra - Melca». Idescat. Enquesta sobre l'estructura de les explotacions agràries. Idescat. [Consulta: 27 setembre 2011].
  16. «Comerç amb l'estranger (2008)» (pdf) p. 42. Idescat, juny 2010. [Consulta: 27 setembre 2011].
  17. «Superfícies y producciones de los principales cultivos de la comunidad Valenciana (Any 2010)» (pdf) (en castellà) p. 1. Generalitat Valenciana, abril 2011. [Consulta: 27 setembre 2011].
  18. 18,0 18,1 «Estadístiques bàsiques de l'agricultura, la ramaderia i la pesca a les Illes Balears (Any 2008)» (pdf) p. 15. Govern de les Illes Balears, abril 2011. [Consulta: 27 setembre 2011].
  19. 19,0 19,1 Calsamiglia, S.. «Tablas FEDNA de composición y valor nutritivo de forrajes y subproductos fibrosos húmedos.» (html) (en castellà). 2004 [Madrid], pàg. 42 [Consulta: 27 setembre 2011].
  20. National Research Council. «Sorghum». A: Lost Crops of Africa: Volume I: Grains. 1 (en anglès). National Academies Press, 14 de febrer del 1996 (Lost Crops of Africa). ISBN 978-0-309-04990-0 [Consulta: 18 de juliol del 2008]. 
  21. «Germplasm Resources Information Network» (en anglès). [Consulta: 4 de juliol de 2008].
  22. «El cultivo del sorgo» (en castellà) p. 2. infoagro.com. [Consulta: 27 setembre de 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]