Estructura cristal·lina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quars incolor.

Una estructura cristal·lina és una forma sòlida, en la que els constituents, àtoms, molècules, o ions estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició (cel·les unitàries) que s'estenen en les tres dimensions espacials. La cristal·lografia és l'estudi científic dels cristalls i de la seva formació.

L'estat cristal·lí de la matèria és el de major ordre, és a dir, on les correlacions internes són majors i a major rang de distàncies. I això es reflecteix a les seves propietats antròpiques i discontinues. Solen aparèixer com endidats pures, homogènies i amb formes geomètriques definides (hàbits) quan estan ben formats. No obstant això, la seva morfologia externa no és suficient per avaluar la denominada cristal·linitat d'un material.

Estructura[modifica | modifica el codi]

Estructura del Diamant

En aquests dibuixos hi ha sempre una fracció dels mateixos que es repeteix. Doncs be, en els cristalls, els àtoms, els ions o les molècules s'empaqueten i donen lloc a motius que es repeteixen d'àngstrom (1 àngstrom = 10-8 cm), i aquesta repetitivitat, en tres dimensions, la denominam xarxa cristal·lina. El conjunt que es repeteix, per translació ordenada, gener tota la xarxa (tot el cristall) i el denominam xarxa elemental o unitat. Per generalitzar, el seu contingut (àtoms, molècules i/o ions), és a dir el motiu que es repeteix, pot descriure's per un punt (el punt reticular) que representa tots i cada un dels constituents del motiu. Per exemple, cada soldat seria un punt reticular. En la matèria condensada, un monocristall és un domini, generalment polièdric, d'un medi cristal·lí.

Diferència entre vidres i cristalls[modifica | modifica el codi]

Hi ha ocasions on la repetitivitat es trenca, o no és exacta, això precisament és el que caracteritza la diferència entre els vidres i/o cristalls, de manera científica els vidres generalment s'anomenen materials amorfs (desordenats o poc ordenats).

No obstant això la matèria no és totalment ordenada o desordenada (cristal·lina o no cristal·lina) i pot produir-se amb una degradació continua del ordre (graus de cristinal·litat) en els materials, que ens du des dels perfectament ordenats (cristal·lins) fins als completament desordenats (amorfs)

L'estructura cristal·lina ordenada[modifica | modifica el codi]

En l'estructura cristal·lina (ordenada) dels materials inorgànics, els motius repetitius són àtoms o ions enllaçats entre si, de manera que generalment no es distingeixen unitats aïllades i d'aquests enllaços en prové l'estabilitat i la duresa (cristalls iònics, fonamentalment). On si que es distingeixen clarament unitats aïllades, és en els anomenats materials orgànics, on apareix el concepte d'entitat molecular (molècula), formada per àtoms enllaçats entre si, però on la unió entre les molècules, dins el cristall, és molt més dèbil (cristalls moleculars). Són generalment materials més blans i inestables que els inorgànics

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estructura cristal·lina Modifica l'enllaç a Wikidata