Treball (economia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el treball com a concepte econòmic. Vegeu-ne altres significats a «Treball».
Treballador nord-americà de començaments del segle XX.

El treball és un esforç manual o intel·lectual que generalment implica, encara que no sempre, una contrapartida econòmica o en espècie. Té implicacions directes en el dret, l'economia i la sociologia. Segons el “Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana”, és l'activitat conscient dels éssers humans orientada per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que els envolta. En economia es defineix com un esforç humà aplicat a la producció de la riquesa. És, per tant un factor de producció.

El treball vs. salari[modifica | modifica el codi]

Des de les Ciències Socials, la definició no diu res sobre una contrapartida salarial o en espècies. En conseqüència, el concepte "treball" només és comprensible a partir de les relacions socials de les quals forma part una tasca o activitat determinada.

Una forma d'atansar-se a aquesta particularitat és, segons R. E. Pahl, que ens "imaginem una dona planxant. Està davant una post de planxar en la qual hi ha una brusa o una camisa. ¿Està treballant o s'està divertint i, si està fent el primer, quina classe de treball és? La resposta dependrà de les relacions socials en què es troba la tasca que faci.".[1]

Les respostes, segons l'autor, poden ser moltes. En primer lloc, la dona podria ser una treballadora assalariada a jornada completa que fabrica peces tèxtils a casa. Però també, en segon lloc, podria ser que l'empresari no sigui honest i no estigui registrada en les llistes oficials de la Seguretat Social, per tant seria un treball assalariat submergit. Un altre possibilitat, la tercera, és que sigui una treballadora autònoma ocupada en la producció a petita escala de productes. En aquest cas és responsable del seu propi ritme de treball i de la qualitat del que produeix. En aquest tres primers casos sempre en tracta a la dona com a generadora d'ingressos, però podríem ampliar el ventall a noves possibilitats: es podria tracta d'una dona que pot estar planxant la camisa d'un altre membre de la família amb qui viu. En aquest cas les relacions no són ja de producció, ja no hi ha salari, sinó familiars o patriarcals, doncs, és a la dona a qui per "tradició cultural" s'encomanen aquestes tasques en l'àmbit familiar. Ampliant la tasca d'obligació familiar, podria ser que planxes una peça de la seva sogra. En aquest cas seria una treballadora social voluntària i gratuïta; una dona que se sent responsable del benestar de la mare del seu marit. No és que hi hagi un instint innat, que capaciti a les dones a fer-se càrrec de la sogra: és tot un procés de socialització ("educació") que fa que les dones i els homes tinguin diferents percepcions i actituds. L'inventari podria ser més gran: planxar la camisa per a ella, ja que l'endemà a la feina la necessita, per tant ho faria per obligació; podria ser per un amant i ho faria per tendresa, etcètera; però en res canviaria l'essència de la qüestió: tot és el mateix treball, el que varia són les relacions socials i les orientacions on s'ubica aquest treball. El treball té, doncs, moltes significacions, però en cap cas és obligatòria una contrapartida salarial'.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Segons Joan Coromines, la paraula treballar prové del llatí tripaliare, de tripalium, instrument de tortura que s'utilitzava per infligir dolor i sofriment. Treballar significa, doncs, ocupar-se amb obstinació en alguna cosa, sotmetre una matèria a una acció contínua i metòdica per donar-li forma i sofrir els esforços a què es troba sotmesa. Això entronca amb el que es llegeix en el Gènesi (3:17-18) quan Adam i Eva són expulsats del Paradís on Yahvé castiga a l'home amb el treball.[2] En tot cas el treball no és pres en aquestes tradicions com un fet agradós ans al contrari.

Referències bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]

  1. R. E. Pahl , "De l'economia informal a formes de treball. Models i tendències trasnacionals". Revista Papers, núm. 34, UAB, 1990, pàgina 80.
  2. El Vell Testament utilitza paraules similars a les següents: " <···> Per tu serà maleïda la terra; amb treball menjaràs d'ella tot el temps de la teva vida; et donarà espines i bardisses i menjaràs de les herbes del camp amb la suor del teu rostre fins que tornis a la terra, doncs d'ella has sigut pres; ja que pols ets i a la pols tornaràs".

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Treball (economia)