Vitamina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
   Les Vitamines   
Vitamina A
Vitamines B
Vitamina C
Vitamina D
Vitamina E
Vitamina K
Les fruites i verdures són una font de vitamines.

Una vitamina és un compost orgànic que l’organisme necessita com a nutrient en petites quantitats. El terme “vitamina” va esdevenir popular a principis del s.XIX, a partir de la contracció de les paraules “vital” i “mineral”, encara que el significat de la paraula hagi evolucionat des d'aquell temps. Un compost és anomenat vitamina quan no pots ser sintetitzat en suficients quantitats per l’organisme i per això ha de ser obtingut a partir de la dieta. La necessitat d’una determinada vitamina depèn tant de l’organisme viu com de les circumstàncies en que aquest es troba. Per exemple, l’àcid ascòrbic (vitamina C) és necessitada per alguns animals però no per altres, o les vitamines D i K, que són necessitades en la dieta humana només en certes circumstàncies. El terme vitamina no inclou altres nutrients essencials com els minerals, els àcids grassos essencials, els àcids nucleics essencials o molts altres nutrients promotors de la salut però necessitats en menor freqüència.

Les vitamines es classifiquen segons les seves funcions biològiques i activitat química, no segons la seva estructura. Així, cada vitamina es relaciona amb els diferents components vitamínics que mostren l’activitat biològica associada a cada vitamina particular. Hi ha diferents composts químics agrupats sota una vitamina alfabetitzada, que els descriu genèricament, com per exemple la vitamina A que inclou el retinal, retinol i quatre carotenoids coneguts. Els composts vitamínics solen ser inter-convertits per l’organisme.

Les vitamines tenen diferents funcions bioquímiques, inclús funcions hormonals (ex. Vitamina D), d’antioxidants (ex. Vitamina E) i de mediadors de la senyalització cel·lular, reguladors cel·lulars, creixement del teixit cel·lular i diferenciació cel·lular (ex. Vitamina A). La funció del major nombre de proteïnes (ex. Vitamina B) és la seva funció com a precursors del cofactor enzimàtic de biomolècules (coenzims), que participen per exemple en la catàlisi i substrats en el metabolisme. Quan actuen com a part de la catàlisi, les vitamines són enllaçades als enzims i anomenades grups prostètics. Per exemple, la biotina forma part dels enzims implicats en la síntesi d’àcids grassos. Les vitamines també actuen com a coenzims per transportar grups químics entre enzims. Per exemple, l’àcid fòlic transporta diverses formes de grups carbònics –metil, formil i metilè- a la cèl·lula. Tot i que aquestes funcions vitamíniques són les més conegudes, les altres funcions són igualment importants.

Fins al s.XX, les vitamines només s’obtenien ingerint aliments, de forma que canvis en la dieta (que podrien donar-se per exemple en un determinat període de l’etapa de creixement) podien alterar el tipus i quantitat de vitamines ingerides. Des de fa diverses dècades, les vitamines poden ser sintetitzades químicament, de manera que existeix una àmplia quantitat de pastilles que actuen com a suplements vitamínics per substituir les deficiències en la dieta, que no són cars i de fàcil disponibilitat.


Història[modifica | modifica el codi]

Descobriments de les vitamines i les seves fonts
Any de descobriment Vitamina Font
1909 Vitamina A (Retinol) Oli de fetge de bacallà
1912 Vitamina B1 (Tiamina) Arròs integral
1912 Vitamina C (Àcid ascòrbic) Llimona
1918 Vitamina D (Calciferol) Oli de fetge de bacallà
1920 Vitamina B2 (Riboflavina) ous
1922 Vitamina E (Tocoferol) Oli de gèrmen de blat,
Cosmètics and Fetge
1926 Vitamin B12 (Cianocobalamina) Fetge
1929 Vitamina K (Filoquinona) Alfals
1931 Vitamina B5 (Àcid pantotènic) Fetge
1931 Vitamina B7 (Biotina) Fetge
1934 Vitamina B6 (Pyridoxine) Arròs integral
1936 Vitamina B3 (Niacina) Fetge
1941 Vitamina B9 (Àcid fòlic) Fetge

El fet de menjar uns aliments determinats per tal de mantenir o conservar la pròpia salut ja es tenia en compte abans que les vitamines foren identificades. Els antics egipcis, ja sabien que donar fetge a un pacient l’ajudaria a curar-se de la ceguera nocturna, una malaltia que ara s’associa la deficiència de vitamina A. Amb el desenvolupament des viatges oceànics durant el Renaixement va provocar que els mariner no tinguessin accés a fruita i verdura fresca durant llargs períodes de temps, provocant malalties degudes a deficiències vitamíniques.

L’any 1749 James Lind va descobrir que els cítrics ajudaven en la prevenció de l’escorbut, una malaltia que pot ser mortal en la que la col·làgena no està ben formada, causant problemes en la cicatrització de ferides, sagnat a les genives, forts dolors i la mort. L’any 1753, Lind va publicar “Tractat sobre l’escorbut”, en el que recomanava utilitzar llimones i llimes per tal d’evitar l’escorbut, tècnica que fou adoptada per la Real Marina Britànica. Per això els mariners d’aquesta organització eren coneguts com a “Limey” ( de llima en anglès que és lime). El descobriment de Lind, però, no va ser acceptat pels membres de la Real Marina de l’Àrtic durant les expedicions de s.XIX, que pensaven que per prevenir l’escorbut, que eren partidaris de mantenir unes bones condicions higièniques, fer exercici regularment i mantenir la moral de la tripulació a bord en comptes de dur una dieta basada en aliments frescs. Com a resultat, les expedicions a l’àrtic continuaren patint escorbut i altres malalties degut a deficiències alimentàries. A principis del s. XX quan Robert Falcon Scott dugué a terme dues expedicions a l’antàrtic, la teoria mèdica deia que l’escorbut era causat per aliments en conserva defectuosos o fets malbé.

A finals del s. XVIII i principis del s. XIX diferents estudis van permetre als científics identificar algunes vitamines. Al principi, els lipids de l’oli de peix eren utilitzats per a curar el raquitisme en les rates, i el nutrient liposoluble fou anomenat “Antiraquític A”. Així doncs, la primera bioactivitat vitamínica mai aïllada, que curava el raquitisme, va ser anomenada inicialment “vitamina A” tot i que actualment la bioactivitat d’aquest component és anomenat “vitamina D”. L’any 1881, el cirurgià rus Nikolai Lunin va estudiar els efectes de l’escorbut a La Universitat de Tartu (actual Estònia). Va alimentar ratolins amb una mescla artificial de tots constituents de la llet separats coneguts fins llavors, concretament proteïnes,greixos, carbohidrats i sals. El ratolí que va ser alimentat per aquesta mescla va morir, mentre que el que va ser alimentat amb llet normal es va desenvolupar amb normalitat. La seva conclusió va ser els aliments naturals com per exemple la llet han de contenir, a més dels constituents ja coneguts, altres substàncies desconegudes en petites quantitats essencials per a la vida. No obstant això, les seves conclusions foren rebutjades per altres investigadors que no varen ser capaços de repetir aquests resultats. La principal diferencia fou que ell va utilitzar sucrosa mentre que els altres investigadors utilitzaren el sucre de la llet (lactosa) que contenia petites quantitats de vitamina B.

Els antics egipcis s'adonaren que donant fetge als malalts de ceguera nocturna podien curar-los.

A l'est de l’Àsia, on l’arròs blanc lliure de pela era un plat comú en la població de classe mitjana, el beri-beri resultant de la falta de vitamina B1 era endèmic. L’any 1884, en Takaki Kanehiro, un qualificat doctor britànic de la Marina Imperial Japonesa, va observar que el beri-beri era endèmic en la tripulació de baix rang que generalment no consumien res més que arròs, mentre que les tripulacions de marines occidentals i d’oficials que consumien una dieta d’estil occidental no s’observava aquesta malaltia. Amb el suport de la Marina Japonesa Imperial, va experimentar utilitzant les tripulacions de dos cuirassats: una tripulació va ser alimentada només amb arròs blanc, mentre que la segona tripulació fou alimentada amb una dieta d’arròs, carn, peix, ordi i mongetes. El grup que havia sigut alimentat amb arròs blanc va enregistrar 161 malalts de beri-beri i 25 morts, mentre que el en el segon grup es diagnosticaren 14 casos de beri-beri i cap mort. Això va convèncer a Kanehiro i a la Marina Japonesa Imperial que la dieta era la causa del beri-beri però erròniament pensaren que quantitats suficients de proteïna podien prevenir la malaltia. Que les malalties podien tindre la seva arrel en deficiències alimentàries va ser investigat per Christiaan Eijkman, qui l'any 1897 va descobrir que alimentar amb arròs integral en comptes d’arròs blanc als pollastres ajudava a prevenir el beri-beri a aquests animals. L’any següent, Frederick Hopkins postulà que alguns aliments contenien “factors accessoris” – deixant de banda les proteïnes, carbohidrats, greixos, etç- que eren necessaris per al funcionament del cos humà. Hopkins i Eijkman van rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina l’any 1929 pel seu descobriment d’algunes vitamines.

L’any 1910, el científic japonès Umetaro Suzuki va aconseguir extreure un complex hidrosoluble de micronutrients d’una raça d’arròs i l’anomenà àcid abèric. Va publicar aquest descobriment en una revista científica japonesa. Quan el seu article fou traduït al alemany, es va ometre que s’havia descobert un nou nutrient, cosa que sí que es deia en l’article original i féu perdre pes i repercussió a l’article. L’any 1912 el bioquímic polonès Kazimierz Funk va aïllar el mateix complex de micronutrients i va proposar anomenar-lo “Vitamina”(“vitamine” en anglès, contracció de “vital amine”). Aquest nou nom aviat fou considerat sinònim dels “factors accessoris” de Hopkins, però a durant aquella època es va descobrir que no totes les vitamines eren amines tot i que la paraula seguia en funcionament. Per això, l’any 1920, Jack Cecil Drummond proposà suprimir l'última lletra de “vitamine”, després que es descobrís que la vitamina C no tenia cap component amina.

L’any 1931, l’Albert Szent-Györgyi i l’investigador Joseph Svirbely descobriren que l’àcid hexurònic era realment vitamina C i que tenia activitat antiescorbútica. L’any 1937, Szent-Györgyi va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina pel seu descobriment. L’any 1943 l’Edward Adelbert Doisy i l’Henrik Dam van rebre el mateix Premi Nobel pel descobriment de la vitamina K i de la seva estructura química. L’any 1967, George Wald va guanyar també el Premi Nobel (juntament amb Ragnar Granit i Haldan Keffer Hartline) pel seu descobriment de que la vitamina A podia participar directament en el procés fisiològic.

En humans[modifica | modifica el codi]

Les vitamines són classificades per ser hidrosolubles o liposolubles. En els humans trobem 13 tipus de vitamines: 4 liposolubles (A,D,E i K) i 9 hidrosolubles ( 8 tipus de vitamina B i la vitamina C). Les vitamines hidrosolubles, es dissolen fàcilment en l’aigua i són per tant fàcilment excretades pel cos, fins al punt de que l’anàlisi d’orina és un bon indicador del consum de vitamines. A causa del fet que les vitamines hidrosolubles no tenen tendència a ser emmagatzemades la seva ingesta diària és molt important. Alguns tipus de vitamines hidrosolubles poden ser sintetitzades pels bacteris. Les vitamines liposolubles són absorbides a través del tracte intestinal amb l’ajuda dels lípids (greix). A causa del fet que les vitamines liposolubles tenen més tendència emmagatzemades pel cos, també tenen més tendència a poder produir hipervitaminosi que no pas les vitamines hidrosolubles. La regulació de vitamines liposoluble és particularment significativa en la fibrosi quística.

Llista de vitamines[modifica | modifica el codi]

Nom descriptor de la vitamina Nom químic de la vitamina (llista no completa) Solubilitat Quantitat diària recomanada
(home, edat: 19–70)
Malalties de deficiència Màxim recomanat
(UL/day)
Malalties d'excés
Vitamina A Retinol, retinal, diferents retinoides, i
quatre carotenoids)
Lipo 900 µg Ceguera nocturna i
Queratomalàcia
3,000 µg Hipervitaminosi A
Vitamina B1 Tiamina Hidro 1.2 mg Beri-beri, Síndrome Wernicke-Korsakoff N/D Somnolència o relaxació muscular en dosis grans.
Vitamina B2 Riboflavina Hidro 1.3 mg Ariboflavinosi N/D
Vitamina B3 Niacina, niacinamida Hidro 16.0 mg Pel·lagra 35.0 mg Danys al fetge (dosis > 2g/dia) i altres problemes
Vitamina B5 Àcid pantotènic Hidro 5.0 mg Parestèsia N/D Diarrea; nàusees i acidesa estomacal.
Vitamina B6 Piridoxina, piridoxamina, piridoxal Hidro 1.3–1.7 mg Anèmiai neuropatia perifèrica. 100 mg Deteriorament nerviós i de propiocepció (dosis > 100 mg/dia)
Vitamina B7 Biotina Hidro 30.0 µg Dermatitis, enteritis N/D
Vitamina B9 Àcid fòlic, Àcid folínic Hidro 400 µg Deficiències durant l'embaràs s'associen amb defectes dels nounats, com defectes en el tub neural 1,000 µg Poden emmascarar els símptomes de la deficiència de vitamina B12; i altres problemes.
Vitamina B12 Cianocobalamina, hidroxicobalamina, metilcobalamina Hidro 2.4 µg Anèmia megaloblàstica N/D Toxicitat no coneguda
Vitamina C Àcid ascòrbic Hidro 90.0 mg Escorbut 2,000 mg Sobredosi deVitamina C
Vitamina D Ergocalciferol, colecalciferol Lipo 5.0 µg–10 µg Raquitisme and Osteomalàcia 50 µg Hipervitaminosi D
Vitamina E Tocoferols, tocotrienols Lipo 15.0 mg Deficiència estranya; anèmia lleu als nounats. 1,000 mg augment de la insuficiència cardíaca congestiva vist en un gran estudi aleatoritzat.
Vitamina K filoquinona, menaquinona Lipo 120 µg Diatèsi hemorràgica N/D augment de la coagulació en pacients que prenen warfrina.

Vitamines hidrosolubles[modifica | modifica el codi]

Vitamines liposolubles[modifica | modifica el codi]

Actualment la vitamina D, no es considera una vitamina, sinó una hormona.

En malalties nutricionals[modifica | modifica el codi]

Les vitamines són essencials pel creixement normal i pel desenvolupament dels organismes pluricel·lulars. Utilitzant el mapa genètic heretat dels pares, el fetus comença a desenvolupar-se, des del moment de la concepció, dels nutrients que absorbeix. Això requereix certes vitamines i minerals en determinants moments del desenvolupament. Aquests nutrients faciliten les reaccions químiques que donen lloc, entre altres coses, a la pell, ossos i músculs. En cas que hi hagi una deficiència important d’un o més d’aquests nutrients, el infant pot ser que es desenvolupi amb una malaltia associada a la deficiència. Fins i tot deficiències de menor importància poden causar danys permanents.

Majoritàriament, les vitamines són obtingudes pel cos a partir dels aliments, però algunes poques són obtingudes d’altres fonts. Per exemple, els microorganismes intestinals- altrament coneguts com a flora intestinal- produeixen la vitamina K i la biotina, mentre que una forma de la vitamina D es sintetitzada a la pell amb l’ajuda de la radiació ultraviolada de la llum solar. Els humans poden produir algunes vitamines dels precursors que consumeixen. Per exemple, la vitamina A produïda a partir de la beta- carotina, o la niacina, a partir de l’aminoàcid triptòfan.

Un cop que el creixement i desenvolupament s’ha completat, les vitamines continuen essent nutrients essencials per mantenir les cèl·lules sanes, teixits i òrgans que formen els organismes pluricel·lulars; també permeten que les formes pluricel·lular de vida a utilitzar eficientment l’energia química del aliments que ingereix, i ajudar a processar les proteïnes, carbohidrats i greixos necessaris per a la respiració.


Deficiències[modifica | modifica el codi]

Com que el cos humà no pot emmagatzemar la majoria de les vitamines, els humans han d’ingerir-les regularment per evitar malalties relacionades al dèficit vitamínic. La capacitat d’emmagatzemar vitamines del cos és diferent per a cada tipus de vitamina; les vitamines A,D i B12 s’emmagatzemen en quantitats importants en el nostre cos, principalment al fetge, i per això la dieta d’un adult ha de ser pobre en aquestes vitamines abans desenvolupar malalties de dèficit vitamínic associades a aquestes vitamines. La vitamina B3 no pot ser emmagatzemada pel cos en quantitats gaire importants, així que les malalties es manifestarien en unes poques setmanes. Les deficiències vitamíniques es classifiquen en primàries i secundàries. Les deficiències vitamíniques primàries es donen quan un organisme no obté prou quantitat d’aquella vitamina en els aliments. Les deficiències vitamíniques secundàries es donen quan un trastorn subjacent impedeix o limita l’absorció o l’ús de la vitamina, degut a un “factor d’estil de vida” com per exemple fumar, consumir alcohol en excés o utilitzar medicaments que interfereixen en l’ús o absorció de la vitamina. La gent que té una dieta variada tampoc té gaire probabilitat de patir un trastorn vitamínic primari. Contràriament, les dietes restrictives o poc variades augmenten les probabilitats de desenvolupar trastorns vitamínics primaris, que podrien arribar a conduir a malalties doloroses o fins i tot mortals.

Deficiències vitamíniques humanes ben conegudes inclouen la tiamina (beri-beri), la niacina (pel·lagra), la vitamina C (escorbut) i la vitamina D (raquitisme). En el primer món, aquestes malalties són estranyes; degut en primer lloc a l’àmplia varietat d’aliments; i en segon lloc, a l’addició de vitamines i minerals a aliments comuns, anomenat fortificació d’aliments.a més a més dir d’aquestes clàssiques malalties de dèficit vitamínic, que recentment i a partir d’alguns estudis, s’ha relacionat les deficiències vitamíniques amb un gran nombre de diferents trastorns de salut.

Recomanacions per evitar deficiències de vitamines[modifica | modifica el codi]

La principal font de vitamines són els vegetals crus, per això, s'ha d'igualar o superar la consumició recomanada de 5 racions de vegetals o fruites fresques al dia.

S'han d'evitar els processos que produeixin pèrdues de vitamines en excés:

  • S'ha d'evitar cuinar els aliments en excés, a molta temperatura o durant molt de temp.
  • Ficar els aliments que s'hagin de coure, en l'aigua ja bullint, en comptes de portar l'aigua a ebullició amb ells dins.
  • Evitar que els aliments estiguin preparats (cuinats, trossejats o espremuts), molt de temps abans de menjar-los.
  • La pell de les fruites o la clova dels cereals contenen moltes vitamines, per lo que no és convenient treure-la.
  • Escollir bé els aliments a l'hora de comprar-los, una millor qualitat equival a un major valor nutritiu.

Encara la majoria dels processaments perjudiquen el contingut vitamínic, alguns processos biològics poden incrementar el contingut de vitamines en els aliments. Alguns d'ells són:

  • La fermentació del pa, formatges o altres aliments.
  • La fabricació de iogurt mitjançant bacteris.
  • El curat de pernils i embotits.
  • El germinat de llavors, per a amanides.

Els processos industrials, normalment solen destruir les vitamines. Però algun pot ajudar a que es redueixin les pèrdues:

  • El vaporitzat de l'arròs aconsegueix que les vitamines i minerals de la closca s'enganxin al cor de l'arròs i no es perdi tant al treure la clova.

S'ha de recordar que l'arròs amb clova té 5 vegades més vitamina b1 (i d'altres vitamines) que el que està pelat.

  • La ultracongelació permet conservar les propietats dels aliments millor que la congelació casolana. Si es fa bé, pot aconseguir-se que un aliment congelat tingui més vitamines que el mateix comprat fresc.
  • Els processos d'esterilizació UHT, molt ràpids, eviten un excés de pèrdues vitamíniques que un procés més lent. També pot neutralitzar l'efecte d'alguns enzims destructors de vitamins com les que es troben disperses en el suc de taronja.

Efectes secundaris i sobredosi[modifica | modifica el codi]

En grans dosis, algunes vitamines, s’ha vist que tenen efectes secundaris, que tendeixen a ser més greus a mesura que augmenten com més grans siguin les dosis. La probabilitat de consumir massa quantitat d’alguna vitamina dels aliments és remota, però el que generalment es dóna és la sobredosis de complements vitamínics. Aquests excessos poden donar lloc a nàusees, diarrees i vòmits.

Quan aquests efectes secundaris apareixen, recuperar-se s’aconsegueix sovint reduint les dosis de suplement vitamínic. Les concentracions que un individu pot tolerar varien àmpliament, i sembla que estan relacionades amb l’edat i estat de salut de l’individu. Als Estats Units, es van detectar l’any 2004 62562 casos de sobredosi d’algun tipus de vitamina, on quasi el 80% d’aquests casos eren nens menors de 6 anys, conduint a 53 casos de problemes de salut perilloso per a la vida i 3 morts; un nombre petit si el comparem amb les 19250 morts degudes a intoxicacions accidentals de tota mena als Estats Units durant el mateix any (2004).

Suplements[modifica | modifica el codi]

Els suplements dietètics, que molt sovint inclouen vitamines, són utilitzats per a assegurar-se que les quantitats adequades de nutrients són obtingudes diàriament, si les quantitats òptimes de nutrients no poden esser obtingudes amb una dieta variada. Les evidències científiques donen suport als beneficis d’alguns suplements vitamínics en determinades condicions de salut, però n’hi ha d’altres que necessiten més estudis per poder comprovar els seus beneficis de salut. En alguns casos, els suplements vitamínics poden tenir efectes indesitjats, especialment si s’han pres abans d’una operació, o amb altres suplements alimentaris o medicaments, o si la persona les pren en determinades condicions de salut. Els suplements alimentaris a vegades contenen nivells de vitamines més altes que les que obtindríem directament dels aliments.

Un metanàlisis publicat l’any 2006 suggeria que els suplements de vitamina A i E no només no proporcionen efectes tangibles en la salut per a la majoria d’individus, si no que inclús incrementen la mortalitat, tot i que dos grans estudis incloïen en l’anàlisi fumadors, dels que ja es sabia que els suplements de beta- carotens podien ser nocius. En un altre estudi (el maig del 2009) es va demostrar que els antioxidants com la vitamina C i la E poden reduir alguns dels beneficis de l’exercici.


Regulació del govern dels suplements vitamínics[modifica | modifica el codi]

La majoria dels països emplacen els suplements alimentaris en una categoria especial sota la categoria general dels aliments, no dels medicaments. Això fa que els fabricants, i no el govern, siguin els responsables de que els suplements alimentaris siguin segurs pels consumidors abans que siguin comercialitzats. A diferència dels medicaments, que han de demostrar essers segurs i efectius abans de ser comercialitzats, a vegades, els suplements alimentaris no passen prous controls com per assegurar-ne l’efectivitat o la seguretat abans d’arribar al consumidor. També a diferència dels medicaments, els fabricants i distribuïdors no estan obligats a informar de les reclamacions per lesions o malalties que probablement estiguin relacionades amb el consum dels seus productes.

Noms i nomenclatures[modifica | modifica el codi]

Nomenclatura de les vitamines reclassificades
Nom inicial Nom químic Raó del canvi
Vitamina B4 Adenina Metabòlit del DNA
Vitamina B8 Àcid adenílic Metabòlit del DNA
Vitamina F àcids grassos essencials Necessitat en grans quantitats (no compleix la definició de vitamina).
Vitamina G Riboflavina Reclassificada com a Vitamina B2
Vitamina H Biotina Reclassificada com a Vitamina B7
Vitamina J Catecol, Flavina Metabòlit proteic.
Vitamina L1 Àcid antranílic Metabòlit proteic
Vitamina L2 Adeniltiometillpentosa Metabòlit del DNA
Vitamina M Àcid fòlic Reclassificada com a Vitamina B9
Vitamina O Carnitina Metabòlit proteic
Vitamina P Flavonoids No considerats vitamines
Vitamina PP Niacina Reclassificada com a Vitamina B3
Vitamina U S-Metilmetionina Metabòlit proteic

La raó que les vitamines saltin de la E fins a la K es a causa del fet que les vitamines que van de la F a la J van ésser reclassificats al llarg del temps, descartats com a vitamines falses o bé van patir un canvi de nom degut a la seva relació amb la vitamina B que va esdevenir un complex de vitamines. Els científics alemanys que van aïllar i descriure la vitamina K (a més d’anomenar-la com a tal) van fer-ho ja que la vitamina està íntimament involucrada en la coagulació (Koagulation) de la sang en la cicatrització. Com en aquella època gairebé totes les lletres de la F a la J havien sigut ja designades, la lletra K va semblar la millor opció. La taula mostra la supressió de vitamines com a tals o el canvi de nom d’aquelles proteïnes que van esdevenir part del complex de vitamina B.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Lieberman, S, Bruning, N (1990). The Real Vitamin & Mineral Book. NY: Avery Group, 3.
  • Schuman, N, (1998). A History Of COntemplative Medicine. DC: Moseby, 1.
  • vitamin - definition of vitamin by the Free Online Dictionary, Thesaurus and Encyclopedia
  • Template:Cite book.
  • "vitamer: Definition and Much More from Answers.com". www.answers.com. http://www.answers.com/topic/vitamer?cat=health#top. Retrieved 2008-06-16.
  • a b Bender, David A. (2003). Nutritional biochemistry of the vitamins. Cambridge, U.K.: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-80388-5.
  • Bolander FF (2006). "Vitamins: not just for enzymes". Curr Opin Investig Drugs 7 (10): 912–5. PMID 17086936.
  • Kirk-Othmer (1984). Encyclopedia of Chemical Technology Third Edition. NY: John Wiley and Sons, Vol. 24:104.
  • a b c d e Jack Challem (1997). "The Past, Present and Future of Vitamins"
  • Jacob, RA. (1996). "Three eras of vitamin C discovery.". Subcell Biochem 25: 1-16. PMID 8821966.
  • Bellis, Mary. Vitamins - Production Methods The History of the Vitamins. Retrieved 1 February 2005.
  • a b 1929 Nobel lecture
  • a b Rosenfeld, L. (Apr 1997). "Vitamine--vitamin. The early years of discovery.". Clin Chem 43 (4): 680-5. PMID 9105273.
  • a b Carpenter, Kenneth (22 June 2004). "The Nobel Prize and the Discovery of Vitamins". http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/articles/carpenter/index.html. Retrieved 5 October 2009.
  • Tokyo Kagaku Kaishi: (1911)
  • Funk, C. and H. E. Dubin. The Vitamines. Baltimore: Williams and Wilkins Company, 1922.
  • Fukuwatari T, Shibata K (June 2008). "Urinary water-soluble vitamins and their metabolite contents as nutritional markers for evaluating vitamin intakes in young Japanese women" ([dead link] – Scholar search). J. Nutr. Sci. Vitaminol. 54 (3): 223–9. doi:10.3177/jnsv.54.223. PMID 18635909. http://joi.jlc.jst.go.jp/JST.JSTAGE/jnsv/54.223?from=PubMed.
  • "Water-Soluble Vitamins". http://www.ext.colostate.edu/PUBS/FOODNUT/09312.html. Retrieved 2008-12-07.
  • Said HM, Mohammed ZM (March 2006). "Intestinal absorption of water-soluble vitamins: an update". Curr. Opin. Gastroenterol. 22 (2): 140–6. doi:10.1097/01.mog.0000203870.22706.52. PMID 16462170. http://meta.wkhealth.com/pt/pt-core/template-journal/lwwgateway/media/landingpage.htm?an=00001574-200603000-00011.
  • Maqbool A, Stallings VA (November 2008). "Update on fat-soluble vitamins in cystic fibrosis". Curr Opin Pulm Med 14 (6): 574–81. doi:10.1097/MCP.0b013e3283136787. PMID 18812835. http://meta.wkhealth.com/pt/pt-core/template-journal/lwwgateway/media/landingpage.htm?an=00063198-200811000-00012.
  • Kutsky, R.J. (1973). Handbook of Vitamins and Hormones. New York:Van Nostrand Reinhold.
  • a b c d Dietary Reference Intakes: Vitamins The National Academies, 2001.
  • a b c Vitamin and Mineral Supplement Fact Sheets Vitamin A
  • N/D= "Amount not determinable due to lack of data of adverse effects. Source of intake should be from food only to prevent high levels of intake"(see Dietary Reference Intakes: Vitamins).
  • "Thiamin, vitamin B1: MedlinePlus Supplements". http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/druginfo/natural/patient-thiamin.html. Retrieved 5 October 2009.
  • J.G. Hardman et al., eds., Goodman and Gilman's Pharmacological Basis of Therapeutics, 10th ed., p.992.
  • Plain type indicates Adequate Intakes (A/I). "The AI is believed to cover the needs of all individuals, but a lack of data prevent being able to specify with confidence the percentage of individuals covered by this intake" (see Dietary Reference Intakes: Vitamins).
  • "Pantothenic acid, dexpanthenol: MedlinePlus Supplements". http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/druginfo/natural/patient-vitaminb5.html. Retrieved 5 October 2009.
  • Vitamin and Mineral Supplement Fact Sheets Vitamin B6
  • a b Vitamin and Mineral Supplement Fact Sheets Vitamin B12
  • Value represents suggested intake without adequate sunlight exposure (see Dietary Reference Intakes: Vitamins).
  • a b c d e The Merck Manual: Nutritional Disorders: Vitamin Introduction Please select specific vitamins from the list at the top of the page.
  • http://findarticles.com/p/articles/mi_m0ISW/is_262/ai_n13675725,
  • Rohde LE, de Assis MC, Rabelo ER (January 2007). "Dietary vitamin K intake and anticoagulation in elderly patients". Curr Opin Clin Nutr Metab Care 10 (1): 1–5. doi:10.1097/MCO.0b013e328011c46c. PMID 17143047.
  • Dr. Leonid A. Gavrilov, Pieces of the Puzzle: Aging Research Today and Tomorrow
  • Lakhan SE; Vieira KF. Nutritional therapies for mental disorders. Nutrition Journal 2008;7(2).
  • Boy, E.; Mannar, V.; Pandav, C.; de Benoist, B.; Viteri, F.; Fontaine, O.; Hotz, C. (May 2009). "Achievements, challenges, and promising new approaches in vitamin and mineral deficiency control.". Nutr Rev 67 Suppl 1: S24-30. doi:10.1111/j.1753-4887.2009.00155.x. PMID 19453674.
  • Institute of Medicine. Food and Nutrition Board. Dietary Reference Intakes for Vitamin A, Vitamin K, Arsenic, Boron, Chromium, Copper, Iodine, Iron, Manganese, Molybdenum, Nickel, Silicon, Vanadium, and Zinc. National Academy Press, Washington, DC, 2001.
  • Healthier Kids Section: What to take and how to take it.
  • 2004 Annual Report of the American Association of Poison Control Centers Toxic Exposure Surveillance System.
  • National Center for Health Statistics
  • a b c Use and Safety of Dietary Supplements NIH office of Dietary Supplements.
  • Jane Higdon Vitamin E recommendations at Linus Pauling Institute's Micronutrient Information Center
  • Bjelakovic G, et al. (2007). "Mortality in randomized trials of antioxidant supplements for primary and secondary prevention: systematic review and meta-analysis". JAMA 297 (8): 842–57. doi:10.1001/jama.297.8.842. PMID 17327526.. See also the letter to JAMA by Philip Taylor and Sanford Dawsey and the reply by the authors of the original paper.
  • http://www.nytimes.com/2009/05/12/health/research/12exer.html?em=&pagewanted=print
  • Overview of Dietary Supplements
  • Illnesses and Injuries Associated with the Use of Selected Dietary Supplements U. S. FDA Center for Food Safety and Applied Nutrition
  • a b Every Vitamin Page All Vitamins and Pseudo-Vitamins. Compiled by David Bennett.
  • a b Michael W. Davidson (2004) Anthranilic Acid (Vitamin L) Florida State University. Accessed 20-02-07
  • Vitamins and minerals - names and facts

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vitamina Modifica l'enllaç a Wikidata