Mineral

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
El diamant és un mineral de Carboni
Cristalls d'aragonita (CaCO3)

Un mineral és un sòlid homogeni que es presenta de manera natural i que té una estructura interna ordenada i una composició determinada. Els minerals són compostos naturals formats a partir de processos geològics.

El terme mineral té en compte no només la composició química del material, sinó també la seva estructura. Es coneixen milers de formes de minerals, des dels compostos per element químics o sals senzilles, fins als més complexos, com alguns tipus de silicats.[1] Normalment, els compostos orgànics no es consideren minerals. La mineralogia és l'estudi dels minerals.

Taula de continguts

[edita] Propietats dels minerals

  • Un mineral es una substància sòlida, natural, no produida pels éssers vius, amb una composició química determinada.
  • Són homogenis: vol dir que estan formats pel mateix tipus d'àtoms o de molècules però poden presentar certa variabilitat composicional.
  • Són naturals: que no ha estat format per cap activitat humana. El contrari és artificial.
  • Composició: es refereix a la quantitat i al tipus d'àtoms que el formen. Alguns estan formats per un sol tipus d'àtoms, són els elements natius; i altres que tenen més d'un tipus d'àtoms.
  • Estructura interna: es relaciona amb la posició dels seus àtoms dins del volum que ocupen. Quan els àtoms que formen l'estructura interna de la matèria sòlida estan ordenats es parla de matèria cristal·lina; en cas contrari es parla de matèria amorfa. Alguns autors només consideren minerals els que presenten una estructura atòmica ordenada anomenant mineraloides aquells que són matèria amorfa. Altres autors en canvi sí que agrupen la matèria amorfa com a mineral.

[edita] La importància dels minerals

Els minerals tenen gran importància per les seves múltiples aplicacions en els diversos camps de l'activitat humana. La indústria moderna depèn directament o indirectament dels minerals. Es fan servir per fabricar productes, des d'eines i ordinadors fins a gratacels. Alguns minerals s'utilitzen pràcticament tal com s'extreuen com per exemple el sofre, el talc, la sal de taula, etc. Altres, en canvi, han de ser sotmesos a diversos processos per obtenir el producte desitjat com el ferro, coure, alumini, estany, etc.

Els minerals són un recurs natural de gran importància per a l'economia d'un país, molts productes comercials són minerals, o s'obtenen a partir d'un mineral. Molts elements dels minerals resulten essencials per a la vida, presents en els organismes vius en quantitats mínimes.

[edita] Classificació

Els minerals es solien classificar en l'antiguitat amb criteris del seu aspecte físic.

  • Teofrasto (segle III a. C.) va crear la primera llista sistemàtica qualitativa coneguda.
  • Plinio el Viejo (segle I), en la seva "Història Natural", va realitzar una "Sistemàtica Mineral", treball que en l'Edat Mitja va servir de base a Avicena.
  • Linneo (1707-1778) va intentar idear una nomenclatura fundant-se en els conceptes de gènere i espècie, però no va tenir èxit i va deixar d'usar-se el segle XIX.
  • Amb el posterior desenvolupament de la química, el químic suec Axel Cronstedt (1722-1765) va elaborar la primera classificació de minerals en funció de la seva composició.
  • El geòleg estatunidenc James Dana, el 1837, va proposar una classificació considerant l'estructura i composició química. *La classificació més actual es funda en la composició química i l'estructura cristal·lina dels minerals. Les classificacions més emprades són les de Kostov i de Strunz.

Els minerals es poden classificar segons moltes de les seves característiques. Les més habituals són:

[edita] Origen

Segons l'origen els minerals poden ser:

  • Sedimentaris
  • Ignis, els quals es formen per la solidificació del magma davant una reducció de temperatura, sigui dintre de l'escorça terrestre — amb el que es produïxen roques plutòniques — o al brollar a la superfície — produint roques volcàniques.
  • Metamòrfics

[edita] Classificació de Strunz (químic-estructural)

Vegeu també Classificació de Strunz

[edita] Classificació de Kostov

  1. Elements
  2. Sulfurs i sulfosals
  3. Halurs
  4. Òxids i hidròxids
  5. Silicats
  6. Borats
  7. Fosfats, arseniats i vanadats
  8. Wolframats
  9. Sulfats, seleniurs i tel·lururs
  10. Cromats
  11. Carbonats
  12. Nitrats i iodats

[edita] Duresa

Vegeu l'escala de Mohs.

[edita] Aplicació

Estan presents en nombroses substàncies, que es poden classificar pel seu àmbit d'aplicació en:

[edita] Aplicació dels minerals

Els minerals tenen una infinitat d'aplicacions que inclouen els més variats camps de l'activitat humana. La principal és, sens dubte, la de constituir la font d'obtenció dels diferents metalls, base tecnològica de la moderna civilització. Així, de diferents tipus de quars i silicats, es produeix el vidre; el grafit, per a les mines de llapis. Barreges de minerals es produeixen components per a computadores. Els minerals que entren en la categoria de pedres precioses o semiprecióses, com els diamants, topazis, robins, es destinen a la confecció de joies. Els nitrats i fosfats són utilitzats com a abonament per a l'agricultura. Finalment certs materials, com el guix, són utilitzats en la construcció.

[edita] Galeria

Maragda brute

Rodocrosita

Labradorita

Pseudomorf

Fluorita mineral

Azurita, malaquitae i altres

Apatita, egirina i eudialita

Cristall de sulfate de coure hidratat

[edita] Referències

  1. ↑ Dana, James D.. Manual of Mineralogy, 20. John Wiley & Sons Inc, 06 de març del 1985. ISBN 0-471-80580-7.  versió lliure més antiga: edició del 1912

[edita] Bibliografia

  • Deer, W. A., Howie, R. A. i Zussman, J.: Orthosilicates, volum 1 de: Rock-forming minerals. Longman, Londres, 2a edició, 1982.
  • Florence Mégemont: Dictionnaire des pierres et minéraux, Ed. Exclusif, ISBN 978-2-84891-004-8
  • Kleber, W.: Einführung in die Kristallographie, Oldenbourg, 18a edició. 1998, ISBN 3-486-27319-1
  • Rösler, H. J.: Lehrbuch der Mineralogie, Deutscher Verlag für Grundstoffindustrie, Leipzig, 1991 ISBN 3-342-00288-3
  • Edition Dörfler: Mineralien Enzyklopädie, Nebel Verlag, ISBN 3-89555-076-0
  • Stefan Weiß: Das große Lapis Mineralienverzeichnis. 4a edició. Christian Weise Verlag, Munic 2002, ISBN 3-921656-17-6
  • Landmann, Dr. Andreas: Edelsteine und Mineralien, Verlag EDITION XXL, edició del 2004. ISBN 3-89736-705-X
  • Schumann, Prof. Dr. Walter: Edelsteine und Schmucksteine, BLV Verlags GmbH (11a edició, 1999), ISBN 3-405-15808-7

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Mineral

Viquipèdia:Llista dels 1000 articles fonamentals#Ciència
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Mineral»