Arròs
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Arròs (desambiguació)». |
 |
||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
| O. sativa L. L.1753. |
||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
|
L'arròs (Oryza sativa) és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies. És un dels principals aliments de l'humanitat.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
En català, com també en la major part de llengües europees, el nom de l'arròs prové de l'àrab ar-ruzz, i segons alguns autors aquesta vindria d'un mot indi. Així la similitud amb altres llengües és prou evident: riz en francès; riso en italià; arroz en basc, portuguès, gallec i espanyol; reis en alemany; i rice en anglès.
[edita] Història
Va començar-se a cultivar simultàniament en diversos països fa més de 6 mil·lennis. Dues espècies d'arròs van domesticar-se, l'arròs asiàtic (Oryza sativa) i l'africà (Oryza glaberrima). El conreu de secà es va introduir al Japó i Corea aproximadament al 1000 aC. El posterior arròs d'inundació en agricultura intensiva va ser a Corea entre 850 a 500 aC i va passar al Japó pels Yayoi sobre el 300. L'arròs es va domesticar en el medi-est europeu i la Mediterrània cap al 800. Els àrabs el van portar a la Península Ibèrica quan la van conquerir en 711. Després de la meitat del segle XV, l'arròs arriba a tota Itàlia i després a França, propagant a tot el continent durant les grans exploracions europees. En 1694, l'arròs va arribar a Carolina del Sud, probablement originari de Madagascar. Els espanyols van portar l'arròs a Sudamèrica a principis del segle XVIII.
[edita] Descripció morfològica
L'arròs és una gramínia semiaquàtica de creixement anual. La seva mida varia de 0.4m fins a 1m d'alçada. Durant el seu desenvolupament la planta d'arròs té dues classes de rels les seminals o temporals i les secundàries o adventícies. Les rels adventícies madures són fibroses, amb rels secundàries i pèls radicals. Les tiges són cilíndriques i fistuloses amb nusos i entrenusos. La part inferior d'aquesta tija és rastrera i sol surar a l'aigua, mentre que la part superior és erecte. Les fulles són sèssils, lleugerament aspres al tacte, tenen la làmina plana i estan unides a la tija per la beina. Es troben distribuïdes en forma alterna al llarg de la tija, són lanceolades, acabades en punta i amb nervació paral·lela i fan de 5-10mm d'amplada. L'inflorescència està formada per un conjunt d'agrupacions de tipus espiga, anomenades espiguetes, aquestes espiguetes alhora es troben disposades en inflorescències secundàries anomenades panícules que es corben quan el fruit és madur. Les flors són petites, inconspícues i hermafrodites. L'androceu té 3 estams amb les anteres llargues, diteques, basifixes i sagitades. El gineceu està format per 2 carpels soldats en un ovari súper i unilocular a l'interior del qual es desenvolupa un sol primordi seminal. El fruit és una mena d'aqueni dur anomenat cariòpside de color blanc ovoide i comprimit. La llavors està recoberta d'una pellofa de varies capes. El que és conegut com a gra d'arròs és l'endosperma (per tant desproveït de l'embrió) d'aquesta llavor.
[edita] Valor nutritiu i gastronomia
L'arròs és un dels aliments que conté més proporció de midó. Per cada 100 gr. aporta unes 360 calories, el seu contingut en greixos és baix i no té colesterol, és ric en hidrats de carboni complexes, que es digereixen lentament, proporcionant un nivell constant de glucosa a l'organisme. Proporciona tots els aminoàcids essencials. És ric en vitamines del complex B, com la tiamina[2] o la niacina [3],per tant, ajuda a accelerar els processos metabòlics. A més a més és baix en sodi i molt ric en potassi, per la qual cosa és un aliment molt recomanat per a persones que pateixin hipertensió ja que absorbeix el colesterol de tipus LDL present a la sang. És l'únic cereal que no conté gluten, per la qual cosa és apte per a celíacs.
L'arròs és un ingredient fonamental de la cuina mediterrània i de moltes altres cuines de les regions tropicals i subtropicals de la terra. Al País Valencià, les Illes Balears i la Comunitat Murciana existeixen nombroses variants d'aquest plat, com la paella, l'arròs de llagosta, arròs negre, arròs a banda, arròs brut, arròs amb crosta, arròs amb fesols i nap, arròs al forn, arrossejat, llandeta de peix, arròs huertano, i l'arròs en calder (típic del Mar Menor), entre altres.
És un aliment bàsic a pràcticament tota l'Àsia, com la Xina, l'Índia i Indonèsia on generalment es menja bullit, acompanyat plats i condiments. Al Japó, a part de bullit, constitueix un dels inredients essencials del sushi. El Risotto és un plat típic italià fet preferentment amb el tipus d'arròs anomenat arbòria. Al continent americà hi han plats d'arròs com l'arròs a la cubana de Cuba, l'arròs amb pollastre, del Perú i el Jambalaya de la cuina criolla de Louisiana.
A moltes cultures tant europees com asiàtiques hi han plats dolços preparats amb arròs, com l'arròs amb llet.
[edita] Altres aprofitaments
De l'arròs se n'aprofiten gairebé totes les seves parts. Així, de la pellofa es pot obtenir cel·lulosa i altres productes derivats (abrasius, productes absorbents de greixos, etc). Del cilindre de l'arròs obtingut al separar-ne l'endosperma comestible, i d'aquest cilindre mesclat amb la pellofa (segó), s'obté farines riques en greixos, proteïnes i vitamines, emprades com a pinso, i també olis comestibles i industrials. En diverses zones de l'Extrem Orient se'n fabriquen diferents begudes alcohòliques com el sake i l'àrac. En altres països, l'arròs mesclat amb d'altres cereals s'utilitza en la fabricació de la cervesa. Diversos tipus de midons, farines, etc, són, també, obtinguts a partir de l'arròs.
[edita] Plats d'arròs
- Arròs a banda
- Arròs blanc
- Arròs amb llet
- Paella
- All i pebre
- Arrossejat
- Arròs al forn
- Arròs amb fesols i naps
- Arròs caldòs
- Escudella d'arròs
- Arròs a la cassola
- arròs amb mondongo
- arròs a la bruta
- Llandeta de peix
- Arròs a la pagesa
- Arròs a la marinera
- Arròs a la pedrada
- Arròs amb conill i cargols
- Sushi
- Risotto
- Jambalaya
 Plançons d'arròs |
.jpg) Camps d'arròs a Java |
 Inflorescència de l'arròs |
[edita] Salut humana
[edita] Composició química
Bàsicament, el gra d'arròs conté midó en una proporció entre el 70-80%. Aquest midó és compost principalment per amilopectina, alfa-amilosa i beta-amilosa. Les proteïnes hi són presents en un 0'7% de mitjana. La pellofa (segó) és especialment rica en fibra, àcid fític, tiamina, riboflavina, niacina i tocoferol. En quant als minerals cal destacar-ne el fòsfor, el ferro i el potassi. Remarcar l'importància dels fitosterols com a substàncies presents a la part epidèrmica de la llavor i capaces de reduir el colesterol a la sang i, també, del silici aquest localitzat en gran quantitat a la part epidèrmica i amb una important acció per a estimular la síntesi i formació de material ossi contribuint a la formació del teixit cartilaginós. És també un bon antioxidant degut a la presencia de tocoferol (vitamina E) [4] i àcid fític. Actualment s'investiga amb un poliòsid (també present en la civada, el blat i el blat de moro) que té propietats com antitumoral.
[edita] Usos medicinals
La llavor decorticada i/o sencera té importants propietats com antidiarreic, astringent i demulcent i nutritiu a nivell dèrmic. Altres accions reconegudes són com antiinflogístic i lleugerament analgèsic.
S'utilitza per a qualsevol tipologia de diarrea però sobretot d'aquelles de tipus infecciós i que cursen amb febre. En la zona del llevant peninsular té ampli ús popular la decocció o "aigua d'arròs" i l'emulsió o "orxata d'arròs" com antiinflamatori intestinal. L'arrós també és un bon remei en les úlceres gastroduodenals, la colitis ulcerosa, l'enfermetat de Crohn, inflamacions osteoarticulars i afeccions cutànies (furónculs i abscessos) i cosmètica en general.
L'arròs integral té especial interès en les hiperlipèmies i la prevenció de l'arteriosclerosi.
[edita] Contraindicacions
Si es consumeix amb massa freqüència pot causar restrenyiment. La presència d'àcid fític fa que les persones amb dificultats per absorbir cations com el calci,el zinc o el coure hagin de moderar el seu consum. Degut al seu alt contingut en hidrats de carboni no es recomana menjar arròs massa sovint en dietes de regim atès que pel seu contingut calòric això provocaria un augment de pes [5]
[edita] Conreu
L'arròs necessita per a ser conreat unes condicions especials que no suporten altres plantes i ha d'ésser inundat temporalment. Aguanta fins un 1% de salinitat en l'aigua. Es cultiva a les zones dels tròpics i també a llocs temperats. A Catalunya l'arròs es conrea a l' Empordà i al Delta de l'Ebre, on es conreen diverses varietats de perfil llarg o indica o de perfil rodó o japonica. Al País Valencià a les rodalies de l'Albufera de València i a la Marjal de Pego-Oliva també hi ha conreus extensius. Hi han diverses varietats i tipus d'arròs conegudes amb els noms de Balilla, Bell-lloc, Bomba, Bombó, Francès, Sènia o Sollana, entre molts d'altres.
[edita] Varietats i espècies d'arròs
Entre les varietats d'arròs més esteses a la costa mediterrània cal mencionar el Bahía, el Sènia i el Bomba, que és el de gra més gros, típic de l'Albufera de València que a hores d'ara s'intenta recuperar. Altres varietats endèmiques al País Valencià:
- l'arròs Benlloc. És un gra rodó amb una espiga molt espessa.
- l'arròs Amonquilí o Monquilí. Acutlament se'n conrea poc.
- l'arròs Metussaca. És de gra petit i llarg.
- l'arròs de peix. És de color groc i adequat per aguiar amb oli.
- l'arròs del saüc. Un arròs amb denominació d'origen a Gandia.
- l'arròs Panxa blanca. Un arròs amb denominació d'origen a Muro d'Alcoi
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Base de dades [1]
- Base de dades [2]
- Consell Regulador de la Denominació d'Origen
- The International Rice Research Institute
[edita] Notes i referències
- ↑ Taxonomy for Plants, Department of Agriculture of United States GRIN : espècie Oryza sativa (anglès)
- ↑ http://www.worldhealth.net/news/vitamin_b1_thiamin
- ↑ http://www.worldhealth.net/news/vitamin_b3_niacin_niacinamide_nicotinic_
- ↑ http://www.worldhealth.net/news/vitamin_e_tocopherol
- ↑ http://www.drugs.com/enc/carbohydrates.html
[edita] Bibliografia
- Vanaclocha, Bernat; Cañigueral, Salvador. Fitoterapia: vademecum de prescripción, 4a Eed. Editorial Masson, Barcelona, 2003. ISBN 9788445812204.
- Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X.
- Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
- Ana Mª Camean,Manuel Repetto.Toxicologia Alimentaria
