Heurística

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hom denomina heurística la capacitat d'un sistema per realitzar de forma immediata innovacions positives per als seus fins.

La capacitat heurística és un tret característic dels humans. Des d'aquest punt de vista del qual pot descriure's com l'art i la ciència del descobriment i de la invenció o de resoldre problemes per mitjà de la creativitat i el pensament lateral o pensament divergent.

L'etimologia d'"heurística" és la mateixa que la de la paraula eureka, l'exclamació que hom atribueix a Arquimedes en un episodi tan famós com apòcrif. La paraula "heurística" apareix en més d'una categoria gramatical. Quan s'usa com substantiu, identifica l'art o la ciència del descobriment, una disciplina susceptibe de ser investigada formalment. Quan apareix com adjectiu, es refereix a coses més concretes, com estratègies heurístiques, regles heurístiques o sil·logismes i conclusions heurístiques. És evident que aquests dos usos estan íntimament relacionats, ja que l'heurística usualment proposa estratègies heurístiques que guien el descobriment.

La popularització del concepte es deu al matemàtic George Pólya, amb el seu llibre Com resoldre-ho (How to solve it). Havent estudiat un munt de demostracions matemàtiques des de la seua joventut, volia saber com els matemàtics hi arriben. El llibre conté la classe de receptes heurístiques que tractava d'ensenyar als seus alumnes de matemàtiques. Quatre exemples extrets d'ell il·lustren el concepte millor que no cap definició:

  • Si no aconsegueixes entendre un problema, dibuixa un esquema.
  • Si no trobes la solució, fes com si ja la tingueres i mira a veure què pots deduir d'ella (raonant cap enrere).
  • Si el problema és abstracte, prova a examinar un exemple concret.
  • Intenta abordar primer un problema més general (és la "paradoxa de l'inventor": el propòsit més ambiciós és el que té més possibilitats d'èxit).

Matemàtica[modifica | modifica el codi]

En la matemàtica, l'heurística existeix des de la Grècia Antiga. Tanmateix, la formalització i l'alt grau de rigor en matemàtica li ha restat importància a l'estudi del descobriment, considerant-lo més aviat d'interés per a la psicologia. Tot i existir el camp de la teoria de la demostració, aquest no té res a veure amb trobar patrons de demostració o regles per a trobar les demostracions dels teoremes.

Psicologia[modifica | modifica el codi]

En psicologia l'heurística es relaciona amb la creativitat i s'ha proposat que siga aquella regla senzilla i eficient per a orientar la presa de decisions i per a explicar en un pla pràctic com les persones arriben a un judici o solucionen un problema. Usualment una heurística opera quan un problema és complex o el problema porta informació incompleta. En general, una heurística pot considerar-se com un drecera als processos mentals actius i, per tant, és una mesura que estalvia o conserva recursos mentals. Les heurístiques funcionen efectivament en la majoria de les circumstàncies però, això no obstant, també poden conduir a errors sistemàtics en la presa de decisions o el desenvolupament de judicis. La ideació de solucions heurístiques sovint arranca d'un raonament per analogia.

Un exemple d'un drecera mental és l'ús d'un estereotip. Quan es jutja un individu basant-se en l'estereotip d'un grup al qual pertany, l'ús de l'estereotip pot resultar en un error, ja que l'individu pot ser més o menys representatiu de l'estereotip.

Altres accepcions[modifica | modifica el codi]

  • Una teoria científica té un alt valor heurístic si és capaç de generar noves idees o induir noves invencions. Per a això, sense ser irrellevant, no és imprescindible que la teoria siga certa.
  • Parafrasejant a Sartre; mercè a la seua capacitat heurística, malgrat les predeterminacions genètiques i d'altres condicionaments, és probable que el ser humà (valga l'aparent paradoxa de la frase) estiga condemnat a ser lliure de les limitacions que el mitjà li imposa.