Sorgo

De Viquipèdia

Sorgoe

Classificació científica

Regne:	Plantae
Divisió:	Magnoliophyta
Classe:	Liliopsida
Ordre:	Poales
Família:	Poaceae
Subfamília:	Panicoideae
Tribu:	Andropogoneae
Gènere:	Sorghum L.

Espècies

Vegeu el text.

El sorgo o melca (gènere Sorghum) és un grup de cereals de conreu que inclou unes trenta espècies dins la família de les poàcies.

Les espècies del gènere són originàries de l'est d'Àfrica, tret d'una única espècie que és nativa de Mèxic.

El sorgo conreat per a gra ocupa la cinquena posició en la producció de gra en el món amb unes 44.000.000 hectàrees conreades.

[edita] Conreu

Nombroses espècies de sorgo són cultivades per a ser utilitzades com a aliment, farratge, per a producció de begudes alcohòliques o per fabricar biocombustibles. El conreu del sorgo és important a l'Àfrica, Amèrica Central i l'Àsia meridional i és considerat el cinquè cereal en importància a nivell mundial ^[1]

Principalment se'n conreen dues espècies; una d'elles, Sorghum bicolor, originària de l'Àfrica, i l'altra, Sorghum sudanensis, o "pastura sudanesa", com a farratge.

Tradicionalment, a l Àfrica se n'obté una beguda alcohòlica, fibra i sucre .

Pel seu origen tropical necessiten encara més temperatura que el blat de moro (al voltant dels 25 graus de mitjana) però estan adaptades a passar un període de secada sense que, si es recuperen finalment les condicions d'humitat, se'n ressenteixi el rendiment ja que l'arrel penetra fins 120 cm a la terra, i les fulles, ceroses, eviten part de la transpiració. Per això en els secans de la Catalunya subhumida (Berguedà i Osona) va millor el sorgo que el blat de moro.

Els grans de les varietats tradicionals eren molt atacades pels ocells i a més resultaven tòxiques per al ramat si les consumien abans d'haver-se secat els grans. Aquests aspectes s'han solucionat amb la millora genètica.

Des del punt de vista nutritiu farratger, el gra de sorgo s'assembla molt al del blat de moro i el substitueix en les racions dels animals.