València (química)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Es defineix com a valència d'un àtom el nombre d'àtoms d'hidrogen que poden enllaçar-se amb un àtom d'aquest o ser substituïts per ell. La valència és un concepte senzill per a racionalitzar les proporcions de reactius que es consumeixen en una reacció química (l'estequiometria), o les proporcions d'elements que es troben en un compost químic.

Un concepte relacionat, però una mica més avançat, és el d'estat d'oxidació.

Història[modifica | modifica el codi]

A través del segle XX, el concepte de valència ha evolucionat dins d'un ampli rang d'aproximacions per a descriure l'enllaç químic, incloent l'estructura de Lewis (1916), la teoria de l'enllaç de valència (1927), la teoria dels orbitals moleculars (1928), la teoria de repulsió de parells electrònics de la capa de valència (1958) i tots els mètodes avançats de química quàntica.

L'etimologia delterme "valència" prové de l'any 1465, significant aleshores "extracte, preparació", del llatí valentia "força, capacitat", i el significat químic per a referir-se al "poder combinant d'un element" està registrat des de 1884, de l'alemany Valenz.[1]

Tipus de valència[modifica | modifica el codi]

València positiva màxima:

És el nombre positiu que reflecteix la màxima capacitat de combinació d'un àtom. Aquest nombre coincideix amb el grup de la Taula Periòdica a la qual pertany. Per exemple: el Clor (Cl) és del Grup VII A en la taula, per la qual cosa la seva valència positiva màxima és 7.

València negativa:

És el nombre negatiu que reflecteix la capacitat que té un àtom de combinar-se amb un altre però que obviament estigui actuant amb valència positiva. Aquest nombre negatiu es pot determinar comptant el que manca a la valència positiva màxima per arribar a 8, però amb signe -.

Per exemple: a la valència màxima positiva de l'àtom de clor (7) li manca 1 per arribar a 8, aleshores la seva valència negativa serà -1.


Taula de valències dels elements[modifica | modifica el codi]

Halògens Anfígens Nitrogenoides Carbonoides
1,3,5,7 2,4,6 3,5 2,4
Clor Oxigen Nitrogen
Fluor Seleni Fòsfor Silici
Iode Sofre Antimoni Carboni
Brom Teluri Bor sols 3
Arsènic
  • En formar anhídrids amb els Nitrogenoides es fa servir solament la València 3 i 5.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Valence - Online Etymology Dictionary.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]