Estat

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre el concepte polític. Vegeu altres significats a «estat de la matèria».

Veneçuela és un país amb 23 estats.

Un estat és una àrea geogràfica, políticament independent, amb un govern propi, administració, lleis, etcètera.

Els termes país, estat i nació estan relacionats i se sobreposen de manera que tot sovint s'utilitzen com a sinònims, però estrictament es refereixen a conceptes diferents:

un país és una àrea geogràfica.
una nació és un grup humà.
un estat és una estructura política.

Portada del llibre Leviathan del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil

Molts dels països o estats del món es consideren com a estats nació, formats per un grup nacional més o menys homogeni, o amb una nació clarament predominant i que ha imposat la seva llengua, cultura i sentiment nacional com a pròpia de l'estat (per exemple, Portugal, Israel o França). Altres països, amb més o menys reticències, reconeixen l'existència de diverses nacions, o si més no part de la població s'identifica amb un grup nacional diferent del majoritari sense que estigui malvist (per exemple, el Regne Unit i Espanya). Els termes país i estat també s'utilitzen en molts casos per referir-se a entitats que no són reconegudes internacionalment com a estats independents (per exemple, Escòcia, Gal·les i Anglaterra són països que depenen administrativament del Regne Unit; estats com Alemanya, els Estats Units d'Amèrica o els Estats Units de Mèxic són estats federals que estan formats per unitats administratives més menudes anomenades estats federats o, en el cas d'Alemanya, per un Länder).

Un dels emblemes d'un estat és la bandera. També és distintiu l'escut d'armes.

Taula de continguts

1 Definició crítica de l'estat
2 Crítica a l'Estat
- 2.1 Anarquisme
- 2.2 Marxismo
- 2.3 Liberalisme
- 2.4 Integrisme
3 Organització política de l'estat
4 Tipus d'estat
5 Raó d'Estat
6 Els estats del món
7 A
8 B
9 C
10 D
11 E
12 F
13 G
14 H
15 I
16 J
17 K
18 L
19 M
20 N
21 O
22 P
23 Q
24 R
25 S
26 T
27 U
28 V
29 X
30 Z
31 Articles relacionats
32 Enllaços externs

[edita] Definició crítica de l'estat

Per estat es pot entendre l'estructura de poder que pretén tenir el monopoli de l'ús de la força sobre el territori i la seva població, i que és reconegut com a tal pels estats veïns.

Els elements més aparents del poder de l'estat són:

El control de fronteres.
La recaptació d'impostos.
L'emissió de moneda.
Un cos de policia i un exèrcit de bandera comuna.
Un sistema burocràtic administrat per treballadors funcionaris.

[edita] Crítica a l'Estat

L'Estat és un dels pocs éssers institucionals que sobreviuen sense una evolució important en la seva estructura i funcionament, amb excepció del seu creixement. L'Estat modern va ser creat amb la revolució industrial, però el món i la dinàmica de la societat ha canviat molt des del segle XIX al segle XXI. Per exemple, mentre les empreses modernes, que van ser creades durant la revolució industrial, canvien àgilment seva dinàmica cada vegada que el mercat ho demanda, els Estats no canvien els seus llei és de la mateixa manera com la societat ho demandi (vegeu: càlcul econòmic ).^[1]

L'enfocament crític difereix més entre el institucionalisme i el classisme com a factor determinant de la naturalesa de l'Estat. Algunes concepcions com el anarquisme consideren convenient la total desaparició dels Estats, a favor de l'exercici sobirà de la llibertat individual a través d'associacions i organitzacions lliures. Altres concepcions accepten l'existència de l'Estat, amb més o menys autoritat o potestat, però difereixen en quant qual hauria de ser la seva forma d'organització i l'abast de les seves facultats:

[edita] Anarquisme

El anarquisme sosté que l'Estat és l'estructura de poder que pretén tenir el monopoli de l'ús de la força sobre un territori i la seva població, i que és reconegut com a tal pels estats veïns. Els elemenos més aparents que assenyalen del poder de l'estat són:

- El control de fronteres
- La recaptació d'impostos
- L'emissió de moneda
- Un cos de policia i un exèrcit de bandera comuna
- Un sistema burocràtic administrat per treballadors funcionaris

Se li critica la falsa ostentació de la seguretat, defensa, protecció social i justícia de la població; exercint en realitat un govern obligatori i violentar la sobirania individual i la no coacció. Els anarquistes assenyalen que l'Estat és una institució repressora per mantenir un ordre econòmic i de poder concret vinculat al poder públic. Li atribueixen a l'Estat bona part dels mals que afligeixen a la humanitat contemporània com la pobresa, crisis econòmiques, les guerres, la injustícia social, etc. ^[2]^[3]

[edita] Marxismo

Per la seva banda els marxistes afirmen que qualsevol Estat té un caràcter de classe, i que no és més que l'aparell armat i administratiu que exerceix els interessos de la classe social dominant. ^[4] Per tant aspiren a la conquesta del poder polític per part de la classe treballadora, la destrucció del Estat burgès i la construcció d'un necessari Estat obrer com pas de transició cap al socialisme i el comunisme, una societat on a llarg termini no hi haurà Estat per haver superat les contradiccions i lluites entre les classes socials. ^[5]

[edita] Liberalisme

Des del liberalisme s'advoca per la reducció del paper de l'Estat al mínim necessari (Estat mínim), des d'un sentit civil pel respecte de les llibertats bàsiques, és a dir el Estat hauria d'encarregar-se de la seguretat (exèrcit i policia per garantir les llibertats ciutadanes) i de la justícia (poder judicial independent del poder polític). En cap cas l'Estat ha de servir per exercir la coacció de treure a uns individu s per donar a altres, i han de ser els agents privats els que regulen el mercat a través del sistema de preu s, assignant a cada cosa el valor que realment té.^[6]

Bastiat exposar dues maneres possibles d'entendre l'Estat: Un estat que fa molt però ha de prendre molt, o bé un estat que fa poc però també pren poc dels seus ciutadans. La tercera possibilitat d'un estat que fa molt pels seus ciutadans però els demana poc a canvi (tercera via) és, segons Bastiat, una invenció d'alguns polític s irresponsables.

[edita] Integrisme

Les ideologies integristes defensen la concepció de l'Estat supeditada a la religió que professen.

[edita] Organització política de l'estat

L'estat pot adoptar diferents formes:

Una monarquia és un estat on el Cap d'Estat és un rei. En una monarquia absoluta el poder, d'"origen diví", resideix en el monarca. En una monarquia parlamentària el rei està sotmès a la llei, dictada pel Parlament, representació de la sobirania nacional, que pertany al poble. Una monarquia constitucional és aquella en què el rei deu obediència a la constitució.
Una dictadura és un estat en què el poder recau en una sola persona, o una oligarquia. Les dictadures es basen en la censura i la repressió política.
Una república és una forma d'estat on el poder resideix en el poble que elegeix un president per sufragi directe, o a través de uns compromissaris. Tant a les repúbliques com a les monarquies parlamentàries hi ha partits polítics que representen diferents ideologies, interessos, o grups socials.

L'estat modern té tres poders: el poder legislatiu, que dicta les lleis; el poder executiu, o administració; i el poder judicial, que interpreta i aplica les lleis en cada cas concret. Aquesta separació de poders fou elaborada per Montesquieu, al seu L'Esperit des Lois.

[edita] Tipus d'estat

Una primera classificació dels estats fa referència a l'estructura del mateix, diferenciant-se entre Estats unitaris i Estats d'estructura complexa, sent aquests últims, generalment, les federacions i les confederacions, així com altres tipus intermedis.

El Dret Internacional dóna també una altra classificació dels estats segons la seva capacitat d'obrar en les relacions internacionals:

1) D'una banda estan els estats amb plena capacitat d'obrar, és a dir, que poden exercir totes les seves capacitats com estat sobirà i independent. En aquest cas es troben gairebé tots els estats del món.

2) D'altra banda es troben aquells estats amb limitacions en la seva capacitat d'obrar per distintes qüestions. Així, dintre d'aquesta tipologia es pot observar, al seu torn, una segona classificació d'aquests:

2.a) Estats neutrals són aquells que s'abstenen de participar en conflictes internacionals. Aquesta neutralitat s'ha anat adaptant en funció de:

2.a.1) si posseeix neutralitat absoluta per disposició constitucional. És el cas de Suïssa. També Suècia entre 1807 fins a 1993 va mantenir una neutralitat absoluta en assumptes internacionals.

2.a.2) si és un país neutralitzat. Són estats neutrals respecte d'algú i d'alguna cosa concreta. És una neutralitat imposada per un tractat internacional, una disposició constitucional o per sanció internacional. Va ser el cas d'Àustria, que en 1956, després de la retirada de les forces ocupants de França, Regne Unit, Estats Units i la URSS, hi van redactar una constitució on es va disposar que Àustria havia de ser neutral respecte a les quatre forces signants.

2.b) Estat sobirà que renuncia a exercir les seves competències internacionals. Són estats dependents en matèries de relacions internacionals. Sol ser el cas de microestats que cedeixen les relacions internacionals a un tercer estat, bé circumdant, bé amb els quals mantinga bones relacions. És el cas de San Marino, que encomana les relacions internacionals a Itàlia; de Liechtenstein, que les cedeix a Suïssa, o Mònaco a França.

2.c) Estat lliure associat. És un estat independent però en el qual un tercer estat assumeix una part de les seves competències exteriors, així com altres matèries tals com la defensa, l'economia o la representació diplomàtica i consular. És el cas de Puerto Rico respecte als Estats Units.

2.d) Estats baix administració fiduciària. Són una espècie d'estat tutelat d'una forma semblant al que foren els Estats baix mandat, no possibles actualment, i sota protectorats. La Societat Internacional protegeix o assumeix la tutela d'aquest estat com mesura cautelar o transitòria en temps de crisi. Va ser el cas de Namíbia fins a 1998.

2.i) Estats sobirans no reconeguts internacionalment. Són estats sobirans i independents però que al no ser reconeguts per cap altre tenen molt limitada la seva capacitat d'obrar. Pot no ser reconegut bé per una sanció internacional, bé per pressions d'un tercer país (cas de Taiwan, no reconegut per evitar enfrontaments amb la Xina continental, encara que manté una gran activitat internacional), bé per desinterés (cas de Somalilàndia). Un altre cas referent a això van ser els bantustans, únicament reconeguts per Sud-àfrica i rebutjats per la resta de la Comunitat Internacional.

[edita] Raó d'Estat

Assumir i actuar d'acord als interessos propis de l'Estat (per exemple, de la seva pervivència o enfortiment) s'anomena sovint "Raó d'Estat"^[7]. Fou una expressió encunyada per Nicolau Maquiavel, per la qual l'Estat o els seus governants defensen els seus interessos fins i tot a risc de perjudicar els ciutadans o grups de persones que s'hi oposen. Els defensors de "la raó d'Estat" solen considerar que la defensa dels "interessos" de l'Estat legitima que aquest o els governants ignorin i violentin les pròpies lleis. Tal és l'argument esgrimit, per exemple, en certs assassinats selectius o en certs casos de "Terrorisme d'Estat".