Milton Friedman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Milton Friedman

Retrat de Milton Friedman
Naixement 31 de juliol de 1912
Nova York
Defunció 16 de novembre de 2006 (als 94 anys)
San Francisco, Califòrnia
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Ocupació Economista
Guardons Premi Nobel d'Economia (1976)
Signatura
Premi Nobel
Premi Nobel d'Economia
(1976)

Milton Friedman (Nova York, 31 de juliol de 1912San Francisco, 16 de novembre de 2006) fou un economista nord-americà guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1976.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 31 de juliol de 1912 a la ciutat de Nova York, fill de jueus immigrants provinents de Bessaràbia, pertanyent a la monarquia del Danubi, i que avui en dia forma part de Moldàvia. A la mort del seu pare l'any 1927 va haver de treballar en diversos botigues i restaurants per poder-se pagar la matrícula de la Universitat de Rutgers, situada a la ciutat de Nova Jersey, per poder estudiar economia. En aquesta es graduà el 1932, continuà però els seus estudis amb un postgrau l'any 1933 a la Universitat de Chicago i el doctorat en estadística per la Universitat de Columbia l'any 1934.

A més de la seva activitat com a professor universitari a la Universitat de Chicago, entre 1946 i 1976 va treballar en el transcurs de la seva vida per al "National Bureau of Economic Reserarch", l'"US Treasury Department" com a consultor per a la realització del Pla Marshall i a partir de 1960 com a assessor polític del govern per a afers interiors i exteriors dels presidents Richard Nixon i Ronald Reagan.

Recerca econòmica[modifica | modifica el codi]

Escola d'Economia de Chicago

 · Benzinpreis ch monatlich.png  ·
 · Categoria:Finances  ·
 · Categoria:Economia  ·
 · Portal:Economia  ·
 Vegeu aquesta plantilla 

El 1947 va fundar amb Friedrich August von Hayek la societat liberal clàssica "Mont Pèlerin". El 1957 va exposar en la seva obra A theory of the Consumption Function el supòsit contrari al de Keynes, és a dir, que la demanda privada no era depenent de l'ingrés corrent sinó de l'ingrés permanent dels subjectes econòmics. En el curt termini l'elevació dels ingressos corrents no provocava un efecte addicional sobre la demanda, de tal manera que la intervenció fiscal per part de l'Estat no aconseguia reactivar l'economia. El 1956 en el seu article "Studies in the Quantity Theory of Money" va reprendre la teoria clàssica quantitativa dels diners i en ell expressava el seu convenciment, contrari al de Keynes, de la relativa ineficàcia de la política monetària.

El 1963 en la seva publicació, realitzada conjuntament amb Anna Schwartz, Monetary History of the United States, 1867-1960 intenta mitjançant una detallada anàlisi al llarg del període estudiat, explicar que la crisi econòmica mundial de la Gran Depressió va ser el resultat de la política monetària restrictiva vigent.

Ferm defensor del liberalisme econòmic i el lliure mercat, és el més conegut dels economistes que van formar part de la denominada Escola de Chicago, gràcies a la difusió de la seva obra escrita, i fou el fundador del monetarisme. L'enunciat fonamental del monetarisme és que el creixement econòmic estable i l'estabilitat en els preus només podria arribar a través d'un continu creixement de la quantitat monetària, per això els bancs centrals deurien ser els responsables de la quantitat de diners en circulació. La influència de la taxa d'interès com a instrument de política monetària seria igualment rebutjat tant com l'ideal keynesià de l'estat de benestar.

Una forta intervenció en l'economia per part de l'Estat contradiu la comprensió de Friedman sobre la llibertat. En la seva obra principal apareguda el 1962 "Capitalisme i llibertat", explica les seves conviccions sobre la política social, i expressa que el capitalisme no només representa el millor sistema econòmic sinó que també ofereix l'espai més apte per a l'autorealització individual. Advoca per l'abolició del salari mínim regulat, per l'anul·lació de les subvencions (per exemple, en el sector agrari i de l'habitatge), per l'alliberament de l'accés a les professions, la privatització de la seguretat social, l'abolició de les restriccions a les importacions, entre d'altres. Friedman va arribar a ser famós especialment per la idea d'atorgar a tots els alumnes bons d'educació (Bildungsgutscheine) i substituir totes les prestacions socials per un impost negatiu sobre la renda a les famílies per sota de la línia de pobresa. Aquest model de val (model de xec) es troba per exemple en les actuals adopcions del xec dels nens i en els diners assistencials per als discapacitats.

El 1976 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia pels seus estudis en els camps de l'anàlisi del consum, història i teoria monetària i per la demostració de la complexitat de la política d'estabilització.

Mort[modifica | modifica el codi]

El 1976 es traslladà a la ciutat de San Francisco per integrar-se a la Institució Hoover, on va continuar defensant la liberalització econòmica. El 16 de novembre de 2006 morí en un hospital de San Francisco a conseqüència d'un atac de cor a l'edat de 94 anys.

Obres més destacades[modifica | modifica el codi]

  • 1953: Essays in Positive Economics
  • 1957: A Theory of the Consumption Function
  • 1959: A Program for Monetary Stability
  • 1962: Capitalism and Freedom
  • 1963: Inflation: Causes and consequences
  • 1969: The Optimum Quantity of Money and Other Essays
  • 1970: The Counter-Revolution in Monetary Theory
  • 1980: Free to Choose: A personal statement, amb Rose Friedman
  • 2000: "Analytical and Continental Traditions in Perspective", pp. 145-159, Friedman, M. a A Parting of the Ways. Carnap, Cassirer, And Heidegger

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]