Aliatge
Un aliatge és una mescla homogènia de dos o més elements, dels quals com a mínim un ha de ser un metall. El compost resultant presenta unes propietats força diferents de les dels elements constitutius per separat, i de vegades n'hi ha prou d'afegir una molt petita quantitat d'un element per tal que apareguin. La tècnica de l'aliatge s'utilitza per tal de millorar algunes propietats dels metalls purs, com ara la resistència mecànica, la duresa o la resistència a la corrosió. Així, l'acer és molt més dur que el ferro, que n'és l'origen i al qual s'ha afegit carboni. D'altra banda, algunes propietats físiques com la densitat, la reactivitat, el mòdul elàstic o la conductivitat tèrmica i elèctrica de l'aliatge no difereixen gaire de la dels elements primaris. Alguns aliatges comuns són el llautó, fet amb coure i zinc, o el bronze, fet amb coure i estany.
Els aliatges es formen generalment per barrinar durant hores la fusió dels seus components i posterior mescla conjunta en solidificar-se. Però tret dels metalls, molts aliatges no tenen un punt de fusió determinat sinó que presenten un rang de mescla entre les fases sòlida i líquida. La temperatura en la qual comença la mescla s'anomena solidus i la temperatura en la qual finalitza rep el nom de liquidus. Tanmateix hi ha molts aliatges per al quals hi ha una certa proporció dels seus elements constitutius que presenta un punt de fusió concret (rarament dos), aquest tipus d'aliatges reben el nom d'eutèctics.
Existeix, però, un mètode de producció d'aliatges anomenat aliatge mecànic que es basa en la mòlta continuada i conjunta dels components. El material és sotmès a una sèrie de moviments i friccions que afavoreixen la formació de dissolucions sòlides degut, entre altres motius, a la reducció de la seva mida cristal·lina.
Hola soc un bitxo cap de porc amb ulls saltons com l'Albert Laliatge es un barbaretxo am potes
De manera anàloga a les solucions líquides, també hi ha solucions sòlides metàl·liques que són formades per una matriu d'àtoms (solvent) que inclou, en posició de substitució o intersticial, altres àtoms d'un segon element (solut). La quantitat màxima de solut que pot ser present al solvent en condicions d'equilibri és el que s'anomena solubilitat.
Per tal que un element metàl·lic tingui una elevada solubilitat a la xarxa cristal·lina d'un altre metall és necessària la concurrència d'algunes condicions (les regles de Hume-Rothery):
- El radi atòmic del solut no pot diferir més del 15% del que tingui el solvent.
- L'estructura cristal·lina dels dos elements ha de ser similar, millor si són idèntiques.
- L'electronegativitat ha de ser la mateixa per als dos elements o el més similar possible. Si la diferència és massa gran, els metalls tendeixen a formar compostos intermetàl·lics i no solucions sòlides.
- La valència del solut i solvent han de ser el més similars possible. La màxima solubilitat es dóna quan tots dos tenen la mateixa valència. Els metalls amb una valència petita tendeixen a dissoldre els metalls amb una valència superior.
serveix per menjar verberaexos amb una d'aquelles plates tan tan com ho podeu dir nois? jo diria madures
huas huas huas huas huas em ric en te escarosa cara retra down china town patates fregides amb peix podrit rezio huas huas
Ola nooooois, veniu a veure el partit de pikachu kontra as (ojete) te pinta de ser mol amocionant sobratot perque el pikachu va en boles i el as am el ojete al aire patrocinant cocacola Us esperuuu macuuus muac gays de merda :*
Sóc homosexula ola penes adios chochos lllllmmmmm xaxaxaxax
